Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Temps de Franja, juliol-agost 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF003

Fa pocs dies va sortir la revista Temps de Franja, numero d’agost-setembre. Tot seguit podeu llegir l’editorial, sobre el qual alguna cosa he tingut  a veure, Us animo, a aquells que no sou subscriptors, a comprar la revista i llegir-la durant el període estival. La trobareu a:

TdF004

“Hipocresia i demagògia

En aquest país que anomenem Espanya o Estat Espanyol, com vulgueu, corren temps de baixa qualitat democràtica, de descrèdit de les institucions públiques i d’esmicolament de l’Estat del benestar. No són aliens d’aquest desgavell, ben al contrari, són els primers responsables, els comportaments i actituds dels polítics —partits o persones— que senyoregen les institucions. Cal dir, així i tot, que fora de la política, ni de bon tros, no són tot flors i violes. Com en aquests moments és la dreta qui té gairebé tot el poder, també té gairebé tota la responsabilitat. Alguns exemples ens serviran per corroborar allò que afirmem. Comencem per una cosa que ens toca ben de prop. Fixeu-vos-hi en la Llei de Llengües aprovada pel PP-PAR quan al seu títol es diu que és una “llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”. Hi hauria alguna persona, amb dos dits de front, que pogués trobar a la Llei qualsevol d’aquestes característiques, després d’una lectura per més benvolent que fos? Però si el primer que fa és negar el nom de les llengües! I que pensa el lector quan al preàmbul de la Llei es fa referència al precepte constitucional (art. 3, apartat 2) “les altres llengües espanyoles (a més del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes” En quins articles de la Llei es regula la oficialitat de les llengües pròpies? En cap ni un. A més, l’articulat de la Llei és ple de disbarats. Tant sols una incongruència més en forma de pregunta: si la Llei diu que vol protegir i promocionar les llengües pròpies de l’Aragò, perquè no ho fa amb el castellà? No serà que pensen que el castellà no és llengua pròpia d’Aragó. No hi ha cap mena de dubte que el lector sabrà aplicar la part alíquota d’hipocresia, demagògia o mentida a cadascun dels punts que hem posat com a exemples.

Si aixequem un xic el cap i observem Aragó i tota Espanya trobarem la hipocresia, la demagògia i la mentida, a cabassos per tot arreu. Es diu que per protegir el nostre sistema de pensions hi ha que desvincular-lo del IPC, considerar l’esperança vida i augmentar el període de cotització. Ras i curt, hi ha que reduir les pensions, desprotegir-les. Per què no se’n cerquen de solucions per augmentar els ingressos? Que l’atur és el gran problema no ho dubta ningú, però que per a reduir-lo s’han de polvoritzar la legislació laboral, la qual cosa fa més fàcil l’acomiadament i la reducció de sous, és una estupiditat i una injustícia. D’on sortiran els diners per poder comprar els productes fabricats amb mà d’obra barata per mal pagada? Mireu cap als partits i altes institucions amb flagrants casos de corrupció. Hi trobeu algú que hagi dimitit recentment o que digui que ho farà si la causa va endavant? Ja sabem que el penediment no s’hi pot comprar al mercat, però almenys podrien demanar perdó. Qui més qui menys procura esbandir subtilment el seu comportament i demana transparència i noves lleis contra la corrupció. El passat, passat està i el futur trigarà en arribar, pensen.

No serà que a més de la hipocresia, la demagògia, la mentida i la manca de moral personal s’està estenen l’estupidesa com una gran taca d’oli per aquesta pell de brau i, més enllà, per tota la vella Europa? Quo vadis Espanya? Quo vadis Europa? Per xamba no s’arreglaran les coses i menys encara si els ciutadans ens convertim en uns “panxa enlaire”.

