Skip to content

Archive

Category: Ribagorça

Origen: Una fuerte tormenta provoca incidencias de distinta índole en la Ribagorza – Radio Huesca

La fuerte tromba de agua que descargaba este viernes, por la tarde, en la Ribagorza generaba distintos problemas, entre ellos, obligaba a realizar cortes en el tráfico, derrumbamientos en carreteras de acceso a núcleos de población, barranqueras e inundaciones en caminos, calles, garajes y bajos. Las lluvias más fuertes se registraban en la parte sur de la comarca, donde comenzaba a llover alrededor de las 16.15 horas y lo hacía durante una hora. En la parte norte, se registraban desprendimientos de piedras de gran tamaño, en la N-260, en el congosto de Ventamillo.

En Graus, caían alrdedor de 90 litros/m2 en poco más de hora y media. Los servicios de Extinción de Incendios y Protección Civil de la Comarca de la Ribagorza (SEISPC) de los parques de Graus y Benabarre y Guardia civil con la ayuda de algunos vecinos se afanaban en achicar agua en diferentes puntos del pueblo, como la Plaza Barcelona o la Avenida Valle de Arán, que se veían especialmente afectadas.

El nivel del agua obligaba a cortar el tráfico en el acceso a Graus desde Barbastro y en el puente hacia Capella por la imposibilidad de circular.

El alcalde de Graus, que tras la tormenta, visitaba distintas partes de la villa de Graus para evaluar daños, hablaba de inundaciones en calles, bajos y en el barranco de San Miguel.

 

Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 juliol 30UTC 2015

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Origen: Estadilla y la suya manera de hablá

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Origen: Vuitena parada: La Llitera | Ràdio Terra

Avui des d’Albelda, a la comarca de La Llitera, recuperem alguns dels temes informatius que hem portat de les comarques de la Franja que s’obrien amb aquesta reflexió per part del periodista corresponsal Marcel Pena sobre la invisibilitat de la Franja, la campanya de la Plataforma per la Llengua per a denunciar la situació de la llengua en aquestes comarques sota administració aragonesa, l’entrevista per a escoltar les propostes del Moviment Franjolí per la Llengua, o les mobilitzacions amb motiu del 8 de març dia de la dona treballadora al Baix Cinca, les mobilitzacions al Matarranya en el sector de l’educació, la conversa amb el sociolingüista del Matarranya Natxo Sorolla, o la campanya de la Plataforma per la llengua per portar al Parlament Europeu la persecució que pateix la llengua a la Franja han estat alguns temes que us hem pogut portar.

Ràdio Terra segueix amb el recorregut iniciat el dilluns 13 de juliol amb el seu particularviatge d’estiu: un periple amb un 600 groc per a conèixer país i sumar gent a aquesta emissora popular, horitzontal i cooperativa, l’únic mitjà d’emissió diària en la nostra llengua que informa des de totes les comarques del país.

La ruta virtual, batejada amb el nom de #pugemal600, va començar a la falda del Canigó, al Conflent, a la Catalunya Nord, i seguirà durant tot l’estiu per anar recollint gent i arribar a l’1 de setembre amb 600 persones a bord que facin possible la continuïtat i estabilitat del mitjà i poder reprendre així les emissions. Després de sortir del Conflent, el 600 groc de Ràdio Terra va anar baixant i va fer parada a la Garrotxa, passant per la Plana de Vic, el Pla de l’Estany i creuant cap a Mallorca. Una setmana més tard, arribem a la Marina Alta ambel Montgó de fons i d’allà cap a la Punta del Fangar, al Delta de l’Ebre i avui a Albelda, a la comarca de La Llitera

Aquest viatge virtual simbolitza el que ha fet Ràdio Terra dia a dia durant aquest primer curs de vida: recórrer territori i informar-ne amb tots els accents i des de tots els racons. Una ràdio popular i descentralitzada que s’ha interessat per aquelles realitats més allunyades dels focus mediàtics o silenciades pels grans mitjans i ho ha fet autocentradament, informant tant de les problemàtiques del tren groc al Conflent, de les jornades per la llengua de Fraga, de les repercussions de la carretera de Menorca o de ladiada muixeranguera d’Alacant.

