Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Source: des dels nostres anys: 7ena edició de “Quedaran les paraules”

7ena edició de “Quedaran les paraules”

Lo meu equip i jo, hem realitzat un videoreportatge de la setena edició del “Quedaran les paraules d’enguany, que es va desenvolupar lo passat dilluns, dia de sant Jordi i Dia d’Aragó, a lo poble de Montroig, organitzat per la Comarca del Matarranya, en la participació d’alumnes de la Banda musical Comarcal san Anton, i de membres d’ASCUMA..
L’acte ha estat molt animat en les lectures en ambdos llengües que es parlen al Matarranya: lo castellà i lo català.
Primer, i despuès de la introducció de lo president comarcal, es va presentar l’ edició d’enguany, a càrrec de la Comarca de los: Qüentos encadenats“, en parlaments de lo dissenyador i la il·lustradora gràfics de los esmentats “Qüentos…”, per a continuació llegir-los publicament.
Tot seguit los xiquets i xiquetes ens varen deleitar en lectures variades i en la música de los alumnes de la Banda san Antón… A continuació varen llegir los adults, i poc després es va presentar lo nou llibre de David Albesa: la Arca de Moret, una edició ampliada i en castellà de los qüentos que li van publicar a ASCUMA, en un llibret, en català, de la col·lecció: Quaderns de les Cadolles, titulat “Quin món més bestia“, ara feia una bon grapat d’anys; després de la intervenció de lo mateix autor, es va passar a fer lectura pública de les breus narracions d’ambdós llibres,…i en ambdues llengües, acte en el que hi vaig participar en la lectura d’un conte curt en català titulat: “amnèsia”, una terrorífica historieta sobre una abella atropellada per un cotxe…
Per finalitzar, hi va haver xocolatada per a tothom, però, jo no hi vaig poder restar-hi…
Aquí us deso l’enllaç a l’ adreça web per a visionar lo videoreportatge al YouTube, i al Facebook, on hi trobareu un munt de detalls que aquí resulten superflus.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Saidí | Mas de Bringuè

IMG-20171021-WA0017

 

Lo pròxim  dilluns, 30 d’abril, a les 20,00 hores, tindrà lloc al Cinema Parcerisa de Saidí, la presentació de la novel·la  autobiogràfica “Espills  trencats”, del saidinès Màrio Sasot, guanyadora del premi Guillem Nicolau 2017.

L’acte, otganitat per l’Ajuntament de Saidí i la seua Concejalía de Cultura. estarà presidit per l’alcalde la la vila, Marco Ibarz, i hi intervendrà, a més de l’autor, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús.

Després de les presentacions realitzades a altres localitats del Baix Cinca, com Mequinensa, Torrent i Fraga, el llibre “Espills trencats” es presenta al poble natal de Sasot, on s’ha registrat, des del primer moment de la seua aparició, un bon número de vendes i de lectors.

Al final de les intervencions, s’obrirà un col·loqui amb els assistents

 

ESPILLS PORTADA

CARTELL CONFERENCIA 4 de maig 2018

Diptic Seminari politiques linguistiques a Arago

SEMINARI SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES A ARAGÓ: “Multilingüismo y políticas lingüísticas en Aragón” a càrrec de José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
Dia i hora: Divendres, dia 4 de maig a les 12.00 h
Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya
Organitzen: Departament de Filologia Catalana, Departament de Filologies Romàniques, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social amb la col·laboració de la Facultat de Lletres. [+] info i contacte: joanjosep.pujadas(arrova)urv(punt)cat

Objectius
La presència a la URV del Director General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, és una oportunitat única per a passar revista de la situació de les dues llengües minoritàries de l’Aragó: l’aragonès i el català. L’objectiu principal de la sessió és tenir coneixement de la intensa activitat legislativa i institucionalitzadora duta a terme en la darrera legislatura i avaluar els nombrosos reptes pendents en el camí cap a la dignificació i la consolidació de les llengües minoritàries d’Aragó. La ponència del Sr. López Susín anirà acompanyada de breus intervencions de tres experts en el tema, membres de la URV.

Ponent
José Ignacio López Susín (Saragossa, 1956) és especialista en legislació sobre normalització lingüística. Pertany a les associacions culturals Rolde de Estudios Aragoneses, al Consello d’a Fabla Aragonesa i a la Fundación Gaspar Torrente, entitats que treballen per la promoció i la divulgació de la llengua i la cultura aragoneses. També és autor de llibres i d’articles en revistes especialitzades centrats en el dret aragonès, els drets lingüístics o la lexicografia aragonesa. Des de juliol de 2015 és director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

Comentaristes
Dr. Miquel Àngel Pradilla. Professor Titular. Departament de Filologia Catalana (URV).
Dra. Maria Dolores Gimeno. Professora Agregada Interina. Departament de Filologies Romàniques (URV).
Dr. Natxo Sorolla. Professor Associat. Departament de Gestió i Empresa. Àrea de Sociologia (URV).
Presentador de l’acte Dr. Joan J. Pujadas. Catedràtic. Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social (URV).