Després de les penes i els planys, per la nostra part no ens queda altra cosa que desitjar-vos un bon estiu, i també fer-vos una petició o recomanació: emporteu-vos la revista al lloc on passeu les vacances i comenteu als familiars i amics que malgrat tanta retallada i totes les actuacions ignominioses contra la nostra llengua, Temps de Franja, en català, quasi com un miracle que no seria possible sense la col·laboració de tots, surt mes rere mes. Fins setembre.”

mitjançantTwitter / JPMartinez_: Respuesta de Serrat en Cortz: ….

Media preview

De Benasc al refugi Ángel Orús i tornada per Batisielles | Q.

Facebook

Jordi Tremosa ha etiquetat una foto on surts tu.

CARLES BARRULL: Declaració de municipis de l’Alta Ribagorça (1983-2013).

Declaració de municipis de l’Alta Ribagorça (1983-2013)

 

De Sebastià Pons: L’amic Joan Casimiro em passa aquesta comunicació que en els temps convulsos que viu la Ribagorça em sembla força interessant: “El proper mes d’agost es cumpliran 30 anys de l’anomenada Declaració de Montanui sobre la Mancomunitat de la Ribagorça. Crec que va ser un esdeveniment molt important de la nostra història recent, digne d’ésser tingut en consideració, particularment en les circumstàncies actuals de crisi econòmica i despropòsits lingüístics. Tement que l’efemèride pogués passar desapercebuda, i amb l’objectiu de promoure una reflexió sobre la conveniència de recuperar aquell esperit a nivell de comarca i si és possible anar més enllà, m’he decidit a divulgar el text que es va consensuar, tal com va aparèixer en un mitjà de premsa local de l’època. Si la idea et sembla interessant, fes-ne difusió.”

11´00 h. EXPOSICIÓN EN EL EXTERIOR DEL PABELLÓN DE LOS VEHICULOS Y MOTOS  DE LOS HERMANOS COSIALLS  DE BENAVARRI, PEÑA MOTORISTA DE TAMARIT DE LLITERA, MONZÓN CLASSIC CLUB Y CLÁSICOS BARASONA.

12´00 h. MISA EN EL PABELLÓN EN HONOR A SANT CRISTOBAL, PATRÓN DE LOS CONDUCTORES.

12´40 h. BENDICIÓN DE TODOS LOS VEHICULOS EN LA CALLE AURIGNAC (Delante del Pabellón)  Y ENTREGA DE UN DETALLE

14´00 h. BRASSADA  (PRECIO POR PERSONA: 10´00 €) APUNTARSE A LOS ORGANIZADORES O EN HORARIO DE OFICINA EN EL AYUNTAMIENTO. AL INSCRIBIRSE SE REALIZARÁ EL PAGO CORRESPONDIENTE.

CERIb: Lectura de la tesis doctoral de Guillermo Tomás Faci: “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300)”.

Lectura de la tesis doctoral de Guillermo Tomás Faci: “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300)”
El pasado 6 de marzo tuvo lugar en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, de la Universidad de Zaragoza, la lectura de la Tesis Doctoral titulada “La organización del territorio y las dinámicas sociales en Ribagorza durante la gran expansión medieval (1000-1300), realizada por D. Guillermo Tomás Faci y dirigida por el Dr. Carlos Laliena Corbera.
Esta Tesis Doctoral es un estudio de historia regional relativo a Ribagorza, comarca del Pirineo aragonés limítrofe con Cataluña y Francia, entre el año 1000 y la creación del condado homónimo en 1322. En él, se analizan las estructuras socioeconómicas, la organización territorial, la evolución política y las dinámicas sociales durante un período marcado por la formación del sistema feudal y por un intenso crecimiento demográfico y productivo. El trabajo se fundamenta en una documentación escrita abundante, tanto eclesiástica como estatal, que cubre toda la etapa, y que hace de Ribagorza un territorio idóneo para un estudio de esta clase; esta información se ha contrastado con la proveniente de la arqueología del paisaje y de prospecciones puntuales. La tesis se estructura en tres bloques cronológicos: en el primero, se trata la etapa altomedieval para definir el punto de partida de las transformaciones posteriores; el segundo analiza la formación, la plenitud y los rasgos del feudalismo pirenaico; y el tercero afronta los grandes cambios que precedieron a la crisis bajomedieval. Y, entre las numerosas cuestiones históricas transversales abordadas, se ha prestado especial atención a las formas del dominio señorial sobre la población rural; al papel del Estado y de las comunidades campesinas en la organización territorial y social; y a las dos grandes transiciones de la época, una en torno al año 1000 que llevó a la cristalización del feudalismo, y otra, alrededor de 1300, que supuso el comienzo de la deriva hacia formas sociales protocapitalistas.
Grupo CEMA-Universidad de Zaragoza 

