mitjançantTemps de Franja 117.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: RibagorçaPrencipian en Graus as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu | Arredol.
Graus aculle dende iste chueves y dica lo diya 20 as Chornadas d’as luengas d’o Pirineu. Mientres os tres diyas, a literatura, a mosica y as luengas serán as protagonistas en a ciudat ribagorzana.
As chornadas prencipian a las cinco d’a tardi con as “Charradetas del fogaril“, actividat organizada por os participants en o taller de lectura d’a Biblioteca Baltasar Gracián. A las 20 continarán as chornadas con a presentación d’a obra en aragonés meridional de Agliberto Garcés (1908-2002) y d’o numer 4-5 d’a revista “De Lingua Aragonensi“. As dos presentacions las ferá Raúl Usón, director d’a editorial Xordica. Os dos actos se ferán en o “Espacio Pirineos”.
En o mesmo puesto, Sergi Llena y Mariano Pascual ferán a presentación d’o “Método de gaita de boto- Método de bot” a las ueito d’a tardi. As chornadas rematarán en o Teatro Salamero o sabado con a entrega de premio d’o XII concurso literario Condau de Ribagorza y con una actuación de homenache a Labordeta de man de Joaquín Carbonell y Eduardo Paz.
As Chornadas d’as luengas d’o Pirineu prencipioron en 2011 como Chornadas d’a fabla baixo ribargozana y continoron entre 2004 y 2007 como Chornadas d’as luengas d’a Ribagorza. Dende 2008 prenioron o nombre actual y se celebran todas as anyadas arredol d’a calendata de Sant Chorche.
El detenido por la muerte de una mujer en Benabarre declarará este jueves ante el juez.
Permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan pruebas psiquiátricas. El cuerpo de Consuelo Roy fue encontrado con un golpe en la cabeza en el vertedero de la localidad.
El joven de 20 años detenido por la muerte de una vecina de Lérida de 52 años, cuyo cadáver fue localizado la noche del pasado lunes en las proximidades del vertedero de la localidad de Benabarre, comparecerá este jueves ante el titular del Juzgado de Barbastro en relación a los hechos.
Fuentes próximas a la investigación han informado de que el detenido, un joven con problemas psiquiátricos, permanece bajo custodia de la Guardia Civil mientras se le realizan diversas pruebas psiquiátricas para determinar el alcance de su situación mental.
El joven detenido forma parte de una familia residente en Benabarre que no se relacionaba con el resto de sus habitantes y que habría generado algún tipo de conflictividad derivada del comportamiento de los hijos, según han explicado fuentes vecinales.
La fallecida, Consuelo Roy, vinculada al mundo de la fotografía, salió de su domicilio el pasado lunes pero ya no regresó a cenar a la vivienda donde le esperaba su familia, quienes denunciaron la desaparición ante la inusual tardanza de su pariente.
Roy había fijado su residencia en Lérida pero solía desplazarse los fines de semana y puentes festivo a Benabarre, su localidad natal, en compañía de su familia.
El dispositivo de búsqueda activado permitió a la Guardia Civil localizar el coche de Consuelo al pie de la pista que conduce al vertedero de Benabarre, junto a un edificio en ruinas conocido como la ‘Caseta de la Reina’.
Lo avanzado de la noche y la falta de visibilidad llevó a los agentes a acordonar la zona y a no acceder al punto donde se encontraba el cadáver para no alterar el escenario de los hechos y determinar la posible existencia de indicios que apuntaran a la comisión de un delito.
A la mañana siguiente, poco después de inspeccionar la zona junto a los responsables de la Policía Judicial de la Guardia Civil, el juez de instrucción acordó decretar secreto el sumario al detectar indicios de que podría tratarse de un homicidio.
Las fuentes próximas a la investigación citadas han informado de que la mujer presentaba un fuerte golpe en la cabeza, aunque antes de ser reconocido el cadáver por el forense no descartaban que pudiera tener su origen en una caída accidental provocada por una afección repentina que le hubiese hecho perder el conocimiento.
No descartan la posibilidad que los hechos se hubieran producido durante un encuentro, casual o no, de la mujer con el joven detenido, en el que éste habría intentado de establecer algún tipo de contacto sin determinar.
Según han informado fuentes vecinales, Consuelo Roy, que solía desplazarse a Benabarre para capturar imágenes de su entorno, tenía cierto prestigio en la zona como fotógrafa y realizaba exposiciones de su obra en la población con cierta periodicidad.
