Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Durant aquestes setmanes s’està celebrant el 10 aniversari de l’EXPO Zaragoza’08. Independentment de les nefastes repercussions econòmiques que van tenir per al deute, imatge post-Expo i desenvolupament industrial de la ciutat, des de “Esfendemos as Luengas” volíem centrar-nos en una altra de les tantes de discriminacions que en aquells dies patia la llengua aragonesa.

No entrarem en com es va perdre una gran oportunitat, per ensenyar-li al món les peculiaritats de la cultura aragonesa, inclosa la seva llengua. L’aragonès no va gaudir ni d’un espai on poder veure.

Encara que l’organització va vendre que “Fluvi” havia guanyat amb el 36% dels vots emesos per SMS, la realitat s’havia confirmat alguns dies abans, quan es va revelar que el jurat havia desestimat algunes opcions votades per les aragoneses, amb més vots que ” Fluvi “. D’aquesta selecció s’havia encarregat un jurat creat per Expoagua, segons ha confirmat el seu director Jeronimo Blasco (PSOE).

La votació s’havia venut a les ciutadanes amb el lema de “Ara tu pots posar el nom”. Però ja en la primera ronda els components del jutjat van eliminar l’opció de “Chisla” (gota, en llengua aragonesa) en veure que aquesta era la que estava vencent en les votacions.

 

Centre Aragonès de Barcelona, carrer Joaquin Costa, 68 (Ronda de Sant Antoni) el dia 28 de juny a les 19,30h. Presentació del llibre “Àngel Villalba, Cançons i Poemes”. Intervindran el President de la comarca Baix Aragó Casp, el Conseller de Cultura Comarcal, l’autor del llibre i per confirmar el Director de Política lingüística del Govern d’Aragó. En acabar els parlaments es farà un petit recital de cançons.

Source: Martí de Riquer i la llengua aragonesa | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

És ben sabut, però no pas prou pel que observo massa sovint, que gran part de la nostra ciutadania es dedica amb cos i ànima a la destrucció de totes les llengües espanyoles, amb l’única i sola excepció de la castellana. Per a aconseguir aqueixa desitjada destrucció molts intel·lectuals, d’aquells que posen les seves ideologies per damunt la ciència, difonen amb abús d’autoritat, prevaricació doncs, tot un seguit de prejudicis en contra d’aqueixes llengües, uns prejudicis que, gràcies a disposar els dits intel·lectuals d’un poderós aparell mediàtic, la gran massa de la població acaba per assumir a ulls clucs. Un d’aquests prejudicis més difós és el de titllar de dialectes les llengües espanyoles no castellanes, las demás com les anomena la Constitución. I d’aquesta manera, encolomant-los un sol estigma –dialecte- s’aconsegueix de fer desaparèixer totes las demás. Perquè si són dialectes no són llengües, sinó part d’una altra llengua, el castellà, és clar que sí! I així veiem que quan en Manuel Alvar va publicar el primer gran estudi sobre l’aragonès el titulà precisament El dialecto aragonés, i era ben conseqüent quan més tard declarava que el aragonés es un idioma universal que se llama español. Tanmateix no tothom combrega amb rodes de molí: l’any 1935 en Martí de Riquer, aleshores un jove escriptor i romanista català que prometia, més tard académic de la de Bones Lletres i de l’Española, publicà una lletra de batalla a La Publicitat contra en Joan Sacs per haver escrit aquest que: Aragó on a l’Edat Mitjana es parlava [] un castellà macarrònic. En Riquer posà ben clar que: Això no és cert. A Aragó mai no s’ha parlat altra cosa que l’aragonès. Aragonès s’hi parlava a l’Edat Mitjana, en aragonès s’hi escrivia i és en aragonès la literatura aragonesa. […] llengua ben diferent de la castellana i la catalana. […] I aquesta llengua aragonesa en què parlaven els aragonesos dels segles mitjans, parlen encara els aragonesos actuals. És un text que cal recuperar i comentar com Déu mana. Veieu, doncs, que no tots els intel·lectuals posen la ciència per davall de la ideologia. Artur Quintana

Artur Quintana

Vos informem que passat demà es presentarà el llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya, de Javier Giralt Latorre i María Teresa Moret Oliver. Serà a les 19:00 h a la Sala de Audiovisuales de la Biblioteca Municipal d’Alcanyís.
 