CERIb: IV Jornada Cultural Coneix La Terreta. Normes per a presentar comunicaions.

DISSABTE,10 D’AGOST  AL MATÍ:

SALA POLIVALENT DE CASA SULLÀ. SAPEIRA (LA TERRETA)

TARDA I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA

El DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar propstes de  comunicacions per a la IV JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 10 d’agost a SAPEIRA, en el marc de la XXI Trobada de la Terreta.
Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.

– La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc

– Les comunicacions seràn orals i es disposarà d’un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.

– Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d’articles o llibres.
-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i telèfon a l’adreça: ce.cerib@gmail.com.


ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
AMB EL SUPORT DE:  Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.
                                       www.sapeira.blogspot.com
                                       www.cerib.blogspot.com

El Punt Avui – Notícia: Del català a la Lapao.

Del català a la Lapao

Canviar el nom de la llengua a llarg termini vol dir trencar llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial

Fa uns dies que vaig usar per primer cop la Lapao. De fet, la vaig trobar força fàcil. Insensats tots aquells qui ens pensàvem que, saltant la frontera i entrant a la Franja, també es parlava en català. Il·lusos de nosaltres… ¡Incultes i irresponsables els polítics de Saragossa que, quan els ha interessat, han obert una ferida on no calia anant en contra de la voluntat d’una comunitat lingüística que parla i s’expressa en català! La riquesa lingüística del català de la Franja és evident; tan sols assistint a la Pastorada de la festa major de Sant Medardo de Benavarri un se’n pot fer una idea: la Lapao és, a ulls dels satírics Amo i Pastor –protagonistes i recitadors dels versos de la Pastorada–, un artifici lingüístic per amagar i destruir la realitat cultural de la Ribagorça. Ras i curt.

De fet, l’opuscle que la comissió de festes repartia, publicant els versos d’aquest any, començava amb una introducció apuntant “algunes característiques del català parlat a la Ribagorça, i en aquest cas concret a Benavarri”. L’executiu autonòmic de Luisa Fernanda Rudi ha protagonitzat un dels episodis de deixadesa política més notoris dels últims anys, rebatejant el català oriental (Lapao) i l’aragonès (Lapapyp) prescindint del llegat cultural propi de cada zona del seu territori. Fins i tot, els populars de la Franja van quedar retratats havent de fer seguidisme d’una acció política que, de facto, els deixa amb el cul a l’aire davant dels seus electors.

posar fi a la Llei de Llengües del 2009 –que ja no considerava el català llengua oficial, però sí “llengua pròpia, original i històrica”– és un pas gairebé definitiu per aconseguir que la Franja normalitzi la seva quotidianitat en castellà. La llengua és un dels eixos bàsics per a la vertebració d’una comunitat nacional i, per tant, canviar el nom d’aquesta significa molt més del que molts es poden pensar: a llarg termini vol dir posar fi a un imaginari simbòlic compartit, trencar els llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial. De fet, és una evidència que per a la majoria de pobles de la Ribagorça la seva ciutat de referència és Lleida, i molts dels joves han acabat treballant al Principat. Fins i tot, els mitjans de comunicació catalans són, per a moltes llars, els que acaben construint l’agenda diària.

