La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Normalització del catalàSource: El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball –consultable a la xarxa- on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs. Enfront d’aquestes actituds aqueixes nacions defensen actituds confederals, properes a les canadenques o suïsses, o, si més no, s’esforcen en la creació d’espais per desenvolupar-se en llibertat. Ara el professor Carbonneau prepara un estudi detallat sobre la manera de crear aquests espais de llibertat per part de diverses nacions no pertanyents a les dominants a Espanya, França i Alemanya, estats, tots ells, de concepció unitarista. Les minories estudiades seran a Espanya l’aragonesa i la del català franjatí, a França la bretona i la catalana, i a Alemanya la sòrab. Per a documentar-se en Carbonneau ha passat uns quinze dies entre nosaltres als mesos de setembre i octubre proppassats entrevistant especialistes en el foment de l’aragonès i del català, com de la seua situació actual. Es així com entrevistà -en català, evidentment- responsables d’educació dels instituts de Vall-de-roures i de Fraga, i n’Hipòlit Solé, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull i a mi mateix. Assistí a Osca a la VIII Trobada, on entrevistà en Chusé Nabarro. Finalment parlà a Saragossa amb gent de Nogará i Rolde. Prèviament havia estat a la Catalunya Nord amb gent de la Bressola, les escoles immersives en català, amb la els d’Oui au Pays Catalan i n’Alà Baylac de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. A Bretanya amb la responsable de la llengua en el Consell Regional Bretó, amb gent dels Diwan –les escoles immersives en bretó-, i professors i activistes bretons. Que aviat puguem veure aquest nou treball del professor Carbonneau, que bona falta ens fa.
Artur Quintana
Lo meu dubte (real) és si un debat a Aragó sobre l'oficialitat del català (i l'aragonès) seria favorable o contraproduent en la situació actual.
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) March 12, 2021
Associació Cultural del Matarranya ASCUMA
Source: El xapurriau entre xinxetes* » Temps de Franja
// Ramon Mur
Rebo la fotografia d’un ban, escrit sobre foli blanc i clavat aquest a la paret entre quatre xinxetes. És el manifest del ‘lloc’ sobre el dia de la llengua materna. No porta signatura, no és datat més que en la referència del text al 21 de febrer, tampoc no porta segell i és difícil saber si es ban, pregó municipal o manifest corporatiu d’algun colectiu social o professional. En aualsevol cas, és cartell o pòster anònim sense que ningú no pugui entendre per què aquest tipus de manifests no porten alguna identificació. És que el seu autor o autores s’avergonyessen d’haver-lo escrit i difós?
Transcorreguts dos dies de la publicació d’aquesta informació a ‘Entre Páginas’, Artur Quintana me comunica que el pasquí sobre el dia de la Llengua Materna aparegué clavat amb quatre xinxetes sobre la porta de l’Ajuntament de La Codonyera, la que dona a la carrera del Pare Faci. És a dir que l’anònim va aparèixer sobre la porta de la casa consistorial d’un ajuntament que permet i consent l’enganxada de cartells anònims per les parets d’els edificis de la localitat, inclosa la casa de la vila.
L’anònim meçquinenc, enganxat a la paret amb quatre xinxetes, diu així: “Día internacional de la lengua materna. Hoy, día 21 de febrero, es el día de la lengua materna. Nuestra lengua materna es la que nos enseñaron nuestros padres cuando éramos pequeños y, en La Codoñera, se llama chapurriau . Ha sido, y es, una lengua de transmisión oral desde hace muchos siglos, de padres a hijos. Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas, pero sin que se desvirtúe y se pierdan nuestras peculiaridades. Nuestra lengua es una riqueza cultural y patrimonial que tenemos en el Aragón oriental y queremos que se siga llamando chapurriau, como siempre se ha dicho. A mucha honra y orgullo. Aúpa el chapurriau, como lengua materna, en su día internacional”.
De veritat volen que el seu xapurriau s’escrigue? Abans no era així, tal i com figura a la pancarta de la foto. “Queremos seguir hablándola así y escribirla también con unas normas…”. Quines normes? Eixa norma universal de tots els idiomes segons la qual en castellà hablar se escriu així encara que se pronuncia ablar, en inglès before s’escriu tal qual però se diu bifor i en català el carrer escrit pareix carré amb accent agut quan s’escolta? Acliu-vos, amics defensors del xapurriau perquè no fa tant que defensaveu només un idioma local parlamentat pero no passat a paper amb el llapis, la ploma, la màquina de cinta entintada o el ordenador.
