La Franja

Source: El “ple de les mocions” debat sobre seguretat, secretaris, llengua i el futur del sector primari | Matarranya Media

Durant la sessió plenària també es va debatre sobre llengües a través d’una moció que va presentar CHA i en la que demanava “instar al Govern d’Aragó a mantindre la redacció actual de l’article 4” sobre la llei de Patrimoni Cultural Aragonès, conservant la denominació de les llengües pròpies com a català d’Aragó i aragonès. La moció no va prosperar, i la proposta només va rebre el vot favorable de l’únic conseller de CHA a la cambra, Iñaki Belanche, així com del conseller socialista Xavi Cortés. El segon conseller socialista present a la sessió, Javier Fortuño, es va abstindre, de la mateixa manera que els consellers de Teruel Existe que van assistir a la sessió, Juan Miguel Monclús i Inma Antón. Els dos consellers del PAR representats a Comarca van votar en contra de la moció, de la mateixa manera que els 9 consellers del PP presents a la sessió comarcal. Durant l’últim ple a la Comarca del Matarranya no van assistir els representants Frederic Fontanet (PP), Javier Ciprés (Teruel Existe) i Mihai Mihaita (PSOE).

Precisament, i sobre esta moció, que va ser la més tensa de la sessió, es va referir el president de la Comarca, Fernando Camps, que va entendre que “a la moció es diu que per part del PP pareix que tot sigue anar en contra de la cultura aragonesa, i jo m’he vist posicionat per això. Crec que tot el que s’està fent per part del PP no va en contra de la cultura i llengua aragoneses”. Camps va considerar que “a esta zona fa anys que hi ha un conflicte per la denominació, i seria bo que ens poguérem entendre tots”, perquè als territoris la llengua “uneix, i no ens podem permetre crear desunió”. El president del Matarranya va dir que “cada u la denominarà com voldrà, però el més important és parlar-la i defensar-la, com avui (en referència al dia de sessió) s’ha fet en sessió plenària”. Camps va demanar, tant a les associacions en defensa del català com en defensa del chapurriau comprensió i respecte. Durant este plenari, els consellers Raúl Bordás (PAR) i Carlos Sorolla (PP) van demanar “sensibilitat” per tots aquells que denominen la seua llengua com a chapurriau.

Per la seua part, Javier Fortuño (PSOE) es va mostrar a favor del fons de la moció, però es va abstenir atenent que no és el lloc on dur estos textos. De fet, Fortuño va lamentar “el rumb partidista que està prenent esta Comarca” a totes direccions, posant en perill eixa visió comarcalista de la que presumia el Matarranya i “que no beneficie ningú”. La sessió comarcal va ser seguida per una quinzena dels Amics del Chapurriau. De fet, van interrompre en un parell d’ocasions al conseller Belanche, una cosa fora de lloc. La moció que CHA va portar a Comarca també la va defensar unes setmanes abans a l’ajuntament de Vall-de-roures, on tampoc va prosperar i els dos regidors de la formació es van quedar sols. En altres municipis del Matarranya, com Arenys de Lledó i Pena-roja, el PSOE ha presentat mocions sobre la defensa de la llengua, les quals es basen en estudis lingüístics per a dominar-la com a català. A Arenys, el regidor del PP es va abstindre i el PSOE va votar a favor. A Pena-roja, un regidor del PAR i els tres socialistes van votar a favor, i 3 del PAR es van abstindre.

Source: L’argilaga, un refugio de artistas | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

Presentació del llibre

Source: “La gente tiene miedo a hablar aragonés por un complejo lingüístico de inferioridad”

Rubén Darío Núñez

“A la gente le da miedo hablar aragonés porque tienen un complejo lingüístico de inferioridad ya que les han hecho creer durante décadas que están utilizando una lengua fea y vasta. Pero está habiendo un cambio ya que ahora la gente vive lo rural con orgullo“, valora el sociólogo de la Universidad de Zaragoza Alejandro Pardos, que junto a sus compañeros Antonio Eito, Chaime Marcuello y Alejandro Pardos y al especialista en estadística e investigación operativa José Ángel Iranzo han realizado una una investigación sobre el uso actual de esta lengua en el Alto Aragón.

Se calcula que unas 24.000 personas manifiestan tener conocimiento de aragonés y 8.000 de ellas lo utilizan de manera cotidiana con su familia, con otros vecinos, en el trabajo o en sus relaciones con la administración, especialmente entre personas de mayor edad.

Este trabajo se basa en 1.000 encuestas de campo realizadas entre abril y agosto de 2023 en 60 municipios de toda la provincia de Huesca (Hoya de Huesca, Jacetania, Alto Gállego, Monegros, Somontano, Sobrarbe, Ribagorza y Cinca Medio) y las Cinco Villas de Zaragoza.