La desprotecció del català a la Ribagorça, a més a més, es suma a un altre fenomen social rellevant i, sobretot, preocupant: la despoblació. Roda món i torna al born per la festa major, però durant l’any (sobretot a l’hivern) la població resident està cada vegada més envellida i, a mitjà termini, això es pot convertir en una altra amenaça per a la preservació de la identitat local més pròpia del lloc. Amb la modificació de la llei de llengües, presentada el 2012 pel PP, s’obre la porta a una uniformització cultural, en castellà, que pot impedir a les noves generacions viure el dia a dia amb la llengua dels seus avis.

L’Espanya més centralista, la d’herència més jacobina, ha estat incapaç d’entendre que el seu projecte d’estat ha de ser compatible amb realitats territorials divergents. La seva manera d’entendre la nació no preveu la diferència, més enllà d’un folklore propi del franquisme sociològic i el blanc i negre del No-Do. I, amb una Catalunya que va en direcció contrària, els executius conservadors dels seus territoris veïns s’afanyen a alçar murs contra qualsevol intent d’articular un discurs sòlid en defensa de la pluralitat de l’Estat; a la Franja, igual que al País Valencià o a les illes Balears, acaben rebent els danys col·laterals de l’enfrontament entre els executius de Barcelona i Madrid.

Entra en vigor la nova llei de llengües aragonesa, que oficialitza la LAPAO – VilaWeb.

La contestada reforma legislativa, aprovada pel PP i el PAR, canvia la denominació del català que es parla a la Franja i de l’aragonès

 

 

 

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, que denomina el català de la Franja com a llengua pròpia de l’Aragó oriental (LAPAO) i l’aragonès, com a LAPAPYP, és oficial des d’avui, un mes després d’haver-se publicat al Butlletí Oficial de l’Aragó (BOA). La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del PP i el Partit Aragonès (PAR), tot i l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país.

La reforma de la llei de llengües de l’Aragó, doncs, entra en vigor un mes després de la publicació al BOA, el 24 de maig. Com a reforma legislativa, també va haver d’aparèixer al Butlletí Oficial espanyol, el 10 de juny. Amb l’oficialització de la llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.

El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat contra.

Al final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinesa per a consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.

 

 

ISSUU – Temps de Franja. D10 by Temps de Franja.

Los montañeros aragoneses hacen cumbre en el Aneto para honrar a la Virgen del Pilar.

La expedición, con unas 150 personas, rememoró la gesta realizada en 1956 con niebla y viento. La talla se ha entronizado por tercera vez en el pico más alto del Pirineo.

 

La expedición atravesó el Paso de Mahoma con una cuerda fija colocada por la Guardia Civil... MIGUEL HECHO La expedición atravesó el Paso de Mahoma con una cuerda fija colocada por la Guardia Civil... MIGUEL HECHO La familia montañera de Aragón rememoró este sábado la hazaña realizada en agosto de 1956 por un grupo de entusiastas de la montaña y amantes de su tierra cuando entronizaron una talla de la Virgen del Pilar en la cumbre del Aneto (3.404), el pico más alto de los Pirineos, para unir ambos símbolos de la cultura y la identidad de esta tierra. Aquella gesta -impulsada por el semanario barbastrense ‘El Cruzado Aragonés’- estuvo marcada por la colocación de una cruz por parte de alpinistas catalanes, en lo que se entendió como un intento más de la comunidad vecina de apropiarse lo ajeno.

Cincuenta y siete años después, Montañeros de Aragón de Barbastro y de Zaragoza acometieron este sábado una ascensión que tuvo mucho de recuerdo, simbolismo y reafirmación del sentimiento de aragonesismo que envuelve al Aneto, pero también de plasmación de los valores de la montaña de colaboración y generosidad.

