Apadrinar cabras como promoción – Aragón – El Periódico de Aragón.

09/03/2014

Un fabricante de quesos de Benabarre, en la Ribagorza, ha diseñado un curioso sistema para ayudar a su negocio y, de paso, difundir el conocimiento del mundo rural entre los niños. La idea consiste en que los más pequeños elijan un nombre para cualquiera de las cabritillas de su quesería, las futuras productoras de leche.

El nombre se imprime en un collar que se pone en el cuello del animal y luego el niño o la niña que lo apadrinan se hace una foto con él que se cuelga en Facebook. “La verdad es que está siendo un éxito”, explica Juan José Baró, que junto con Pili Marqués, regenta la Granja de la Fondaña. “Desde que pusimos en marcha esta idea en enero ya han sido apadrinadas 70 cabras y cada vez hay más gente que se interesa”, añade.

Juanjo reconoce que se trata de una iniciativa comercial. Pero, al mismo tiempo, subraya que está haciendo de “mediador entre la gente que vive en las ciudades y la del campo”. De hecho, las familias que visitan la quesería de Benabarre realizan una visita a las instalaciones y ven todo el proceso de elaboración artesanal del queso, así como las condiciones de vida de las 600 cabras de la explotación.

Lazo sentimental

Además, las cabritillas se habitúan al nombre con el que han sido bautizadas y se crea un lazo sentimental entre ellas y su padrino. “Nos decidimos a dar este paso porque casi todos los visitantes nos preguntaban si los animales tenían nombre”, señala el responsable de Granja de la Fondaña.

El apadrinamiento es gratuito y consiste en ponerle a la cabritilla un collar con el nombre elegido por su padrino. Diana, Alejandra, Isabel o Rocío son algunos de los nombres que se han puesto ya. Solo se pone nombre a las cabritillas porque son las que se quedarán en la granja como futuras productoras de leche.

Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català | Núvol.

La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té textos encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que més, un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre els amateurs en llengua, ja que a l’escola se segueix explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies. N’hem parlat a l’Estira la Llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella.

Jurament de Radulf Oriol

Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou textos coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que és coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre tots dos textos parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). A l’Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica de la institució, Joan Anton Rabella. Afirma que la mostra Els orígens del català: jo fideles vos seré és “una explicació d’una manera molt divulgativa i breu de quins són aquests textos i de com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè”. Es tracta d’una “documentació antiga, força rica”.

Però la pregunta és: per què, si està més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat segueix creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella assegura que aquests documents “fa molts anys que els coneixem” i que “el que passa és que no han tingut la difusió necessària”. I és més, assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, “documents del món feudal, similars, breus” i afegeix que “se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts”. Explica el cas del Liber judicorum, conservat dins les tapes d’un  llibre: “Feien servir pergamins per folrar altres documents”.

La major popularitat de les Homilies d’Organyà Rabella l’atribueix a “una qüestió de sort de com s’han difós les coses”. També explica que és un text important perquè és una traducció al català d’unes homilies occitanes i, per tant, “és una de les primeres traduccions entre llengües romàniques”. Sigui com sigui, per més èmfasi del cas, el cap de l’oficina d’Onomàstica relata que la mateixa persona que va localitzar les homilies, Joaquim Miret Sans entre el 1904 i el 1908, va trobar “documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió”.

Exposició a Tremp

Com és el document?

Joan Anton Rabella explica que el document en català més antic que es coneix “físicament és un pergamí petit” que és un jurament d’una persona, que parla sobre relacions feudals i fidelitats sobre castells; “aquella societat estava molt reglamentada des del punt de vista legal i es basava molt en documentació”.