Además de la ayuda económica de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de Lenguas Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón, apoyada por la extinta Dirección General de Política Lingüística (eliminada por el actual Gobierno de Aragón PP-Vox), ha contado también con financiación de las Comarcas de Jacetania, Ribagorza y Hoya de Huesca.

Según esta encuesta, el mayor porcentaje de habitantes del Alto Aragón que tiene el aragonés como lengua predominante está en la franja de 60 a 74 años (10,5%), seguida de los mayores de 75 años (9,5%), la franja 45-59 años (8%), 30-44 años (6%) y 15-29 años (5,8%).

Además, el 25% de los mayores de 75 años usan el aragonés y el castellano por igual. Por detrás están los de 60.74 años (18,4%), 45-59 años (15,5%), 30-40 años (13,5%) y 15-29 años (12,9%). Todo ello revela un grave problema de relevo intergeneracional “que puede contribuir a la desaparición de la lengua”, advierte Alejandro Pardos.

Unizar

Además, el 48% de los mayores de 75 años hablan en aragonés en un día cualquiera, un porcentaje que iba reduciéndose conforme bajaba también la edad de los encuestados hasta el 27% entre los de 15 a 29 años. Y ocho de cada diez aseguraron entender el aragonés, aunque eran muchos menos cuando se les pregunta por competencias básicas como hablar (34%), escribir (29%) o leer (69%).

Según esta misma investigación, el mayor porcentaje de hablantes habituales de aragonés (en cualquiera de sus variedades) está en Ribagorza con un 31,8%, seguido por el Cinca Medio (18,1%), Somontano y Jacetania (13,6%), Alto Gállego y Hoya de Huesca (9,09%) y Sobrarbe (4,5%).

Antonio Eito considera que esta investigación demuestra que “el aragonés es una lengua viva que sigue usando en el territorio aunque sufre lógicamente los procesos de minorización y no oficialidad y resiste mucho más en las relaciones familiares y en municipio más pequeños donde hay más relaciones de proximidad”.

Mientras, Alejandro Pardos destaca que pese a que mucha gente utilice el aragonés en su día a día “el problema es que como hay una falta de conciencia lingüística muy grande, ni siquiera ellos lo saben”. Por todo ello, reclama una mayor promoción de las lenguas y sobre todo de dignificación “para hacer entender a la gente que hablar aragonés es un tesoro y no implica nada negativo”.

Programa del MAGAZIN del dissabte 16 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Què és per a tu la vida?Què és una bona vida?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Els “ÒSCARS”. Lifo Ros
13:25-13:40.- Retalls d’història. Paco Doménech, historiador.
13:40-14.- Entrevista a Álex García, periodista de ARAGÓN RADIO, especializado en deporte, principalmente Balón Cesto.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Alberto Balaguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Paco Doménech, Álex García Gómez, Marcos Calleja i Elías Satué

Programa del MAGAZIN del dissabte 9 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:15-11:25.- Volem felicitar al Xef Rubén Martín i a tot el seu equip del restaurant La Torre del Visco , per l’obtenció del seu primer SOL de la GUIA REPSOL, que s’afegeix a l’estrella Michelin Verda obtinguda el 2022.
11:45-11:55.- Premi al grup de teatre maellà “Teatre Matarranya”. Santiago Alexanco, president.
11:55- 12:30.- ÀGORA- “ Els videojocs, quin invent!!! “. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Elías Satué
12:30- 12:40.-Apuntes de salud. “Les drogues”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25-13:40.- Neus Valls, psicòloga.
13:40-14.- En el dia “Internacional de la Dona” parlarem amb Mari Tere Valls, presidenta de Les Dones Favaroles, Raquel LLop, María Valimaña i Amparo Calleja.
Participants: Rubén Catalán, Santiago Alexanco, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Eduardo Satué, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Lifo Ros, Neus Valls, Mari Tere Valls,Raquel Llop,María Valimaña, Amparo Calleja, Marcos Calleja i Elías Satué

Source: Polémica en Valderrobres por la Ley de Patrimonio y el apartado referido a la lengua

Source: Manifest en defensa del català a la Franja » Temps de Franja

Lo 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa convoca centenars de franjolins de Nord a Sud