Nous socis de Ràdio Terra

El mapa de socis de Ràdio Terra segueix omplint-se de punts vermells. Donem la benvinguda als socis que ens acompanyen en aquest camí per a consolidar el mitjà. Moltes gràcies!

.

Origen: L’ús del català a la Franja es redueix un 14% en 10 anys – Racó Català

Els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingúístics de la població (EULP), impulsat per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, conclouen que el 80,2% de la població de la Franja sap parlar català, el 94,1% l’entén i el 74,7% el sap llegir. Pel que fa a la competència escrita, és molt més baixa: només el 41,2% de la població de la Franja sap escriure en llengua catalana.
Però els resultats no són tots optimistes. I és que l’estudi també destaca que l’ús general del català ha passat del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% el 2014, cosa que demostra en 10 anys una reducció força significativa dels parlants de català a la Franja. Un altre ítem que l’estudi posa sobre la taula és que el 44,6% dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma i suposa una reducció de denominacions locals.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja fan un pas a favor del català – Racó Català

Els nous consells comarcals de les quatre comarques de la Franja ja han escollit els seus presidents, tots membres del PSOE. Segons explica el col·laborador de Racó Català Marcel Pena al seu blog, un dels punts a destacar de la presa de possessió dels càrrecs va ser al normalització de l’ús del català. I és que tres dels quatre nous presidents comarcals el van fer servir per jurar els seus càrrecs.

Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP i el de la CHA ho van fer en castellà.

Segons explica Marcel Pena, el nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: “una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta”. I és que Chauvell és un dels polítics que més denunciar la Llei de Llengües del 2013, que denominava el català com a Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO).

La propera legislatura es preveu que sigui clau per a la normalització de la llengua a les comarques franjolines. I és que, a més de les presidències comarcals socialistes, segons sembla s’està creant un Departament de Política Lingüística a l’Aragó que estaria dirigit per la Chunta.

Origen: Els nous presidents comarcals de la Franja se mouen pel català – Lo Reguer

Els nous consells comarcals de la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya van escollir els seus presidents el passat dijous dia 16. Les quatre comarques franjolines estaran presidides per membres del PSOE, partit que més reforçat va eixir de les darreres eleccions municipals. Un dels punts a destacar de les diferents presses de possessió va ser la normalització de l’ús del català, ja que tres dels quatre nous presidents comarcals el van utilitzar per jurar els seus càrrecs.
Lourdes Pena, presidenta de la Ribagorça i alcaldessa de Tolba, i Rafael Martí, president del Matarranya i regidor a Massalió, van utilitzar el català durant el seu nomenament. Al Matarranya, quatre dels sis consellers del PSOE i Francisco Esteve del PAR van emprar el català per prometre el càrrec. Els representants del PP (vuit consellers) i el de la CHA ho van fer en castellà.


El nou president de La Llitera, Josep Anton Chauvell, va fer part del seu discurs d’investidura en català, reivindicant dos temes: una Llei de Llengües que dignifique el català i el reconegue com a cooficial a l’Aragó i l’arribada dels regs a la Llitera Alta. Chauvell, que ja va ser president comarcal durant els anys 2007 i 2011, és un dels personatges que més va alçar la veu contra la la Llei de Llengües del 2013, que passava a denominar el català com Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). Daniel Cremades, conseller de Cambiar i regidor local de Canviar Albelda, també va prometre el càrrec en català.
La propera legislatura es preveu clau a l’hora de fer una passa endavant en la normalització del català. A l’acord d’investidura entre el PSOE i la CHA a les Corts d’Aragó s’incloïa un punt que feia referència a “aprobar una nueva Ley de Lenguas que garantice los derechos lingüísticos de la ciudadanía aragonesa, con un amplio proceso participativo, buscando las fórmulas legales para suspender la aplicación de la actual“. També s’està treballant en la creació d’un Departament de Política Lingüística que estaria dirigit per un membre de la Chunta. Tot plegat, sumat a les presidències socialistes de les comarques de la Franja, són indicadors de que se treballarà pel reconeixement de la llengua.

