La Franja

Filológos aragoneses y catalanes hablan sobre los primeros escritos de la lengua catalana – Radio Huesca.

Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.

El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.

Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.

El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.

Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.

Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.

Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.

Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.

Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.

Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.

Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.

Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.

Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Areny de Noguera i Tremp reivindiquen el valor patrimonial del català a la Franja – VilaWeb.

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) fan una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.

El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta es volen donar a conèixer en aquesta jornada.

Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.

Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.

Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.

Durant la jornada s’inaugurarà l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que procedeixen de la zona del Pallars. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.

En l’acte públic d’avui, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça, intervenen els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).

La Terreta: els orígens del català.

• • dissabte
  • 

    des de les 11:00 fins a les 14:00

• Centre d’Interpretació de la Ribagorça a Areny de Noguera

• Acte públic pel català a la Franja d’Aragó i de valorització de la llengua com a patrimoni: el primer text en català es va escriure a La Terreta fa 1.000 anys.

30 ANYS ESCRIBINT A LA VANGUARDIA | Mas de Bringuè.

El diumenge 25 de setembre de 1983 vaig veure publicat el meu primer article a La Vanguardia. Es tractava d’un dels tres reportatges que em van encarregar, per mitjà del meu amic i paisà de Saidí, Joaquim Ibarz, llavors ja corresponsal a Mèxic d’aquest diari, per a donar a conèixer als lectors de Catalunya la situació social, econòmica, cultural i lingüística de les diverses comarques de la Franja, que ja en aquells moments, començaven a reclamar atenció i el reconeixement de la seua realitat lingüística. Aquell primer treball (que reproduïm en aquest blog) estava centrat en la part més septentrional de la Franja, la Ribagorça oriental. En posteriors diumenges van sortir els altres dos reportatges: un dedicat a la Llitera i el Baix Cinca (2-10-83) i un sobre el Matarranya (9-10-83).

A partir d’eixes publicacions, el redactor en cap de Nacional i Comarques, el periodista i novel•lista Francesc González Ledesma, em va proposar, per consell de l’amic Eugeni Madueño, vell company de feines passades a la revista Grama de Santa Coloma i del diari Tele-Expres als anys 70, portar la corresponsalia de La Vanguardia a l’ Aragó, que en aquells moments estava vacant. Vaig acceptar i… fins ara. Des de llavors, han sigut centenars d’articles (cròniques, notícies breus, reportatges, entrevistes…) potser prop de dos mil, els que m’han publicat a les diferents seccions del diari: política, economia, societat – tendències, cultura, esports, etc. A més d’aquells primers articles sobre la Franja, tema sobre el que hem fet una abundant i constant cobertura (l’últim va ser aquest mes d’agost sobre els 30 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures), he estat testimoni de nombrosos fets que han marcat la història informativa d’Aragó: els greus atemptats perpetrats per ETA i GRAPO, el cas Roldán, la primera festa de “tions” de Plan, les inundacions de Biescas, la candidatura i la celebració de la Expo Saragossa 2008, les successives eleccions autonòmiques i municipals, amb entrevistes als diferents presidents regionals elegits (Santiago Marraco, Hipólito Gómez de las Roces, Emilio Eiroa, Marcel•lí Iglesias…), ressenya d’exposicions artístiques de rellevància internacional, els festivals de Cine d’Osca i de música ètnica “Pirineus Sud, etc…
També he estat testimoni dels diferents canvis i etapes per les que ha passat en aquestes tres dècades aquest veterà i prestigiós diari barcelonès: canvis en el format, el disseny i les formes d’impressió; relleus en la direcció del diari, en los caps de secció, en els enfocaments informatius, i editorials; canvis en los sistemes de transmissió de les cròniques, des de la trucada telefònica a cobro revertit fins al correu electrònic , etc.
A tot ens hem tingut que adaptar els corresponsals “de províncies” però sempre ens ha guiat l’afany de que el pols de l’actualitat d’aquesta oblidada regió espanyola pogués bategar, de tant en tant, en algun racó de la premsa d’àmbit estatal i general.
Des d’ací vull esmentar i agrair la presència inseparable, al meu costat sempre, des d’abans de començar jo, com a corresponsal del diari “El País” i actualment com a corresponsal de “El mundo”, del periodista i escriptor Javier Ortega, vell amic. Junts hem trescat molts camins informatius en aquestes tres dècades i junts ens hem animat i consolat mútuament davant els infortunis i els oblits, menyspreus i incomprensions que de vegades sofrim des de les estressades i llunyanes redaccions dels nostres propis diaris. També vull acorda’m de l’actual delegada d’Europa Press a l’Aragó, Alicia Ibarés, amb la qual vam treballar junts a la corresponsalia uns anys, i a la qual agraeixo la seua leialtat, amistat i professionalitat.

