Source: Aragón TV – La Transición en Aragón
En esta década surgió un renovado interés por la lengua aragonesa. El filólogo y profesor Francho Nagore fue uno de los fundadores del Consello D’A Fabla Aragonesa, asociación creada en 1976 con el objetivo de defender y promocionar la fabla.
Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües
És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!
MAGAZIN 10 de novembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Els recors”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Favarols pel món. Noruega. Lifo Ros
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Coresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a Elisa Rebled, psicòloga del Serveis Socials de la Comarca del Baix Aragó Casp, amb motiu del “Dia del cuidador”. Les persones dependents necessiten un cuidador/a, de vegades a temps complet; els cuidadors també tenen necessitats…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Néstor Fontoba, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Jornades d’Arqueologia i Trobada ASCUMA 2018 | Lo Finestró
Tindran lloc a Calaceit els dies 16, 17 i 18 de novembre de 2018
Programa provisional 2018 Jornad, d’arqueol. i Trobada (Programa provisional)
Otra usurpación de los catalanes!! Ahora nos roban a nuestros escritores!!
O… ¿quizá ocurre que en Aragón nadie presta atención a nuestros escritores que tienen como lengua propia el catalán, y mucho menos el currículum educativo? pic.twitter.com/cU5LE2jDpu— Arturo Celma (@arturo_celma) October 26, 2018
MAGAZIN 27 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’obsolescència”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- L’opinió de Pepe Bada, filòsof.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Marcos Víctor Calleja, president de la societat de caçadors de Favara. Nova temporada de caça i una trobada emocionant de pescadors…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Pepe Bada, Josep Mª Ráfales, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Marcos Víctor Calleja, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.
L’etimologia és l’estudi de l’origen i evolució de les paraules. És una disciplina molt útil per a entendre el món que ens envolta, atès que el llenguatge és la representació de la realitat en tots els seus aspectes, des de l’objecte més banal al sentiment més complex.
Aquest és un dels motius pel que considero que no s’hauria d’abandonar l’estudi de les llengües clàssiques en l’ensenyament obligatori, perquè, entre altres coses, ens permeten conèixer d’on ve allò que diem, que tot sovint equival a saber d’on venim nosaltres. El món esdevé més ple, més diàfan, més entenedor.
Una mostra ben clara de l’interès que pot suscitar l’etimologia, és la il·lusió que ens fa als pares saber la procedència dels noms que posem a les nostres criatures. Volem noms bonics, a voltes arrelats a la tradició familiar, però també que el seu significat s’acosti a la idea que ens hem fet de la seua personalitat.
L’etimologia és també matèria de reivindicació. Fa uns mesos, uns amics bascos, ens enviaren un fil de Twitter amb un llistat de més de trenta paraules en eusquera amb la seua explicació en castellà. S’hi podia llegir, per exemple «En euskera no decimos “febrero”, decimos “otsaila”, que más o menos se traduce como “mes de los lobos”, and I think that’s beautiful»; o «En euskera no decimos “oficio”, decimos “ogibide”, que más o menos se traduce como “camino hacia el pan”, and I think that’s beautiful». Molta gent ho va pensar, que era ‘beautiful’, perquè el fil es va fer viral, amb més de 8.000 repiulades i 15.000 likes, i va animar a euskalduns i euskofílics a fer més aportacions. M’atreviria a pronosticar que més d’una es va sentir esperonada a aprofundir una mica més en la bellíssima llengua basca. L’autor del fil, per si el voleu consultar, és un poeta i filòleg anomenat Jásier (@TheJasier).
Si ens centrem en aquest nostre país aragonès, estic segur que quan esbrinem l’origen de la denominació “chapurreau”, entendríem moltes coses. El significat ja el sabem, ens l’explica la RAE (Chapurrear: Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores). Però, amb el cor a la mà… algú pot creure que una comunitat de parlants, espontàniament, prengui la decisió de denominar despectivament l’idioma que els han transmès a casa, que defineix el món que els envolta? Només se m’acut que l’ocurrència la tingués un foraster, indignat en comprovar que la gent dels nostres pobles feia servir una llengua que desmentia la imatge d’un Aragó definitivament castellanitzat. No és un fenomen exclusiu del nostre país: la història és plena de viatgers que han definit com a «lladrucs», «brams», «galimaties» o «xapurrejats» les parles diferents de la seua, tan polida i civilitzada. És allò del supremacisme.
Sé que, en llegir això, els meus amics sociòlegs m’il·luminaran sobre els motius que porten els membres d’una comunitat a assumir aquests prejudicis cap a la llengua pròpia. Però no us canseu; continuaré sense entendre-ho.
MAGAZIN 20 d’octubre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Qualitat de les informacions i notícies que ens arriben”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. El maellà Rubén Catalán, chef a La Torre del Visco.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Jaime Rebenaque, director del Col.legi Públic “Virgen del Portal” de Maella.
13:40- 14.- Entrevista a Alicia Miyares Fernández, portantveu de RECAV (Red estatal contra el alquiler de vientres) i de l’Associació “No somos vasijas”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Rubén Catalán, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Jaime Rebenaque, Marcos Calleja i Elías Satué.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.