Es, de totes formes, molt gratificant de comprovar que aqueix idioma “chapurriau, como siempre se ha dicho” sigue defensat per tants alcaldes, mestres d’escola, catedràtics de filologies diverses, doctors, legisladors, magistrats, rapsodes sols en castellào i moltes il·lustres i il·lustrades personalitas més. Només els falta comptar con un o altre acadèmic en esta o aquella acadèmia. Tot aplegarà. Així de contents i satisfets estan tots els defensos del xapurriau “de siempre”. Per cert, també seria interessant d’investigar sobre el concepte de ‘sempitern’ aplicado al caso que ens ocupa. Cert és que ells, els “chapurriaunadores” estan feliços com anisses, igual que el tort que se sent satisfeto amb el seu ull de vidre.
J més m’estimo de quedar-me amb l’acordo del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) a favor de la unitat de la llengua catalana perquè como dieva m’ agüelo, citant en Juan Moneva i Pujol, “Aixó que en Bellmunt en diuem xapurriau es català, la mateix llengua que se parla, amb totes les variables que se vullga, en Aragó, Catalunya, Balears o València”. No cregueu pas que m’agüelo i Moneva eren abrandats catalans separatistas, sinó aragonesos de cap a peus”.
*Text cedit per l’autor. L’original en castellà el podeu llegir al seu blog Entre páginas.
🔵 Contraportada en El Diario de Teruel d'hoy.
"Uno no ama su lengua por ser la más bonita sino porque es la lengua del corazón, con la que su familia y su gente definen su cultura, sus sentimientos y sus paisajes"
(Moltas gracias per contar con yo, @Juderias) pic.twitter.com/8BGIm6gR0o
— Jorge Pueyo (@jorge_pueyo95) March 2, 2021
Source: Muts i a la gàbia
Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua denominació, és a dir, el seu glotònim. El pensament més estès és que ho determina el lloc on s’originen (Castella pel castellà, Portugal pel portuguès…). Però hi ha massa casos on això no és aplicable. En el que ens ocupa, per exemple, això no funciona, perquè no tinc constància de cap territori present, pretèrit ni mitològic anomenat Chapurrilàndia que hagi pogut ser l’origen del nom de la nostra estimada llengua.
Els experts em van dir que el més freqüent és que siga el grup humà que el parla qui dona nom a l’idioma. Com el tema és apassionant, he seguit estirant del fil. Al remat, he vist que molts d’aquests grups humans no es compliquen la vida i s’autoanomenen «la gent», «nosaltres la gent», «la gent dels prats», «els del cap dret», «la gent de la costa, «tots els hòmens»…
En moltes ocasions, però, els pobles i llurs llengües són coneguts per la denominació que els han donat els altres, sovint des d’un punt de vista pejoratiu. És paradigmàtic el gentilici que donen els pobles eslaus als alemanys: Němci (en txec) o Niemcy (en polonès), que significa ni més ni menys que ‘els muts’, que és una manera molt bèstia de dir que no parlen com nosaltres.
Un exemple que m’ha resultat molt familiar l’he trobat a l’altra punta de món, a l’Àfrica més meridional. Quan els neerlandesos van arribar a la zona on fundarien la Colònia del Cap, s’hi van trobar unes persones que parlaven una llengua que, com és lògic, els resultava incomprensible. Així que, sense pensar-s’hi gaire, els van anomenar ‘hottentot’, de l’expressió hotteren-totteren (‘balbucejar, quequejar’). El nom veritable del poble i l’idioma és khoikhoi («humans dels humans» o «humans veritables»), però es veu que no se’ls va ocórrer preguntar-los-hi.
En definitiva, si els alemanys són ‘muts’ per als eslaus i els khoikhoi ‘tartamuts’ per als europeus, d’on deu vindre el nom «chapurriau»? Ho cavil·laré, a veure si per fi en trobo l’entrellat, però em temo que l’etimologia no deixa lloc a gaires dubtes.
Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021 – Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA
febr. 22Source: Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021 – Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA
Comunicat: Dia Internacional de la Llengua Materna 2021
L’ús de la nostra llengua està retrocedint de manera preocupant: ha passat del 73,6% a un 49,6% en 15 anys
Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA aprofitem la data del 21 de febrer, declarat per la UNESCO Dia Internacional de la Llengua Materna, d’una banda, per fer un crida a la població de la Franja en general, per tal que s’adopte un compromís més ferm per fer front al procéss de substitució lingüística que s’hi està produint, segons constaten diversos estudis i enquestes.
