Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Source: Kint@s d’Alcampell – Recull de material gràfic de les festes de quintos i quintes d’Alcampell

Presentació

Una de les festes que durant molts anys s’ha celebrat als nostres llocs és la ‘Festa dels Quintos‘, una relíquia de quan hi havia servei militar obligatori per la qual les persones cridades a fer la mili feien una festa de comiat abans de la tragèdia.

20180823_152429
Quintos de 1935. Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 67

Tot venia de quan les forces armades es nutrien bàsicament de lleves obligatòries d’homes joves. Es diu que va ser el primer borbó, Felip V, qui el 1704 va instaurar el reclutament forçós i per sorteig d’un de cada cinc joves, com a fórmula per a obtenir soldats en plena guerra de Successió. D’ací el concepte de ‘quintos‘.

Més endavant, les Constitucions lliberals del segle XIX van introduir l’obligació del servei militar com un deure ineludible de tot ciutadà (masculí) amb la pàtria. No obstant això, sovent es permetia la redempció en metàlic del servei, de tal manera que les famílies que tenien diners podien pagar un substitut. No va ser fins el 1940 quan el règim franquista va estendre el servei militar obligatori a tots els homes nascuts en un any determinat, normalment quan feien la majoria d’edat.

20180823_152833
Festa de quintos de 1961 Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 169.

Si bé històricament havia estat una festa masculina, des de finals dels anys 70 també ‘quintaven’ les noies de la mateixa cohort d’edats. D’esta manera, la festa va anar perdent el sentit de comiat militar per a convertir-se en un esdeveniment generacional, un punt d’inflexió on les persones de la mateixa edat assumien la responsabilitat d’organitzar una festa popular, amb tots els seus condicionants i rituals.

La festa consistia en una setmana sencera dedicada a la disbauxa etílica, principalment nocturna, una setmana en què estaven permeses tota mena de gamberrades a la població, i que acabava amb un cap de setmana dedicat a balls, jotes i concerts.

Era un ritual de pas en tota regla. Marcava el moment en el que les persones arribaven a la majoria d’edat i se les considerava aptes per a dur una vida adulta. A partir d’aquell moment es donava per descomptat que aquelles persones, quan tornessen de la mili farien coses tan ‘normals’ com treballar, contraure matrimoni, tindre fills, mantenir o fer crèixer lo patrimoni familiar, etc., i, en definitiva, reproduir la societat en la que havien crescut. Massa pes sobre les espatlles.

No cal dir que els temps han canviat molt i que, tot i que en alguns llocs es continua fent, ja fa dècades que el ritual va perdre la seua funció original. La societat és una altra i els valors i rituals són molt diferents. El mateix servei militar obligatori va desaparèixer l’any 2002, després d’uns pocs anys de coexistència amb la ‘prestació social susbtitutòria’, i les expectatives de vida de les generacions actuals tenen poc a veure amb les que podien tenir les anteriors. Per això la festa de quintos és només una relíquia històrica, amb tot el bo i dolent que això pot implicar.

En tot cas, durant dècades a Alcampell la festa dels quintos i quintes va ser un esdeveniment clau en el calendari anual, un mecanisme social que facilitava un espai de disbauxa i de trobada comunitària. Un espai que des de fa uns anys (des del 2011, si no mos fallen els comptes) l’associació cultural La Bardisa ha recuperat sota la fórmula de la ‘Festa Jove‘, que cada any mos anima les nits dels volts del 20 de juliol.

Per tal de deixar-ne constància, ací hem fet un recull de material gràfic relacionat amb les festes de quintos i quintes. Com veureu, és encara una feina incompleta (‘on going’), així que si teniu algun material que vulgueu afegir-hi no dubteu a enviar-lo o contactar-mos a través d’esto blog. Los quintos i quintes de totes les èpoques us ho agrairan (o no).

 

Clicka a la Festa de Quintos/es de l’any que vulgues:

1999 1989 1979 1969
1998 1988 1978 1968
1997 1987 1977 1967
1996 1986 1976 1966
2005 1995 1985 1975 1965
2004 1994 1984 1974 1964
2003 1993 1983 1973 1963
2002 1992 1982 1972 1962
2001 1991 1981 1971 1961
2000 1990 1980 1970 1960

Nota 1: S’admeten tota mena de materials: fotos, propaganda, pegatines, samarretes, etc.

