La Franja

Programa del MAGAZIN del dissabte 20 de maig de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella.Yolanda Abad
11:55- 12:30.- Àgora. “Educam bé als nostres infants i joves?”
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
ELECCIONS MUNICIPALS 2023
12:55-13:05.- Jordi Javier Recha, PSOE de Faió.
13:05- 13:15.- Roberto Cabistany Díaz, PP de Faió.
13:15- 13:30.- El cine. Lifo Ros
ELECCIONS MUNICIPALS 2023
13:30- 13:45.- Juan Jesús Villalba Forner. Aragón Existe de Favara.
13:45- 14.- Francisco Javier Doménech Villagrasa. PSOE de Favara.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Fontoba, Jordi Javier Recha, Roberto Cabistany, Lifo Ros, Juan Jesús Villaba, Francisco Javier Doménech, Marcos Calleja i Elías Satué .

Source: El Tastavins acogerá la Sierras Matarraña MTB Race XCM de la Copa Aragón

Source: Valderrobres urge evitar la venta piedra a piedra de la fábrica de Fort del siglo XVIII

Source: Podemos propone que los fondos de la unión de estaciones vayan a iniciativas de «turismo sostenible» como la del Matarraña 

Source: Chiprana y Maella se juegan el ascenso a Preferente este domingo en la última jornada

// Patrici Barquín

Lo mite de l’Atrahasis explica que al principi de tot eren los mateixos déus los que treballaven, però farts d’excavar canals de reg, van decidir crear unes deïtats menors que treballessin per ells; ara bé, com que això del treballar és una lata, les deïtats, tot i ser menors, van a acabar rebel·lant-se contra los propis deus grossos i ganduls. Així que no va queda altre remei que celebrar un judici per a ficar ordre a tot aquell desgavell i mirar de resoldre el conflicte laboral. Els déus van accedir a les demandes de les deïtats i van crear als humans pa que treballessin per ells. I això no m’ho invento jo (siria incapaç), que ho explica el so antropòleg, lo David Graeber; i ho explica citant un llibre de Stephanie Dalley.

Sí, estic a dues línies d’encomençar a fumar en pipa mentre me rasco la barba. I sí, me sobren sis línies, mínim, pa que els xiquets i xiquetes del carrer dixen de tirar-me pedres. Però, què hi farem!, volia explicar com la cultura popular, sàvia ella, crea mites pa explicar les coses del dia a dia. Podia explicar també una història que contava mon jaio i que potser é una mica més popular, però he de justificar lo sou que cobro com a col·laborador d’eixa revista i lo meu contracte blindat, així que he de semblar una mica espavilat, sinó em fotran al carrer. Tot i que, mira!, vaig a contar la versió de mon jaio, que me fa il·lusió citar-lo al costat del David Graeber:

Deia mon jaio que ell ho va veure, que no s’ho inventava, que va passar i va passar a la Costa la Nòria. Un paio va anar a una finca i estirant-se i badallant li va dir a l’amo:

—Qui mos llogarà?

L’amo va engegar a prendre pel sac, de males maneres, an aquell gandulot, però el cercador de feina pa comptes de marxar, encara va afegir:

—Pos no é pa jo la feina, é pa mon germà que està fent la migdiada davall d’aquella figuera.

Continuar llegint… És una lata » Temps de Franja

Source: Detenido un joven de 20 años en Fraga con éxtasis en polvo y en pastillas y 190 euros en efectivo

Source: Catalanofòbia al Matarranya coincidint amb les eleccions aragoneses

Source: Torrevelilla rocanrolea al ritmo de Los Poputs, con Alfredo Aguilar a la guitarra

Source: Sale a licitación el refuerzo de firme de Palomar de Arroyos y Aguaviva por 791.858 euros

Source: Arrancan la rotulación en catalán de dos señales de tráfico en el Bajo Aragón

Heraldo.es

Autores desconocidos han arrancado las denominaciones en catalán de Belmonte de San José y La Cañada de Verich -Bellmunt de Mesquí y la Canyada de Beric- de dos señales de tráfico de la carretera A-1409 entre Torrevelilla y la Cañada de Verich. Se trata de los mismos indicadores que el pasado mes de marzo fuero tachados con espray de pintura negra para impedir la lectura de los nombres en la lengua propia de la zona mientras que preservaron los escritos en castellano.

