Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

https://twitter.com/marcelpena_/status/1049737155013169153

Source: Onomàstica i literatura popular | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Les recopilacions d’onomàstica i de literatura popular es complementen, tanmateix no sempre d’igual manera. Als reculls de literatura popular es troben molts materials onomàstics, que a més dels noms ofereixen també útils informacions addicionals per als investigadors de l‘onomàstica, els quals no solen prendre-les en consideració, i massa sovint les titllen olímpicament de vulgars o populars. A l’inrevés els investigadors de la literatura popular només troben comptats materials, o cap, de la seua temàtica als estudis onomàstics, malgrat que als onomasiòlegs els hauria estat ben fàcil d’obtenir materials de literatura popular en el moment de demanar noms als seus informants; l’arreplega, especialment de llegendes i tradicions, enteses aquestes segons la definició de na Ramona Violant, n‘hi ha sortit perdent. Els reculls i estudis onomàstics comencen realment a la Franja amb els treballs d’en Joan Coromines iniciats després de la Guerra –i prescindeixo d’unes comptades i magres mostres anteriors–, treballs que han anat prenent una immensa volada, però no han trobat seguidors fins fa escassament vint anys amb el magne recull de Toponímia de la Ribagorça que dirigeix en Xavier Terrado, ara a punt de concloure’s. Cal afegir-hi el projecte tot just començat de recollir la toponímia del Matarranya. Pel que n’he vist ambdós projectes donen poques dades de literatura popular, contràriament al que solia fer en Coromines, que no menyspreava pas la informació literària que li oferien els informants. Solament els reculls d’en Xavier Terrado i na Glòria Francino tenen algunes referències a la literatura popular, els altres autors citen només el que han trobat a la bibliografia o ni això. Acabo presentant una facècia que vaig recollir a la primavera al Pont de Suert que mostra la forta relació entre onomàstica i literatura, i també amb socio-, psico- i politico-lingüística: Els noms de Senet i Aneto vinen de quan es dones baixaven a rentar al riu que passe entre es dos pobles. Es dones d‘un costat preguntaven as atres : “Sé net, Sé net?”. I es de l’atre cantó contestaven: “É neto!, É neto!” Raons d’espai m’obliguen a prescindir del necessari comentari.

Artur Quintana i Font

MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.

Source: El aragonés del siglo XIII, en el guión de La Partida de Diego | Noticias de Teruel en Heraldo.es

MAGAZIN 6 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Diàleg intergeneracional”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Luis Carví i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les reflexions de Pepe Bada Panillo, exconseller de cultura de la DGA, filòsof, favarol i amic.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Marta Momblant Ribas, premi “Guillem Nicolau” 2018 de la DGA a la literatura en català a l’Aragó. Amb l’obra ”Arbàgel. Un revolt de l’amor”. Guanyadora també al 2009 amb l’obra “La venta de l’Hereva”. Molt vinculada a Beceit…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Carví, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Vicente Roc i Elías Satué.

Source: Aragón celebra el Día Europeo de las Lenguas con la entrega del Premio Chuana Coscujuela – Aragón – El Periódico de Aragón

Source: Valderrobres en contra de ser incluido en la zona del catalán – La Comarca

Source: · LA COMARCA DEL BAJO CINCA/BAIX CINCA HA FIRMADO UN CONVENIO DE COLABORACIÓN CON EL GOBIERNO DE ARAGÓN EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA PARA LA IMPLEMENTACIÓN DE MEDIDAS A FAVOR DE LA LENGUA CATALANA Y SUS VARIEDADES DIALECTALES – Lenguas de Aragón

Source: · TURISMO DE ARAGÓN UTILIZA LOS TOPÓNIMOS BILINGÜES EN ARAGONÉS Y CATALÁN EN SUS CAMPAÑAS – Lenguas de Aragón

MAGAZIN 29 de setembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Reds socials; amenaça per a la democràcia?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Curs de cuina a Favara, dirigit pel xef favarol Rubén Martín; que també ens parlarà dels bolets de la tardor…
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Parlarem amb Mònica Pérez, directora del CRA Fabara- Nonaspe “Dos Aguas”, de l’inici del curs 2018-2019
13:40- 14.- Entrevista a Alfredo Grañena y Antonio Espinosa de la asociación caspolina “Guadalope vivo”, hoy en jornada reivindicativa…
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Mario Rius, Yolanda Abad, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

MAGAZIN 22 de setembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”Què destacaries d’aquest estiu?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a … Paco Doménech, alcalde de Favara, ponent al seminari organitzat per la Fundación Botín a Madrid, sobre depuració d’aigües.
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Cartell Signatura llibre Serret-Arnes

Source: El Premio literario en catalán Guillem Nicolau recae en 2018 en Marta Momblant Rivas – Aragón_hoy

El Premio literario en catalán Guillem Nicolau recae en 2018 en Marta Momblant

El jurado concede el galardón a la obra “Arbàgel. Un revolt de l’amor” de la autora, con raíces en Beceite
El Gobierno de Aragón ha recuperado esta legislatura la dotación económica de este reconocimiento, que el Ejecutivo anterior había retirado

La escritora barcelonesa Marta Momblant Ribas, con raíces en Beceite, ha resultado ganadora del premio literario en catalán convocado por el Gobierno de Aragón, que lleva el nombre del humanista y traductor maellano del siglo XIV Guillem Nicolau.

El jurado decidió por unanimidad otorgar el galardón a la obra titulada “Arbàgel. Un revolt de l’amor” que, abierta la plica, resultó ser original de Marta Momblant. El jurado ha otorgado el reconocimiento por sus altos valores literarios.

