Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

AMYPA, profesores y alumnos siguen apoyando la ESO en Benabarre – Radio Huesca.

La celebración del festival de Navidad del colegio de Benabarre sirvió para poner de manifiesto que padres y madres, alumnos y profesores continúan apostando por la continuidad de la ESO. Mostraron su apoyo con la lectura de un texto, por parte de un miembro de la AMYPA, en el que se insistía en la importancia de la permanencia del primer ciclo de la ESO en Benabarre por considerar una injusticia la posible supresión del mismo.

En el manifiesto, en contra de los argumentos de la consejera Dolores Serrat para cerrar las aulas, argumentaban que el colegio de Benabarre no tiene un aula unitaria y, por lo tanto, alumnos de diferentes edades no se mezclan en las aulas. Recordaban que los niños están agrupados por cursos y la educación por niveles y edades y que está, perfectamente, estipulada sin detrimento alguno de la calidad.

Además, indicaban que el acceso a diversos programas educativos y la organización de talleres o actividades también se realiza con normalidad, sin perjuicio alguno de los alumnos al existir suficiente número de alumnos y contar con instalaciones preparadas.

Los alumnos de ESO en Benabarre, apuntaban en el comunicado, pueden cursar la optativa del catalán, que ya se ha suprimido en el Instituto Batasar Gracián de Graus, por lo que entienden que la educación de sus hijos no está en desventaja sino que es de mayor calidad, puesto que, esa formación esta equiparada al nivel B de Lengua Catalana

La motivación de los alumnos que cursan ESO en la escuela de Benabarre consideran que es alta y no se sienten discriminados porque comparten actividades y tareas propias de su edad con un grupo cohesionado.

En el manifiesto también aprovechaban para agradecer a la gente su colaboración en todos los actos que se organizan para reivindicar la continuidad de este ciclo de la ESO en Benabarre.

 

Nota important: estem actualitzant les bases de dades d’Amics del Camí, fet que podria comportar que alguna adreça que s’hagi donat de baixa per rebre informacions ara ho rebi per error. 

De ser així, et preguem que disculpis les molèsties i que cliquis l’enllaç del peu per donar-te de baixa automàticament. Moltes gràcies.

Adquireix ara la guia El Camí a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera: a l'ombra del Montsec, i te l'enviarem a casa.
Adquirint a l'avançada un exemplar de la 6a guia d'El Camí, ens ajudaràs a cobrir-ne els costos i te l'enviarem a casa sense despeses d'enviament.

El llibre, de 192 pàgines a color, és d'una gran qualitat de disseny i d'imatges, amb uns continguts molt rics perquè han estat aportats per molta gent i entitats de cada població. Això la fa una guia única, sense cap altra de semblant al mercat.

Es la primera guia que inclou part de la Franja de Ponent, enllaçant amb els pobles i paisatges del Pallars Jussà, travessant cap a la Noguera a través de l'espectacular Congost de Montrebei.

En pots veure una mostra aquí.
I aquí, la introducció de la guia al bloc d'El Camí.

Opcions:
 * Per 15 € (pvp) et farem arribar la guia impresa al teu domicil·li sense cap cost d'enviament per a tu. 
 * Per 20 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable.
 * Per 32 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable +  la nova samarreta del Camí o una altra guia editada a escollir.
 * Per 95 €, la guia + un carnet del Camí (numerat i nominal) i un full de tram segellable +  la nova samarreta del Camí o una altra guia editada a escollir + una reproducció facsímil personalitzada del dibuix del Camí d'Antoni Tàpies, impresa per litògraf artesà en paper Modigliani (250 g) de 36 x 45 cm.

Si vols ajudar El Camí, aquí t'indiquem com adquirir-la: 

1- Fes una transferència al compte de l'Associació Pas a Triodos Bank:  1491 0001 26 2014715326 amb l'import escollit, indicant "Guia Pallars i el teu nom".

2- Envia’ns un correu a elpas@elcami.org amb la teva adreça postal i l’opció escollida.