Òmnium Terrassa inaugura aquest dijous la seva nova seu – [Notícia Òmnium].

Ampliar…

Òmnium Terrassa inaugurarà aquest dijous, 19 de setembre, les seves noves instal•lacions al Centre Cultural de Terrassa, a la Rambla d’Ègara 340 de la nostra ciutat

Amb aquestes noves instal•lacions, Òmnium Terrassa fa un salt qualitatiu, amb més superfície i més comoditats per l’atenció als usuaris, espais per a reunions , aules per fer cursos amb fins a 120 assistents, a més de gaudir dels espais comuns del Centre Cultural, com són dos auditoris, cinema, sales d’exposicions, …

Aquest increment d’espai també facilita el funcionament de diverses entitats a qui Òmnium fa d’aixopluc: Aula Gran, Associació de poetes terrassencs, Veu pròpia, Xerrem,…

L’acte d’inauguració començarà amb la conferència de l’historiador Carles Barrull del Centre d’Estudis Ribagorçans titulada “La franja de Ponent o les Franges avui”.

Tot seguit hi hauran els parlaments per part del vicepresident d’Òmnium Nacional, Joan Abellà; el Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; i el conseller de ka  Presidència, Francesc Homs.

Un petit refrigeri i la visita a les noves instal•lacions clouran l’acte.

Invitació ARENY2013

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia Ferrer, i l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit Ambrosio us conviden a l’acte La Terreta: els orígens del català, dissabte 28 de setembre, a les 11 del matí, al Centre d’Interpretació de la Ribagorça d’Areny de Noguera, amb les intervencións de Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan A. Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon
Sistac (Universitat de Lleida). S’inaugurarà l’exposició Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré. Areny de Noguera – Tremp, setembre de 2013.

La Diputación becará a los alumnos de lengua aragonesa.

La DPH becará a los alumnos del Diploma de Especialización en filología aragonesa con un 50 por ciento de reducción en el precio de la matrícula.

La Diputación Provincial de Huesca (DPH) becará a los alumnos del Diploma de Especialización en filología aragonesa, impartido por la Universidad de Zaragoza en el campus oscense, con un 50 por ciento de reducción en el precio de la matrícula.

Una decisión que nace fruto del acuerdo entre el presidente de la DPH, Antonio Cosculluela, y la decana de la Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca, Marta Liesa, con la participación del director de los estudios, Francho Nagore, y por el que se destinan 6.000 euros para ayudar a pagar la matrícula, en un mínimo de un 50 por ciento, a los estudiantes que comiencen este próximo curso en octubre.

El precio general para la inscripción, que finaliza el 23 de septiembre, es de 850 euros para las diez asignaturas y un total de 32 créditos académicos que los alumnos podrán realizar, por primera vez, de forma semipresencial.

Aunque es la primera vez que los estudiantes pueden beneficiarse de estas becas, la oferta académica, dirigida a diplomados, licenciados o graduados, cumple su tercera edición para formar a profesores de aragonés y que estos puedan optar a plazas en educación Infantil, Primaria, Secundaria y adultos.

En el marco de las actividades académicas del curso y gracias a esta colaboración, los estudiantes matriculados en el diploma también podrán realizar proyectos que sean de interés para las entidades locales de la provincia.

Además de estos estudios, la DPH colabora económicamente para que puedan desarrollarse, al igual que en anteriores ediciones, otros diplomas como el de Especialización Turística y el de Producción Vegetal Sostenible, y apoyará este curso el Diploma de Especialización en Protección Vegetal, el Máster propio en Gestión Fluvial Sostenible y Gestión Integrada de Aguas y el Máster universitario en Educación y Museos.

Inauguració de la nova seu d’Òmnium Terrassa – [Agenda Òmnium].

 El President i la Junta Directiva de la seu territorial d’Òmnium Cultural a Terrassa es complauen a convidar-vos a la inauguració de la

NOVA SEU D’ÒMNIUM CULTURAL DE TERRASSA

23ª Trobada Cultural del Matarranya

Calaceit, dissabte 21 de setembre de 2013

PROGRAMA D’ACTES

Dissabte 21

11:15 Saló de Plens de l’Ajuntament.

Benvinguda institucional i parlament de l’Alcalde de Calaceit, Sr.      José María Salsech Mestre i del  Regidor de Cultura Sr. José Manuel    Anguera Niella.