Source: Merche Llop presentà a Saragossa el seu poemari “Esclat” | Mas de Bringuè

MERCHE LLOP 1

 

La professora, escriptora i activista cultural i feminista Merche Llop presentà, a la sala d’actes del Museu de Saragossa, lo seu llibre de poemes “Esclat”, obra finalista del Premi “Guillem Nicolau 2017”, editada pel Govern  d’Aragó i Gara d’Edizions.

A l’acte intervingueren, fent costat a l’autora, el director general de Política Lingúística, Ignacio López Susín, el qual assenyalà la importància cultural de la recuperació dels Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero per part del Govern aragonès; el responsable de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la tècnica de l’àrea d’Ensenyament de Català de la DGA, Azucena López, i el veterà rapsode i dinamitzador cultural Luis Felipe Alegre.

Azucena López destacà els valors personals i ètics de l’autora, “una dona valenta, audaç, lluitadora i feta a si mateixa” i els valors literaris i vitals dels poemes publicats al llibre, dels quals llegí els que a ella més la van colpir “per la seua sensualitat, la seua sinceritat i el seu lirisme”.

Finalment, Merche Llop, després d’agrair la presencia als assistents a l’acte, entre els que es trobaven nombrosos amics, familiars i antics alumnes i companys d’escola  de l’autora, va llegir, conjuntament amb Luis Felipe Alegre un seguit de versos del  poemari. La nonaspina Llop ho va fer en la seua versió original en català, i Alegre, en la corresponent translació al castellà. .

Una simfonia bilingüe de sensacions, suggeriments, crits de protesta i d’esperança que embruixà  l’auditori.

MERCHE LLOP I Luis Felipe ALEGRE

MAGAZIN 28 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Encara hi ha valors sòlids, o tot és relatiu?” Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Presentació del llibre de Lola Bielsa Masdeu:” Fabara volvió a ser republicana”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- El sociòleg Natxo Sorolla.
13:25- 13: 40.- Naupesca. El caspolino David Gallego y su empresa “Kite Aragón”.
13:40- 14.- Entrevista a David Julian Rojas, párroco de Mazaleón, Maella, Fabara y Nonaspe.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Lola Bielsa, Marcos Calleja i Elías Satué.

PUBLICADO EL DECRETO POR EL QUE SE APRUEBAN LOS ESTATUTOS DE LA ACADEMIA ARAGONESA DE LA LENGUA

DECRETO 56/2018, de 10 de abril, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueban los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua.

Enlace BOA

 

Source: Aprobados los Estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua | Noticias de Aragón en Heraldo.es

MAGAZIN 21 d’abril de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Models educatius” Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El cuiner maellà Rubén Catalán, chef a “La Torre del Visco”
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Pàgina escolar del col.legi públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista al cantautor favarol Àngel Villalba, amb motiu de la publicació i presentació del llibre, editat per la comarca del Baix Aragó- Casp, sobre el seu currículum vital i la seva obra: vida, poesies i cançons.
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, els xiquets del col.legi de Maella, Lifo Ros, Rubén Catalán, Josep Mª Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Desterrat a Alcanyís i Villarluengo | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