La novela premiada transcurre en el Matarraña. Se da la coincidencia de que esta autora ya ganó este mismo premio hace diez años, concretamente en 2009, con la novela “La venta de l’Hereva”. El jurado ha elegido esta obra por ser “Una historia rompedora protagonizada por un hombre mayor, íntegro y sensible, y una mujer que lucha por su libertad e independencia. El Jurado ha valorado la consistencia de una trama bien narrada en la que la autora maneja una lengua normativa viva y correcta con pequeños matices de las hablas locales del Matarraña, que enriquecen el patrimonio lingüístico. “Arbagel” es un magnífico retrato sociológico de la vida cotidiana y hace una crítica de las costumbres machistas en una propuesta vitalista del pueblo, el paisaje y sus habitantes”.

Source: 16 calles de Zaragoza tendrán su nombre rotulado en aragonés. | Noticias de Zaragoza en Heraldo.es

Source: Kint@s d’Alcampell – Recull de material gràfic de les festes de quintos i quintes d’Alcampell

Presentació

Una de les festes que durant molts anys s’ha celebrat als nostres llocs és la ‘Festa dels Quintos‘, una relíquia de quan hi havia servei militar obligatori per la qual les persones cridades a fer la mili feien una festa de comiat abans de la tragèdia.

20180823_152429
Quintos de 1935. Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 67

Tot venia de quan les forces armades es nutrien bàsicament de lleves obligatòries d’homes joves. Es diu que va ser el primer borbó, Felip V, qui el 1704 va instaurar el reclutament forçós i per sorteig d’un de cada cinc joves, com a fórmula per a obtenir soldats en plena guerra de Successió. D’ací el concepte de ‘quintos‘.

Més endavant, les Constitucions lliberals del segle XIX van introduir l’obligació del servei militar com un deure ineludible de tot ciutadà (masculí) amb la pàtria. No obstant això, sovent es permetia la redempció en metàlic del servei, de tal manera que les famílies que tenien diners podien pagar un substitut. No va ser fins el 1940 quan el règim franquista va estendre el servei militar obligatori a tots els homes nascuts en un any determinat, normalment quan feien la majoria d’edat.

20180823_152833
Festa de quintos de 1961 Font: Història gràfica d’Alcampell (2008), p. 169.

Si bé històricament havia estat una festa masculina, des de finals dels anys 70 també ‘quintaven’ les noies de la mateixa cohort d’edats. D’esta manera, la festa va anar perdent el sentit de comiat militar per a convertir-se en un esdeveniment generacional, un punt d’inflexió on les persones de la mateixa edat assumien la responsabilitat d’organitzar una festa popular, amb tots els seus condicionants i rituals.

La festa consistia en una setmana sencera dedicada a la disbauxa etílica, principalment nocturna, una setmana en què estaven permeses tota mena de gamberrades a la població, i que acabava amb un cap de setmana dedicat a balls, jotes i concerts.

Era un ritual de pas en tota regla. Marcava el moment en el que les persones arribaven a la majoria d’edat i se les considerava aptes per a dur una vida adulta. A partir d’aquell moment es donava per descomptat que aquelles persones, quan tornessen de la mili farien coses tan ‘normals’ com treballar, contraure matrimoni, tindre fills, mantenir o fer crèixer lo patrimoni familiar, etc., i, en definitiva, reproduir la societat en la que havien crescut. Massa pes sobre les espatlles.

No cal dir que els temps han canviat molt i que, tot i que en alguns llocs es continua fent, ja fa dècades que el ritual va perdre la seua funció original. La societat és una altra i els valors i rituals són molt diferents. El mateix servei militar obligatori va desaparèixer l’any 2002, després d’uns pocs anys de coexistència amb la ‘prestació social susbtitutòria’, i les expectatives de vida de les generacions actuals tenen poc a veure amb les que podien tenir les anteriors. Per això la festa de quintos és només una relíquia històrica, amb tot el bo i dolent que això pot implicar.

En tot cas, durant dècades a Alcampell la festa dels quintos i quintes va ser un esdeveniment clau en el calendari anual, un mecanisme social que facilitava un espai de disbauxa i de trobada comunitària. Un espai que des de fa uns anys (des del 2011, si no mos fallen els comptes) l’associació cultural La Bardisa ha recuperat sota la fórmula de la ‘Festa Jove‘, que cada any mos anima les nits dels volts del 20 de juliol.

Per tal de deixar-ne constància, ací hem fet un recull de material gràfic relacionat amb les festes de quintos i quintes. Com veureu, és encara una feina incompleta (‘on going’), així que si teniu algun material que vulgueu afegir-hi no dubteu a enviar-lo o contactar-mos a través d’esto blog. Los quintos i quintes de totes les èpoques us ho agrairan (o no).

 

Clicka a la Festa de Quintos/es de l’any que vulgues:

1999 1989 1979 1969
1998 1988 1978 1968
1997 1987 1977 1967
1996 1986 1976 1966
2005 1995 1985 1975 1965
2004 1994 1984 1974 1964
2003 1993 1983 1973 1963
2002 1992 1982 1972 1962
2001 1991 1981 1971 1961
2000 1990 1980 1970 1960

Nota 1: S’admeten tota mena de materials: fotos, propaganda, pegatines, samarretes, etc.

Nota 2: No tenim ni idea de quin any es va fer la radera festa de quintos i quintes. Si algú ho sap sisplau que mos ho digue!

Nota 3: Tampoc sabem fins on podem arribar anant cap al detràs. Hem posat l’any 1960 com a data improvisada, però si algú té materials d’anys anteriors també els farem lloc.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.