La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè
març 3Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè
Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .
Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades, segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.
Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.
No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.
En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.
Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.
En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “. Aquest treball es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística. L’ informe abasta, entre altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.
“Tant el català com l’aragonès, doncs, tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”. Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).
“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.
Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.
“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.
Els autors de l’informe recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.