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA

 

Source: · L’AJUNTAMENT DE MEQUINENSA CONVOCA EL PREMI “JESÚS MONCADA” D’INVESTIGACIÓ, DOTAT AMB 3.000€ – Lenguas de Aragón

Los proyectos presentados deberán guardar relación con la obra y figura de Jesús Moncada, la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno

Mequinenza 7/6/2018. Hasta el 25 de septiembre está abierto el plazo para presentar proyectos al I Premio de Investigación “Jesús Moncada” que convoca el Ayuntamiento de Mequinenza. Está dotado con 3.000 euros y tiene por objeto promover el estudio de la literatura, la lengua y la cultura desde la creencia de que toda sociedad que quiere avanzar debe mirar a su pasado, tomar conciencia de su presente y proyectarse hacia el futuro. Una iniciativa que pretende situar a Mequinenza como epicentro cultural de referencia.

El objeto del Premio “Jesús Moncada”, convocado mediante procedimiento de concurrencia competitiva, es desarrollar un proyecto de investigación en el que se trabajará en un tema o línea de reflexión concreta que guarde relación con la obra y figura de Jesús Moncada, en la historia de Mequinenza o con ambas, y del territorio y su entorno, siendo libre la elección del tema dentro de este abanico de interés específico.

Los proyectos deberán ser originales e inéditos y no haber sido premiados con anterioridad ni haberse presentado a ningún otro certamen. Tendrán una extensión máxima de 300 páginas, a una sola cara tal como se fija en las bases de la convocatoria, donde se detalla todo el procedimiento, que pueden consultarse en el Boletín Oficial de la Provincia de Zaragoza (BOPZ).

Será un jurado, presidido por la alcaldesa o concejal de cultura y formado por dos vocales de relevancia de la vida literaria, un representante del mundo editorial, un representante de la Universidad y un secretario, el que determine el trabajo ganador en base a los criterios de valoración establecidos.

El plazo de resolución y notificación será de seis meses a partir del plazo de presentación de las solicitudes. Los derechos de la primera edición, en cualquier soporte, de la obra premiada quedan expresamente cedidos al Ayuntamiento de Mequinenza por su autor o autores que deberán estar presentes el acto de entrega y presentación del proyecto de investigación.

Bases de Convocatoria (BOPZ)


No tos penseu que a l’estiu fem vacances…. Lo pròxim 16 de juny seguim en més música de KM0 perque tindrem un concert de cançons acústiques des de Fondespatla en los Trinitunes !!!!!

Animeu-tos i veniu a conèixer una proposta de músics del Matarranya !!!!

Source: Montroig, Rafels i altres topònims en català a principis del s. XX | Xarxes socials i llengües

Dimecres que ve (13/6/2018) los  professors de la Universitat de Saragossa  Javier Giralt i Maite Moret presentaran a Alcanyís lo llibre que analitze els textos en català del Matarranya durant lo segle XIV. Allà es comprove com la toponímia original és l’autòctona. Després hi ha tot un procés de castellanització, que deu arribar al seu punt àlgid durant lo segle XVI, en què desapareix la llengua en la documentació escrita. Però a principis de segle XX encara hi ha topònims del Matarranya que a la premsa en castellà s’escriuen en català. Ho haig “descobert” gràcies a un magnífic recopilatori de notícies de premsa de Vall-de-roures que fa Enrique Puch, i que tos recomano visitar. N’enganxo alguns que haig detectat, com Montroig i Rafels:

8 febrero 1901
Con motivo de haberse incluido en el plan extraordinario de carreteras, los trozos 2ª la de Beceite a Gandesa y 3ª de Valderrobles a Montroig, se han celebrado en esta última población fiestas y regocijos populares.
La realización de esta obra, tanto tiempo en proyecto, es de gran utilidad para las comunicaciones rápidas entre Tortosa y el Bajo Aragón. Diario del Comercio pág. 2

 

27 febrero 1909
Tortosa, 25.- Un sujeto que llegó a esta  ciudad en el tren de esta madrugada para tomar el coche y dirigrse a Valderrobles, fue conducido a la Inspección de Vigilancia por el vigilante del barrio de Ferreries por presentar síntomas de enajenación mental.
Averiguose que el detenido se llama Pascual Sipres Ortiz, natural de Rafels, provincia de Teruel, que procedía de Barcelona. Diario del Comercio pág. 2

 

Fixeu-tos que apareix un castellanitzant “Valderrobles”, i no l’aragonesitzant “Valderrobres”. En diaris en català també apareix la versió castellanitzant:

24 julio 1915
La política. Els reformistes.
L’escriptor Manuel Rovira i Serra ha dirigit un manifest als afectes del districte de Valderrobles presentant-se com a futur candidat reformista, i fent exposició de les seves idees polítiques. Poble Català any 12 nº 3772

 

Però en diaris en català també apareix la recuperació del topònim tradicional Vall-de-roures:

30 junio 1922
L’Administració principal de Correus ha convocat la subhasta de conducció del correu des de Tortosa a Vallderroures, sota el tipus de 18.900 pessetes. Poden presentar-se els plecs a Tarragona, Tortosa o Gandesa fins al dia 15. Seràn oberts el dia 20. La Veu de Catalunya any 32 núm. 8.188-8.200

De fet, hi ha dos línies d’investigació molt interessants per a gent de lingüística històrica. Una és analitzar el procés de castellanització per via dels documents, i també de la toponímia, que pareix que és més lenta. L’altra és investigar la introducció de la denominació xapurriau al Matarranya, i xapurreat a la Llitera. Les dos vies crec que poden ser molt fructíferes.

Dimecres 13 de juny, a les 19h, a la sala d’audiovisuals de la biblioteca d’Alcanyís, es presenta el llibre:

Sie manifiesta cosa a tots hòmens: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya

de Javier Giralt Latorre i Maria Teresa Moret Oliver, editat per Prensas de la Universidad de Zaragoza.

La presentació anirà a càrrec dels autors i d’Ignacio Micolau, arxiver, bibliotecari i tècnic de cultura de l’Ajuntament d’Alcanyís.

Podeu llegir una interessant ressenya del llibre en aquest article d’Artur Quintana.

Source: Presentació a Alcanyís de “El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya” » Temps de Franja

Source: Presentació de “Espills trencats” al Centre Aragonès de Barcelona | Mas de Bringuè

edf

225px-Hector_4MARIO 5

Hèctor Moret                                                     Màrio Sasot

 

ESPILLS PORTADA

MAGAZIN 9 de juny de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Els germans”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver. Resum de la temporada del Futbol Sala, escolar i de tercera divisió. Ens acompanyaran l’entrenador del Mediterráneo Innova Fabara Futbol Sala, Richi, i també algun dels jugadors.
13:10- 13:25.- Pepe Bada, folòsof.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a … Ricardo Altabás Tena, alcalde del PP de Cantavieja.
Participants: Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Marcos Calleja i Elías Satué.

Ja està accessible en línia el treball que van fer diversos professors del Baix Matarranya sobre la llengua pròpia, l’any 1989:

Val Palacios, S., Burgués Ferrer, R., Fortuño Mar, M. T., & Arbona Diorríos, R. (1989). Estudio sobre el bilingüismo en el Matarraña zaragozano a partir de un vocabulario mínimo.

