Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

Source: CHA presenta nuevas iniciativas en las Cortes en defensa del aragonés

El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado este domingo que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.
Redacción

Zaragoza.- El portavoz Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón, Gregorio Briz, ha anunciado que establecerá más mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón. Briz ha apuntado que hará enmiendas al Proyecto de Ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón.

La Agrupación Parlamentaria de Chunta Aragonesista en las Cortes de Aragón ha registrado ya tres enmiendas, al amparo de lo establecido en el artículo 164 del Reglamento de las Cortes de Aragón, al Proyecto de ley de aprendizaje a lo largo de la vida adulta en Aragón, una vez superado su debate a la totalidad, dado que ahora se encuentra en fase de tramitación parlamentaria.

Para Briz, se trata de incluir en esta ley la “realidad lingüística, también en este ámbito educativo, con el objetivo final de seguir contribuyendo a la promoción, difusión, recuperación, conservación, enseñanza y normalización del uso de nuestras lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en este ámbito y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo”.

“Creemos que de aprobarse contribuimos igualmente a avanzar en los principios de la Declaración de Incheon referidos hacia una educación inclusiva, equitativa y de calidad y un aprendizaje a lo largo de la vida para todos”.

“El analfabetismo en la lengua propia, algo inexplicable e intolerable en la Europa del siglo XXI”, concluye Briz.

Source: · GARBINADA TEATRO LLENA LA SALA GOYA DE MEQUINENZA CON EL ESTRENO DE ‘EL ROVELL DE L’OU’ – Lenguas de Aragón

La compañía mequinenzana Garbinada Teatre llenó la Sala Goya con el estreno de “El rovell de l’ou”.

La obra, en catalán, es una adaptación de textos del escritor de la localidad Jesús Moncada incluidas en la recopilación de cuentos “Històries de la mà Esquerra” y de “Calaveres atònites”. La función, que precedió a la entrega de premios del I Certamen de Teatro Amateur de Mequinenza, era de carácter benéfico y todo lo recaudado, 1.300 euros, se destinarán a la Junta Local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).

La fina ironía y la crítica social y política de Moncada cautivaron al público que presenció la puesta en escena de este espectáculo coral, con hasta 15 actores en escena que daban vida a unos personajes con una vida nada convencional. Angelines Hermenegildo, directora de la obra junto con Magda Godia, antes del inicio habló de la puesta en escena y de las novedades técnicas que incluía, además de agradecer a Rosa Mari Moncada, la hermana del escritor que presenció el estreno, el visto bueno a la adaptación de la que se encargó Pili Arbiol.

(cat) cadenaser Ejea es marxa d’una roda de premsa després de no aconseguir que l’entrenador del Lleida parli només en castellà

Des d’aquesta plataforma no ens cansem de denunciar la manca de sensibilitat i respecte per les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en els mitjans de comunicació. Aquesta realitat diària es demostra quan un parlant d’una d’aquestes llengües (català) vénen des d’un territori (Lleida) on l’ocupació d’aquesta llengua Sí està normalitzat, igual que el castellà. No obstant això, el passat dia 18 va ser obligat a canviar a castellà en una roda de premsa.

L’evidència d’aquesta cultura d’imposició queda reflectida en l’actitud de la periodista de cadenaser-Cinco Villas, quan intenta que l’entrenador del Lleida (Gerard Albadalejo) parli només en castellà, encara que un periodista de Catalunya Ràdio estigui preguntant en català després del partit SD Ejea i Lleida Esportiu.

No pararem fins a aconseguir la normalitat en l’ocupació del català i aragonès a Aragó. Periodistes com la de Cadena Ser-Cinco Villas no tenen cabuda en aquest nou Aragó multilingüe, la nostra cultura-patrimoni no es pot permetre aquesta intolerància.

MAGAZIN 24 de novembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Responsabilitat i llibertat; som prou responsables?”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Favarols pel món. Arancha Bielsa a Londres.
12:40- 12:55.- Reflexions de Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:20.- Pàgina escolar, a càrrec dels alumnes de 4art de primària del CRA Fabara Nonaspe “Dos Aguas”, de Nonasp.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer, entrevista a David Laguarda, cervecer artesà, caspolí.
13:40- 14.- Entrevista a Dani Casadó i Marga Garrós, professors de ball, per molts i molts pobles, Favara, Casp,…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Mapa del Matarranya de 1925 (i la Terra Alta) | Xarxes socials i llengües

Este mapa de 1925 té alguns topònims del Matarranya en català. 