Origen: El PSOE del Altoaragón denuncia el ataque a los Ayuntamientos más pequeños por parte del Gobierno Central – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera

La mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho,

la mayoría absoluta del Partido Popular en el Congreso y en el Senado ha impuesto que, a partir de ahora, ni concejales ni personal laboral de los ayuntamientos puedan ser tesoreros municipales y obliga a que este puesto lo desempeñen funcionarios habilitados de carrera que no existen en la mayor parte de los municipios oscenses. “Se trata de un nuevo ataque del PP a los municipios de menos de 20.000 habitantes”, denunciaba la secretaria de Organización del PSOE del Alto Aragón, Elisa Sancho, en rueda de prensa y añadía que “es un nuevo ataque que se suma al impacto que ya sufrimos con la reforma local impulsada por el gobierno de Rajoy que incluso llegó a plantear el cierre de muchos de estos ayuntamientos”.

Esta medida impulsada por el PP “evidencia un gran desconocimiento del mundo local”, argumentaba Elisa Sancho quien explicaba que, en la provincia de Huesca, todavía tendrá mayor repercusión, ya que una única ciudad, Huesca, supera los 20.000 habitantes por lo que es la única que queda fuera de la aplicación de esta normativa.

De hecho, en muchos ayuntamientos oscenses ni siquiera el secretario es funcionario habilitado de carrera, ya que no se pueden cubrir todas las plazas. En la mayor parte de estos pequeños consistorios, el tesorero hasta la fecha era un concejal, sin cobrar absolutamente nada por ello y, en algunos casos, personal laboral existente que tenía un complemento por las funciones de tesorería.

La modificación del PP incrementará los costes, restará agilidad en la gestión posponiendo pagos y dificultando cumplir con la normativa de pago a proveedores a 30 días.

Desde el mismo momento de la aprobación de este Proyecto de Ley por el que se modifica la Ley 37/2007 de reutilización de la información del sector público, la Diputación Provincial de Huesca “se ha puesto a trabajar en este asunto de cara a garantizar la seguridad jurídica de todas las entidades locales de la provincia”, explicaba el secretario de Política Institucional del PSOE altoaragonés, Fernando Sabés. Una vez más, la DPH tiene que resolver los problemas que genera Rajoy en los ayuntamientos de nuestra provincia “ con estas decisiones absurdas, incoherentes y fuera de contexto”, apostillaba.

Por su parte, Elisa Sancho ponia en valor la labor de los concejales de esta provincia “que desempeñan las funciones de tesorería con honestidad y responsabilidad”. Muestra de ello, señalaba, es que hasta la fecha no ha habido ningún problema legal con su actuación.

La medida impulsada por el PP se suma a otras “daniñas para los ayuntamientos oscenses como la imposibilidad de utilizar el remanente de los ayuntamientos para generar dinamismo económico y empleo o la negativa del gobierno de Rajoy para que los municipios de menos de 20.000 habitantes estén incluidos en unos nuevos fondos FEDER que les permitan acometer proyectos europeos muy beneficiosos para el desarrollo del territorio”, incidían la socialista.

Tanto Elisa Sancho como Fernando Sabés concluían señalando que “la única forma de resolver el ahogo al que está siendo sometido el mundo local es que antes de finales de año contemos con un gobierno socialista”.

Origen: III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana | Lo Finestró

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cartell002A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

 

Origen: Lourdes Pena, presidenta de la Comarca de la Ribagorza – Radio Huesca

Se cumplía el guión previsto en la sesión plenaria de constitución de la Comarca de la Ribagorza, en la que, era proclamada presidenta de la Ribagorza, con quince votos, la socialista Lourdes Pena.

Tras la constitución de la mesa de edad compuesta por Daniel Larramona (PP), alcalde de Seira y Esther Cereza (PSOE), alcaldesa de Montanuy, como consejeros de mayor y menor edad, y el juramento/promesa del cargo por parte de los 25 consejeros se procedía a la votación (secreta) de presidente, cargo al que se presentaban Lourdes Pena (PSOE), Javier Martín (PP) y Antonio Monclús (Aragón Si Puede). La candidata socialista obtenía 15 votos, 9, el candidato del PP y 1 el de Aragón Si Puede. Al haber obtenido en la primera vuelta mayoría absoluta, no era necesaria una segunda, y se proclamaba presidenta de la Ribagorza a Lourdes Pena que prometía su cargo en ribagorzano.