Moltes gràcies pel teu suport!

Ajuda'ns a fer-ho córrer: 

                      
Ja som més de 9.600 Amics del Camí
ajuda’ns a fer créixer la xarxa convidant els teus a afegir-s’hi
al Facebook o al formulari de:

www.elcami.cat
Conèixer aquesta terra per estimar-la!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Associació PAS

Av. Rei en jaume, 131
Cardedeu, VR 08440
Principat de Catalunya

Si no vols que t’enviem més missatges des del camí, clica aquí

 

MONT-REBEI ESCENARI DEL NOU VIDEOCLIP DE MERITXELL GENÉ : Noticies de la terreta.

L’anàlisi de la situació a la Franja, on la varietat-sostre —això és, de prestigi— és l’estàndard espanyol —en contraposició a la resta de comarques nord-occidentals— proporcionarà un nou exemple contrastat de l’impacte que aquesta situació produeix en les tendències evolutives de parlars tradicionalment contigus en el contínuum dialectal.

Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística .

Woody Allen rodarà la propera pel·li a la Franja i se titularà “Un puial de Zeligs”.Els Zeligs siran eixe, diguem, 80% de franjolins que són manyos que t’hi cagues quan els posen al davant un micro d’Aragón Televisión i que són catalans sinse exagerar quan el micro és de TV3, el mateix 80% que fa vida pública en català a Catalunya (“Comencem el sorteig del pernil… Ha sortit el 3445!”) i vida pública en castellà a la Franja (“Empezamos el sorteo del jamón… ¡Ha salido el 3446!”), el mateix 80% que guairebé és independentista quan puia de Barcelona el fill / cosí / tiet independentista i que guairebé és NoHablamosCatalán quan puia de Barbastre el metge / bancari / mestre poc amic dels catalans. En l’escena final de la pel·li, els Zeligs se transformaran en antiZeligs, cosa força habitual, i siran ben catalans amb els aragonesos, i ben aragonesos amb els catalans. El guió l’escriuran a mitges Woody Allen i Josep Espluga.

http://www.pageseditors.cat/cat/llibre_milenio2.asp?id=1&id_llibre=79

ETA NOTÍCIES DE LA TERR.

Després de 4 anys, 813 notícies i 55692 visites a dia tanquem... però no per desaparèixersinó per unir esforços.
Els portals de notícies que publicàvem informació de la Terreta i que estàvem allotjats a “blogspot” hem decidit crear la nostra pròpia web de notícies.


 

 

Noticiesdelaterreta.com
 I aquesta és la nostra declaració d’intencions:

Tots els blocs que fins ara hem anat publicant informació de la Terreta ens unim per crear un nou noticiari: noticiesdelaterreta.com. Aquesta publicació neix per donar difusió i veu a TOTS els habitants de la Clotada d’Areny, de la Noguerola i de la Terreta .Es a dir, volem donar veu als habitants i als pobles de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana, compresos entre les Serres de Sant Gervàs i el Montsech i entre la Serra del Cis i les de Gurp i Montllobar
Al llarg de les dècades dels 60-80 del passat segle,molts llogarets van ser abandonats en els processos migratoris que van portar seus habitants cap a les ciutats de Barcelona, Lleida Tarragona, Reus, Osca o Saragossa. Els diferents pobles van anar reduint  notablement la seva població i molts llogarets d´aquesta vall han estat abandonats.
El moviment neural, de nouvinguts, conegut popularment com a “Hippy”, iniciat fa trenta anys i augmentat en les dues darrers dècades ha afavorit l´associacionisme, la creació de locals socials a diferents localitats i la reapertura de l’escola d Espluga de Serra, que el primer curs ja hi van assistir més de 20 nens. Malauradament, aquests processos no  han pogut compensar la debilitat demogràfica d’aquesta que vall que és la zona més despoblada d’Espanya, amb una densitat de població de menys de 5 habitants/Km2 a uns índex similars al Desert de Sahara i l l’abandonament de les poblacions, amb  la baixa densitat demogràfica han creat un paissatge de silenci, desmemoria  i oblit
 El fet que el riu Noguera Ribagorçana sigui frontera entre Catalunya d’Aragó ha afavorit la divisió de la vall en dues administracions i separant-la en dues: per una banda La Terreta catalana i per l’altra  La clotada d’Areny aragonesa. Una separació política totalment irreal però malauradament cada cop més accentuada  que apropa la ribera aragonesa del Noguera Ribagorçana cap a les Valls de l’Êsera i l’Isàvena i ens fica amb la Comarca de la Ribagorça, en un mateix sac amb Grausi Benasc i per un altra, a la vessant catalana, que converteix la Terreta, que toca al Riu Noguera Ribagorçana, en part de “la comarca del Pallars Jussà” (Pallars de conca de Noguera Pallaresa).
Però per damunt d´aquestes divisions, la gent de la vall mitjana de la Noguera Ribagorçana ho compartim gairebé tot: institut, transports, botigues i festes i és amb aquesta intenció que neix “Notícies de La Terreta”, amb la voluntat d’apropar les dues riberes i de trencar aquestes dinàmiques, d’informar i donar veu als habitants d´un territori prepirinenc que sovint ha estat arraconat al més absolut silenci per la política, la premsa i la societat, tant a Catalunya com a ‘Aragó.
És per tot això quan nosaltres parlem de la Terreta ens estem referint indistintament a tota la conca del Noguera ribagorçana des de Sopeira fins el Pont de Montanyana
Aquesta és la nostra declaració d’intencions i aquest és l’esperit d’aquesta nova publicació.

LISTSERV 16.0 – INFOZEFIR Archivos de:.

CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears us conviden a les VIII Jornades de Normalització Lingüística, que tindran lloc entre el mes de novembre d’enguany i fins al mes de maig del 2014. Les Jornades tenen com a lema “Viure en català sense cap retallada” i pretenen generar espais de reflexió i debat al voltant de la llengua catalana, partint de la base que normalitzar-ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania.

El primer cicle de debats tindrà lloc durant el mes de novembre i es concretarà en tres actes:

Tarragona, 5 de novembre, 18 h, conferència inaugural: “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla.

Girona, 14 de novembre, 18 h, conferència col·loqui: “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”, a càrrec d’Ignasi Vila.

Lleida, 21 de novembre, 18.30 h, taula rodona: “La llengua: cohesió o confrontació”, amb Miquel Pueyo, Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero.

Per formalitzar la inscripció a les Jornades i consultar el programa complet, entreu a: http://viureencatala.ccoo.cat.

Font: Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya

Serrat no descarta la expropiación, aunque confía en que no llegue.

Dolores Serrat, ayer en el pleno de las Cortes.

Insistirá a los obispos para que actúen

La consejera de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, no descarta la expropiación de los bienes de las diócesis de Barbastro y Monzón y Huesca que se exhibe en el Museo Diocesano de Lleida, aunque confía en no tener que llegar a esa vía “muy radical”.

EFE

25/10/2013


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

ZARAGOZA.- “En cuanto a la expropiación, no le voy a decir ni que sí ni que no, es una vía muy radical, es una vía muy compleja, y no nos gustaría tener que llegar a ella, pero en estos momentos no descartamos nada de nada”. Así lo ha reconocido Serrat, en su comparecencia en el pleno de las Cortes de Aragón, a petición de CHA, desde donde se ha planteado la posibilidad de expropiar los bienes, al entender que los “obispos son ahora el problema”, indicó el diputado José Luis Soro.

Tras la negativa de los obispos de estas dos diócesis a ceder los derechos de propiedad al Gobierno de Aragón para poder emprender acciones legales, Serrat explicó que los argumentos esgrimidos, en la carta dirigida a la presidenta Luisa Fernanda Rudi, fueron “sorprendentes y decepcionantes”.

