CURSO “GESTIONAR LA DIVERSIDAD LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN” | La Sociedad del Riesgo.

S’amplia l’ensenyament en LAPAPYP i s’obvia el de LAPAO | Xarxes socials i llengües.

El Govern d’Aragó ha aprovat el currículum d’educació primària, amb una important relació amb el tema lingüístic. En el seu article 19 es formalitza l’ampliació de l’ensenyament de l’aragonès. Evidentment, no li diuen “aragonès”, o “llengua aragonesa”. Només se la reconeix de manera eufemística com “lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”.  I no tant perquè la consellera es nego a reconèixer l’aragonès, si no perquè després ve  la Franja, on cal negar que es parla català. Cal que aparega ben clara la filiació aragonesa i la seua dispersió en multitud de “modalitats”, però en tot cas, res de relacionar-la amb els endimoniats: “zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas”. 21 paraules per a evitar dir-li català. Ens crea perplexitat que el Govern d’Aragó encara no entenga perquè han tingut més èxit les sigles (LAPAO i LAPAPYP) que no pas el nou “nom” amb que tracten l’aragonès i el català.

El currículum desplega l’ensenyament de l’aragonès. Com bé sabeu, el món de l’aragonès viu dividit en diferents corrents ortogràfics, que malauradament reprodueixen i enquisten batalles internes.  El currículum ha privilegiat deliberadament un dels sectors, que és aquell que està més allunyat de CHA (en podeu corroborar la intenció  a esta intervenció del PP en Corts). És previsible que això done força al sector menys institucionalizats de l’aragonès, i per tant, incremente l’escletxa dels odis. Amb tot, l’aragonès haurà de ser prou intel·ligent per a aprofitar l’increment de classes en LAPAPYP i consolidar l’ensenyament de l’aragonès de cara al futur, evitant d’incrementar la divisió interna.

Tot i l’avenç brindat a l’aragonès, en l’annex s’explicita que per al LAPAO no s’ha desplegat currículum:

Disposición adicional sexta. Lengua aragonesa propia del área oriental.

Con el objeto de garantizar el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario, en posteriores desarrollos normativos se determinará el currículo de la lengua aragonesa propia del área oriental.

Amb tot, ja són multitud de pistes les que confirmen que qui tira de la corda secessionista és el PAR, i no tant el PP, a qui la cosa la hi porta ben fluixa. En l’interior del Departament es parla de les coses per al “català” quan es refereixen al LAPAO, i és només amb presència de càrrecs polítics del PAR que eviten la paraula maldita. Si això no és prou clar, fixeu-vos com María Herrero (PAR) remarca a Dolores Serrat (PP) a les Corts que s’ha referit a al LAPAPYP com aragonès, “sin la coletilla”, la qual cosa podria portar a pensar que l’altra llengua és el no-aragonès, que en mentalitat del PAR, no hi ha res més no-aragonès que el català. I això sí que no pot ser. En la (presumpta)  defensa d’allò aragonès  poden arribar a enrevessar la identitat aragonesa per tal que ningú dubte, que, si d’alguna manera es defineix l’aragonesitat, és perquè està contraposada a la catalanitat. Si per a defensar l’anticatalanisme han de renunciar a allò aragonès, no dubteu que ho faran. Los hereus de la Corona d’Aragó tenen estes coses.

En tot cas, noteu que la Llei i la Consellera i fins i tot el PAR tracta sobre “dues llengües”. És possible que el PP haja aturat la pretensió del PAR de tractar l’aragonès i el català com una única llengua (María Herrero ho fa en part de la seua intervenció). En tot este caos que ha muntat el Govern, cabria la possibilitat de pensar que ha estat el PP qui ha ficat ordre? En tot cas, sabem que ni el propi PAR creu tot el que han muntat. Ni la pròpia Maria Herrero hi creu (Postureo LAPAO, riau riau!). Però si alguna cosa caracteritza María Herrero és el seu control de la dialèctica, i la seua capacitat per a adaptar-se al context. Pot defensar allò que no creu, com que el LAPAO és diferent del català.

Com a conclusió, s’ha de remarcar que en el debat de l’aniversari de la II Llei de llengües l’única parlant d’una llengua pròpia d’Aragó era la Consellera Serrat. I per a augmentar la paradoxa, és nascuda a Catalunya, la terra del dimoni. Si Buñuel reviscolare, no farie guions tan bons… Quin País! continue reading…

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa | Lo Finestró.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Consellera Serrat, la Magnànima | Lo Finestró.

Fotografia de l’Heraldo

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo señora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.

No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.

De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? A passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.

Cruce de acusaciones por la Ley de Lenguas un año después de su aprobación.

• Viernes, 13 Junio 2014 00:19
• Escrito por  Emma Zafón

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?.

Un año de ‘Lapao’ en la Franja: ¿qué ha cambiado?

Todavía no se ha creado la Academia Aragonesa de la Lengua prevista en la nueva ley autonómica ni se ha redactado la normativa para los “dialectos orientales”

Lleida | 12/06/2014 – 00:05h

Portal de Publicacions.