Nota 2: No tenim ni idea de quin any es va fer la radera festa de quintos i quintes. Si algú ho sap sisplau que mos ho digue!

Nota 3: Tampoc sabem fins on podem arribar anant cap al detràs. Hem posat l’any 1960 com a data improvisada, però si algú té materials d’anys anteriors també els farem lloc.

 

Source: Fórnols i els seus noms

Tomàs Bosque


Si els governants actuals de Fórnols creuen que es pot renegar dels raders 800 anys de la història del poble sense que eixa pretensió, tant absurda com impossible, tingue algunes conseqüències poc favorables per a ells, van apanyats. Em primer lloc, per la impossibilitat d’esborrar de la memòria de molta gent tots els significats i emocions que remouen els noms de Fórnols i Mare de Déu de Montserrate, dits i escrits així en català d’Aragó, la llengua de fundació dels nostres pobles pels voltants de l’any 1200. I en segon lloc, perquè enmig de la unanimitat que es respira tant dins com fora del Matarranya, al respecte de salvar la nostra llengua de la seua desaparició, ningú ha d’entendre ni ajudar als pocs ajuntaments rebels que ara es neguen a complir la Llei Aragonesa de Patrimoni Cultural, aprovada precisament el 1993 per un govern PP-PAR. La Comarca del Matarranya haurie de dir alguna cosa sobre això.

No estaria millor, ara que hi ha més diners als ajuntaments, que als pobles més descuidats en matèria de recuperació de la memòria, en tots los sentits, es promogueren o completaren estudis històrics, dels costums, tradicions musicals, religiositat popular, toponímia, flora i fauna… en ve de pensar en liquidar capítols sencers de la història dels nostres pobles?

Pensant en la barbaritat que poden fer els que no suporten els noms històrics d’esta part de l’Aragó, recordo les visites que vam fer per diferents llocs del Mesquí i Matarranya, el Nadal de l’any 93, replegant cançons tradicionals. A Fórnols ens van atendre Margarita Cases Bel i les seues mare i tia, Petra Bel Conchello i Victòria Bel Conchello. Revisant la gravació d’aquella tarde freda d’hivern, hem tornat a escoltar les veus dolces de les tres cantores, entonant els goigs de la Mare de Déu i l’Aurora de Sant Blas, patró de la vila; i també la vehemència de les seves paraules defensant el nom antic “Mare de Déu de Montserrate”, perquè els dels pobles veïns pujàvem allí de romeria el dia de Santa Mònica.

Source: El Bajo Cinca promueve la variedad lingüística con un programa de animación lectora |Heraldo.es

Las actividades, en catalán, se van a llevar a cabo en cinco localidades, a través de una subvención de 5.000 euros del Gobierno de Aragón.

Actualizada 20/08/2018 a las 18:55

 
La consejera de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez.Gobierno de Aragón

Cinco localidades del Bajo Cinca van a ofrecer un programa de animación lectora en catalán para favorecer esta lengua y sus variedades dialectales en las zonas de la comarca que son catalanoparlantes.

En concreto, las actividades se van a desarrollar en Fraga, Zaidín, Velilla de Cinca, Mequinenza y Torrente de Cinca, del 22 al 29 de agosto. Dos narradoras, Eva Andújar y Almudena Francés, y la compañía de títeres Zipit conducirán las sesiones de cuentacuentos.

Éstas y otras actividades se organizan dentro de los diferentes programas lúdicos del verano, como las colonias urbanas, las ludotecas o las bibliopiscinas, a las que acuden niños que pasan el verano en los pueblos.

El Gobierno de Aragón apuesta por una política lingüística que “sume y no divida”

Leer más

Para llevar a cabo esta propuesta, la comarca del Bajo Cinca ha firmado un acuerdo con el Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón en materia de Política Lingüística. Así, la entidad supramunicipal recibirá una subvención de 5.000 euros para financiar estas actividades de promoción, dinamización social y cultural de la lengua catalana.