// M. D. Gimeno Puyol

L’1 de febrer de 1984, un moment històric es va gestar al Castell de Mequinensa. 17 alcaldes de la Franja van estampar les seues signatures en una declaració que avui perdura com a símbol de la lluita pels drets lingüístics dels catalanoparlants aragonesos. Eren moments d’eufòria democràtica i d’empatia autonòmica en les diferències. Quatre dècades després, este 24 de febrer de 2024, l’Ajuntament de Mequinensa ha marcat l’aniversari en una jornada reivindicativa que també commemorava el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Representants de diverses associacions culturals van debatre el text del manifest, coordinats pels regidors Darío Vidallet i Raquel Caballé. La sol·licitud de cooficialitat del català va ser una de les principals demandes, destacant-ne el paper com a llengua materna, pròpia i històrica a l’Aragó trilingüe; i es va consensuar la supressió del complement a la denominació “català d’Aragó”, considerat superflu i sense paral·lel en altres llengües. Una vintena d’associacions de la zona catalanoparlant hi van participar, entre les quals l’Associació Cultural del Matarranya, el Centre d’Estudis Ribagorçans, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, Iniciativa Cultural de la Franja, Fem Memòria, Gent del Matarranya, Clarió-Associació de Famílies en Defensa del Català, CSA l’Argilaga i “La Nit en Blanc” de Massalió, Associació Cultural i Gastronòmica La Barraca 2.0, Amics de Nonasp… Entre els activistes de l’aragonès hi havia Rolde de Estudios Aragoneses.

Més de tres-centes persones, entre les quals es trobaven càrrecs electes municipals i provincials, es van concentrar a continuació a la plaça de l’Ajuntament al voltant d’una pancarta trilingüe que proclamava: “Soy de Aragón, hablo castellano / Soc d’Aragó i parlo català / Soi d’Aragón, charro aragonés”. Esta afirmació era la resposta a les restriccions polítiques en matèria lingüística del nou Govern d’Aragó, que ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística i les subvencions a les associacions culturals de les llengües minoritàries i que qüestiona la seua denominació científica. A la benvinguda de Antonio Sanjuán, l’alcalde de Mequinensa, va seguir la lectura del manifest: Teresa Ladrero, alcaldessa d’Ejea de los Caballeros i vicepresidenta de la Diputació Provincial de Saragossa, ho va fer en castellà; Raquel Caballé, filla de l’alcalde que va ser l’amfitrió mequinensà l’any 1984, en català; i José Manuel Latorre, diputat provincial i alcalde de La Almunia de Doña Godina, en aragonès. S’havia avisat tots els ajuntaments catalanoparlants, en un esforç organitzatiu notable; cal comentar que algunes corporacions conservadores van ignorar la invitació i no la van cursar als representants de l’oposició. Un grapat de vocables de Saidí (mullarero, calçotí, torretes…) exhibits en forma de minipancartes, les fotos espontànies dels manifestants davant del faristol oficial i les converses en vells amics dels pobles veïns van crear un ambient festiu en lo riu davant i un sol esplendorós, testimonis vibrants de la diversitat cultural i lingüística de la Franja. Molts dels assistents venien de la comarca del Baix Cinca, la presència de ribagorçans era nombrosa —i més, proporcionalment—, alguns van acudir del sud llunyà a l’Alt Matarranya i el Mesquí, però es va trobar a faltar la Llitera.

L’acte central commemoratiu, a les 12 h, va desbordar l’aforament de la Sala Goya. S’hi van llegir poemes de Desideri Lombarte i relats de Jesús Moncada per part de membres del grup de teatre La Garbinada, posant en valor la rica tradició literària de la regió. La projecció del documental “En el corazón de las lenguas de Aragón: los hablantes” va oferir testimonis emocionants de parlants de català i aragonès sobre la importància de protegir la seva llengua materna. La veu del professorat la van representar la mequinensana Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, qui va recordar les evidències documentals i històriques que avalen l’existència de tres llengües a Aragó. I Mariví Basallo, cap del departament de Català de l’IES Baix Cinca, reivindicant lo dret dels alumnes a parlar i escriure la seua llengua pròpia.

Un col·loqui moderat per Míriam Riau —periodista de TV3 que conduïa l’acte, també mequinensana— va reunir tres dels alcaldes firmants de la declaració de 1984: Marcelino Iglesias, de Bonansa, José Albiac, de Nonasp, i Joaquín Pallarés, d’Areny. Les seues paraules tenien més de reflexió sobre la celebració històrica que sobre l’actualitat, perquè si en aquell moment van aconseguir incloure l’assignatura en català a l’ensenyament, ara continua sent d’elecció optativa i sense reconeixement al currículum, anomalia que ha ocasionat problemes enguany a l’Institut de Vall-de-roures. Iglesias, expresident d’Aragó —que va enllestir la Llei de Llengües tard i sense reconèixer l’oficialitat de les minoritàries—, va recordar oportunament que el govern conservador de Santiago Lanzuela va reconèixer el català i l’aragonès a la Llei del Patrimoni i a l’Estatut d’Aragó com llengües de la comunitat autònoma, en uns moments en què el PP pactava amb la CiU del president veí Jordi Pujol; però, amb dades de fa 40 anys, va afirmar que la Franja és la zona a on lo català està més viu, sense tenir en compte les greus circumstàncies actuals: trencament de la transmissió familiar de la llengua, efectes letals de la despoblació i la no integració lingüística dels immigrants.

