Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.

Facebook

Twitter / Mireiagalindo: Baldragues Sinse Fronteres ….

Barcelona TV – #aranésòc. Lo benasqués – Jornalet.

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a Aragó el 9 de maig de 2013 | Xarxes socials i llengües.

Divendres passat, tal com havíem havíem anunciat, PP i el PAR van confirmar que compten amb la majoria i la decisió suficient per a arraconar el català i l’aragonès a Aragó. Els dos partits conservadors van tirar endavant la reforma de la Llei de llengües amb la supressió del català i l’aragonès, substituïts amb els eufemismes de Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP). L’aprovació de la nova Llei de llengües en el Ple de les Corts tindrà lloc el 9 de maig de 2013.

Ara és un bon moment per a fer anotacions històriques. La Llei aprovada pel PSOE, juntament amb CHA, va trigar 8 anys en passar d’avantprojecte a Llei (2001 al 2009), va trigar 12 anys en convertir-se en Llei des del Dictamen de Corts que l’exigia, amb el vot del PAR (1997 a 2009) i 13 anys des que l’Estatut d’Autonomia l’exigia (1996 a 2009). La Llei que aprovaran PP i PAR ha estat en debat exactament 8 mesos, a pesar que l’oposició ha abandonat els debats per impossibilitat de consensos. Les polítiques lingüístiques de consens del govern d’Iglesias no han estat efectives davant l’anticatalanisme aragonès. Són notes històriques importants. Potser una bona inserció del català i l’aragonès a l’escola des de l’any 2001, polèmiques a banda, hauria consolidat la penetració de la llengua en les futures generacions. Si es consolida la substitució lingüística del català, els pronòstics de Desideri Lombarte no aniran molt desencaminats:  I diran los més vells que parlàvem abans una llengua molt vella de fa més de mil anys (música de Los Draps).

PROYECTO DE LEY, DE USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN

• Legislatura: VIII
• Calificación: Admitida el día 29/08/2012. Publicada B.O.C.A. núm. 79 del 03/09/2012 
• Tipo Tramitación: ORDINARIA. A tramitar en: C. EDUCACIÓN UNIVERSIDAD CULTURA Y DEPORTE
• Enmiendas a la totalidad presentadas: 2, por 1 G.P. Cha (De Devolución); 1 G.P. Iua (Texto Alternativo) publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Enmiendas parciales presentadas: 171, por 2 G.P. Popular; 74 G.P. Socialista; 53 G.P. Cha; 42 G.P. Iua publicadas B.O.C.A. núm. 103 del 29/11/2012 
• Debate a la totalidad: Enmienda a la totalidad rechazada en sesión plenaria del 13/12/2012 (D.S.C.A. núm. 41)   Texto publicado en el B.O.C.A. núm: 107 
• Informe de Ponencia pendiente
• Dictamen de la Comisión pendiente
• En Tramitación

Via Juan Pablo Martínez

Moviment Franjolí per la Llengua.

Concert

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

3. Ruegos y preguntas.

Font: Agenda de les Corts d’Aragó, via Moviment Franjolí per la Llengua.

Moviment Franjolí per la Llengua: Entre l’aragonès i el català; el cas de Benasc.

En un context de recentralització de l’estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d’aquesta situació per la seva condició d’especifitat lingüística i cultural dins d’un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l’estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d’aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s’ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l’Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l’aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l’altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l’historiador valencià Vicent Baydal d’una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l’enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia.

L’alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?

L‘altre dia, en parlar de l’expansió medieval del català i l’aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d’isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s’hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d’aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d’eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d’Iberolingua, que ha donat a conéixer l’Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l’esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d’alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d’Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d’altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l’altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 

                                   (Documental en benasqués sobre l’hospital del poble)


Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d’alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l’alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d’altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l’aragonés. Tant és així que encara d’altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l’altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l’aragonés de transició al català i el català de transició a l’aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l’últim dels mapes que enllace a continuació.