Al respecto, indicó que comprende que ambas diócesis rechazarán ceder la propiedad de dichos bienes al Gobierno por parecerles “demasiado”, pero indicó que lo que resulta “incomprensible” es que en esa carta “pasaran de puntillas” por la otra opción planteada, la cesión del derecho a emprender acciones legales.

De esta forma, comentó que insistirán a los obispos para que, o bien emprenden ellos acciones legales o, en su defecto, cedan ese derecho al Gobierno de Aragón, al entender que es “viable y posible”, ya que existe un “precedente”.

Se refirió Serrat a la Orden de San Juan del Monasterio de Sijena, que ha cedido estos derechos al Gobierno de Aragón tras consultarlo con el Vaticano, para recuperar las pinturas de la Sala Capitular, ahora ubicadas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), en Barcelona. “Si lo pudieron hacer las hermanas de la Orden de San Juan, lo pueden hacer también los obispos de Barbastro Monzón y Huesca”, ha precisado.

De hecho, el Gobierno de Aragón emprenderá acciones legales, después de que el MNAC no haya respondido al requerimiento de devolución de las pinturas presentado hace un mes.

Por otro lado, en relación a los bienes vendidos de 1983 al 1992 del monasterio de Sijena, explicó que se presentó una demanda de nulidad de pleno derecho de compraventa en el juzgado de primera instancia de Huesca, un proceso que ahora se encuentra en “fase de contestación”.

Por ello, dado este “antecedente”, el Gobierno insistirá a que los obispos cedan la propiedad o el derecho a emprender acciones legales, apuntó Serrat, frente a la postura de los obispos que “erróneamente”, dijo, se aferran a la intervención del Gobierno de España.

Serrat aclaró que esta vía ya fue “explorada y denegada”, al tiempo que dijo que ha quedado ya de manifiesto la “incapacidad” del Gobierno de Aragón para emprender acciones legales, sin tener la propiedad, como se reflejó en distintas sentencias.

“Si conseguimos que los obispos reclamen, los bienes vendrán pronto, si no tendremos que enfrascarnos en una seria de pleitos, en los que seguiremos insistiendo, pero se nos dificulta las posibilidades de acción”, afirmó.

LA OPOSICIÓN LAMENTA QUE RUDI NO COMPARECIERA

Por su parte, los grupos de la oposición lamentaron que la presidenta del Gobierno de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, no hubiera comparecido, como solicitó CHA, cuando dijo, en su investidura, que se iba a encargar de este asunto “personalmente”.

“Ha demostrado que su palabra no vale nada”, reiteró Soro, quien coincidió con el diputado de IU Adolfo Barrena en preguntar por las acciones llevadas a cabo para recuperar los papeles de Salamanca o los Arcos del Palacio de la Aljafería.

A este respecto, Serrat anunció que se opondrán a la salida de los arcos de la Aljafería y que están buscando otras vías para reclamar los papeles de Salamanca correspondientes a Aragón, a pesar de no ser los titulares de la propiedad.

La diputada del PSOE Cristina Vera calificó de “estrategia mediática” el envío de la carta por parte de la presidenta Rudi a los obispos, al entender que ya conocían previamente la respuesta, mientras que el PP y el PAR han apoyado la gestión del Gobierno.

Els alcaldes de Peralta, Vilanova de Sixena i Berbegal carreguen contra els bisbes | Lo finestró del Gràcia.

img1021452s
L’alcalde de Berbegal, Miguel Ángel Puyuelo, l’advocat Jorge Español, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas y la de Peralta de Alcofea, Obdulia Gracia (10-12-2012)

Divendres escrivia el post comentant la negativa dels bisbes de Barbastre i d’Osca de cedir al Govern d’Aragó la propietat de les 113 obres d’art, provinents de les parròquies de la Franja. Els membres del Govern d’Aragó han quedat bocabadats, deia. I per acabar l’escrit preguntava si l’actitud de la presidenta i del seu govern fregava la prepotència, la ingenuïtat o la ximpleria. Em va semblar que les coses s’asserenarien per un temps. Quina ingenuïtat la meua!