Està signat per la Mancomunitat de Catalunya, en extinció. Un mapa al que haig arribat per Oriol Puig i Marc Pelejà. Potser teniu més resolució al mapa en pdf: mapa terra alta.

Source: La 28a Trobada Cultural del Matarranya a Calaceit » Temps de Franja

La 28 Trobada Cultural del Matarranya va començar, el diumenge 18 de novembre a les 10 del matí al teatre de la Germandat de Calaceit, amb la cordial rebuda per part de l’alcalde de la vila Josep M. Salsench i del president de l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural del Matarranya, Joaquim Montclús que va presentar la programació de la jornada.

Seguidament es va formar la primera taula redona “Tenim llengua per a anys?” amb uns escollits participants que asseguraven un debat molt interessant:

Ramon Sistac i Vicén, de Camporrells —la Llitera—, professor i doctor de dialectologia de la Universitat de Lleida, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de Temps de Franja.

Joan Maluquer i Ferrer, barceloní, llicenciat en filologia clàssica, editor, vicepresident de l’Ateneu de Barcelona i president de la Comissió de Cultura i gerent i secretari de l’equip rector de la Universitat Catalana d’Estiu.

Àlex Susanna i Nadal també barceloní, amb casa a Calaceit, poeta, gestor cultural, editor, traductor, articulista, professor a la URV de Tarragona, ex director de l’Institut Ramon Llull i director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural.

Isidor Marí i Mayals, eivissenc, ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears, sotsdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, músic i compositor i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Pietro Cucalon Miñana, saragossà de Codos, actualment viu a Aiguaviva de Bergantes, mestre a la Ginebrosa, Aiguaviva i Mas de les Mates, Premi Franja 2008, director de Centre Rural Agrupat de Castellot, ex assessor del Departament de Política Lingüística del Govern d’Aragó i col·laborador de Temps de Franja.

Natxo Sorolla Vidal, matarranyenc de Pena-roja, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estudiat els casos de substitució lingüística a la Franja i col·laborador de Temps de Franja.

 

Taula dedicada a la llengua. D'esquerra a dreta: Joan Maluquer, Ramon Sistac, Isidor Marí,  

Carles Sancho, Àlex Susanna, Pietro Cucalón i Natxo Sorolla. / Carles Terès

Després de la presentació del tema de debat i dels participants, per part del coordinador de la taula Carles Sancho, vicepresident d’Ascuma, Ramon Sistac va iniciar les intervencions per parlar de Pompeu Fabra, com a merescut homenatge en la celebració del centenari de la publicació de la primera gramàtica catalana el 1918. Seguidament es parlà de la situació i el futur de la llengua al Principat, a les Illes, a la Franja i al Matarranya. Tots els participants a la taula van coincidir en la importància de l’actitud i de la valoració dels propis parlants en l’ús de la llengua per assegurar la seua pervivència. També és imprescindible, per assegurar el futur del català en el territori, la consolidació i el desenvolupament del seu ensenyament en els centres educatius. En les intervencions quedà evident la diferent situació de la llengua ens els territoris de parla per raons polítiques, econòmiques o demogràfiques. Després des del públic hi van haver moltes i interessants intervencions sobre els temes tractats en el debat.

Acabada la primera taula hi va haver un descans de 30 minuts per prendre el cafè de mig matí al Raconet de la Plaça i, seguidament, es va formar la segona taula redona “La Franja avui, mite i realitat” amb els següents participants de reconegut prestigi:

Vicent Sanchís i Llàcer, valencià, periodista i escriptor, professor de Ciències de la Informació de la URL amb diversos llibres al seu haver, ha estat director del diari Avui i vicepresident d’Òmnium Cultural. Actualment és director de Televisió de Catalunya. Té uns quants guardons.

Empar Moliner i Ballesteros, de Santa Eulàlia de Ronçana —Vallès Oriental-—, escriptora, actriu i periodista, ha escrit contes i novel·les. Articulista de l’AvuiAra i El País, col·laboradora de Catalunya Migdia (Catalunya Ràdio) i els Matins de TV3. Es caracteritza pel seu sentit de l’humor.