Presentació de l’ASCUMA i de la 23a Trobada Cultural del        Matarranya per part del President, Sr. Josep Maria Baró Pujés.

         Salutació del President de la Comarca del Matarranya, Sr. Francisco Esteve Lombarte.

Intervenció del Director General de Patrimonio Cultural del Gobierno de Aragón, Sr. Javier Callizo Soneiro.

11:00 Activitat infantil a la Plaça Major.

12:00 Saló de Plens de l’Ajuntament.

–         Breu presentació de la ‘Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó’. Desplaçament a la zona de la Pedrafita, on hi haurà una visita guiada a càrrec de Juan Luis Camps.

També se celebra la II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana, de la qual trobareu tota la informació a la web:  http://www.gencat.cat/llengua/jornadallenguaisocietat

15:00         Dinar de germanor a la Fonda Alcalà. Preu del dinar, 20 €.

Reserva als telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 abans del 15 de          setembre.

17:00 Teatre La Germandat.

-Conferència del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell i Canalda (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

18:00 Teatre La Germandat.

-Diàleg sobre 30 anys de democràcia i llengües a l’Aragó (II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana)

19:30 Cloenda i actuació artística.

Organitza:

Associació Cultural del Matarranya

Col·laboren:

Ajuntament de Calaceit, Comarca del Matarranya, Institut Ramon Muntaner

vacantes adjudicadas por cuerpo y especialidad 2 04 09 13.PDF – vacantes adjudicadas por cuerpo y especialidad 2 04 09 13.pdf.

Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.

Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i III) | Lo finestró del Gràcia.

Sala Capitular al MNAC. Foto de GAP

El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya  —MAC, ara MNAC—), en qualitat de dipòsit, les pintures murals de Sixena, les quals mai havien sortit de Barcelona. El juliol de 1961 va tenir lloc al Palau Nacional de Monjuïc una exposició internacional sobre art romànic, compartida amb Santiago de Compostela, organitzada pel Govern Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa. La Sala de Sixena va ser posada en valor, i sota les arcades es van exposar alguns dels més importants manuscrits anglesos relacionats amb les pintures, així com un tom de la Bíblia de Winchester i el Salteri de Canterbury. Al MNAC romanen aquestes pintures murals de Sixena fins avui, ocupant una gran part de l’espai núm. 8 de la Col·lecció d’Art Romànic, potser la més emblemàtica del MNAC per l’excepcionalitat de la pintura mural, única al món.

Segons Ainaud de Lassarte, d’ençà del 1957 els equips tècnics del MAC sota la seua direcció i amb un equip tècnic format per Joaquim Pradell, cap dels Serveis de Restauració, Lluís Iglesias, encarregat dels Serveis de Conservació i l’expert auxiliar, J. M. Tous van fer diverses actuacions i investigacions a Sixena i van descobrir les pintures del tester sud de la Sala Capitular, relativament ben conservades, en estar cobertes per la calç que les va salvar de la intempèrie. I acaba el paràgraf —de la Memoria de La pintura romànica en Aragón—: “Como la sala seguía en ruinas y destechada hubo que trasladar también a Barcelona los fragmentos”.

No cal dir que fins el 15 de juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida.

Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i II) | Lo finestró del Gràcia.

Despreniment de les pintures (setembre de 1936). Foto de J. Gudiol

Els rotlles o plafons de les pintures murals arrancades per Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llompart i la pròpia gent de la vila de Vilanova de Sixena es van traslladar amb molta cura al taller de restauració que Josep Gudiol havia improvisat a la Casa Amatller de Barcelona. Joan Ainaud de Lasarte diu al “Testimonio” de La pintura romànica en Aragón (1978) que va veure les pintures de la Sala Capitular a mig restaurar a la Casa Amatller, i que, en absència de Josep Gudiol, restarien sota la custòdia privada del seu germà, el col·laborador i restaurador Ramon Gudiol. I també diu Ainaud de Lasarte que Ramon Gudiol no va aconseguir suport de la Dirección de Bellas Artes per acabar els treballs, però amb la seua intervenció (no fa referència a la data), com a director dels Museus Municipals de Barcelona, l’Ajuntament de la Ciutat va pagar tots els treballs, tant els realitzats com els pendents, abans d’entrar les pintures al Museu d’Art de Catalunya.

El mateix any 1936, a part de les pintures que es van portar a la Casa Amatller, es van transportar en camió cap al Museu —en aquelles dates— del Poble de Lleida, altres objectes i peces que es van poder recuperar d’entre la runa i les cendres.