Se trata, según indican desde la comarca en nota de prensa, de llevar a cabo la “implementación de medidas a favor de la lengua catalana y sus variedades dialectales”.

Según un estudio publicado en 2017 y basado en datos del censo del INE de 2011, la del Bajo Cinca es, después del Matarraña, la segunda comarca aragonesa donde más catalán se habla. En concreto, el 46% de sus habitantes son catalanoparlantes.

El Bajo Aragón, la Ribagorza, la Litera y el Bajo Aragón-Caspe son el resto de comarcas donde se habla esta lengua. El informe revela que, en Aragón, 55.513 personas lo hacen.

Source: Lo Floro a la Codonyera | Lo Finestró

Source: Elementos de lingüística contrastiva en aragonés: estudio de algunas afinidades con gascón, catalán y otros romances

Director:Gargallo Gil, José Enrique; Sistac i Vicén, Ramon, 1958-
Tutor:Losada, Elena, 1958-
Department/Institute:Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
Date of defense:2016-07-08
Keywords:Lingüística comparada; Lingüística comparada; Comparative linguistics; Aragonès (Dialecte); Aragonés; Aragonese dialect; Gascó; Gascón; Gascon; Català; Catalán; Catalan language; Fonètica; Fonética; Phonetics; Sintaxi; Sintaxis; Syntax; Semàntica; Semántica; Semantics
Subject(s):81 – Lingüística i llengües
Subject(s):Ciències Humanes i Socials
Pages:472 p.

Abstract:

https://www.facebook.com/podemoscataladarago/posts/1823834431059966

La llista amb els noms tradicionals dels 160 tresmils del Pirineu aragonès ha complert 1 any. Si en una primera presentació va fer bullir els comentaris més intransigents … després d’un any, les crítiques continuen des dels sectors més reaccionaris.

Escriptors de muntanya com Alberto Martínez ja estan acostumats a aquesta intrasigencia; des d’espais que no solen respectar la toponímia tradicional aragonesa, ni les llengües pròpies; Desnivel, Grandes Espacios, Heraldo de Aragón, Heraldo de Huesca, Diario de Levante, El Mundo de los Pirineos, FAM, …

No és que ens sorprenguem, però sí que ens ha servit per recolzar-nos en la idea d’aquesta neo-elit cultural, que intenta tenir la muntanya com un parc d’atraccions, amb via ferrades, hotels-refugis per a turistes, estacions d’esquí, … sense prestar gens d’atenció a la gent que tradicionalment ha viscut allà i viu.

No és de difícil trobar la típica oratòria sense sensibilitat, d’un guia de muntanya o guarda de refugi, negant l’existència de l’aragonès i / o català. Per descomptat que també la pertinença de la toponímia a aquest domini lingüístic.

Per a Alberto Martínez cims aragoneses han estat ara disfressades cometent un “atentado al recuerdo de los descubridores de las regiones altas aragonesas, el conjunto de apellidos de conquistadores ha sido suprimido (Ramond, Russell, Brulle, Le Bondidier, Beraldi,…) y desposeídos de sus picos”.

Segons Alberto l’única raó és que “els nacionalistes estan forts després les muntanyes” (no sabem si es refereix a aquests nacionalistes que “van conquerir” les muntanyes fa algunes dècades o als que modifiquen els noms dia sense altre en els mitjans de comunicació). No obstant això, els muntanyencs (aquests que no s’han preocupat durant dècades per saber com parla la gent que viu en aquestes muntanyes) continuaran trucant a les muntanyes com ells vulguin.

A sobre, Alberto augura una baixada en el turisme (de què ens sonen aquests auguris entre la gent contrària a les llengües minoritzades ?!) des de França, “tot i que els francesos mai han intentat treure toponímia tan hispana com” Luz”a la Bigorra occitana !!

Per acabar, fa esment a clubs tan prestigiosos com Peñalara (Madrid), que segons Alberto “va ser creat precisament amb el obchetivo de millorar la

vida dels / les muntanyencs / es”. El club Peñalara, es basa més en declaracions de la Fed. Aragonesa de Monaña, per reafirmar-se en l’innecessari d’aquest canvi, basant-se en una falta de demanda per part dels muntanyencs / es. Com si les Vies Ferrades, els pantans, les Lleis de Caça, de Depuració d’aigües o de Medi Ambient, … sí que ho fossin.