A continuación cedía la palabra al resto de grupos políticos. Antonio Monclús, por Aragón Si Puede, indicaba que, el cargo de consejero, lo ocuparán, durante la legislatura, los cuatro concejales de la formación en el territorio. Se refería también, a cuestiones, que propondrán durante este mandato como la reducción de la retribución, itinerancia de los plenos y temas, por lo que luchar, entre otros, el proyecto del pozo de Centenera 1 o las interconexiones eléctricas.

Eusebio Echart, que ejercía de portavoz del PAR, hablaba de un escenario de normalidad, respeto y confianza, entre todas las fuerzas políticas. Se refería a la fluidez y cordialidad en los dos últimos años de la pasada legislatura como la base del pacto PSOE-PAR, al Partido Popular, le indicaba que la confianza cuando se pierde cuesta recuperarla y daba la bienvenida a Aragón Si Puede.

Por su parte, el PSOE, con Marcel Iglesias como portavoz, tendía la mano a PP y Aragón Si Puede, para sacar adelante los proyectos y agradecía al PAR, el apoyo, en la coalición de gobierno. Añadía, que su grupo, en estos cuatro años, se dejará la piel por la densa del mundo rural y porque ningún ribagorzano se sienta desatendido.

Javier Martín, del PP, indicaba que a pesar de haberlo intentado, no se había alcanzado un acuerdo para gobernar todos sin exclusión, y que ejercerán, esta legislatura, una oposición constante y constructiva, dispuestos a colaborar y dialogar para llegar na acuerdos.

Por último, Lourdes Pena, en su primer discurso como presidenta, al igual que el resto de formaciones, tenía palabras de agradecimiento hacia el ex presidente José Franch del que decía haber aprendido que “con diálogo y entendimiento se puede llegar a todo”. Decía Pena que, el pacto de gobernabilidad, da continuidad al trabajo iniciado hace dos años y medio y pedía responsabilidad al resto de grupos, para trabajar por poner en valor la tarea que se desempeña desde esta institución.

Al acto de constitución de la Ribagorza asistían, entre otros, el presidente de la DPH, Miguel Gracia, el director de Gestión Forestal, Roque Vicente, diputados regionales y provinciales, Alfredo Sancho y José Antonio Lagüens, el ex presidente José Franch, alcaldes, concejales y vecinos de la Ribagorza.

Origen: Es presenta l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja 2014 | Xarxes socials i llengües

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

L’any 2014 la Direcció General de Política Lingüística va presentar els primers resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013, en va iniciar l’anàlisi per determinar-ne els factors clau i va impulsar l’extensió de l’enquesta a la resta de territoris de parla catalana.

Els objectius de la III Jornada són presentar els principals factors que incideixen en les llengües a Catalunya, que n’han d’orientar la política lingüística, i informar sobre l’estat i els primers resultats de les enquestes d’usos lingüístics a la resta de territoris de parla catalana.

Inscripció

Inscripció tancada, atès ja que s’ha arribat a l’aforament màxim de la sala.

Programa

08.30 h Acreditacions
09.00 h Benvinguda i inauguracióFerran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra
Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
09.15 h Les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalanaAndorra: Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística
Illes Balears: Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears
La Franja: Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, i Javier Giralt, Universitat de Saragossa
L’Alguer: Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer
Catalunya del Nord: Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà
País Valencià: Lluís Polanco, Universitat de València

Modera: Marta Xirinachs

11.00 h Pausa i cafè
11.30 h Els factors clau de les llengües a CatalunyaConeixements i usos: F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
Transmissió i actituds: Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona
Lloc de naixement, territori i aprenentatge: Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona
Edat, ocupació i classe: Cristina Sánchez, Universitat de Girona

Modera: Joan Solé Camardons

13.00 h Nou sistema d’indicadors lingüístics
Anton Ferret i Baig, Direcció General de Política Lingüística
13.15 h Mirades sobre la realitat social de la llenguaPoblació i societat: Andreu Domingo
Món socioeconòmic: Elisenda Paluzie
Entorn digital i xarxes: Albert Cuesta
El context europeu: Martí Anglada
Mitjans de comunicació: Salvador Alsius

Modera: Ester Franquesa

14.15 h CloendaEster Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.