Para eliminar las versiones en catalán de los dos pueblos, el o los autores tuvieron que invertir un tiempo más prolongado que durante el anterior episodio de vandalismo, mediante el uso de pintura. Para acceder a los rótulos superiores, los autores del destrozo tuvieron que utilizar una escalera u otros sistema de elevación.

El director del Servicio Provincial de Vertebración del Territorio en Teruel, Ignacio Belanche, ha hecho una “llamada” a la ciudadanía para que “respete un patrimonio público” como los indicadores de tráfico.

Ha recordado que las denominaciones sustraídas de la señales de carretera son las propias del territorio y también figuran en la nomenclatura oficial de la comarcalizacion -en la provincia de Teruel, el catalán es la lengua autóctona de la comarca del Matarraña y parte de la del Bajo Aragón, como ocurre con las localidades de Belmonte/Bellmunt y La Cañada/la Canyada-.

Gràcies a l´escàndol que va produir la paròdia que van fer a TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío. Em va semblar tan graciós com poca solta, però no fins al grau d’indignació que van mostrar alguns polítics o periodistes (fins i tot utilitzant paraules malsonants, insults i afirmacions molt greus). Jo no veig enlloc una ofensa als andalusos ni al seu accent. He vist a les “xirigotes” i als carnavals de Cadis enfoten-se’n de l’accent català, dels independentistes o dels polítics condemnats. Però també han fet paròdies humorístiques de la Setmana Santa amb peanyes de mares de déu, fins i tot de cristos, i no s´escandalitza ningú. A mi m’escandalitza més que el govern andalús no l’importi carregar-se Donyana, que és patrimoni de tota la humanitat. O el documental antropològic “Rocío”, que es va filmar l´any 1980 i que va ser segrestat i prohibit per Adolfo Suárez, pel fet de mostrar un punt de vista que no era l’oficial de l’església. La pel·lícula té un plantejament laic, i posa de manifest des de l´origen feudal de tots els cultes marians, fins a la falsedat de les aparicions (són totes falses, com el culte a les tombes apostòliques), el classisme de les germandats rocieres, la irracionalitat i l’embrutiment dels comportaments dels vilatans, l’exclusiu masclisme, on la dona és totalment passiva al ritual, així com el negoci descontrolat de la germandat principal (i de l’església en general), i el testimoni de la implicació d’algunes germandats en un cas brutal de repressió franquista al principi de la guerra civil.  Continuar llegint… Rocío | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’abril del 2023)

Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les ventes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció. La seua litúrgia es desplega per a la ciutadania en protocols públics gestionats des dels centres de poder autonòmic: l’edifici Pignatelli del govern d’Aragó organitza dos dies de música i jocs; i el Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts, obre portes del 22 al 24 i s’il·lumina en los colors de bandera quadribarrada, mentres lo seu president va el dijous a Terol i el divendres a Osca. Tradició moderna i per decret, acabarà arraïlant? Fora de l’oficialitat, la festa llibresca agarra força espontàniament, ocupant los carrers. La plaça d’Aragó i el passeig de la Independència a Saragossa, enguany en més de 100 parades i uns 350 autors que firmaran exemplars i regalaran clavells, marca pròpia.  Continuar llegint… La tradició del llibre | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de març del 2023)

Vivim uns dies estranys enmig d’una estació que ben prompte dixarà d’existir, d’una calor que sofoque i, al mateix temps, d’un fred que no acabe de marxar. La primavera. Eixa primavera tan florida a la nostra terra on tots los matisos del color rosa envaeixen lo paisatge i l’horitzó esdevé un mar càlid on dixar-se perdre durant hores, captivada per les olors de la natura. I, dins d’este oceà de futurs fruits, mos delectam a fer fotografies i no traspassam la barrera del fons de pantalla, perquè es bonic, perquè impressione, perquè impacte veure l’abundància de tantíssims arbres en flor, no traspassam eixa línia entre allò que veem i allò que podem veure. Extensions de monocultiu inesgotables que oferixen una vista agradable per als humans, però que també provoquen un estrès al sòl, gens acostumat a nodrir-se d’unes mateixes arrels quilòmetres enllà, a munt i en qualsevol punt cardinal que pugues albirar. Extensions de conreu de terra seca abocades al regadiu per allò que en diuen canvi climàtic.   Continuar llegint… Quan tot s’asseco | Viles i Gents