Típiques excuses i declaracions de clubs de muntanya que mai han fet res per la vida dels muntanyencs, que han “arrasat” la cultura popular d’un poble i que no han prestigiat com cal les llengües pròpies d’Aragó. Un cop vam saltar la frontera navarresa i catalana, la diferència és palpable en aquest aspecte.

Source: · CONVENIO DE COLABORACIÓN GOBIERNO DE ARAGÓN / COMARCA DE MATARRAÑA/MATARRANYA – Lenguas de Aragón

Source: Situación “surrealista” para renovar el DNI con una denuncia en catalán – La Comarca

La Policía Nacional se niega a tramitar la renovación de un DNI extraviado en Salou porque, denuncia, estaba en catalán, una lengua no oficial en Aragón

Un joven alcañizano denuncia la falta de comprensión e información con un protocolo de actuación claro que sufrió recientemente cuando acudió a la unidad de documentación de españoles y extranjeros de Alcañiz para, después de perder la cartera en Salou, renovar su DNI con una denuncia en catalán tramitada por los Mossos d’Esquadra.

El funcionario que atendió al alcañizano no llegó a hacer ningún esfuerzo por intentar entender la denuncia y, directamente, al ver que estaba escrita en catalán le dijo que «no la entendía y no levalía». Por ello, ofreció dos soluciones al joven: que fuera al puesto de la Guardia Civil a poner otra denuncia o que consiguiera una traducción. Finalmente, dos horas y media después que incluyeron dos viajes a la Benemérita, el joven consiguió el nuevo DNI. Para ello, tuvo que realizar una nueva denuncia en la Guardia Civil, un trámite que es «ilegal» según le aseguraron desde la Benemérita debido a que no se puede denunciar dos veces un mismo hecho pero era la única solución ante la negativa de la Policía Nacional a tramitar una nueva documentación con una denuncia en catalán.

Una situación que el alcañizano valora como «surrealista» por la falta de «comprensión». «Te quedas con mal cuerpo porque un trámite que no cuesta más de cinco minutos me llevó toda la mañana de un lado para otro y sin darme en ningún lado una solución», comenta el joven. La denuncia es perfectamente comprensible con palabras muy similares al castellano.

Cumplen su normativa Fuentes de la Policía Nacional en la provincia de Teruel explican que esta situación se ha repetido en más de una ocasión y que en ningún momento han querido «molestar» a ningún ciudadano sino que se limitan a cumplir con
la normativa impuesta desde el propio cuerpo. Una circular de la división de documentación del cuerpo marca que en un territorio como Aragón  que solo tiene el español como lengua oficial, todos los documentos que se incorporen al archivo de la Policía Nacional y que estén en el idioma de otra comunidad deben estar traducidos excepto que el que los acepta los entienda.En el caso de que aceptara la denuncia sin saber catalán y cometiera un error a la hora de escribir los datos, se le podría abrir un expediente disciplinario.

Por ello, entienden que en la comisaría de los Mossos de Salou deberían haber realizado la denuncia directamente en catalán o, en todo caso, haber entregado al alcañizano una traducción al castellano. Por ello, recomiendan que ante una situación similar cualquier persona de Aragón pida al agente que le entregue el documento en castellano para, primero, entender lo que firma; y segundo, no tener problemas cuando vaya a utilizarlo en su localidad de origen. «Los Mossos si ven que el denunciante no habla su idioma y reside en una comunidad castellanohablante deberían haberle entregado el documento en castellano, le hicieron firmar algo que no entiende», comentan estas mismas fuentes de Policía Nacional. En caso de que no sea así, recomiendan acudir a la Guardia Civil para que realicen, no otra denuncia, sino una «ampliación de la misma» para que «quede constancia» en castellano.

