Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Source: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja, malgrat tot” [opinió]

“La Franja, malgrat tot” [opinió]

Casa de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins)

El passat 10 de març es va presentar a Calaceit un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
Un mes abans la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua va organitzar una taula rodona a la Universitat de València on s’exposava la situació de l’escola en català amb representants de tot el domini lingüístic català. Per la Franja de Ponent hi participà en Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga convidat pel Moviment Franjolí.

Tornant a març, i gairebé simultàniament, mentre el sociòleg matarranyenc Natxo Sorolla oferia una conferència a Perpinyà (Rosselló) sobre llengües i xarxes, dues experiències docents quant a l’ensenyament del català a dos instituts de la Franja s’exposaven, juntament amb d’altres de la resta dels Països Catalans, en un simposi celebrat a la Universitat de les Illes Balears (Palma, Mallorca).

Aquestes quatre activitats, cadascuna al seu àmbit, en són bons exemples (n’hi ha més de ben recents, també*) que la vida cultural a la Franja de Ponent és viva i ben viva, malgrat que, sovint, la situació política i social del Principat no deixi gaire més espai mediàtic per a notícies com aquestes.

El fet de remarcar aquesta mena d’accions no és casualitat, doncs indica un camí d’entroncament de la realitat sociolingüística de la Franja dins el marc cultural de la resta de la catalanofonia. La referència d’ aquest marc, que podria semblar una evidència, no sempre és fàcil des de la Franja i massa vegades ha estat obviat o camuflat.  Activitats realitzades al País Valencià, Catalunya Nord o les Illes Balears han comptat amb representació franjolina, mentre que acords com el ressenyat obren nous (vells) camins i més possibilitats per a la promoció de la llengua i cultura catalana de la Franja.

Per a un territori difús com la Franja, poc cohesionat i amb comunicacions defectuoses, el saber-se part d’una comunitat lingüística de més de deu milions de parlants i que engloba quatre estats europeus diferents, no deixa de representar una injecció d’autoestima i dignificació per als parlants de la llengua pròpia, més enllà de localismes exacerbats i polèmiques estèrils i interessades sobre la denominació de la llengua.

I encara, més enllà del món cultural que hem de valorar, hi és present una realitat social precària però que se sent part en major o menor mesura d’una mateixa comunitat que presenta unes especificitats concretes: paisatge, llengua comuna, tradicions semblants, interessos laborals, fluxos comercials i relacions de veïnatge horitzontals, estudis i serveis fora de territori aragonès en molts casos, etcètera; aquesta comunitat es diu Franja, malgrat tot, i va de les muntanyes dels Pirineus al riu Matarranya. Terra de frontera; riquesa d’un patrimoni cultural que cal preservar.

Òscar Adamuz
Activista cultural

https://www.lafranja.net/?p=28416

Source: El bé | L’esmolet

Estic immers en la lectura de Vida i destí, de Vasili Grossman, una obra monumental en tots els aspectes. Avanço lentament perquè disposo de poc temps de qualitat per a esmerçar-hi l’atenció que mereix, ja que a cada paràgraf hi ha motiu per a la reflexió.

Grossman se m’apareix lúcid i precís en les seues definicions del feixisme, de la llibertat o del fanatisme. Afirma que l’assoliment del bé és l’objectiu últim de la humanitat. Un concepte tan ampli, però, li suscita moltes preguntes: «Existeix un bé aplicable a tots els éssers, a totes les tribus, a totes les circumstàncies? O potser el meu bé és el mal per a tu i el bé del meu poble, el mal per al teu?». També hi ha l’evolució del concepte ‘bé’ al llarg de la història, atès que coses que abans eren vicis, ara són virtuts i viceversa. En els seus inicis, les religions i els sistemes polítics tenien el bé com a finalitat, però han acabat produint grans mals en milions de persones. I és que Grossman va viure la Revolució Russa, l’evolució del règim comunista, la Segona Guerra Mundial i els grans moviments de masses del segle XX.

Vasily Gorssman al front

Vida i destí no es va poder publicar fins el 1980, a Suïssa (feia vint anys de la mort de l’autor), després d’haver eixit clandestinament de la Unió Soviètica en forma de microfilm. M’esgarrifa pensar què hauria significat per a la literatura i el pensament la pèrdua d’aquesta obra.

