La Franja

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.

La coberta del llibre

Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.

Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet

https://twitter.com/Eslampa/status/1111211311076118528?s=19

Source: Convocatòria del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

El passat 16 de febrer, al Boletín Oficial de Aragón, va aparèixer la convocatòria per part del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte que “està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, econòmics, artístics, etc. que suposin una millora important per al català a l’Aragó, en especial consideració les activitats dirigides a la dignificació, difusió, investigació, docència, l’expressió literària, etc. del català a l’Aragó i que constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.” Els premis Desideri Lombarte, en català, i els Chuana Coscujuela, en aragonès, van ser creats pel Govern d’Aragó el 19 d’abril 2016 amb una periodicitat bianual. El que inaugurava la convocatòria, el 2017, va ser concedit ex aequo a José-Ramón Bada Panillo, ex conseller del primer Govern d’Aragó, i a Artur Quintana i Font, investigador, lingüista i professor. El lliurament del guardó va tindre lloc al Santuari de la Mare de Déu de la Font a Pena-roja, el 11 de setembre del 2017, vila on havia nascut l’escriptor i poeta matarranyenc Desideri Lombarte Arrufat, en una convocatòria solemne i molt emotiva amb gran presència de públic i d’autoritats autonòmiques, comarcals i locals.

Desideri Lombarte Arrufat (Pena-roja 1937-Barcelona 1989) va ser un activista cultural, poeta, novel·lista, assagista, autor dramàtic i dibuixant. Obra que produí en els seus últims deu anys de vida i quasi tota publicada després de la seua mort. És un dels millors i més prolífics escriptors que treballà per dignificar i promocionar la llengua catalana de l’Aragó. Com a poeta compta amb magnífica l’antologia ‘Ataüllar el món des del Molinar’. Va participar molt activament en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, dins de la Comissió Territorial d’Aragó, soci fundador de l’Associació Cultural del Matarranya el 1989 i vicepresident de l’entitat. Les seues poesies han estat recreades musicalment per diferents grups i cantants.

Imatge dels dos primes premis, atorgats el 2016. / Carles Terès

Lent, però a poc a poc, veiem com algun periodista d’Aragó Tv està aprenent a utilitzar els termes adequats per a l’aragonès. Així i tot, des Esfendemos as Luengas creiem que cal fer un pas cap endavant i superar aquesta percepció de “conservar les paraules de Torres”, “vocabulari Torrense-Castellà”, “un dialecte que es parla a Torres”… sense llevar-li el mèrit a l’enorme treball d’aquest vocabulari.

L’aragonès és una llengua viva, en contacte amb els pobles del seu voltant, que encara té una funció comunicativa i ha d’estar viva. No podem estigmatitzar-la com una peculiaritat d’un poble, o un patrimoni a guardar en un rebost.

Tal com veiem en aquest vídeo, l’aragonès es mor, no n’hi ha prou amb escriure les paraules específiques en un vocabulari, i les accions que s’han dut a terme fins ara no serveixen per revitalitzar-lo.

MAGAZIN 30 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les adopcions”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 4art de primària del col.legi de Maella Virgen del Portal.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Jaime Rebenaque, presidente de la asociación maellana, Guirigay.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Corresponsal a Casp, Néstor Fontoba i entrevista a Xavi Guimerà Capacés, nascut a Barcelona, d’origens maellans, que resideix actualmente a Casp; poeta, narrador, guionista…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

El Director de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés de la Universidad de Zaragoza, D. José Domingo Dueñas Lorente, le invita a la Presentación del estudio ANÁLISIS PROSPECTIVO Y ESCENARIOS SOCIALES DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN EL CASO DEL ARAGONÉS
Elaborado por los profesores de la Universidad de Zaragoza D. Antonio Eito Mateo y D. Chaime Marcuello Servós
El acto será presentado por Dña. Carmen Magallón Portolés y contará con la participación de los autores.
Se celebrará el 26 de marzo de 2019 a las 18:30 en la Sala Joaquín Costa del Edificio Paraninfo, Plaza Paraíso, 4 de Zaragoza

MAGAZIN 23 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Qui defensa als animals?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Parlarem amb Pepe Bada, que avui presenta al cine municipal de Favara,a les 19 hores, el seu llibre “Records per a la pau”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora Laura Bernal i als alumnes Raúl Mediavilla i Adrián Balaguer, del CRA Fabara Nonaspe “Dos Aguas”; ens explicaran la seva estada al CRIE “Venta del Olivar” de Zaragoza ( Centro Rural de Innovación Educativa).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Josep Mª Ráfales, Pepe Bada, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: · CREADA UNA NUEVA PLAZA DE MAESTRO ESPECIALISTA EN LENGUA CATALANA – Lenguas de Aragón

Nota: el mensaje aparece en castellano al final

Seminari “Nous parlants de llengües minoritàries”.

El dimecres 27 de març, dins del projecte I + D + I NEOS (El neoparlant com a subjecte social: el procés de conversió lingüística a Galícia, Euskadi, Aragó i País Valencià, codi FFI2016-76869-P), es realitzarà un seminari a la Facultat de Ciències Socials i del Treball de la Universitat de Saragossa. La professora Maite Puigdevall, de la Universitat Oberta de Catalunya, presentarà durant el seminari l’aportació del seu grup d’investigació sobre la relació entre llengua i identitat en els nous parlants o neoparlants de les llengües minoritàries.

D’acord als resultats del projecte NEOS, en el qual participa professorat del Departament de Psicologia i Sociologia d’aquesta universitat, els neoparlants són els parlants no nadius de llengües o varietats locals en diferents contextos, és a dir, els parlants que no han après la llengua en família, sinó al llarg de la seua trajectòria vital en la segona socialització, ja sigui en contextos formals o educatius, o informalment en la comunitat.

Aquesta activitat s’enquadra en les desenvolupades des 2014 pel professorat i investigadors que formen el Seminari Aragonès de Sociolingüística, entorn a l’aragonès i el català, llengües minoritàries d’Aragó: https://semarasoc.wixsite.com/blog

Les inscripcions, gratuïtes, s’han de realitzar prèviament a: https://goo.gl/forms/0moex6tRPwv4SF4s1

Dimecres 27 de març, 10 h. Sala Rei del Corral, Facultat de Ciències Socials i del Treball, c / Violant d’Hongria, 23 – SARAGOSSA.

continue reading…

Des de l’Ajuntament de Mequinensa us enviem aquesta carta en què us adjuntem les bases del II Premi d’Investigació Jesús Moncada que convoca l’Ajuntament de
Mequinensa i que està dotat de 3.000 euros.

L’objectiu d’aquest certamen és promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura a través de l’obra i la figura de Jesús Moncada, la història de Mequinensa, el
seu territori i entorn o bé els dos temes junts.

Els treballs, ja acabats, hauran de ser originals i inèdits i no haver estat premiats amb anterioritat ni haver-se presentat a cap altre certamen; amb una extensió màxima de 300 fulls, a una sola cara tal com es fixa en les bases de la convocatòria, on es detalla tot el procediment, que publica el Butlletí Oficial de la província de Saragossa (BOPZ) a la pàgina web de l’Ajuntament de Mequinensa.

El termini de presentació dels originals finalitza el 25 de setembre de 2019

BASES PREMIO JESUSMONCADA 2019

MAGAZIN 16 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Com fer efectiva la igualdat?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Alimentación en la adolescencia. Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40 – 14.- Entrevista al profesor de yoga Nicolás Carmona.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Alberto Balaguer, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.