Source: Àngel Villalba. Cançons i poemes

Carles Sancho


La comarca del Baix Aragó-Casp/Bajo Aragón-Caspe ha creat recentment una nova col·lecció de llibres titulada “Mangrana” que, segons ens explica el conseller de cultura de l’entitat en la presentació del volum, el maellà Víctor Prats, “neix amb la vocació de donar veu a l’obra d’aquells escriptors de la nostra comarca la qualitat i producció dels quals així ens ho demanin”. En el primer títol de la col·lecció, escrit en català, presenten el recull de les cançons i poemes del cantautor favarol Àngel Villalba que compta amb una llarga trajectòria musical creativa i dos treballs enregistrats: Àngel Villalba, 30 anys de cançons (2002) i Olivera d’Aragó (2012). La col·lecció “Mangrana”, promoguda per la comarca saragossana, editarà materials tant en castellà com en català perquè en el seu territori agrupa municipis on es parlen les dos llengües aragoneses. Este primer volum l’inicien amb una biografia del cantautor de Favara, vinculat i compromès amb el seu territori i a la seua cultura malgrat viure des de ben jove a L’Hospitalet i Barcelona. A la vila del Matarranya hi té casa i hi va molt a sovint. José Bada, ex conseller del Govern d’Aragó, ha fet el pròleg del llibre i el doctor Artur Quintana l’anàlisi poètic.

Durant el final del franquisme i la transició democràtica Villalba va militar en el moviment àcrata i compartí escenari amb els cantautors de la Nova Cançó Catalana Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Quintin Cabrera i Marina Rossell. Després va participar a l’Aragó en concerts per les viles de la Franja, amb el cantautor de Saidí Anton Abad i amb el calaceità Antoni Bengochea, durant el Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana del 1986 i, posteriorment, en el Programa d’Animació a la Lectura en català del Govern d’Aragó. En el treball publicat es presenten una setantena llarga de textos entre cançons i poemes que és el fruit de la seua intensa activitat artística i literària en estos cinquanta anys del cantautor favarol. En l’edició del llibre també hi col·labora el Govern d’Aragó.

JACA.- El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha presentado este jueves en Jaca el libro Lenguas minoritarias de Europa y estandarización, que editó la cátedra Jo

Source: “La escuela es fundamental para mantener y dignificar el aragonés”

LA MANTEQUILLA

Fa quatre o cinc anys, Vicent de Melchor, un professor de la Universidat de Barcelona que havie comprat casa a Fórnols i allí va viure uns anys com a neo-rural, estave interessat per la nostra llengua i me preguntave cóm los dievem a Fórnols a en algunes coses en les que ell estave interessat. Entre atres me va preguntar com li dievem a la mantequilla.

Jo li vaig contestar que les coses que no existixen no tenen nom i que, quan jo era menut, a Fórnols la mantequilla no existie. Se va quedar com un estaquirot i li vaig tindre que explicar que casi no teníem lleit per al consum directe i, en eixa situació, mal podíem conèixer derivats que només se coneixien i consumien a terrenos de vaques. A Fórnols, la poca lleit que bevíem la munyíem a les cabres. Per a traure-el de la seua ignorància li vaig explicar cóm funcionave, segurament des de la Edat Mija, lo tema de la lleit i de les cabres.

Ramat de cabres

Ramat de cabres

Me va preguntar en qué untàvem lo pa i li vaig explicar que ho faem en manteca de gorrino, que eixíe al fregir les sagineres i, en aquella la grassa, untàvem llesques de pa i li afegíem un pols de sucre. Eixa ere la nostra mantequilla. Tamé se faen unes pastes, les mantecades, a base de manteca de gorrino per a les que ere l’ingredient més important.

Continuar llegint… La dula | Contalles de Fórnols

A més a més, es volen donar a conèixer, finalment, aspectes poc –o gens– difosos sobre el fet lingüístic en el conjunt de la conca del Segura i el seu intent de protecció, dins i fora de la Regió de Múrcia, ja siga del català, ja siga de les variants dialectals que el castellà presenta a la zona, en tot el sud-est peninsular, territori on la petja de l’aragonès i del català és més que notòria, com a substrat i adstrat lingüístic.

Source: La protecció jurídica de la llengua pròpia del Carxe, a la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia: el català més desconegut i abandonat de tots – Ángel C. Navarro – RLD blog

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.