La dictadura d’en Primo perseguí amb afany qualsevol dissidència de la ideologia governamental. Qui s‘hi manifestava en contra era desterrat per un temps allà on decidia el Govern. El cas més conegut, i que ha estat molt sovint acuradament descrit i divulgat, és el d’en  Miguel de Unamuno, desterrat a Fuerteventura, d’on finalment va fugir a Iparralde. Menys conegut és el desterrament a Alcanyís i Villarluengo el 1929 del reusenc Salvador Torrell i Eulàlia, més conegut pel pseudònim Torrell de Reus, ciutat on havia nascut el 1900. Des de molt jove es manifestà com gran activista en moviments de foment de la llengua i la literatura catalanes, i hi destacà com a poeta i més encara com a llibreter, bibliòfil i editor de nombrosos llibres i revistes. El juliol del 1929 va rebre per la seua condició d’editor una invitació per a assistir a un acte cultural organitzat pel Governador Civil de Tarragona. La invitació era en castellà i en Torrell la retornà al governador amb una nota on li demanava que la hi traduïssen al català, perquè ell no entenia el castellà. Evidentment el governador no va accedir a la petició d’en Torrell i per ordre del Ministre de la Governació el desterrà un mes a Alcanyís a fi d’aprendre-hi el castellà, i perquè l’aprengués del tot bé li va afegir quinze dies més a Villarluengo. Sobre els detalls d’aquests desterraments d’en Torrell a les nostres terres no n’he pogut traure més detalls. No sé, doncs, si el van dur escortat per la Guàrdia Civil, o si anava emmanillat o no, ni com –amb les mans a davant o a darrera. Ignoro també on es va allotjar, tant a Alcanyís com a Villarluego, si hi fou ben rebut o si, per contra, la canalla li anava al darrera cantant-li allò de Torrell, enano, habla castellano! Si va rebre visites de familiars, amics i partidaris, o no, i si els fou fàcil o complicat de venir a veure’l. Els historiadors, i a Alcanyís en tenim de ben bons, espero que algun dia ens ho explicaran.

Artur Quintana

Source: · LA I FERIA AGORA X L’ARAGONÉS SE FA O SABADO EN ZARAGOZA CON 60 ESPOSITORS – Lenguas de Aragón

Source: Responder en aragonés u en castellán? A mía experiencia con as actitutz lingüisticas en os medios de comunicación aragoneses | sociolochia

A sociolochía ye una profesión que tien avantallas y desventallas. Una d’as avantallas ye la visibilidat publica que tien, muito mas gran que no la mayoría d’as profesions. En iste sentiu, estianyo he amaneixiu prou en os medios de comunicación por diferents treballos que he presentau, tanto en programas en aragonés como en castellán.

Pa una persona como yo que empleo las dos luengas totz os días y que pienso que fa falta mas presencia de l’aragonés en os medios de comunicación siempre que me fan una entrevista me pregunto en qué luenga responder. No ye una pregunta facil, dau que la normalidat ye lo castellán y responder en aragonés ye una desviación clara d’a norma. Asinas quan los medios ruedan por os puesto en do se charra aragonés u catalán en Aragón as respuestas d’os parlants gosan d’estar siempre en castellano, anque si l’obcheto d’a entrevista ye la propia luenga podemos trobar tamién bella entrevista en aragonés y mas rarament en catalán.

Amás d’a mía propia decisión sobre en qué luenga responder, tamién ye fundamental l’actitut d’o mío interlocutor. Por eixemplo en a primera entrevista que facié en Unidad Móvil d’Aragón Radio sobre Empenta Artieda li pregunté a la entrevistadora si podeba responder en aragonés y ella me contestó que no. Con tot y con ixo yo saludé con “Ola, Buen día, qué tal totz?” y  ella subrayó que Victor Iguácel y yo somos “muit aragoneses”  (min 1:50). A verdat ye que la suya actitut no me prebo bien.

Dimpués pasé bells meses sin fer guaires entrevistas, y quan torné a fer-las, en as radios en castellán respondeba en castellán y en os programas en aragonés en aragonés. Puet estar que l’actitut d’a entrevistadora d’Aragón Radio en a expoforga influise en a ideya que no ye lechitimo contestar en aragonés en os medios en castellán.

Con a presentación d’o estudio sociolingüistico d’a Chacetania feito con Natxo Sorolla de conchunta torné atra  vez t’os medios de comunicación. En iste sentiu me trucoron de Huesca TV pa fer una entrevista sobre lo treballo d’o Seminario Aragonés de Sociolingüistica. En ista entrevista decidié prencipiar y rematar en aragonés, pero charrar en castellano. L’aragonés no ye normalizau en l’ambito d’as profesions liberals y  m’extresaba la idea de perder oportunidatz laborals por emplear o idioma.

A siguient aparición televisiva estió en o programa Aragón en Abierto d’Aragón Televisión, recontando los prochectos que han naixiu en Artieda dende Empenta. He de reconoixer que tamién m’apuré una miqueta, pero decidié responder en aragonés. En ista ocasión no pregunté, sentindo que  podeba trobar-me la mesma actitut d’a entrevistadora que en expoforga. Bien, pues a entrevistadora comentó off the record “qué difícil me lo has puesto, contestando en aragonés” anque lo camara respondió que li parixeba bien y que no bi heba problema porque lo entendeba. Iste fragmento tenió prou repercusión en os retz socials, tanto en facebook como en twitter.

