La Franja

El pleito del guiaje ganadero de Ribagorza (1316-1319). Edición y estudio histórico-lingüístico (con María Teresa Moret Oliver) | Guillermo Tomás Faci – Academia.edu.

Abstract:

Estudio y edición del manuscrito conservado en el Archivo de la Catedral de Lérida en el que se recoge el proceso judicial que entre 1316 y 1319 enfrentó a los canónigos y vecinos de Roda de Isábena con los representantes del rey de Aragón a causa de un impuesto que aquéllos se negaban a pagar. El volumen incluye un estudio histórico elaborado por Guillermo Tomás que contextualiza el pleito desde una perspectiva documental y social y un estudio lingüístico desarrollado por María Teresa Moret que profundiza en el valor del texto para conocer el habla viva de la Ribagorza medieval.

Moviment Franjolí per la Llengua ha afegit una… – Moviment Franjolí per la Llengua.

PODEMOS MARGINA EL CATALÀ A LA FRANJA (a diferència de la CUP)

Lérida aclara que el retablo devuelto a Aragón no forma parte de las obras en litigio.

La Diputación leridana ha asegurado que presentó un recurso al derecho de retracto de la DGA.

El alcalde de Benabarre, “satisfecho” por la devolución.

Sancho dice que la vuelta de la tabla es la “culminación de una lucha que arrancó en 2009”.

Llegada a Zaragoza de la tabla gótica ‘La Resurrección’. G. Mestre

El alcalde de Benabarre, Alfredo Sancho, ha manifestado la satisfacción que supone para la localidad oscense la recuperación de la tabla de ‘La Resurrección’.

Aragón ha recuperado este jueves el fragmento de la tabla gótica ‘La Resurrección’ de la parroquia de Benabarre. La pieza ha sido devuelta por la Diputación de Lérida al Gobierno aragonés tras las acciones legales emprendidas por éste y una vez que el Tribunal Superior de Justicia de Aragón y el Tribunal Supremo avalarán el derecho de retracto del Ejecutivo autonómico.

Las acciones emprendidas por el Gobierno de Aragón se iniciaron en 2009 cuando la sala Balcli’s de Barcelona sacó a subasta la pieza, sin previo aviso a la dirección general de Patrimonio, y fue adquirida por la Diputación Provincial de Lérida. 

La tabla, considerada como una importante obra del gótico y catalogada como Bien Inventariado del Patrimonio Cultural Aragonés, es el primer bien de arte sacro aragonés depositado en Cataluña que regresa a la Comunidad autónoma.

Sancho ha subrayado que “para nosotros supone una gran satisfacción y culminar una lucha que iniciamos en el año 2009 cuando nos enteramos de que se había subastado la tabla que todos creíamos desaparecida y que apreció milagrosamente en una sala de subastas de Barcelona”.

“Desde entonces emprendimos la lucha para que el Gobierno de Aragón iniciase el reclamo mediante derecho de tanteo y retracto para que volviese a nuestro pueblo”, ha apuntado.
La tabla será depositada en el Museo de Huesca para su documentación y conservación. Sancho ha afirmado que el objetivo es que la pieza regrese a la localidad. “Desde el primer momento nos marcamos ese objetivo, de hecho si hubiésemos podido acudir a la subasta el ayuntamiento hubiera pujado por la tabla”.

Un material etnogràfic altament recomanable:… – Moviment Franjolí per la Llengua.

Natxo Sorolla

M’agrada

Patúes – 03/05/2012 21:32 – ¡Bien dicho! – Aragón TV A la Carta

alacarta.aragontelevision.es

¡Bien dicho! aprende patués en el Valle de Benasque (Huesca), una lengua que se habla en esta zona desde muy “chicorrons”, y que en los últimos años goza de una renovada juventud gracias a los…

Moviment Franjolí per la Llengua Cal dir que la denominació “patuès” – i també “xapurreat”- implica, per la pròpia etimologia del mot -llenguatge ríústic i mal parlat- una connotació pejorativa. De fet aquesta parla és, per a molts filòlegs una parla de transició del català vers l’ aragonès, camuflada sota una aparent castellanització, més accentuada en les darreres dècades. Una parla amb una indubtable base catalama, tal com posa de relleu la toponómia i els estudis lingüistics diacrònics.

«Frontera i poesia». Tercera trobada iberoromànica |.

Algo más que un pleito | Zaragoza Lingüística.

Seguimos con libros de los miembros de Psylex. Los más asiduos a ZL quizá se acuerden de esto. Fue una tarde de finales de febrero, de hace unos años. Maite Moret, que por aquel entonces todavía no era miembro de Psylex, nos estaba dando una charla en la sala de juntas sobre los documentos medievales aragoneses que había investigado en su tesis doctoral. En el tiempo de las preguntas (lo mejor de ZL casi siempre), un joven desconocido comenzó a hablar desde una de los extremos de la mesa de la derecha. Se trataba de un historiador que precisamente había estado estudiando también, desde otro punto de vista, claro está, esos mismos documentos.

Desde esa misma tarde, Maite y Guillermo se pusieron a trabajar. Y como resultado de su empeño hoy tenemos sobre la mesa el monográfico que os muestro en la imagen de abajo. Enhorabuena a sus autores, la Dra. Moret y el Dr. Tomás. El trabajo multidisciplinar es, sin lugar a dudas, el futuro. 

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

• Programa Jornada Llengua i Escola 2014_anunci
• Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

• L’assistència als actes és gratuïta.
• Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
• S’oferirà certificat d’assistència.
• Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

• Comarca del Matarraña/Matarranya
• Ajuntament de Pena-roja
• Associació Cultural Tastavins
• Associació de Jóvens de Pena-roja
• Associació Cultural del Matarranya
• Diputación de Teruel
• Caja Rural de Teruel

Siete heridos en un choque frontal en la N-230, que estuvo cerrada más de dos horas.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: LA SOCIEDAD LINGÜÍSTICA ARAGONESA CUMPLE DIEZ AÑOS.

“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.

Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà

“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.

En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.

La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.

L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.

Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.

Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.

Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.

Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:

ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.