Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

(cat) “Chapurriau” “la llengua aragonesa que planta cara a l’independentisme” així defineix ABC el català a Aragó

En un article publicat per ABC el 5 d’abril. El periodista Roberto Pérez va presentar a l’associació “Amics del chapurriau” amb aquesta definició del català a l’Aragó: la “llengua aragonesa que planta cara a l’independentisme” “chapurriau”. En una ostentació de desconeixement lingüístic, defensant la unitat d’una llengua anomenada “chapurriau” i no del català. I criticant la imposició d’un estàndard català que acabaria amb les varietats aragoneses orientals, però que tot i això el “chapurriau” aglutinaria, sense fer cas a les diferències entre el català ribagorçà, matarrañés o fragatí.

A sobre, el periodista Roberto Pérez, aragonès de Calataiud, introdueix l’adjectiu “manyo” com a sinònim d’aragonès. Moda que està venint des de sectors espanyolistes allunyats d’Aragó, i per tant desconeixedors del significat de l’adjectiu, però que un aragonès com Roberto hauria de saber que només es refereix a la gent de Saragossa. Moda que té com a únic objectiu desarrelar tot el relacionat amb Aragó i fer desaparèixer aquest gentilici de segles d’història.

 

Source: El Govern d’Aragó aprova els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llèngua | Lo Finestró

(Nota del Govern d’Aragó)

Estarà composta per l’Institut de l’aragonès i l’Institut aragonès del català i tindrà quinze membres.

En la seua sessió del 10 d’abril, el Consell de Govern ha aprovat els Estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Aquest òrgan va ser creat per la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies.

Les seues competències són: establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies i amb la seua promoció social.

Estarà composta per persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, preferentment doctors, i amb preferència, de nadius parlants, que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat aragonesa, i en la qual estiguin representades les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Com és sabut, segons la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, l’aragonès i el català d’Aragó, en els quals estan incloses les seves varietats dialectals, són les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Per dur a terme les seues funcions l’Acadèmia comptarà amb dos instituts, un per cadascuna de les llengües pròpies d’Aragó, les competències són:

a) Investigar i proposar al Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua les normes gramaticals de l’aragonès o català d’Aragó, tenint en compte les seues varietats lingüístiques.

b) Inventariar i actualitzar el seu lèxic.

c) Estimular l’ús, ensenyament i difusió de l’aragonès i el català d’Aragó i de les seues diferents modalitats.

d) Defensar i promoure l’aragonès i el català d’Aragó i les seues modalitats i vetllar pels drets lingüístics dels seus parlants.

e) Col·laborar en la formació del professorat.

f) Proposar el criteri d’autoritat en les qüestions relatives a la normativa, actualització i l’ús correcte de la llengua aragonesa o catalana a l’Aragó.

g) Assessorar els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de l’aragonès o català d’Aragó, la seua promoció social, així com sobre la determinació oficial dels topònims i els antropònims.

h) Les que, en l’àmbit de la seua competència, li encomani el Govern d’Aragó a l’Acadèmia.

El càrrec d’acadèmic és honorífic i la seua elecció correspon, a parts iguals, a les Corts d’Aragó, el Govern d’Aragó i la Universitat de Saragossa.

Source: Actuació del Duo Recapte a Saragossa | Mas de Bringuè

actuació Fraga Jornades Cinga

El duo franjolí Recapte (Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot, bandúrria) actuarà el proper dijous, 12 d’abril, a les 19,30 hores, al  centre cultural Joaquín Roncal,  carrer San Braulio 5-7 de Saragossa, amb el seu espectacle “Què diuen els poetes de la Franja d’ara?”,  on mostren una antologia recitada amb acompanyament musical, d’un seguit de poemes d’autors catalanoparlants de la Franja d’Aragó, com Desideri Lombatte, Josep Galan, Hèctor Moret, Teresa Jassà, Marià López, Anton Abad, Juli Micolau, etc.  

L’acte s’inclou dins de les XXV enes  Jornades de les Llengües d’Aragó organitzades per l’associació cultural  NOGARÀ, amb el suport de la Fundació CAI i l’Ajuntament de Saragossa.

Chornadas Luengas aragón Recapte 2018

foto de Animació Oci.

Source: Mercado Bosque Fantasía 2018 Torre de Arcas

Catalán:

El Mercat Bosc Fantasia 2018 és un dels mercats únics a Espanya i Europa per les característiques Ple de Fades, follets, gnoms, elfs, etc .., 13, 14 i 15 de juliol. El mercat cobreix tot el municipi de Torre d’Arques (Terol). Ple de Fantasia, Diversió i Il·lusió, durant tres magnífics dies amb diverses activitats programades, incloent terreny d’acampada lliure, pàrquing gratuït per a més de 2.000 visitants, llocs de venda artesanals i d’alimentació a part d’atraccions de fira, sortejos, exposició d’un mini poblat d’éssers màgics, tallers, pinta cares i molt més on els més petits i els més grans podran gaudir d’un cap de setmana únic.