En atro programa d’Aragón Radio, “El tranvía verde” me facioron una entrevista sobre Sociolochía. En ista ocasión decidié contestar en castellano, pero en rematar Sara Lambán (a coductora d’o programa) me dició que podeba haber contestau en aragonés si hese quiesto. Una actitut bien buena que s’agradeixe prou. De feito, no ye la única sospresa positiva que me he trobau en zaguerías, ya que ista semana pasada Heraldo online ha publicau un tweet mío en aragonés en relación a la situación de monrepós y Santa Barbara.

En resumen, os medios de comunicación chugan un paper clau en a difusión d’as ideolochía lingüisticas y pueden lechitimar un idioma en l’espacio publico, por lo que hemos d’aplaudir as actitutz positivas y educar a los periodistas en a diversidat y riqueza lingüistica aragonesa. Amás os parlants hemos de emponderar-nos y fer respetar l’uso d’as nuestras luengas.

Pa rematar, agradeixer a las personas que voluntariament fan blogs y programas en aragonés, permitindonos informar-nos en a nuestra luenga. Gracias a ellos podemos responder sin estrés. Por eixemplo aquí podetz sentir una entrevista sobre Empenta Artieda en Mallata u sobre lo estudio sociolingüistico d’a Chacetania en Tierra de Barrenaus.

Informació de les activitats de la quinzena i la lectura col·lectiva per a Sant Jordi que, enguany, serà a Mont-roig, el plaç d’inscripció és el dia 19 d’abril.

Al següent enllaç trobareu les activitats programades per a la segona quinzena del mes d’abril:

 

http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2ABRIL18.pdf

 

També us informo que en les properes setmanes es van a impartir uns tallers de difusió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), organitzats per la Comarca del Matarraña/Matarranya i finançats pel Govern d’Aragó. Estos tallers són:

 

–        ÚS DE MÒBILS I SMARTPHONES. A CALACEIT (Hogar del Jubilat). El 17 i 19 d’abril de 17:00 a 19:30 h.

 

–        ÚS DE TABLETS. A MASSALIÓ (Biblioteca Municipal). El 8 i 10 de maig de 17:30 a 20:00 h.

 

–        FOTOGRAFIA DIGITAL BÀSICA. A RÁFELS (Ajuntament). El 17 i 18 de maig de 17:30 a 20:00 h.

 

–        ÚS DE MÒBILS I SMARTPHONES. A MONT-ROIG (Hogar del Jubilat). El 22 i 23 de maig de 17:00 a 19:30 h.

 

Més informació i inscripció a la Comarca del Matarraña/Matarranya (Dpto. de Cultura). Telèfon: 978 89 08 81. Els veïns del poble on es realitzi el curs podran inscriure’s al mateix ajuntament.

 

I finalment, el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, tindrà lloc el 7º Quedaran les paraules… que este any es realitzarà a Mont-roig. Us passo la informació completa:

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

www.comarcamatarranya.com

Source: Actuació del Duo Recapte a Saragossa | Mas de Bringuè

actuació Fraga Jornades Cinga

El duo franjolí Recapte (Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot, bandúrria) actua ahir  dijous, 12 d’abril, a les 19,30 hores, al  centre cultural Joaquín Roncal,  de Saragossa, amb el seu espectacle “Què diuen els poetes de la Franja d’ara?”. Durant l’hora llarga que durà el recital  als actuants desgranaren davant un públic respectuós i interessat un seguit de poemes d’autors catalanoparlants de la Franja d’Aragó, com Desideri Lombatte, Josep Galan, Hèctor Moret, Teresa Jassà, Marià López, Anton Abad, Juli Micolau, etc., acompanyats amb temes i motius musicals, d’allò mé variats: des de cançons, d’Anton Abad, Lluis Llach, jotes aragoneses,  música tradicional catalana, adptacions de temes de Chick Korea, Johan Sebastian Bach, etc-

El públic al final aplaudí amb entusiasme els comonents del Dio.

L’acte s’incloia dins de les XXV enes  Jornades de les Llengües d’Aragó organitzades per l’associació cultural  NOGARÀ, amb el suport de la Fundació CAI i l’Ajuntament de Cadret. Les jornades finiran dimars 17 d’abril amb un tast de formatges artissans a la tabierna “Ordio Minero”, al carrer Espoz i Mina de Saragossa, a les 7 de la tarda.