Anna Arqué i Solsona, lleidatana, especialista en Direcció de Màrqueting i formació en el àmbit de l’empresa, directora de projectes internacionals, té un important bagatge sociocultural i polític. Gran activista per la independència de Catalunya (coordinadora de comunicació internacional).

Josep Sánchez Cervelló, de Flix —Ribera d’Ebre—-, historiador, catedràtic de la URV, especialista en temes la República, guerra civil i franquisme, entre d’altres. Fill adoptiu de Tarragona. Té diverses obres publicades d’història contemporània espanyola i portuguesa.

José Miguel Gràcia Zapater, de la Codonyera -—Baix Aragó—, economista de professió, tardanament s’ha dedicat al món de les lletres, poeta, aficionat a les arts plàstiques, articulista i audiòfil. Ha estat president d’ASCUMA i col·laborador de Temps de Franja.

 



Taula dedicada a la visió de la Franja des de diversos territoris. D'esquerra a dreta: Empar moliner, José-Miguel Gràcia, 

M.D. Gimeno, Vicent Sanchis, Anna Arqué i Josep Sánchez Cervelló. /  Maricarmen Díaz

 

Després d’obrir la taula, la coordinadora María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’Ascuma, va donar entrada a les intervencions segons ordre de llunyania respecte al territori de la Franja. La pregunta va ser la mateixa a tots el participants: “La Franja avui, mite i realitat, què en penseu?”, tot i que les respostes van obrir un ventalls d’afirmacions i reflexions tan ample com l’experiència i coneixements del participants feia preveure, sobrepassant tots els cinc minuts previstos, amb exposicions ben interessants. El tema és va obrir molt més durant el període de les intervencions i preguntes dels assistents. Van sortir temes com la real despoblació dels territoris de la Franja, les relacions amb el Govern d’Aragó, la manca de comunicacions entre els territoris franjolins i, per contra, les bones relacions amb els territoris catalans més propers, la influència del procés català, la creixent catalanofòbia a les institucions aragoneses i un important grup de població i molts més temes. El diàleg amb els assistents, la majoria persones que viuen al territori i tenen una visió del dia a dia de les realitats diverses a la Franja, i concretament al Matarranya i Baix Aragó, s’hauria pogut allargar hores, però calia anar a dinar.

Així que, una quarantena dels assistents, van seguir les converses ben entaulats a la Fonda Alcalà.

A les 18 hores, també a la Germandat i com a cloenda de la 28a Trobada Cultural del Matarranya, es va poder gaudir del concert poètic-acústic del grup queretà Ya Babé, que ha musicat poemes d’escriptors franjolins, entre ells el pena-rogí Desideri Lombarte a qui li han dedicat recentment el CD ‘Cantant a Desideri’.

 

 

Source: VÍDEO. Polèmica pel català a Eixea

https://twitter.com/MonicaLimoni/status/1064487366960783360

Gerard Albadalejo ha contestat en català una pregunta d’un periodista de Catalunya Ràdio i, davant la indignació d’un periodista local, ha normalitzat l’ús de qualsevol idioma

Source: L’entrenador del Lleida defensa l’ús del català en una polèmica roda de premsa a Ejea de los Caballeros – Esport3 – TV3 i Catalunya Ràdio

Source: · YA ESTÁ DISPONIBLE LA MEMORIA DE ACTIVIDADES DE LA DIRECCIÓN GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE SEPTIEMBRE DE 2015 A SEPTIEMBRE DE 2018 – Lenguas de Aragón

En esta Memoria se describen las acciones más significativas llevadas a cabo por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón en el periodo comprendido entre septiembre de 2015 y septiembre de 2018.

Versión publicación virtual

Versión PDF

 

Source: El tuit i la mort


Enmig de les tempestuoses onades de la política i la judicatura, criden l’atenció dues notícies culturals. Una és un tuit del president d’Aragó. “Empiezo la última novela de Eduardo Mendoza, que, como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. Sembla un elogi, però és la instrumentalització del novel·lista de La ciudad de los prodigios amb la intenció de denigrar l’escriptura en català.