Referència: 51822 Autor: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica. Reunió Ordinària (2008 : Benavarri, Aragó) Reunió ordinària de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Benavarri (14 i 15 de novembre de 2008) / [L’edició d’aquesta obra ha estat a cura de Ramon Sistac i Vicén] Data d’edició: 2013 Descripció física: 102 p. ; 24 cm Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica Centre d’Estudis Ribagorçans Benavarri. Ajuntament ISBN: 978-84-9965-172-9 Editorial: IEC [coedició amb] : Centre d’Estudis Ribagorçans : Ajuntament de Benavarri

15,00 € Índex Presentació Martí i Castell, Joan P. 9-11 Citació bibliogràfica Estat i estatuts del català ribagorçà Sistac i Vicén, Ramon Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà P. 13-21 Citació bibliogràfica La Literatura popular catalana a la Ribagorça Quintana i Font, Artur Matèries:   Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 23-37 Citació bibliogràfica La Universitat de Lleida: recerca en filologia catalana al Pirineu Turull i Rubinat, Albert Matèries:   Universitat de Lleida Filologia catalana – Investigació – Lleida (Província) P. 39-58 Citació bibliogràfica Castigaleu (Baixa Ribagorça): llengua i societat Moners i Sinyol, Jordi Matèries:   Català – Aragó Ribagorçà Baixa Ribagorça – Descripcions i viatges P. 59-66 Citació bibliogràfica Una Novel·la d’ambient ribagorçà: Eros-Christ, de Víctor Oliva (Barcelona, 1908) Francino Pinasa, Glòria Matèries:   Oliva i Sala, Víctor Literatura catalana – Aragó – Ribagorça P. 67-85 Citació bibliogràfica Els Quaderns ribagorçans de Jean-Joseph Saroïhandy Tomas, Xavier Matèries:   Ribagorçà Saroïhandy, Jean-Joseph Enquestes lingüístiques P. 87-102 Citació bibliogràfica

La Fira de Sant Medardo atrajo ayer a centenares de visitantes.

La Fira de Sant Medardo atrajo ayer a centenares de visitantes

1 2

BENABARRE.- La Fira de Sant Medardo recibió ayer a centenares de visitantes en una jornada que fue masiva desde la apertura del certamen y hasta última hora. El recinto fue un hervidero de personas y las ventas en los 75 estands fueron superiores a años anteriores. La respuesta a los cursos y talleres, ligados con la agroalimentación y los productos de calidad, también fue muy alta en esta vigésimo quinta edición de una Fira que, tras cumplir el cuarto de siglo, va a más y mira al futuro consolidada como referente agroalimentario del territorio.

Para continuar leyendo la noticia pulse aquí.

ISSUU – Temps de Franja Digital 15 by Temps de Franja.

Pueblo a la venta junto a Campo en el Pirineo Aragonés | Viviendas a la venta.

Benvolguts amics,

Ja podeu consultar els resums de les comunicacions de la trobada i, al programa actualitzat, l’hora aproximada en la que es presentaran

Inscripció
Us preguem que, si encara no ho havieu fet, formalitzeu la vostra inscripció en un termini el més breu possible, efectuant una transferència bancària o una imposició.

Cordialment

José Enrique Gargallo i Pau Arbués

On són els professors de LAPAO? | Lo Finestró.

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adona l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerà el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

El Gobierno de Aragón seguirá costeando las clases de catalán en colegios de la «Franja» – ABC.es.

vicens giménez

Clase de catalán en un colegio público

RAMON TREMOSA: 5 ANYS D’ EURODIPUTAT EN DEFENSA DE LA RIBAGORÇA : Noticies de la terreta.

Al 2009, l’economista Ramon Tremosa, amb orígens familiars  a la vila ribgorçana d’ Areny , es va presentar a les Eleccions al Parlament Europeu com a número 1 de Coalició per Europa (formada  per CIU, CDF, Coalición Canaria, Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina, Unió Menorquina i Partido Andalucista). En aquell any, en Ramon Tremosa va proclamar que volia ser l’eurodiputat de la Franja 

Desprès de 5 anys com a diputat aL Parlament Europeu per  Coalició per Europa, en Ramon Tremosa repeteix convertit en un dels eurodiputats més actius i influents de la cambra europea.

En aquesta legislatura, en Ramon Tremosa,  ha portat a la Comissió Europea fins a 1081 preguntes, moltes més que les 988 preguntes que van realitzar en total els 25 eurodiputats del PP, o les 987 dels 23 eurodiputats del PSOE. 

 Tremosa vetllarà per garantir la seguretat ambient de la tèrmica de Mequinensa

Es d’agraïr que un Eurodiputat com Ramon Tremosa, que ha realitzat una gran feina al Parlament Europeu, durant aquestst cinc anys no s’hagi oblidat de la Ribagorça.

Carles Barrull

La ortografía de L.A.P.A.P.Y.P..

23/5/2014

La ortografía de L.A.P.A.P.Y.P.