Chornadas Luengas aragón Recapte 2018

 

Font: NOTICIES DEL MATARRANYA 128

El estudio concluye que no hay diferencias significativas entre el catalán escrito durante esa época en el Matarraña y el encontrado en textos del mismo siglo en otros territorios catalanohablantes
MARC MARTÍ
La Universidad de Zaragoza (UNIZAR), a través de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza y dentro de la Colección Estudios, acaba de publicar el libro ‘Sie manifesta cosa a tots hòmens. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)’. Es un estudio, desarrollado por Javier Giralt, doctor en Filosolfia y Letras (Filología Hispánica) y profesor titular de filología catalana en la Universidad de Zaragoza, y María Teresa Moret, doctora en Filología Hispánica por la misma universidad, que supone un análisis del catalán que se encuentra escrito en una serie de documentos notariales del siglo XIV encontrados en varios municipios del territorio que concluye que “el catalán que se encuentra en los documentos del siglo XIV en el Matarraña presenta una casi total uniformidad respecto a textos de la misma época escritos en Valencia, Cataluña o las Islas Baleares”.
Documentos
El libro publicado contiene dos grandes partes diferenciadas. Una primera parte donde se encuentra la transcripción de los documentos estudiados. Y una segunda, en la que se desarrolla el análisis técnico de la lengua de los textos. “Hemos seguido la estructura clásica de este tipo de estudios. Así, en primer lugar, se exponen las transcripciones de los 50 textos que forman el corpus documental del estudio”, explicó Giralt, que concretó que “nos centramos únicamente en pergaminos, es decir textos escritos en un soporte de piel, del siglo XIV que son los más antiguos que hemos encontrado escritos en catalán”. Estos documentos proceden en su gran mayoría de los archivos municipales de Fuentespalda, La Fresneda, Calaceite y Mazaleón. En este sentido, se debe destacar que la localización de los objetos de estudio se basó en investigaciones realizadas anteriormente por María Rosa Fort.
Respecto al fondo documental de ese período en el Matarraña, Giralt quiso señalar que “los textos de ese período histórico se encuentran escritos básicamente en las tres lenguas que utilizaba la Corona de Aragón. Es decir, en latín, catalán y aragonés. Y, en el caso del Matarraña, la gran mayoría están escritos en catalán”.
Análisis lingüístico
Como se ha citado anteriormente, el análisis lingüístico de los pergaminos muestra una clara uniformidad con los documentos de la misma época que se encuentran en diferentes puntos de los territorios de lengua catalana. “Estos documentos demuestran que se escribía catalán en el Matarraña. Y no sólo eso, sino que se escribía un catalán muy uniforme y casi totalmente similar al de
Uno de los pergaminos de La Fresneda analizados en el libro. NDM
otros territorios vecinos. Para que nos entendamos, estos pergaminos están escritos en la misma lengua que ‘El Llibre dels fets del rei En Jaume’ y las obras de Ramon Llull”, apuntó el doctor en Filosofía y Letras.
A pesar esta uniformidad, Giralt destacó que si que hay algunas características, casi anecdóticas, ligadas al territorio como son el uso del subjuntivo acabado en -o-, que también se da en otros documentos del área noroccidental del dominio lingüístico del catalán, y algunas palabras concretas que también se encuentran en otros textos ubicados en el área de Tortosa o en algunos puntos de Valencia.
Toponimia y antroponimia
Un aspecto que el estudio ha dejado de lado es la toponimia (estudio de los nombres propios de un lugar) y la antroponimia (parte de la onomástica que estudia los nombres de las personas) que se encuentra reflejada en los pergaminos transcritos. “La verdad es que es un punto en el que nosotros no nos hemos centrado. Pero los documentos son muy interesantes en este sentido, y pensamos que sería muy importante que alguien pudiera utilizar este trabajo para estudiar la toponimia y la antroponimia del Matarraña”, afirmó Giralt.
Denominación
La denominación de la lengua hablada en el Matarraña, y por consecuencia, en todas comarcas de la franja oriental de Aragón, siempre suscita polémica. Si bien, desde el ámbito científico no existe lugar a dudas, lo que se habla en estos territorios es catalán. “La gente puede inventarse o pensar lo que quiera, pero científicamente la lengua hablada en el Matarraña es catalán. Los filólogos y lingüistas lo llevamos diciendo desde hace años, y lo seguiremos defendiendo porque las pruebas empíricas, entre ellas este estudio, así lo demuestran”, defendió el doctor en filosofía y letras de la Universidad de Zaragoza.
Valorar el patrimonio
Más allá del estudio lingüístico, Giralt también destacó el libro pretende dar a conocer el rico patrimonio documental que existe en la comarca del Matarraña. “Aunque la segunda parte del libro es más técnica, la transcripción de los 50 pergaminos que se encuentra en la publicación puede resultar muy interesante para cualquier vecino del Matarraña. Además, pensamos que puede ayudar a conocer y dar valor a la gran riqueza documental que existe en los archivos de los municipios de la zona”, cerró Giralt.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.