Els meus avis, coetanis de Grossman, van viure el flagell de dues dictadures i l’ensorrament del somni democràtic de la República. Els pares van patir els anys de plom del franquisme fins ben entrada la trentena. Quan per fi va morir el dictador, la meua generació eixia de la infantesa… Ara, tinc la sensació que rebroten comportaments que creia superats pel progrés moral de la humanitat. Torna la intolerància contra col·lectius de persones, s’apliquen les lleis per a retallar la llibertat d’expressió… Em fa por que les meues filles no acabin vivint en un món pitjor que el d’avui. Diuen que la humanitat fa dues passes endavant i una enrere. Em temo que ara estem en retrocés. Només espero que la passa no sigui massa llarga.

La Comarca, columna «Viles i gents», 23 de març de 2018

MAGAZIN 24 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Un lloc anomenat Terra” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Ana Bayo , profesora caspolina, es la coordinadora de la UFI (Unidad de Formación e Innovación) de nuestra comarca (más Sástago, Escatrón y Mequinenza), depende del CIFE (Centro innovación y Formación Educativa) de Zaragoza; su labor está orientada a toda la comunidad educativa.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: DE MICA EN MICA: Del Matarranya a Montserrat – Lo Reguer

Al programa d’aquesta setmana retorna en Cesc amb la política catalana. L’Albae ens parlarà del Cavall Bernatmontserratí. La Jorja ens porta al poeta català Narcís Comadira. I com sempre en Marcel ens descobrirà un grup dels Països Catalans, aquest cop Los Draps des del Matarranya.

Aste honetako saioan Cesc bueltan izango dugu Kataluniatik egingo digun egoera politikoaren kronikarekin. Albae Montserrateko Cavall Bernat haitzari buruz mintzatuko zaigu eta Marcelek, ohi bezala, herrialde katalanetako musika talde bat ekarriko digu, oraingoan Matarranyako Los Draps.

Reproductor de audio

Original a Bilbo Hiria.

Source: Presentació de la novel•la “Espills trencats” a Torrent de Cinca | Mas de Bringuè

CASA FERRABRAS TORRENT 2

El proper dissabte 24 de març tindrà lloc, al Centre  Cultural “Casa Ferrabràs” de Torrent de Cinca, la presentació de la novel·la de Màrio Sasot  Espills Trencatspremi “Guillem Nicolau” 2017.

L’acte començarà a les 18,30 hores , estarà presentat pel bibliotecari torrentí Carles Grifoll, hi assistirà l’autor, que comentarà l’obra amb els membres del club de lectura de la localitat i està obert al públic en general.  Organitza la Biblioteca de Torrent de Cinca i hi col·laboren l’ajuntament de Torrent i La Comarca del Baix Cinca.  

ESPILLS PORTADA

Portada del llibre

 

MARIO 4

Màrio Sasot (Foto. Lucía Sasot)

MAGAZIN 17 de març de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les tevés vacacions ideals; on t’escaparies?” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Chef favarol del restaurant “Casa y Tinelo”, Rubén Martín
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Laura Gandul, dietista- nutricionista, avui ens parlarà del “ Pa”
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:40- 14.- Entrevista al president de la Confreria “La sangre de Cristo” de Favara, Miguel Antolín i Raquel Mestre membre de la confreria. Avui, es celebra a Favara, la XXena Trobada de Bombos, Tambors i Cornetes, del Baix Aragó Saragossà.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Laura Gandul, Néstor Fontoba, Marcos Calleja i Elías Satué.

Des del Departament de Català de l’Escola Oficial d’Idiomes F. Lázaro Carreter, ens plau, un any més, convidar-vos a l’activitat que es durà a terme al nostre centre dins del programa Jesús Moncada, per a la difusió del català a Aragó als centres escolars, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

En aquesta ocasió, el proper dimecres dia 21 de març a les 19.00 h tindrà lloc un taller de plantes medicinals i destil·lació, de la mà de Víctor Vidal.

Programa: Plantes medicinals i destil·lació

Source: Queretes celebra el dia de la llengua materna – Ràdio Matarranya

Els actes per la celebració del dia de la llengua materna s’allarguen al Matarranya. El passat cap de setmana a Queretes es va organitzar un taller de jocs i instruments musicals per als més menuts del poble. I el grup de música matarranyenc Yababé va aprofitar la diada per presentar el seu nou disc: Cantant a Desideri.

Losantos parla del Matarranya a partir del minut 16 del vídeo.

| 12 marzo, 2018 07.03
¿Los últimos ‘fablans’?
Ánchel Reyes y Natxo Sorolla. Foto: Pablo Ibáñez.