*Escanejat i publicat amb permís dels autors

Source: · FINALIZA EL SEMINARIO AUTONÓMICO DE PROFESORES/AS DE LENGUA CATALANA 2017-2018 – Lenguas de Aragón

Ha finalizado, muy satisfactoriamente, el Seminario autonómico de profesores/as de lengua catalana 2017-2018, compuesto por 48 docentes de las tres provincias aragonesas.

 

Uno de los objetivos de este seminario era crear un banco de recursos compartido para usar en clase. Por ese motivo, el pasado 18 de abril de 2018, durante la tercera sesión, el CEIP María Moliner de Fraga y el IES Matarraña de Valderrobres presentaron las actividades que llevan a cabo en el ámbito del catalán de Aragón y que ya dieron a conocer en el Simposi La llengua catalana als centres educatius. Català, de l’aula al món, celebrado los días 9 y 10 de marzo de 2018 en la Universidad de las Islas Baleares.

 

Además de estas presentaciones, y gracias al protocolo de coordinación firmado entre la Generalidad de Cataluña y la Comunidad Autónoma de Aragón para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación, y publicado por ORDEN PRE/530/2017, de 4 de abril (BOA 28/04/2017), contamos con la participación de cuatro profesores del LIC de Lérida (Lengua y Cohesión social), dos de Primaria y dos de Secundaria, que impartieron la ponencia La lectura: estrategias de comprensión.

 

Leer más >> Fin Seminario catalán 2017-2018

Més informació: La normalización social de las lenguas minoritarias. Experiencias y procedimientos para la salvaguarda de un patrimonio inmaterial | Cursos de verano

Jaca. Fecha evento:  12/07/2018 al 13/07/2018.Director/Directores: Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, y Francho Nagore Laín, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza. Programa:

Jueves, 12 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del gallego (1)
12:00 h.        La normalización externa del asturiano (2)
16:00 h.        La normalización externa del euskera (3)
18:00 h.        La normalización externa del catalán (4)

Viernes, 13 de Julio
10:00 h.        La normalización externa del occitano (5)
12:00 h.        La normalización externa del catalán en Aragón (6)
16:00 h.        La normalización externa del aragonés: enseñanza (7)
17:00 h.        La normalización externa del aragonés: literatura (8)

Ponentes:

1.            Xosé Henrique Monteagudo Romero (Universidad de Santiago de Compostela)
2.            Roberto González-Quevedo González (Universidad de Oviedo)
3.            Patxi Baztarrika Galparsoro (Ayuntamiento de Andoain (Guipúzcoa) )
4.            Miguel Ángel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili)
5.            Carmen Alén Garabato (Paul-Valéry)
6.            Mario Sasot Escuer (IES Andalán de Zaragoza)
7.            Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
8.            José Ángel Sánchez Ibáñez (Universidad de Zaragoza) continue reading…

Source: Convocados los premios literarios en aragonés y catalán de 2018 – Aragón_hoy

El galardón Arnal Cavero reconoce la creación literaria en aragonés y el Guillem Nicolau en catalán
La convocatoria se publica hoy en el BOA

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- ha convocado los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán), ambos dotados con 3.000 euros.

Estos premios son un instrumento imprescindible para el fomento de la creación literaria en las lenguas propias de Aragón. Se enmarcan, asimismo, en las medidas del Gobierno de Aragón para desarrollar una política lingüística para el aragonés y el catalán realista adaptada a la normativa vigente y a los compromisos internacionales.

El plazo de presentación de solicitudes es de 20 días naturales a contar desde el día siguiente al de la publicación de la convocatoria en el Boletín Oficial de Aragón (se publica hoy).

A los premios podrán presentarse obras de creación literaria en cualquier género (narrativa, poesía, teatro, ensayo) escritas en lengua aragonesa en cualquiera de sus variedades, así como la traducción desde cualquier otra lengua al aragonés. Deberán tener una extensión mínima de 100 páginas para prosa, de 350 versos para las obras poéticas, y sin límite de extensión en la modalidad de ensayo.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.