Fa poc hem sabut que l’ús dela nostra llengua, a les comarques aragoneses catalanoparlants, està retrocedint de manera preocupant. Segons l’enquesta sobre usos lingüístics de l’entitat Plataforma per La Llengua (informació publicada recentment en El Punt Avui), el català parlat a la Franja ha passat d’un 73’6% d’ús a tan sols un 49’6% en només 15 anys (de 2005 a 2020), situant-se com el territori de parla catalana que més ha patit aquesta davallada.
Per altra banda, demanen a les administracions locals, comarcals i autonòmica; organitzacions polítiques, sindicals, agrupacions empresarials; institucions educatives –escoles, instituts i universitats–; entitats i associacions culturals, d’oci, esportives; i mitjans de comunicació –premsa, ràdio, televisió, internet–, una implicació decidida per aturar aquest procés.
La Comunitat Autònoma d’Aragó hauria de canviar l’estatus jurídic de les llengües pròpies de “protegides” a “cooficials”
A més, interpel·lem de manera especial a la Comunitat Autònoma d’Aragó perquè realitze urgentment un diagnòstic propi i precís de la situació de les llengües a casa nostra i, si constata aquesta situació, es replantege el model lingüístic, tant pel que fa a l’estatus jurídic de les llengües pròpies, que haurien de passar de “protegides” a “cooficials”, com a l’augment de recursos humans i materials necessaris per tal de revertir aquesta situació.
Apel·lem també a la responsabilitat de les corporacions municipals i comarcals, i més quan, en la major part de les ocasions, s’incompleixen declaracions pròpies de compromís envers la nostra llengua, impedint, per exemple, que la ciutadania s’hi pugue adreçaren la seua pròpia llengua; discriminant-la i reduint-la a la mínima expressió en els actes polítics i públics –bandos, plens municipals,comunicats, xarxes socials, festes, cultura, etc.–; i no considerant-la en els projectes educatius de centres de titularitat municipal com les escoles infantils, element clau per mantenir la transmissió lingüística, i que actualment, actuen de manera contrària al que seria desitjable, ja que els primers anys de socialització dels xiquets són de vital importància perquè es consoliden com bilingües o monolingües, circumstància aquesta darrera que els limita oportunitats futures de naturalesa social, cultural, educativa, econòmica, etc.
La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística
La pèrdua d’una llengua suposa per a la nostra comunitat autònoma un empobriment de primera magnitud del patrimoni cultural, comparable, per exemple, a la fi de tot un ecosistema, ja que una llengua condiciona l’“ecosistema cultural d’una comunitat” perquè ens aporta una visió particular i original del món; mentre que a nivell personal, implica una pèrdua d’identitat –de connexió amb els nostres avantpassats–; empobriment econòmic –de possibilitats laborals i de negocis amb comunitats veïnes–; desavantatges educatius a l’escola, l’institut i la universitat; limitacions culturals –literatura, cinema, teatre, etc.–, entre altres.
La progressiva disminució de l’ús social de la nostra llengua amenaça la seua supervivència i ens situa en un escenari d’autèntica emergència lingüística, ja que el llindar del punt de “no retorn” estroba en el 30% de parlants; i més, quan s’ha constatat que és el segment dels joves el que més ha abandonat l’ús social de la llengua.
Per tot això, demanem que aquest 21 de febrer, Dia de la Llengua Materna, sigue, no una celebració merament rutinària, sinó un dia que marque el començament d’un canvi de tendència fruit de l’assumpció de la responsabilitat que a cadascú ens pertoca.
Source: UAGA COAG – Posts | Facebook
Ahí vaPuede unirse a la reunión desde su equipo, o teléfono.
https://www.gotomeet.me/istamujer/1
Código de acceso: 352-740-157
¡Compártelo!
Source: Gramatica basica de l’aragonés
Gramatica basica de l’aragonés
Estudio de Filología Aragonesa
- 2021
- XL + 532
- Lenguas de España
- Fuera de colección
- Aragonés
- 15 x 22 cm
- Rústica con solapas
- 978-84-1340-204-8
28,00 €
En esta obra colectiva encontramos una completa descripción gramatical de la lengua aragonesa, como sistema lingüístico autónomo del que forman parte las variedades dialectales que hoy sobreviven en el Alto Aragón. Los hablantes de aragonés encontrarán en ella una herramienta que permita identificar y ubicar su habla como parte de un sistema lingüistico más general. Los estudiantes, estudiosos y otras personas interesadas en el aragonés encontrarán una completa obra de referencia que presenta los rasgos fonológicos, morfológicos y sintácticos que identifican esta lengua, así como una detallada descripción de su variación interna.