I es podrien trobar documents més antics que aquest jurament, escrits en català? Rabella no ho descarta. Però, en tot cas, ens contextualitza la història dels orígens de la nostra llengua: “El català, com totes les llengües romàniques, està formada, segurament, cap al final del segle VII començament del segle VIII. Però no és fins ben bé el segle IX i el segle XII que, de mica en mica, va apareixent a la documentació. I llavors segurament, per un ús menys acurat del llatí i per un coneixement no tan bo als centres culturals i religiosos, combinat amb la força del feudalisme, que fa servir un seguit de mots nous, cada vegada es va filtrant més en la documentació fins que, a partir del segle XI, ja trobem que la llengua romànica hi comença a aparèixer d’una forma clara fins als primers documents on el català ja és majoritari.” Assegura que, fa uns anys, els científics es disputaven quina era la llengua romànica més antiga. “Ara, des del punt de vista científic, és un debat que ja no toca i ningú hi pensa”. I Rabella conclou que, “segur que les llengües romàniques es formen, si fa o no fa, al mateix moment i després, és la sort de la conservació de la documentació”.

Descarregueu l’entrevista aquí.
facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

Carles Terés: ‘Los catalanes no van a invadirnos mañana, no’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

JOAQUÍN CARBONELL 13/02/2014

–¿Qué es Temps de Franja?

–Una revista mensual para hablar de unos territorios desarticulados, que solo se unen por el punto común de la lengua, de los que hablamos catalán.

–¿Catalán? ¿No habíamos quedado en que era Lapao?

–Lapao son las siglas de la definición, pero es catalán. En realidad ni siquiera lo concreta la DGA. Pero nosotros aquí lo tenemos claro. Es un patrimonio propiedad de todos, más importante incluso que el patrimonio físico, porque en este caso pertenece a todo el mundo.

–¿Tienen dificultades por hablar así?

–Tenemos dificultades. Nos han eliminado las suscripciones que había para las bibliotecas de la Franja y la poca ayuda que teníamos.

–Su radio de acción son cuatro comarcas aragonesas.

–Eso es; el Matarranya, el Baix Cinca, la Ribagorza y la Llitera, comarcas fronterizas con una lengua común. La idea brotó de Josep Galán, de Fraga, que ya falleció, y que se empeñó en 2000 en enredarnos con la creación de esta revista, un órgano para expresar lo que sentimos en todos los aspectos. Es la única revista aragonesa que se edita íntegramente en catalán.

–¿Qué tirada hacen?

–Tiramos 1.000 ejemplares que se distribuyen en las cuatro comarcas, así como a un buen número de suscriptores; otra cantidad va a Barcelona, Valencia, zonas donde viven algunos de estos aragoneses.

–¿Con alguna condición?

–Ninguna, nos alimentamos de artículos de opinión de nuestros colaboradores y de noticias culturales de la Franja.

–¿Se sienten frustrados, dejados de la mano de Zaragoza?

–Pues, sí, pero esto es exclusivo de todos los territorios fronterizos, donde en este caso nos sentimos muy aragoneses; somos bisagra, porque estamos en contacto muy directo con la zona catalana o valenciana.

–Ahora van a caminar juntas tres comarcas distintas.

–Es así; se ha hecho un convenio para promocionar tres territorios como son Matarranya, Morella y Gandesa; eso es muy importante, porque nos une la lengua y podemos ofrecer una ruta muy atractiva.

–Por contra, no sé si les molesta que desde Cataluña se hable de cosas como la corona Catalanoaragonesa.

–Eso son pequeñas anécdotas que no tienen ninguna trascendencia en Cataluña. Sin duda cada uno piensa lo que quiere, pero desde Aragón se pinta la cosa como si mañana fueran a invadirnos los catalanes. Y no.

La Terreta.Cultura: Salvem l’Església d’Orrit.

SALVEM L’ESGLÉSIA D’ORRIT

L’Associació Cultural de la Terreta i La Terreta Decideix comencem una nova campanya per a demostrar el mal estat en que es troba l’església romànica d’Orrit que des de fa mesos marca ruïna sense que cap administració realitzi cap obra per arreglar-ho.