La Virgen del Pilar se colocó por tercera vez en el Aneto el miércoles por obra del carpintero metálico de Barbastro Desiderio Solano y su equipo, que ha construido una columna de acero inoxidable a la que se ha anclado la talla, que fue restaurada por el artista madrileño afincado en el Somontano, Fermín de Bedoya. De esta forma, la escultura queda perfectamente ensamblada y será muy difícil que vuelva a ser desbancada, como ocurrió en 2011.

Para honrar a la patrona de Aragón, de la Guardia Civil y de la Hispanidad como se merece, alrededor de 150 montañeros, comandados por los presidentes de Montañeros de Aragón de Barbastro y Zaragoza, José Masgrau y Ramón Tejedor, respectivamente, participaron ayer de una expedición que partió del refugio de la Renclusa a las seis de la mañana.

A ella se sumaron miembros de Montañeros de Aragón Barbastro, de Zaragoza, de la Federación de Montaña Aragonesa, con su presidente, Luis Masgrau, a la cabeza; componentes de la UME y de la Escuela Militar de Jaca, entre los que estaban el teniente coronel Primitivo Hernández; miembros de la Jefatura de Montaña de la Benemérita, como el teniente Fernando Rivero; efectivos de los Greim de la Guardia Civil, liderados por el jefe de Huesca, Antonio Usieto; montañeros de Zaragoza, como Francisco Gómez, director de Finanzas de HERALDO, y José Ramón Portilla; y otros llegados de Huesca, Monzón, Binaced o Binéfar y hasta desde fuera de Aragón, entre los que se encontraban alpinistas madrileños y asturianos que quisieron sumarse a la iniciativa.

(Más información en la edición impresa de HERALDO DE ARAGÓN)

DONA, BRUIXA, REMEIERA.

DONA, BRUIXA, REMEIERA

El Punt Avui – Notícia: Pont.

12/06/13 02:00 David Marín

Fa uns mesos es va obrir un pont de vianants sobre el riu Noguera Ribagorçana. El pas uneix la Franja amb el Principat en un punt escarpat, solitari, ple de misteri, absolutament fascinant: a la sortida del sud del congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec, on les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà i la Noguera queden relligades per les aigües fredes i d’un blau intens de l’embassament de Canelles. El nou pont substitueix la passarel·la que antigament comunicava les dues ribes i que ha quedat sota les aigües del pantà. Diuen que, submergit sota l’embassament, també hi ha les restes d’un castell que Ramon Berenguer I va entregar a seva esposa,
la comtessa Almodis.

Fer el recorregut entre Catalunya i la Franja en aquesta zona escarpada demana quatre hores de camí entre l’alberg de l’antic poble de Montfalcó i l’ermita de la Pertusa. I, sobretot, demana una enorme dosi de sang freda en el moment de travessar unes estretes i aparentment fràgils passarel·les de fusta situades a la paret d’uns penya-segats que es precipiten, al buit, sobre el Noguera Ribagorçana. L’experiència paga la pena.

L’obertura del nou pont entre Catalunya i la Franja coincideix amb l’intent de trencament d’un altre pont: el de la llengua compartida a banda i banda del Noguera Ribagorçana. La Lapao, el fosc i sòrdid invent de laboratori casolà amb què el PP aragonès i el seu soci, el PAR, pretenen separar els ciutadans d’una banda i altra de la frontera, ha iniciat el seu camí entre la merescuda burla popular i l’alhora preocupant barra lliure acientífica de qui promourà una nova acadèmia de la llengua per fixar nova gramàtica i noves normes per trencar un bocí de la llengua catalana.

El procés que ha iniciat Catalunya demana sang freda i controlar el vertigen. Però a vegades és millor anar endavant travessant passarel·les escarpades, que no pas quedar-se quiet allà on et retallen els diners, l’aigua, i fins i tot els ponts.

A diputación de Uesca y os concellos de L’Aínsa y Exeya refusan tamién a lei de no luengas | Arredol.