AMPA BENABARRE: MOVILIZACIONES PARA MANTENER LA E.S.O. EN BENABARRE.
Ayer celebramos una asamblea general extraordinaria para dar a conocer la nueva junta de la AMPA y debatir sobre el inminente problema que supone para Benabarre la supresión del primer ciclo de ESO.
Después de valorar con detenimiento los efectos sociales de la supresión del primer ciclo de E.S.O. en nuestro pueblo, consideramos muy preocupante que los niños deban trasladarse a estudiar al instituto de Graus ya desde los 11 y 12 años. La asamblea expresó mediante votación a mano alzada el total desacuerdo con esta medida.
Después de valorar con detenimiento los efectos sociales de la supresión del primer ciclo de E.S.O. en nuestro pueblo, consideramos muy preocupante que los niños deban trasladarse a estudiar al instituto de Graus ya desde los 11 y 12 años. La asamblea expresó mediante votación a mano alzada el total desacuerdo con esta medida.
Los motivos mas importantes son:
– El desarraigo de estos niños de su localidad a tan temprana edad.
– La masificación en las aulas que supondrá para el Instituto absorber a los alumnos de Benabarre (15 niños) y Campo (26 niños), además de los que ya cursan la ESO en Graus, con la perdida de calidad en la enseñanza que estas ratios suponen. Además hay que tener en cuenta que en los cursos sucesivos cada vez serán mas los niños que se irán incorporando ya que son aulas con muchos mas alumnos. (En 3º y 4º de primaria de Benabarre hay ahora mismo 25 alumnos)
– Pese al aumento de la ratio NO está garantizado que vaya a aumentar el nº de profesores en el Instituto.
– De aplicarse esta medida, Benabarre y los municipios vinculados a sus centros escolares, se quedan sin un servicio público, valioso y sostenible económicamente, que va contra el equilibrio y el desarrollo territorial de Aragón.
– Nuestros hijos no pueden dar continuidad al aprendizaje de la asignatura de Catalán que se imparte durante toda la primaria en Benabarre ya que el IES Baltasar Gracián ha decidido suprimirla sin atender el interés de los alumnos y familias de la zona oriental de la comarca.
– El traslado de todos los chicos a Graus supondría también fletar otro autobús ya que acualmente viajan 52 alumnos en la linea regular y el bus es de 55 plazas. Está estipulado que si el coste del transporte escolar supera el presupuesto establecido, serán las familias de los alumnos de Bachillerato quienes tendrán que hacer frente al coste del transporte ya que la ESO es enseñanza obligatoria, pero no así el Bachillerato.
Medidas acordadas:
Toma de contacto con las Ampas del resto de escuelas afectadas por esta medida para colaborar e ir de la mano en las protestas y reivindicaciones que nos perjudican por igual.
Hacer escritos para reclamar la continuidad de la ESOa la Consejera de educación del Gobierno de Aragón, a la Dirección General de Educación, al Servicio Provincial y al Justicia de Aragón.
Pedir la implicación de las familias, del tejido social de Benabarre y de su zona de influencia, así como la colaboración del Ayuntamiento para conseguir que no se pierda este servicio en Benabarre.
Se han colocado dos pancartas en la valla del colegio y ademas se convoca a toda la población a concentrarse el Lunes 15 de abril en la puerta del centro a las 16:30 horas para mostrar el rechazo a todo lo expuesto anteriormente.
Muchas gracias a todos por la asistencia a la asamblea y por vuestro apoyo.
La Junta del AMPA de Benabarre.
– La masificación en las aulas que supondrá para el Instituto absorber a los alumnos de Benabarre (15 niños) y Campo (26 niños), además de los que ya cursan la ESO en Graus, con la perdida de calidad en la enseñanza que estas ratios suponen. Además hay que tener en cuenta que en los cursos sucesivos cada vez serán mas los niños que se irán incorporando ya que son aulas con muchos mas alumnos. (En 3º y 4º de primaria de Benabarre hay ahora mismo 25 alumnos)
– Pese al aumento de la ratio NO está garantizado que vaya a aumentar el nº de profesores en el Instituto.
– De aplicarse esta medida, Benabarre y los municipios vinculados a sus centros escolares, se quedan sin un servicio público, valioso y sostenible económicamente, que va contra el equilibrio y el desarrollo territorial de Aragón.
– Nuestros hijos no pueden dar continuidad al aprendizaje de la asignatura de Catalán que se imparte durante toda la primaria en Benabarre ya que el IES Baltasar Gracián ha decidido suprimirla sin atender el interés de los alumnos y familias de la zona oriental de la comarca.