Per molt menys, el president Torra ha estat descrit com a racista. En l’article que tothom va qualificar de supremacista, Torra no associava tots els espanyols amb les bèsties, sinó només els que, precisament, no suporten el català. Torra posava l’exemple d’un passatger que va protestar als diaris de Suïssa per haver hagut de sentir el català entre les llengües usades per la companyia. Torra, que és un nacionalista d’arrel romàntica, va escriure una faula molt desafortunada, no pas racista, per criticar els intolerants. En accedir a la presidència, gràcies a unes frases tretes de context, va circular la falsa idea que ell relaciona tots els espanyols amb les hienes.

El president Lambán no és supremacista, tot i l’evident sentit del seu tuit: concedeix jerarquia a la llengua alta, apta per als escriptors de qualitat, i deixa a entendre que la llengua catalana és per als escriptors de baixa estofa. Per combatre aquest plantejament pedestre, alguns li han recordat Ausiàs Marc, Carner i Rodoreda. El mateix Lambán, en plena polseguera, va escriure un tuit suposadament rectificador dient que un dels millors en català era aragonès. Es referia a Jesús Moncada, autor de Camí de sirga, que evoca el món perdut sota el pantà de Mequinensa. Efectivament, Moncada era un dels grans, com Francesc Serés, també aragonès del Baix Cinca, és avui un dels millors. Però aquest no és el tema. Qualsevol persona culta sap que tota llengua és potencialment creativa i que només el talent dels escriptors determina el lloc que ocupen en el cànon (per bé que l’imperi del mercat i el context sociopolític en condicionen l’èxit i la popularitat).

És desolador que un president menystingui de manera espontània una llengua que, per a més inri, forma part de la comunitat que dirigeix. Però el més greu és que això sigui popular. Siguem clars: menystenir la llengua catalana és rendible a Espanya. Quan es busquen les raons de l’augment de l’independentisme, ningú no recorda que, de tant sembrar prejudicis contra una cultura mil·lenària que ha sobreviscut a tota mena de dissorts, ha germinat la llavor de la desafecció.

En aquest context, la mort del gran antropòleg Lluís Duch ens fa tocar de peus a terra. Era un gegant cultural. La seva monumental antropologia és un compendi, escrit en català, del pensament que el món actual ha atresorat sobre la condició humana. Duch és un dels que més ha contribuït a situar la llengua catalana en el concert de l’alta cultura europea, però ha passat 82 anys entre nosaltres de manera gairebé invisible. Ens ofenen quan ens menystenen la llengua, però ignorem els que la cultiven a fons i la fan perdurar.

Source: La conga de la cultura en castellà a Catalunya | Catalunya | EL PAÍS Catalunya

Javier Lambán, president d’Aragó, ha tingut a bé de proveir-nos amb una més de les seves incontinències sobre el català amb un dels seus últims tuits, quan se li va ocórrer de compartir que començava la lectura de la darrera novel·la d’Eduardo Mendoza, El rey recibe, i com a comentari més pertinent va afegir, sobre l’autor, que “como casi todos los grandes autores catalanes, escribe en español”. És destacable que sigui un president lector —deu llegir força, o almenys això sembla—, però és curiós que sigui el primer cop (fins on he sabut veure) que subratlla l’origen de l’autor i, sobretot, la llengua en què escriu.

Des de fa un temps, unes poques dècades potser, hi ha tot un afany de proclamar la catalanitat dels autors que a Catalunya escriuen en castellà, com si aquesta condició els hagués estat omesa, com si d’alguna manera els haguessin manllevat un dret elemental, una condició inherent. Va en aquesta línia el recent llibre del periodista Sergio Vila-Sanjuán Otra Cataluña, que amb el subtítol Seis siglos de cultura catalana en castellano ja diu per on carrega: a Catalunya ha triomfat el relat nacionalista que ha privilegiat la cultura en català, que fins i tot ha esborrat la cultura en castellà, i ara cal fer tots els possibles per restituir una tradició tan notable.

Crida l’atenció, però, que aquesta tradició no és mai inèdita, no hi ha grans troballes ni manuscrits perduts que, tot d’una, canvien la història de la literatura. Més aviat ens trobem sempre en llocs comuns, en déjà-vus literaris freqüents a les facultats de filologia, en autors coneguts que solen concentrar, ells solets, més bibliografia que deu autors en català: que si els Goytisolo, que si el Quixot va visitar Barcelona, que si Aribau escrivia en castellà, que si el boom llatinoamericà ens va dur Cortázar i García Márquez, que si Boscán en realitat es deia Boscà, que si Las Delicias de Marsé… i així fins avui, amb els rutilants Cercas o Ruiz Zafón, ben catalans també. Vista la nòmina de patums, no sembla que la literatura catalana en castellà hagi de patir gaire.