Casi un tercio de las familias hablantes de aragonés (31%) han dejado de transmitir esa lengua como herencia a sus hijos. Eso hace que la comunidad de fablans, que los microdatos del Instituto Nacional de Estadística (INE) y el trabajo del seminario permiten cifrar en 8.425 personas (otros 6.499 lo entienden, pero solo 6.923 lo leen y 4.010 lo escriben), encare un futuro “incierto”, a pesar de que la tradición se mantiene en el 56% de las casas y que otro 13% (uno de cada ocho fablans) la incorpora por otras vías, entre las que destacan la influencia de la pareja y la enseñanza en cursos y academias. Sin embargo, la merma de fablans supera el 20% en cada generación.

Los últimos reductos en los que el aragonés sigue siendo la lengua de uso en las relaciones personales y sociales se localizan en los valles de Benasque, Echo y Ansó, además de en la comarca de La Ribagorza, áreas en las que casi uno de cada cinco habitantes (19,4%) sabe hablarlo, un porcentaje bajo pero netamente superior al 2,9% que suponen los hablantes de la lengua entre el total de la población de la comunidad.

Continuar llegint… ¿Los últimos ‘fablans’? – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Prensas de la Universidad de Zaragoza publica ‘«Sie manifesta cosa a tots hòmens»: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’

Autores: Javier Giralt Latorre y María Teresa Moret Oliver
Colección Estudios

La documentació dels arxius aragonesos que conserven originals redactats en català no permet, en la majoria dels casos, remuntar-se més enllà del segle XIV; per aquest motiu, tant des d’una perspectiva filològica com històrica, els documents de la baixa edat mitjana, en particular, i la resta de testimonis que es custodien en els fons aragonesos, en general, contribueixen a la recopilació de referències essencials sobre la llengua antiga de l’Aragó catalanòfon. En El català del segle XIV s’ofereix l’edició de 50 manuscrits en pergamí del segle XIV, en els quals són protagonistes els pobles i la gent del Matarranya (Terol), i s’hi analitza la llengua catalana reflectida en aquella scripta. Tot i que, en general, no s’hi perceben particularitats lingüístiques notables, almenys si es contrasten els textos amb altres de la mateixa sincronia, no hi ha dubte que aquesta recerca esdevé una aportació fonamental per conèixer l’estat del català en aquella època dins un territori administrativament aragonès.

Source: Mañana, entrevista con Miguel Mena | Mas de Bringuè

Source: Calaceite conmemora el centenario de las primeras excavaciones arqueológicas – La Comarca

Source: Pere Calders i l’alliberament de Terol | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 de de març del 2018)

La Sedició el 18 de juliol del 1936 de quasi tots els caps militars espanyols, coneguda també per l’eufemisme de Guerra Civil, va triomfar a la nostra capital aquell mateix dia. Terol no fou alliberada pel nou exèrcit, que la República havia anat creant, fins al 7 de gener del 1938 en una duríssima lluita que va durar del 21 de desembre del 1937 fins al 7 de gener de l’any següent. Poc abans d’aqueixa darrera data el sergent cartògraf Pere Calders hi va arribar procedent del País Valencià. Feia pocs mesos que havia ingressat voluntari per anar al front a defensar la República inscrit en el cos de carrabiners –tenia 25 anys d’edat, era casat i pare d’un fill. El tinent coronel Albert Alejandrino, militar portuguès al servei de la República, aviat el va seleccionar per a formar part de les seves Unitats de xoc. L’experiència de l’alliberament de Terol de primera mà per part d’en Calders, unida a les seues activitats com a escriptor –ja havia publicat uns quants contes en revistes i diaris i el seus dos primers llibres– i com a periodista –havia estat director de L’Esquella de la Torratxa en la segona època- va provocar que li encarreguessen un llibre sobre les seues accions dins les unitats de xoc d’Albert Alejandrino, i especialment el testimoni directe de l’alliberament de la nostra capital. Això sí: sempre sota censura militar i estatal, com no podia ser altrament vistes les tràgiques circumstàncies. El llibre amb el títol de Unitats de xoc i amb pròleg d’en Carles Riba fou publicat a Barcelona el mateix 1938 per La Institució de les Lletres Catalanes, fundades feia ben poc. La segona edició hagué d’esperar fins al 1983, 45 anys després, publicada ara a Barcelona per Edicions 62. Amb aquest obra caldersiana es va inaugurar la temàtica de la Sedició del 18 de juliol del 1936 en els escriptors en la nostra llengua a l’Aragó, que ens ha donat noms tan importants com Joan Sales, Lluís Capdevila i Lluís Rajadell entre bastants d’altres.