MAGAZIN 7 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Presó permanent revisable?” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Escrits del filòsof favarol, Pepe Bada.
12:40- 12:55.- Entrevista a l’escriptor falsetà Fede Cortés. Ha presentat la novela “Ausetans i extraterrestres”.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp, Mario Rius.
13:25- 13: 40.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:40- 14.- Entrevista a Mª José Meda, cocinera en el restaurante “El Batán” de Tramacastilla (Teruel), un pueblo de un centenar de habitantes, único de la provincia, con una estrella Michelin desde 2013.
Participants: Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Mario Rius, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.

conzellograus

Source: · I FERIA “AGORA X L’ARAGONÉS” – Lenguas de Aragón

Source: Presentació de “Espills trencats” a Fraga | Mas de Bringuè

Invitación Espills trencats bilingüe

Source: Izarbe y Lorien, los nombres en aragonés que más se ponen en nuestra Comunidad – Aragón_hoy

La Dirección General de Política Lingüística ha incluido un en la página web www.lenguasdearagon.org un registro de nombres en aragonés para darles difusión
De los 226.090 niños y niñas nacidos en la Comunidad entre 1996 y 2015, un total de 4.216 eligieron nombres aragoneses

Guía nombres aragonés

De los 226.090 niños y niñas nacidas en Aragón entre 1996 y 2015, un total de 55.503 tienen su nombre en una lengua distinta del castellano, de ellos 6.405 son en vasco y 4.216 eligieron para sus hijos nombres arraigados en nuestra Comunidad: nombres de vírgenes (Izarbe, Iguazel, Obarra, Tremedal, Pueyo, Candelera, Casbas, Guayén, Nieus, Pineta, Pilar/Pilara, Altabás…), santos o santas (Bisorio, Urbez, Lizer, Orosia, Alodia…) o incluso de montes, ríos, sierras o ibones (Acher, Ainielle, Arriel, Astazu, Ixeya, Anayet, Lizara, Mascún, Uruel, Zinca…). Estos son los datos estadísticos que la Dirección General de Política Lingüística ha incluido en la página web www.lenguasdearagon.org para dar a conocer los nombres propios en aragonés. Esta iniciativa se enmarca dentro de las acciones con motivo de la celebración del Día de la Lengua Materna, instituido por la UNESCO, que se celebró el 21 de febrero, pero cuyas actividades se extienden a lo largo de los siguientes meses.

 

El nombre propio es uno de los derechos de la persona, y así está recogido en la Declaración Universal de los Derechos del Niño adoptada por la ONU en 1959. Además, en el año 2003, las Cortes de Aragón aprobaron una Proposición no de Ley a fin de que se distribuyera un índice onomástico de nombres propios en aragonés y catalán, las lenguas minoritarias de Aragón (según establece el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés), fácilmente accesible, con objeto de garantizar el derecho de todos los ciudadanos a elegir para sus descendientes un nombre en estas lenguas.
El archivo de nombres puede consultarse en http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org. Según este, los nombres más usuales (datos de 2015) en aragonés son:
·       Izarbe: 500 (101 en Huesca, 378 en Zaragoza y 21 en Teruel)
·       Lorién: 383 (149 en Huesca, 225 en Zaragoza y 9 en Teruel)
·       Lizer: 129
·       Francho: 90
·       Orosia: 88
·       Alodia: 78
·       Urbez: 54
·       Ánchel: 41
·       Chabier: 37
·       Zilia: 33
·       Iguazel: 29
·       Chesús: 29
·       Bizén: 12
·       Chusé: 8
Por años, el uso de nombres aragoneses arroja este resultado:
AÑO
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
aragonés
86
114
86
178
134
138
190
154
180
240
311
242
230
268
298
287
267
240
295
278
no castellano
1482
1540
1525
1751
1762
1952
2207
2496
2601
2826
3221
3357
3880
3787
3761
3695
3285
3309
3408
3658
vasco
136
164
169
146
201
223
259
286
248
398
264
412
522
375
430
490
373
327
318
304
% aragonés
0,95
1,25
0,95
1,85
1,40
1,35
1,85
1,40
1,60
2,1
2,2
1,88
1,68
2,05
2,30
2,27
2,22
2,05
2,59
2,55
total
9.259
9.288
9.139
9.568
9.921
10.347
10.363
10.998
11.458
11.628
12.380
12.858
13.675
13.062
12.940
12.610
11.980
11.662
11.602
11.352
TOTAL 1996-2015:                          226.090
TOTAL ARAGONÉS:                      4.216
TOTAL VASCO:                              6.405
TOTAL NO CASTELLANO:           55.503
TOTAL CASTELLANO:                170.587
En la página web del Instituto Nacional de Estadística pueden hacerse búsquedas por nombres y poblaciones donde, por ejemplo, se ve (datos de 2017) que en la provincia de Zaragoza viven 225 personas con el nombre de Lorién, con una edad media de 8,3 años, o 378 niñas con el nombre de Izarbe, cuya edad media es de 8,4 años, lo que denota que los nombres aragoneses están siendo puestos por matrimonios jóvenes.
Los nombres en aragonés han sido utilizados tradicionalmente, aunque su visualización ha sido escasa, pero es habitual que los nombres de vírgenes se utilicen localmente para las niñas. Así, Escagüés en Echo, Guayén en la Vall de Benás, Puyeta en Ansó, Lagunas en Cariñena, Corona en Almudévar y Pilar y Pilara (documentada en el Registro Civil de 1876 de La Hoz de la Vieja) en muchos sitios de Aragón.
Entre otras curiosidades, Goya era conocido como Francho Goya, así aparece en la correspondencia con su familia y a veces firmaba así. Otros nombres aragoneses también tienen una larga tradición como Malena, Olaria, Zilia, Climén, Vizién, Lorién, Orosia, Pueyo, etc, que están recogidos en la toponimia. Mientras que Chuan, Polito, Chorche, Silván, Chaime o Chusé re recogen en nombres de casas de muchos lugares del Alto Aragón.
Enlace a la guía de nombres: http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2018/02/LlibreUnNomxTu-2018-web.pdf

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.