La Franja

Source: Los regantes del Matarraña establecen las primeras restricciones de riego y varias recomendaciones

Source: Una avería por altas temperaturas deja sin cobertura ni internet a Valdeltormo y Valjunquera cinco días

🤩 Per petició popular…. Lo 16 d’agost torne la música electrònica al nostre escenari: RAVESTIU !!!

👉 De la mà dels djs locals Rubén Martí, Raiman, D. Balbin i Andrés Aznar, lo divendres 16 d’agost tindrem una nit de maquineta, ‘bakalao’, remember i hard techno que omplirà de samplers, greus i loops lo CSA. Així que si te mole lo rotllo i tens ganes de ballar, no t’ho pots perdre !!! 👹👿🙀

😍 En esta ocasió los donatius seran sol de 2 euros i tot lo recaptat anirà destinat al manteniment de l’Argilaga !!! 👏👏👏👏

➡️➡️➡️ No sigues un/a modorro/a i vine a ballar en natres !!!!

‘Massalió Viu’ va presentar esta moció a l’ajuntament. L’equip de govern va votar en contra al·legant que ‘no tenemos nada en contra de la enseñanza del catalán, como cualquier otra lengua, pero no es nuestra lengua materna”.

Mocio manifest Mequinensa (1)_240627_161505

Source: El éxodo masovero de los ‘teruelinos’ que creó la industria ganadera de La Litera

Source: Maella emociona y brilla en la multitudinaria presentación de las Maellanas de Honor

Source: David Álvarez y Jesús Taltavull llevan la música de Los 40 a Valderrobres

Source: CHAPURRAO – descubre todo sobre esta palabra aquí

Viles i gents, publicat a La Comarca (2/8/2024) Natxo Sorolla

Quina llengua parlen a Suïssa? Un pot bloquejar-se i preguntar: «lo suís no és cap llengua, no?». A algú altre li pot vindre al cap que «Suïssa és multilingüe. Parlen alemany, francès… italià… i no sé quina més». I efectivament, la quarta és lo«romanx», una llengua que a les nostres orelles mos sone a un italià en moltes paraules paregudes a les nostres. Però Suïssa no és «tan» diversa lingüísticament com per a haver-se guanyat esta fama. A principis de segle XX los que parlaven alemany eren una gran majoria, aproximadament un 70%. Al voltant d’un 20% parlaven francès, i entorn d’un 8% parlaven italià. I el romanx són uns 60.000 parlants, com la població de la Franja, representant menys de l’1% de la població de la confederació. I és que la minoria més potent, la francòfona, té un volum similar a la cinquena part de la població que vivia als territoris catalanoparlants d’Espanya també a principis del segle XX. Los parlants d’italià són equivalents a la desena part de la població que vivia a Galícia. I els parlants de romanx poden ser equivalents a qualsevol de les altres llengües parlades a Espanya: occità, aragonès, o asturià. Però cada realitat ha seguit camins oposats. En realitat allò que ha fet guanyar a Suïssa la fama de país plurilingüe és lo respecte constitucional que tenen per la diversitat interna. I és que les quatre són llengües nacionals, i per això, a Suïssa els servicis estan disponibles en les quatre. L’Estat està obligat a dirigir-se als ciutadans en estes llengües. Perquè la unitat administrativa i política bàsica són los «cantons», que conformen la «Confederació Helvètica». La major part són monolingües. I els pocs que reconeixen diferents llengües, tenen divisions territorials internes segons la llengua. Per tant, Suïssa es regeix pel principi de «territorialitat»: un territori = una llengua. Si algú va a viure a un «cantó» sap que el més patriòtic és adaptar-se a la llengua del cantó. Tot això ha permès que a nivell internacional Suïssa siga un referent en la convivència calmada de comunitats lingüístiques, i que el seu volum es mantinga relativament estable al llarg del temps. Suïssa, com diu aquella dita, bones bardisses fan bons veïns. Continuar llegint…  Suïssa: bones bardisses fan bons veïns | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 10 de maig del 2024)

Sempre és trist el moment en què es deixa una casa. Podem pensar que sols és un espai, però és molt més que això. És un lloc on s’han viscut moments, on s’han compartit emocions i s’han creat records que perduraran per sempre.

M’ha sobtat, en passar per davant d’algunes d’aquestes cases abandonades, observar com el temps sembla haver-s’hi aturat. El calendari penjat a la paret, amb el mes encara marcat des de la darrera vegada que algú va habitar aquell espai, és com una fita temporal que ens recorda tot el que va ser i tot el que ara ja no és. Continuar llegint…El darrer full del calendari | Viles i Gents

Source: El PAR propone un centro de formación en el Mas de Arsís en Monroyo

Source: La residencia de mayores de Maella recibe a sus primeros usuarios tras más de un año de espera

Source: Arens de Lledó restringe el consumo de agua de boca con un río Algars, que continúa secándose