El 7 de juny de 2013 al TN de  TV3 (min. 53:30) ja es va fer difusió i tot i la bona disponibilitat i bones paraules dels representatnts de les admisnitracions, encara no s’ha fet res i aquesta esglèsia segueix pitjor que l’any passat.

Telenotícies migdia 07/06/2013 – Televisió de Catalunya

Alta Ribagorça .cat

CARTELL_SUPO_SUPO dis-hi la teua

Feu clic per a visualitzar la imatge a mida completa…

La Justicia anula el plan urbanístico de Castanesa para ampliar Cerler – Tema del día – El Periódico de Aragón.

F. VALERO / A. IBÁÑEZ 07/02/2014

El plan urbanístico de Castanesa, ligado a la ampliación de las pistas de esquí de Cerler y a un macroproyecto residencial en el municipio pirenaico de Montanuy, es “nulo de pleno derecho” y no verá la luz, al menos de momento. Así lo ha decidido el Tribunal Superior de Justicia de Aragón (TSJA), cuya Sala de lo Contencioso Administrativo ha dado carpetazo a un propuesta nacida en plena burbuja inmobiliaria y que afectaba a 17 pequeños núcleos de la Ribagorza.

La resolución de la Justicia aragonesa supone un revés tanto al Gobierno de Aragón, como a Aramón y al Ayuntamiento de Montanuy, cabecera del municipio, a quienes había demandado la asociación ecologista Naturaleza Rural. A pesar de que desde el primer momento el proyecto nació con polémica y mucha controversia, fue una de las grandes apuestas estratégicas del anterior Ejecutivo PSOE-PAR, y en especial del equipo de Marcelino Iglesias, que se volcó en este plan con la intención de dinamizar la economía de la zona y convertir uno de los valles de más riqueza ecológica del Pirineo en el mayor dominio esquiable de Europa.

IRREGULARIDADES El tribunal juzgador considera que el proyecto presenta “irregularidades procedimentales”, en concreto la omisión de la evaluación ambiental estratégica (EAE), que emana de una directiva del Parlamento y del Consejo Europeo y prevalece sobre la ley aragonesa. En opinión de la sala, la ausencia de este “trámite de carácter esencial determina la nulidad de pleno derecho del PGOU”. En este sentido, la sentencia se refiere a jurisprudencia del Supremo según la cual “la evaluación ambiental de los planes ya era exigible” a partir del 21 de julio del 2004.

En el caso de Castanesa, el Ayuntamiento de Montanuy había encargado los trabajos de redacción del plan general en una sesión celebrada el 17 de mayo de ese año, pero su aprobación definitiva no se produjo hasta después del 21 de julio del 2006. Por este motivo, el Inaga consideró que era inviable someter este planeamiento al procedimiento de evaluación ambiental, “dado el avanzado estado de tramitación del mismo”.

Sin embargo, el TSJA sostiene que tal decisión “no puede considerarse motivada”, dado que “no se alcanza a comprender qué inviabilidad puede resultar en el caso concreto por el estado de la tramitación, cuanto ni tan siquiera se había procedido a la aprobación provisional del mismo”.

Además, la sala hace suyo el argumento de la parte recurrente al valorar “la alta calidad ambiental del municipio en cuestión, dada la gran cantidad de superficie incluida como espacio protegido o dentro de la Red Natura 2000 y el gran impacto sobre el territorio en atención a las actuaciones proyectadas”. De hecho, basándose en el informe de un biólogo, no duda en calificar de “ciertamente significativas” las afecciones al medio ambiente del plan impugnado y la ausencia de criterios ambientales y paisajísticos, máxime en una zona próxima al parque natural Posets-Maladeta.

INFORMACIÓN PÚBLICA Por otro lado, el tribunal desestima la solicitud de la parte demandante en cuanto a la necesidad de un nuevo trámite de información pública, argumentando que las modificaciones introducidas durante la tramitación del plan no tenían “carácter sustancial”.