Artur Quintana i Font

Source: · DOS EXPERIENCIAS DOCENTES DEL CATALÁN DE ARAGÓN (BAIX CINCA Y MATARRANYA) SE EXPONDRÁN EN LA UNIVERSIDAD DE LAS ISLAS BALEARES – Lenguas de Aragón

Los próximos días 9 y 10 de marzo de 2018, dos centros de Aragón van a participar en el Simposio La lengua catalana en los centros educativos. Catalán, del aula al mundo en la Universidad de las Islas Baleares, organizado por el Departamento de Educación y Universidad de esa Comunidad Autónoma. El viernes 9, el CEIP María Moliner de Fraga y el IES Matarraña de Valderrobres compartirán sus experiencias con el resto de docentes procedentes de las propias Islas Baleares, Cataluña, Comunidad Valenciana, Principado de Andorra, El Alguer (Cerdeña – Italia) y Perpiñán (Rosellón – Francia).

Las profesoras Noelia Roca y Carla Villalba, del CEIP María Moliner, presentarán dos propuestas didácticas para aumentar la conciencia del catalán de Aragón. Ambas experiencias están relacionadas con su entorno más cercano, vivenciando festividades o tradiciones locales y potenciando la lengua catalana:

· El centro participa en las dos modalidades del “Programa Jesús Moncada”: la primera, recibiendo actividades de los ámbitos del arte, la música, la literatura, etc.; y la segunda, proponiendo sus propias actividades y proyectos para hacer en el centro, como “El huerto escolar”, durante todo el curso y desde diferentes áreas, y “Cuentapatios”, los días previos a la celebración de San Jorge, desde el área de Lengua catalana.

· La segunda experiencia se celebra durante la semana del 21 de febrero, Día de la Lengua Materna, con actividades variadas por ciclos. En primer y segundo ciclos, de búsqueda guiada, a través de internet, de refranes y dichos relacionados con el proyecto Salud – Health – Salut, y posterior representación a alumnos de Infantil. Los alumnos de tercer ciclo participan en un anuncio publicitario para celebrar este día e investigan palabras del entorno.

Por su parte, la profesora Pepa Nogués, del IES Matarraña, presentará Lo Llibre Gran del Matarranya, un proyecto de la materia de catalán que busca visibilizar en el centro la lengua catalana como lengua materna y fomentar su uso mediante la vinculación de la lengua y la cultura del territorio. Este proyecto pone especial énfasis en el trabajo de la tradición oral con la finalidad de resaltar su riqueza e importancia patrimonial, dado el inicio de un proceso de empobrecimiento y sustitución lingüística de una parte importante del léxico y las estructuras gramaticales debido a una fuerte situación de diglosia (es decir, la situación en la que coexisten dos lenguas en una comunidad de hablantes, de tal forma que, por gozar una de ellas de mayor prestigio social que la otra, se emplean en ámbitos o circunstancias diferentes, más familiar una y más formal la otra).

Se organizan actividades de búsqueda y difusión de temas de la cultura popular y del territorio realizadas en catalán por los alumnos de la materia y mayoritariamente en catalán, aunque también participa el resto de alumnos del centro desde otras materias.

Toda la información se va recogiendo en un Gran Libro que recibe este nombre para simbolizar la grandeza de la cultura propia y, con ella, de la lengua, en contraposición a la situación sociolingüística de lengua minorizada. Esta metodología tiene también el objetivo de poder llegar con las actividades no solamente a los alumnos que cursan la materia, que es voluntaria y optativa, sino también al resto del centro.

Este proyecto comenzó el curso 2016–2017 coincidiendo con una nueva etapa para la materia de catalán del centro y el impulso dado desde las instituciones de Aragón, especialmente con la inclusión del catalán dentro del currículo escolar en el apartado de Lenguas propias de Aragón, la creación de la Dirección General de Política Lingüística y la recuperación del programa “Jesús Moncada”, dedicado a la promoción de la lengua catalana, mediante actividades de dinamización, en los centros educativos de Aragón que imparten la materia.
Este Simposio puede ser una ocasión no sólo de de estrechar lazos con las comunidades y territorios vecinos que comparten una misma lengua en sus distintas variantes, sino también para observar experiencias que puedan enriquecer la práctica docente en la Comunidad autónoma de Aragón, tanto en el terreno de las lenguas propias como en el de las lenguas extranjeras.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.