– El traslado de todos los chicos a Graus supondría también fletar otro autobús ya que acualmente viajan 52 alumnos en la linea regular y el bus es de 55 plazas. Está estipulado que si el coste del transporte escolar supera el presupuesto establecido, serán las familias de los alumnos de Bachillerato quienes tendrán que hacer frente al coste del transporte ya que la ESO es enseñanza obligatoria, pero no así el Bachillerato.
Medidas acordadas:
Toma de contacto con las Ampas del resto de escuelas afectadas por esta medida para colaborar e ir de la mano en las protestas y reivindicaciones que nos perjudican por igual.
Hacer escritos para reclamar la continuidad de la ESOa la Consejera de educación del Gobierno de Aragón, a la Dirección General de Educación, al Servicio Provincial y al Justicia de Aragón.
Pedir la implicación de las familias, del tejido social de Benabarre y de su zona de influencia, así como la colaboración del Ayuntamiento para conseguir que no se pierda este servicio en Benabarre.
Se han colocado dos pancartas en la valla del colegio y ademas se convoca a toda la población a concentrarse el Lunes 15 de abril en la puerta del centro a las 16:30 horas para mostrar el rechazo a todo lo expuesto anteriormente.
Muchas gracias a todos por la asistencia a la asamblea y por vuestro apoyo.
La Junta del AMPA de Benabarre.
En el Pleno del Senado celebrado el día 9 de abril de 2013 hice mi intervención en lengua catalana, para denunciar la actitud arrogante y populista que el Partido Popular tuvo en las Cortes de Aragón, al anunciar el rechazo de todas las propuestas de los partidos PSOE, CHA e IU, porque “sólo pretendían sembrar de pinganillos Aragón”.
Probableme sea la última vez que un senador catalanoparlante de Aragón pueda intervenir en su lengua propia ante el Pleno del Senado porque el reglamento del Senado contempla la posiblidad de utilizar las lenguas catalana, euzkera y gallega, además del castello. Cuando se apruebe la nueva Ley de Lenguas de Aragón que promueve el PP, los aragoneses dejaremos de hablar aragonés y catalán para hablar por decreto “aragonés oriental” y “aragón septentrional”, y ninguna de estas lenguas están recogidas en el Reglamento.
Adjunto el texto y el enlace de la intervención.
MCI MOCIÓ 671/062 INSTA AL GOVERN A LA ADOPCIÓ DE DETERMINADES MESURES PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DEL ESTAT AUTONÒMIC
Senyor President, senyories,
Permetim començar la meva intervenció en la llengua que parlem a les comarques orientals aragoneses mes de 60.000 ciutadans que ens sentim espanyols i aragonesos.
Ahir al parlament aragonés tots els grups de la oposició van abandonar la Ponència de la Llei de Llengües de Aragó quan la portaveu del PP va rebutjar totes les esmenes presentades argumentant que el seu partir no volia sembrar Aragó de “pinganillos”.
A la meua comunitat conviuen la llengua aragonesa parlada per unes 10.000 persones, la llengua catalana parlada en les seues varietats locals (fragatí, ribagorçà, lliterà…) amb una gran majoria de castellanoparlants i davant d aquest pluralisme i d aquesta riquesa cultural, el Partit Popular ha decidit derogar els drets de les minories, amb un discurs tristament irresponsable, antiacadèmic i populista. Es doncs la ultima oportunitat que com a senador tinc de parlar en aquesta càmera en la llengua pròpia, perquè quan el Partit Popular aprovi la nova llei de llengües parlaré Aragonès Oriental u Orienaragonès i deixaré d’entendrem amb els companys de Lleida, de Mallorca o de Valencia.
I aquesta introducció em serveix també per fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista del Senat envers la Moció del PNV per a la millora del funcionament de l Estat Autonòmic Espanyol. Un Estat que des de la Constitució espanyola ha anat creixent en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural i que amb la fórmula descentralitzadora ha desenvolupat el autogovern de les Comunitats i ha aconseguit una de les etapes de més progrés econòmic i cultural de la història contemporània d Espanya.
Com a grup parlamentari vam donar suport al Govern d Espanya va impulsar el procés d autogovern i ho va fer durant les passades legislatures reformant sis Estatuts d Autonomía, la majoria dels qual aprovats per amplies majories en aquestes Corts Generals i fent funcionar les Comissions Mixtes de Transferències.