Esta sentencia es recurrible ante el Tribunal Supremo en casación, dentro del ámbito contencioso administrativo. No sucede así, en cambio, en la vía penal, ya que la Justicia falló en su día que no existían responsabilidades en este terreno.

El plan urbanístico recalificaba más de 50 hectáreas de alto valor ecológico para hacer el mayor dominio esquiable de Europa y construir más de 3.500 viviendas de segunda residencia y una amplia zona de servicios que preveía incluso un helipuerto.

Xoxe Tetano – Fotos de la cronologia.

A vulgarización d’a luenga Aragonesa medieval en Aragón TV, o “romance” |.

“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré” | Lo Finestró.

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

Referències aparegudes a la premsa local sobre la inauguració de l’exposició* Els orígens del català*:

*La Manyana* 26-1-2014: http://www.lamanyana.es/article/tremp-recibe-la-muestra-%E2%80%98els-or%C3%ADgens-de-la-llengua-catalana%E2%80%9D

*Pallars Digital* 26-1-2014: http://www.pallarsdigital.cat/jussa/item/1682-inaugurada-l-exposicio-jo-fideles-vos-sere-amb-els-documents-mes-antics-escrits-en-catala

*Pirineus TV* 24-1-2014: http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-pallars-24-de-gener-els-origens-de-la-llengua-catalana-fins-al-28-de-febrer-a-tremp/

*Pirineus TV* 28-1-2014 (declaracions Sr. Ros i Sr. Sistac): http://www.pirineustelevisio.com/2014/01/els-origens-de-la-llengua-catalana-tremp/

*Lo Pallars TV* 28-1-2014 http://www.lopallars.tv/joomla-pages-iii/blog-layout/320-exposicio-els-origens-del-catala-a-tremp

L’*Agència Catalana de Notícies* va fer un reportatge.

Qui sóc? | Ua1 Lleida 104.5 FM.

“I llavors Déu digué a Moisès: —jo sóc el qui sóc”. Tot un autèntic embolic traduït de l’hebreu que va ser parodiat no recordo per qui amb allò de “jo sóc el qui sóc, però no hi sóc gaire”. D’altra banda, una de les nostres principals icones nacionals, el Crist en maiestas domini de Sant Climent de Taüll, en el llibre obert que sosté amb la seua mà esquerra, assevera rotundament: “ego sum lux mundi”. Hi ha, al llarg de la història, altres afirmacions no menys contundents, des del “cogito, ergo sum” de Descartes al “yo soy yo y mi circumstancia” d’Ortega y Gasset. Més críptic resulta encara el poeta valencià del segle XVI Joan Timoneda: “só qui só, que no só jo / puix d’amor mudat me só”, més o menys coetani del vers de Teresa de Ávila, “vivo sin vivir en mi”, que també déu n’hi do. Però els homenets i donetes de la nostra època encara són més opacs quan ens disparen, a boca de canó, allò tan suat de “jo sóc com sóc”, que sembla justificar qualsevol comportament extravagant, arbitrari o fins i tot asocial. Per no parlar del màxim grau de l’ambigüitat, blocant fins i tot de qualsevol possibilitat de comunicació, que es produeix quan algú truca per telèfon (o a l’intèrfon) i s’identifica amb un convençut “que no em coneixes? Sóc jo!”.

Res per a escandalitzar-se. Al capdavall, encara és més críptic i ambigu el nostre estatut d’autonomia, que diu en el seu preàmbul que “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”. És a dir i en definitiva: que som i serem.

Ramon Sistac
Professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i delegat a Lleida de l’Institut d’Estudis Catalans

– See more at: http://www.ua1.cat/noticies/qui-s%C3%B3c#sthash.5drI03G6.dpuf

ESO en Campo y Benabarre, dos caras de la misma moneda – Radio Huesca.

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

1

Notícies relacionades

• La mirada més propera

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Temps de Franja de gener | Lo finestró del Gràcia.

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

Twitter / gatalan: Ja és a correus el ….