L’esperit de la jornada, en definitiva, anava en sentit d’afirmació pròpia i de reclamació política, tal com va remarcar un emotiu discurs final de l’alcalde Antonio Sanjuán, recolzat a l’escenari pels representants de les associacions que van subscriure el manifest. Una excepcional actuació de la fragatina Júlia Cruz, acompanyada al teclat per Carla Azanuy, interpretant cançons pròpies i d’altres cantautors —Serrat, Llach, la Sílvia Cruz…—, va concloure en bellesa i sensibilitat un dia feliç d’una Franja que aspira a preservar la llengua i cultura heretades. Caldrà fer una nova Declaració de Mequinensa?

Source: Alejandro Nolasco: «Hay que gravar las renovables. El Clúster de la Energía quiere ganar el máximo dinero, pero legislamos para todos»

Programa del MAGAZIN del dissabte 2 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Ana Estopiñá professora del IES Baix Matarranya de Maella i coordinadora del centre en el programa europeu ERASMUS +.
11:55- 12:30.- Àgora. “Els records més importants de la nostra vida” Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- I tu , estimat escoltant, pots trucar i explicar quins han estat els records més important per a tu. (Al 976 635 263)
12:40-12:55.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- “Programa Recreos activos” del CRA Favara – Nonasp.
13:25-13:40.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:40-14.- Entrevista als QUINTOS 2024 de Favara en el seu dia.
Participants: Ana Estopiñá, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Roberto Albiac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Escolars del CRA Fabara Nonaspe de Favara, Natxo Sorolla, Quintos 2024 de Favara, Marcos Calleja i Elías Satué

Source: 300 personas se concentran en Mequinenza para defender el aragonés y el catalán de Aragón

Source: Mequinenza se concentra este sábado en defensa del aragonés y el catalán propios de Aragón

E.P.

La localidad zaragozana de Mequinenza conmemorará este sábado, en coincidencia con la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna, el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza y acogerá además una concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón.

La declaración se firmó el 1 de febrero de 1984 por el que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón José Bada y el entonces alcalde anfitrión Sebastián Caballé, en un acto en el que participaron 17 primeros ediles y que sentó las bases del reconocimiento, dignificación y enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón.

En el documento se reconocía que, en Aragón, “se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón” y sirvió, entre otras cuestiones, para impulsar la enseñanza del catalán en las aulas.

Desde el Ayuntamiento de Mequinenza se ha llegar esta invitación a los hablantes de las lenguas propias de Aragón y, por extensión, a toda la sociedad aragonesa en un momento en el que se vuelve a poner en duda el reconocimiento del catalán de Aragón y el aragonés, informa el consistorio mequinenzano.

Según el Ayuntamiento, esta movilización llega a raíz de los gestos y anuncios realizados por el Gobierno de Aragón recortando ayudas a las entidades que trabajan en la promoción o anunciando la eliminación del reconocimiento expreso tanto del aragonés como del catalán de la Ley de Patrimonio, y de los recortes en materia de lenguas propias que se han producido.

Así, el sábado se ha programado un encuentro con entidades culturales que arrancará con la concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón en la plaza del Ayuntamiento, y a continuación, a las 12.00 en la Sala Goya, tendrá lugar el acto de conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.

En este acto habrá intervenciones, lectura de textos a cargo de del Grupo de Teatro Garbinada de la Asociación “La Dona”, manifiesto y la actuación de Júlia Cruz y Carla Azanuy, que podrá seguirse en directo por internet a través de los canales del Ayuntamiento de Mequinenza.

Para el Ayuntamiento, se repite una situación similar a la ocurrida en junio de 2013 con la aprobación de la Ley de Lenguas que estableció que las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón serían la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP) que motivó la segunda Declaración de Mequinenza.

Un documento firmado por 28 ayuntamientos, en esta ocasión con Magda Godia como anfitriona, en el que se denunciaba el ridículo de esa denominación, que “no tiene ningún fundamento científico ni académico”, y se pedía la derogación de la norma.

Source: Profesores e investigadores de la Universidad de Zaragoza se suman a una declaración en defensa del aragonés y el catalán en AragónResponden así a las afirmaciones del presidente Jorge Azcón, que señaló a finales de enero que en Aragón “no se habla catalán”