I avui, tot just un any i mig de govern del Partit Popular ens trobem en una Moció que demana millar el funcionament. I el que es pitjor, ens trobem en una situació molt preocupant en la organització territorial de l Estat perque en poc temps han crescut les veus i les iniciatives polítiques que demanen la segregació o la separació de l Estat Espanyol de una part important del territori.
Per aquesta raó considerem oportuna la Moció presentada pel Grup Parlamentari Basc, la considerem oportuna en el seu enunciat i en el seu primer punt. Però tenim matisos a fer a la proposta que desenvolupa el punt segon en relació a la Seguretat Social. I tenim una discrepància total al punt que fa referència a la Reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que vol resoldre el tema de les transferències estatutàries pendents de traspàs efectiu – es a dir de les competències incloses en els respectius Estatut d Autonomía, encara no transferides als Governs territorials- mitjançant una Sentència del Tribunal Constitucional. Ho hem dit sempre i ho repetim avui, els senadors i les senadores socialistes pensem que no li toca al Tribunal Constitucional organitzar els serveis administratius, valorar el seu cost econòmic i ordenar el traspàs de la Administració General a la Administració Autonòmica.
No li toca a un Òrgan Legislatiu que està creat per a protegir la llei, fer la feina política i administrativa que correspon al govern de l Estat i al govern Autonòmic. Hi ha problemes, es cert, però també es cert que hi ha altres fórmules per a treballarlos.
Parlava també de matisos a l apartat primer, perquè estem d acord en que una Comunitat demani unificar la propietat patrimonial de tots els equipament on s estàn prestant els serveis de salut, però això s ha de fer de manera que no afecti al valor del Patrimoni de la Tesorería General de la Seguretat Social, que en definitiva es el patrimoni de tots els treballadors espanyols.
Malgrat tot el nostre criteri es favorable a la proposta general del Grup Parlamentari Basc, en el seu enunciat i en una part important del contingut, perquè pensem que després d un any i mig de govern contrareformista i recentralitzador, avui es mes necessari que mai trobar fórmules de millora de funcionament de l Estat Autonòmic si seguim pensant que la solidaritat entre els pobles i el respecte a la seva diversitat social, política, lingüística i cultural, es la millor manera de fer de Espanya un país gran i modern.
Per tot això si la nostra esmena es aceptada, el Grup Parlamentari Socialista votarà favorablement la moció del Grup Parlamentari Basc.
Video de la Intervención
http://www.youtube.com/watch?v=nEvwqExf1c8&feature=youtu.be
L’oposició abandona avui la ponència de la Llei de Llengües | Lo finestró del Gràcia.
Els diputats del PSOE, CHA i IU d’Aragó abandonen avui la ponència de la Llei de Llengües que havia de debatre i esmenar aquesta Llei. Tant el PSOE com CHA i IU havien instat el Partit Popular a que canviés la coordinadora, María José Ferrando, la qual, a més de qüestionar barruerament el treball dels diputats de l’oposició, el passat 18 de març havia dit en roda de premsa, entre la estultícia i la demagògia, que per posar en marxa les propostes “estaríem parlant de que el primer any ens costaria al voltant de 35 milions d’euros, però després, anualment, serien uns 30 milions de despesa”. “Convé o és necessari fer aquesta inversió?”, va dir. “Estan disposats els aragonesos a malgastar els seus diners en més de 1.400 traductors de català i de la fabla? El PP creu que no i així ho mantindrem”, va asseverar. Va detallar Ferrando que serien necessaris “més de 24 milions de despesa en traductors de fabla i català, més de 5 milions d’euros per retolar la porta de cada administració, hospital, carrer, cada imprès i segell del Govern d’Aragó, cada paper oficial, absolutament tot”, va remarcar. A més, s’haurien de destinar “més de 3 milions a retolar tot el que tingui a veure amb accidents geogràfics, construccions, totes les carreteres, les autovies, cada barranc, riu, església, ermita, monuments o lloc geogràfic d’interès”, lo qual “ens sembla desgavellat i un malbaratament”. “S’omplirien de “pinganillos” les administracions”
Que voleu esperar del PP-PAR, quan en el seu projecte legislatiu no reconeix la realitat lingüística dels aragonesos que parlen altres llengües diferents del castellà i que fins i tot neguen l’existència del català a l’Aragó contra tot criteri científic!
Si els votants aragonesos
desitgen entrar en raó,
a aquells que neguen la llengua
que els retirin el seu vot.
¡Cuán largo me lo fiais, amigo Sancho!