No s’entén, tanmateix, a què ve tant d’interès a proclamar catalanitats, ni a qui s’interpel·la amb la construcció d’aquest discurs. ¿S’interpel·la aquells que, des de les acaballes del franquisme i durant l’autonomisme, han bastit una cultura catalana al voltant, només, de la llengua catalana, a la qual s’ha revestir de la suficient capa de nacionalisme per bandejar com a forà tot el que no hi estigués escrit? ¿O bé, per contra, s’interpel·la aquells que, des de sempre, han vist els productes literaris catalans en castellà com a propis, però tanmateix sense el caràcter o la identitat d’una Catalunya que podria resultar singular, i els han inserit en el corrent literari hispànic sense l’ànim de distingir-los-hi?

La producció literària en castellà a Catalunya ha estat a bastament estudiada, però no és fins ara que el factor de la catalanitat desvetlla tant d’interès. De fet, tradicionalment la crítica filològica ha prestat una atenció relativa a l’origen dels autors, més enllà dels trets necessaris per traçar-ne una geografia, i si noms com Gil de Biedma, Gimferrer o Vila-Matas formen part d’un cànon hispànic contemporani és al marge de la seva catalanitat. La unitat literària de la llengua espanyola no hi ha entès mai de particions territorials, i quan s’ha fet alguna mena de concessió a províncies ha estat per parlar de la literatura en la resta de llengües sota l’etiqueta de “perifèrics”, mai per veure els autors que escrivien en espanyol des de l’especificitat de ser catalans. Ves per on, però, sembla que ara agrada fer llistes.

Com a la filologia hispànica, a Lambán poc li importa si Mendoza és català o no; no diu res de l’origen de Benjamín Prado o Francisco Umbral, sobre els quals també tuiteja. Si apunta d’on és Mendoza i ens recorda en què escriu, és només per tocar el voraviu i per afegir-se a la conga del relat ordit per Ciutadans i Societat Civil Catalana, el de la cultura castellana perseguida a Catalunya. Un relat molt victimista, ergo molt català.

Source: Premi Franja 2017 per a l’editor i traductor Chusé Aragüés » Temps de Franja

// Redacció

Iniciativa Cultural de la Franja –entitat integrada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya– ha decidit atorgar el Premi Franja «cultura i territori» corresponent a l’any 2017 a l’editor i traductor Chusé Aragües per la seua labor de promoció i de difusió de la literatura aragonesa en llengua catalana dins i fora de l’Aragó.

Chusé Aragüés (Azuara, Campo de Belchite, 1955) és el traductor a l’aragonès de la novel·la Camí de sirga, de Jesús Moncada, i al castellà de Cabòries estivals i altres proses volanderes, del mateix autor, així com de la novel·la Licantropia, del matarranyenc Carles Terès. A més, ha traduït a l’aragonès autors com R.J. Sender (Requiem por un campesino español), Tolkien o Saint-Exupéry i és autor d’un diccionari aragonès–castellà|castellà–aragonès. Com a editor, ha publicat dins de Gara d’edizions, a més de les obres esmentades de Moncada i Terès, estudis d’Artur Quintana i obra narrativa de Mario Sasot i de Merxe Llop, entre d’altres; i, en col·laboració amb PRAMES, obres sobre l’obra pictòrica i fotogràfica de Jesús Moncada, així com diverses guies turístiques.

A més, Aragüés és membre històric del Ligallo de Fablans de l’Aragonés, president de l’Asoziazión d’Estudios y Treballos d’a Luenga Aragonesa y membre fundador de l’Academia de l’Aragonés.

El lliurament del Premi Franja 2017 tindrà lloc en el transcurs de la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca –IEA, que enguany se celebrarà el dissabte 1 de desembre a Torrent deCinca.

 



Chusé Aragüés en l'entrevista que li va fer Artur Quintana 
el febrer de 2011 (Temps de Franja 103). 
/ Sigrid Schmidt von der Twer

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.