 

Manifestación por a igualdat d'as luengas en l'anyo 2009

Manifestación por a igualdat d’as luengas en l’anyo 2009

 

O refús contra la lei de no luengas contina espardindo-se por diferents entes administrativos. O concello d’Alcampell ya la refusó a los pocos diyas d’aprebar-se y, dende diferents concellos d’a franja, se anunció que se empentarían iniciativas parellanas de refús ta ista lei. En ista semana, os concellos de Exeya, en Cinco Villas y L’Aínsa, en Sobrarbe, s’han sumau de diferents trazas a lo refús. A zaguer institución, por agora, y a primer supralocal en fer-lo ye a Diputación Provincial de Uesca, que aprebó una propuesta de lei d’o PSOE demandando que se derogue a nueva lei.

 

O concello de L’Aínsa refusó o martes a lei de no luengas, en aprebar-se a moción presentada por IU, a on que antimás demandaba a lo Gubierno que continasen as “actividatz y programas d’amostranza de l’aragonés y o catalán en os centros educativos”. A moción estió refirmada por os concellers de CHA y IU, l’alcalde, d’o PSOE y dos concellers d’iste partiu. Atro conceller d’o PSOE y o d’o PP en votoron en contra y o conceller d’o PAR s’abstenió. Marisa Ventero, portavoz de IU en o concello sobrarbense, criticó que os concellos tenesen a competencia de decidir o nombre d’as luengas remerando que istos no son “entidatz scientificas” y que d’as dos academias d’a lei anterior se pasase a nomás una “ta no haber d’admitir a existencia d’o catalán”.

 

En Exeya estió o miercols, a iniciativa de CHA, que o concello demandó “maximo respeto t’os fablants d’as luengas minoritarias d’Aragón” y que no “s’aplicase ni desembolicase” a lei de no luengas, en incumplir a Constitución, l’Estatuto d’Autonomía y a Carta Europea d’as luengas rechionals u minoritarias”. Alberto Celma, portavoz de CHA en o concello, declaró que “ista situación afecta a os dreitos d’a ciudadanía aragonesa y a la historia y dignidat d’iste país”. “Cuanto a l’aragonés – dició Celma – luenga privativa d’Aragón que se charró en quasi tot lo nuestro territorio y d’a que habríanos d’estar argüellosos, con ista lei ye en serio risque de pasar a estar luenga muerta y ya no será luenga de dengún”.

 

A Diputación Provincial de Uesca, se sumaba o chueves ta ista mena d’iniviativas. A mayoría d’o PSOE, con tretze votos debant d’os nueu d’o PP y os tres d’o PAR, conseguiba aprebar a propuesta de lei  a on que se demanda a derogación d’a lei. En a propuesta considera que s’ha feito un “ridiculo historico en clamar LAPAO a lo catalán y LAPAPYP a l’aragonés“. Tamién se i expresaba “a temor” de que a nueva lei chenerase problemas en prebar de convalidat o catalán ta estudiar u treballar en Catalunya.

 

A moción esfendeba a necesidat de preservar y espardir catalán y aragonés “en todas as dembas que las sientan como propias”. O PSOE ha lamentau que o gubierno “renunciase a recuperar y potenciar l’aragonés” y que no metese en marcha una “autentica politica propia cuanto a lo catalán, en estar ista una luenga propia, historica y tradicional en Aragón”.

 

Dende difuera d’Aragón, tamién bi ha habiu institucions que han refusau a zaguer modificación d’a lei de luengas que no reconoix a l’aragonés y o catalán como tals. O concello de Tortosa u a Diputación Provincial de Leida en son eixemplos.

 

D’atra man, tamién s’ha creyau una colla de lectors de Jesús Moncada, escritor en catalán naixiu de Mequinenza, qui son promovendo un manifiesto en contra d’ista lei. Iste se suma a lo promoviu por as principals asociacions en esfensa de l’aragonés, que facioron publico o pasau 29 de mayo.

 

 

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.