Es el título de la obra que se presentará el próximo sábado 30 de marzo de 2013 en el salón de actos del Ayuntamiento de Montanuy.
Se trata de una obra manuscrita de forma paciente, rigurosa y meticulosa por Francisco Iglesias Ponts, vecino de Noales y más conocido como Paco de Casa Sanchines, de profesión ganadero y no escritor.
Más valor si cabe tiene la obra por haberse realizado a la edad cercana de los 90 años.
Se trata de una obra única por su género y contenido. Hasta el momento no se dispone de ninguna obra similar, referente a los cambios tecnológicos y a las formas de vida que marcaron la historia de nuestros antepasados a lo largo del siglo
XX en las comarcas de montaña de la Ribagorza.
Os esperamos a todos!!!
Dia: Sábado 30 de marzo de 2013
Hora: 19 horas
Lugar: Salón de Actos del Ayuntamiento de Montanuy
LAS LENGUAS DEL PIRINEO VOLVERÁN A PROTAGONIZAR LA ACTIVIDAD CULTURAL DE GRAUS
Del 18 al 20 de Abril se celebrarán en Graus las Jornadas de lenguas del Pirineo, la actividad ya tradicional de la programación cultural grausina, que recogió, en 2008, el testigo del camino emprendido, en 2001, por las Jornadas del habla bajorribagorzana y, posteriormente, las Jornadas de Lenguas de Ribagorza. En esta edición, el programa contempla actividades del taller de lectura, presentaciones, un concierto de Joaquin Carbonell y Eduardo Paz, y la entrega de los premios del concurso literario Condau de Ribagorza. […]
Y, en el aparatado dedicado a cursos, charlas y talleres, destacar la presentación de la obra El libro de las pasabillas y concierto Bufacalibos, este sábado, a partir de las 20 horas, en Espacio Pirineos, con el grupo Biella Nuei. […]
Fuente: www.radiohuesca.com
El govern d’Aragó persisteix en la marginació del català – VilaWeb.
Elimina el Premi Nicolau de literatura, subscripcions de Temps de Franja i el projecte Jesús Moncada
Després de tirar endavant una llei de llengües que desprotegeix el català a la Franja de Ponent, el govern d’Aragó ha continuat fent passes per esborrar-ne la presència en diversos àmbits de la vida cultural i institucional. Fa unes setmanes va anul·lar vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja, de manera que les escoles de la Franja s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori. Ara l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha denunciat la supressió de l’històric Premi Nicolau de Literatura i de projecte d’animació Jesús Moncada.
La revista Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital. El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explicava Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA.
La distribució de la revista es realitza principalment a través de la subscripció: actualment en té uns 800. I també es pot trobars als quioscos i llibreries de la Franja, al preu de 2,30 euros. La tirada total és de 1.050 exemplars.
La supressió del Premi Nicolau
El Govern de l’Aragó també ha fet públic recentment en un Butlletí Oficial que suprimeix l’històric Premi Literari Guillem Nicolau, perquè passa a fusionar-lo amb els premis en llengua aragonesa i en retira, a més, la dotació econòmica i passa a tenir només caràcter honorífic. ‘Respecte dels premis Arnal Cavero i Guillem Nicolau, sembla més oportú fusionar les convocatòries perquè tots dos estan dirigits a estimular la creació de les llengües pròpies d’Aragó, passat a denominar-se des d’ara Arnal Cavero Guillem Nicolau’, deia el butlletí.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca es queixa: ‘El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau amaga l’existència de les nostres dues llengües: l’aragonès i el català, i les converteix en una sola ‘lengua-aragonesa-del-área-septentrional-y-oriental’. La intenciód ‘aquesta convocatòria és fer desaparèixer la denominació i la mateixa llengua catalana del nostre panorama lingüístic, posant-la en calçador en una amanida de dialectes i modalitats lingüístiques d’una suposada única llengua regional.’
S’acaba el projecte Jesús Moncada
La mateixa entitat recorda que l’octubre del 2011 la Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó va comunicar el cessament del Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals,
exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.
El projecte va aconseguir amb èxit apropar la cultura feta en català als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte va donar a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. ‘El tancament va trencar el vincle que el projecte
establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa’, protesta l’entitat.