Ahir diumenge es va saber pels mitjans de comunicació que els alcaldes de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena, volen convocar pròximament a tots els aragonesos a manifestar-se multitudinàriament, omplint la Plaça del Pilar, per mostrar el seu rebuig a la constant inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre en el litigi dels béns i contra la seua recent decisió de no cedir al Govern d’Aragó, ni la propietat dels 113 béns artístics que estan a Lleida ni els poders per litigar, segons manifesten els alcaldes. Mireu quines coses diuen també dels dos bisbes:

“el recargolat comunicat que van emetre els dos bisbes per justificar la negativa a aquesta cessió, està mancat de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos, doncs, en el fons, l’únic que fa és justificar que l’Església ha ficat aquests béns en un museu civil com ho és el Museu de Lleida, vulnerant de ple la mateixa Circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil, i són els bisbes de Lleida els que els han ficat allà, precisament per justificar el no retorn”

I diuen més: “L’escàndol que l’Església està protagonitzant amb aquest assumpte”, afegeixen els alcaldes en el seu comunicat, “és similar als casos més greus que ha tingut últimament l’Església com la pederàstia i les tèrboles finances vaticanes”.

Encara diuen més coses els alcaldes, però crec que ja n’hi ha prou de tants disbarats. Surrealisme aragonès en estat pur.

Ara, els enemics d’Aragó passen a ser els dos bisbes, Alfonso Milián i Julián Ruiz als quals no els hi calen enemics, amb aquests amics municipals.

Jo els preguntaria als alcaldes: per què fiqueu el nas en aquest assumpte? Són vostres les obres d’art? Al meu entendre pertanyen a un bisbat o a un altre, o a una diòcesi o a l’altra.

En aquest joc de disbarats els hi proposo als alcaldes que publiquin un edicte invitant, i per què no ordenant, als feligresos que deixin d’assistir a la missa dominical fins que els bisbes no cedeixin les obres d’art al Govern d’Aragó.

Què dirà el Govern d’Aragó?

 

Una pregunta al marge: L’alcalde Ildefonso Salillas ha retornat al Monestir de Sixena el reliquiari recuperat de Santa Waldesca? (el de la foto)

Els bisbes es renten les mans | Lo finestró del Gràcia.

 

bisbes 2

No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.

Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.

Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.

El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.

El sector turístico de Benasque no tendrá un IVA superreducido – Aragón – El Periódico de Aragón.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” | Xarxes socials i llengües.

Entrevista a El Temps: “Franja insultada” 15 octubre 15UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: ,
trackback , edit post

El TempsFa unes setmanes, també en plena efervescència de la II Llei de Llengües d’Aragó, vam estar conversant amb els periodistes de El Temps. Ens vam trobar amb ells a Fraga, aprofitant l’últim treball de camp que ham fet als alumnes de diferents poblacions de la Franja. Hem fet seguiment de la resocialització dels alumnes des que estaven a 6è de primària fins ara que acaben les FP i batxillerats. En tot cas, tos deixo l’excel·lent reportatge que va fer El Temps, amb múltiples veus del territori (pdf).

Temps de Franja

Una jornada en Arén rescata los primeros escritos en catalán.

 

Los alcaldes de Arén y Tremp abrieron la jornada.

Filólogos de Aragón y Lérida trataron las relaciones entre ambos territorios

 

D.A.

29/09/2013


 

HUESCA.- Cerca de un centenar de personas se dieron cita ayer en Arén en una iniciativa organizada por primera vez para rescatar de la memoria los primeros textos en lengua catalana, y divulgar con las aportaciones que hicieron ayer estudiosos y profesores tanto de las universidades de Zaragoza y Lérida como del Instituto de Estudios Catalanes que sitúan el origen del catalán escrito en La Terreta, una zona común entre los municipios de Arén (Huesca) y Tremp (Lérida).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.