Las asociaciones y colectivos abajo firmantes nos vemos en la obligación de expresar nuestra más honda preocupación por el contenido de parte del borrador de la Orden para el Currículo de Educación Primaria dado a conocer por la Consejería de Educación, Universidad, Cultura y Deporte, publicado en el BOA el pasado 9 de mayo, en lo concerniente a la lengua aragonesa.

En primer lugar, debemos hacer partícipe al pueblo aragonés de nuestra perplejidad ante el hecho, ciertamente insólito, de que sean esas mismas instancias oficiales que niegan la existencia unitaria de nuestra lengua hasta el punto de escamotearle su denominación histórica (el nombre de aragonés, comúnmente aceptado por la comunidad científica internacional) las que justamente ahora se apresuren a imponer, de forma arbitraria y unilateral, una grafía que carece de toda tradición y se encuentra, por consiguiente, bastante alejada de lo que debería ser una norma unánime.

Dicha decisión resulta si cabe más inaudita al constatar que desde el Gobierno de Aragón no se ha dado por el momento ningún paso tendente a la promoción de un modelo de lengua común de referencia que permita que el conjunto del idioma (incluidas todas y cada una de sus modalidades) pueda superar los límites del ámbito comunicativo local y costumbrista al que se le está condenando y llegue a tener, en consecuencia, una posibilidad, por remota que ésta sea, de supervivencia.

Las normas ortográficas que consagra la Orden del Gobierno PP-PAR para esa lengua que denominan LAPAPYP son a todas luces polémicas y ampliamente discutibles si tomamos en consideración tres criterios básicos y primordiales como son el técnico, el democrático y el histórico.

Técnicamente y desde el punto de vista de la codificación lingüística, hay que resaltar que la propuesta incumple como mínimo dos principios fundamentales: el principio de adecuación y el principio de simplicidad. El sistema ortográfico que ahora se nos intenta imponer no sólo no se ajusta a la lengua hablada sino que, empleado de forma sistemática, la falsea y puede incluso llegar a suplantarla. Su extrema complejidad (sus ínfulas cultistas, sus pretensiones etimologicistas…) está llamada a ocasionar un divorcio insalvable entre los usuarios de la lengua y el modelo escrito resultante de su aplicación.

En cuanto a la génesis y el carácter del sistema ortográfico del Estudio de Filología Aragonesa (que no Academia, como se autodenominan, pues la propia DGA se lo prohibió en 2006) debemos apuntar que presenta un gran déficit democrático. A diferencia de lo ocurrido con la grafía histórica del 87, esta nueva propuesta no surge ni de un congreso convocado ex profeso ni de un proceso de discusión y consenso lo suficientemente plural y abierto.

Estas reglas constituyen la apuesta unilateral y extemporánea de una única asociación (o, si se quiere, de dos de ellas que comparten a gran parte de sus socios). Para su elaboración no se ha tenido en cuenta ni al resto de las asociaciones y colectivos implicados desde décadas en la defensa, promoción y dignificación del aragonés ni a ningún otro sector significativo de usuarios de la lengua.

Asimismo tampoco se ha recabado la opinión de aquellos filólogos que atesoran las más profundas y dilatadas trayectorias académicas sobre el tema ni el parecer de los escritores que cuentan con una mayor proyección artística y que, en aragonés como en otras lenguas, son usuarios altamente competentes y verdaderos artífices de modelos literarios y también lingüísticos. En definitiva es un sistema ortográfico, gestado al margen del diálogo y del conocimiento, que carece, por tanto, de toda legitimidad científica y democrática.

En cuanto a la trayectoria histórica de dicho sistema gráfico es necesario consignar que es reciente y extremadamente breve. Hasta tal punto lo es que a día de hoy se ha publicado un único libro con estas normas. Uno solo frente a los cientos de volúmenes (entre el 90% y el 95% del total de los editados desde la década de los 70 del siglo pasado) impresos con la ortografía común establecida definitivamente en 1987.

La imposición de las nuevas pautas conllevaría al menos dos consecuencias ciertamente perversas. Al carecer de textos didácticos de referencia (todos los materiales didácticos editados están publicados con la grafía del 87) nos tememos que esto pueda generar una enloquecida carrera de precipitadas ediciones que intenten subsanar esta carencia. Por otro lado, con esta medida se corre el riesgo de que puedan quedar excluidos del sistema educativo y de la oficialidad la inmensa mayoría de los autores y obra, tanto en aragonés común como en las diversas modalidades geográficas, de los últimos cuarenta años o más, consumando así la estrategia de negacionismo histórico iniciada estos últimos años precisamente por estos mismos colectivos y personas que impulsan la norma ortográfica que estamos cuestionando.

Por todo lo cual, instamos a la Consejería de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón que dé marcha atrás en tamaño despropósito y trate de evitar, desde la responsabilidad política y el conocimiento científico, un cisma ortográfico de consecuencias irreversibles para el maltrecho patrimonio lingüístico aragonés.

Consello D´A Fabla Aragonesa; Rolde de Estudios Aragoneses; Sociedad Cultural Aladrada; y Boira