«The talking dead» (‘Els parlants morts’, si fa no fa) | L’esmolet.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 117, abril 2013
Darrerament m’ha tocat de parlar de la Franja en entrevistes i presentacions. Hauria pogut dir allò de l’Umbral «he venido a hablar de mi libro», però Licantropia és pensat, escrit, transcorre i usa en gran part el català del Matarranya. Per tant, és un tribut que em toca pagar amb molt de gust. La Franja és, a la Catalunya Vella, un exotisme, malgrat la paranoia pancatalanista dels «no-hablamos-catalán-y-a-mucha-honra». Per a estalviar-me divagacions, els hi dic, als que pregunten, que el català està prohibit de facto a la nostra terra. Això no és del tot exacte, perquè actualment està pitjor que prohibit: s’està esborrant la seua existència. El nostre govern, elegit per la majoria dels aragonesos, s’ha posat a imitar el «pare» Stalin en la seua dèria per suprimir definitivament el rastre i el record dels dissidents (de les fotos, dels documents, etc.). El govern aragonès fa el mateix quan li lleva el nom a la llengua i la dissol en l’àcid de la no-existència; estrangula tota iniciativa per dignificar-la (les vint-i-nou subscripcions de Temps de Franja, per exemple, o la dotació econòmica del Guillem Nicolau). Però aquí seguim, com fantasmes dins els llimbs, parlant encara, escrivint fins i tot, una cosa que no té nom ni matèria. I la majoria de votants aragonesos sense saber-ho.
L’altre dia escrivia sobre els «Walking wired», però avui toca fer-ho de nosaltres, els «Talking dead». Per sort, com ja saben els seguidors de la sèrie, si et mossega un zombi t’hi converteixes. Per això fóra bo que anéssim escampant el nostre bell idioma, a mossades verbals, si cal. Potser encomanarem el do de llengua als monolingües recalcitrants i als xapurrejadors diglòssics.
El procés i els manuscrits de les Paüls
Joaquim Torrent
La cacera de bruixes fou un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII. Les zones amb més tradició «bruixistica» del nostre àmbit lingüístic han estat el Montseny, les Guilleries i la serra de Madres, juntament amb el Turbó, a la Franja, muntanya mítica pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, de la qual es deia que al seu cim i a l’immediat coll de les Ares es congregaven les bruixes per fer els seus «akelarres», i on no hi falten a la toponímia menor,amb exemples com «la Torre de les Bruixes».
Precisament no gaire lluny se celebrà el famòs procés de les Paüls, del qual disposem una abundosa i fidedigna documentació gràcies als anomenats «manuscrits de les Paüls». Aquests aparegueren amagats al campanar de l’església d’aquesta localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’antroponímia i la toponímia, entre d’altres aspectes. La immensa majoria van ser escrits en català si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquest fet, el professor Walter Heim diu:
«Els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l’escrivà, i és natural que així siga, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia córrer poc per les Paüls» .
Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l’època, amb interessantíssims lèxics de les diferents activitats. No s’oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l’estructura social o a l’organització de la defensa.
El més interessant, però, és la informació sobre els processos de bruixeria. Segons afirma l’investigador i capellà Domingo Subias, hi ha un foli amb data del 19 de febrer de 1593 que mostra com «prengueren i afogaren per bruyxas» una vintena de dones de Sempere (l’antiga denominació de les Paüls i el seu terme). El
document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del perquè de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar
els capellans els dies d’execució.
Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel propi Subias. A més, ell mateix ha plantejat la possible representació de les dades i fets històrics citats en els manuscrits. D’altra banda, es promou senyalitzar
els camins que duen als llocs on s’esdevingueren aquests fets. Caldrà veure, però, si tot això es farà en català, i amb quin model lingüístic. Motius per dubtar-ne, malauradament, no en falten; començant per la manca de divulgació d’uns fets que,
per la seua trascendència i representativitat mereixerien ser més coneguts.
Lo Consell de Las Pauls: obra teatral de carácter histórico representada en escenarios naturales siglo XVI
autor, José Martí Coronado;
idea orginal obra teatro, Domingo Subías Armengol.
[Laspaúles (Huesca)]: Domingo Subías Armengol, [2004]
Ecos de una charla en ZL | Zaragoza Lingüística.
El pasado lunes 11 de marzo, como sabéis, tuvimos la suerte de contar con el Dr. Javier Giralt, profesor titular del área de Filología Catalana de nuestro Departamento, quien nos habló de los nombres que ha recibido la variedad hablada en la denominada “franja aragonesa” y nos dio razones lingüísticas de que se trata de la lengua catalana.
A raíz de esta conferencia, nuestros compañeros de radio unizar le hicieron una entrevista. Podéis escucharla aquí mismo.