Skip to content

Archive

Category: Normalització del català

DIA DE LA LLENGUA MATERNA
“Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA” <iebc.iea@gmail.com>

Un any més, el 21 de febrer (data establerta per la UNESCO), celebrem el Dia internacional de la llengua materna, fet que ens convida a fer balanç de la situació de la nostra llengua.
Ens reconforta comprovar que des de la Direcció General de Política Lingüística es van fent avenços, de manera discreta però constant, desacomplexats, dient les seues coses pel seu nom, dient que a l’Aragó s’hi parla el català, com en l’acte de presentació, dissabte passat a Mequinensa, del Mapa toponímic d’aquesta vila, que de manera científica i consensuada, va posant ordre a les coses, a les paraules, que mai s’haurien hagut de veure afectades per situacions, per règims, extralingüístics.
Som conscients, però, que aquesta tasca de (re)construcció col·lectiva, és com un fràgil castell de cartes que una ventada es pot emportar mentre no s’ancore tota l’estructura amb la xarxa de la cooficialitat. I és en aquesta línia que volem reivindicar enguany la nostra llengua materna.
D’altra banda, apel·lem també als parlants. Perquè si una llengua no es parla al carrer ni s’escriu al WhatsApp, de res no serveix que es face oficial. Parlar en català, amb tothom, a tot arreu, és un acte natural, identitari, de justícia, d’integració… de normalitat quotidiana i alhora de revolució. Com hem vist recentment amb la pel·lícula Alcarràs, premiada amb l’Ós d’or a la Berlinale, comunicar-nos en la parla local, sense complexos, és la millor manera d’exportar-nos al món i de buscar complicitats.
Per tot això us convidem a commemorar el Dia internacional de la llengua materna parlant-la a tort i a dret, perquè és l’acte més quotidià i revolucionari que podem fer per celebrar la nostra llengua.
Us deixem amb un poema de Desideri Lombarte i amb el nostre projecte “Novanta”: bosses que ens parlen.


Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

Source: El valderrobrense Lluis Rajadell recoge el premio Guillem Nicolau por ‘Terra Agra’

El Gobierno de Aragón reconoce a los autores de la Comunidad en la entrega de sus premios literarios

El valderrobrense Lluis Rajadell ha recogido el premio durante la tarde del miércoles en Zaragoza. DGA
El valderrobrense Lluis Rajadell ha recogido el premio durante la tarde del miércoles en Zaragoza. DGA

El periodista y escritor de Valderrobres, Lluis Rajadell ha recibido en la tarde del miércoles el Premio ‘Guillem Nicolau’ por su obra ‘Terra Agra’. El jurado consideró que esta obra “aporta una nueva reflexión sobre hechos históricos, de una manera original y creativa, a través de relatos cortos vinculados al territorio que trasladan al lector a medio camino entre la realidad y la ficción”. ‘Terra Agra’ aborda una temática que va desde el mundo rural al urbano con una cronología que abarca desde los años 30 del siglo XX hasta la actualidad. La Guerra Civil, la preguerra y la posguerra están en el núcleo del libro. En los diálogos se refleja el habla dialectal de la comarca aragonesa del Matarraña donde se ambientan los hechos.

Redactor de Heraldo de Aragón en Teruel desde 1990, Lluis Rajadell se inició en la prensa escrita unos años antes, en el periódico La COMARCA. «Estoy muy contento por el premio y porque desde siempre he querido plasmar cómo es el catalán que se habla en mi tierra, por lo que no puedo estar más satisfecho», ha explicado Rajadell. Antes de dedicarse al periodismo trabajó en la explotación agrícola familiar hasta los 24 años. Es licenciado en Geografía e Historia y ha publicado varios libros en catalán y en castellano. El Guillem Nicolau reconoce una obra de creación literaria en cualquier género escrita en catalán de Aragón, recayendo su última edición en manos de Lluis Rajadell por ‘Terra Agra’.

El acto ha tenido lugar en el Instituto Aragonés de Arte y Cultura Contemporáneos, Pablo Serrano de Zaragoza. La sesión ha estado presidida por el consejero de Educación, Cultura y Deporte, Felipe Faci, Durante su alocución, el consejero ha refrendado el apoyo del Ejecutivo autonómico al sector cultural, en general, y al del libro, en particular. Faci ha destacado “el gran talento literario” con el que cuenta Aragón, tal y como demuestra la calidad de los premiados de este año. Felipe Faci ha estado acompañado del director general de Cultura, Víctor Lucea, y del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

El consejero ha hecho entrega del Premio a la Trayectoria profesional en el sector del libro de Aragón 2020 a Chuse Aragüés, fundador de la distribuidora Ícaro y El Silbo Vulnerado, que ha ejercido su actividad en torno al reconocimiento y promoción de la diversidad lingüística aragonesa. Su trayectoria profesional está ligada al mundo editorial aragonés, tanto como responsable editorial de Prames, entre 1995 y 2016, como por haber sido el creador del sello Gara D’Edizions en 1993. El jurado consideró que Aragüés era merecedor de este premio por «una trayectoria sólida, esforzada y brillante en los ámbitos de la edición, la distribución, la traducción y la promoción cultural».

El titular de Cultura ha entregado también el Premio al Libro mejor editado en Aragón 2020 a ‘Mujeres, migración a la modernidad’, editado por Pirineum y con Sergio Sánchez Lanaspa como autor y Víctor Gomollón al frente de la dirección artística. La obra, configurada como un compendio de artículos, pretende recuperar y poner en valor a las mujeres y colectivos de mujeres que en la primera mitad del siglo XX consiguieron emanciparse del destino que les aguardaba cuando todo lo tenían en contra. Una búsqueda femenina de la dignidad que sería el mayor motor de cambio social del siglo XX, aunque siempre se haya minusvalorado.

El jurado valoró «una edición equilibrada, limpia, elegante, cuyo coherente y elaborado diseño combina a la perfección los textos con un excelente tratamiento de las fotografías, dando como resultado un libro cuidado en todos sus componentes y en su presentación material». El Gobierno de Aragón ha otorgado también los premios ‘Arnal Cavero’ y ‘Guillem Nicolau’, cuyo objetivo es reconocer la creación literaria del aragonés y el catalán de Aragón. Ambos galardones están dotados con un premio de 3.000 euros.

El escritor chistabín José Solana Dueso ha recibido, de nuevo, el Premio ‘Arnal Cavero’, como ya lo hizo en 2017. En este caso, la obra premiada es La deleria del cobalto’, que recupera una interesante historia real de la Val de Chistau con un excelente dominio de las técnicas narrativas, contribuyendo así a la conservación y difusión del patrimonio lingüístico de la lengua aragonesa, según el jurado. José Solana Dueso es miembro de la Academia Aragonesa de la Lengua y ha dedicado su vida a la docencia y a la investigación. Primero, durante diez años, como profesor de Filosofía en enseñanzas medias y, después, desde 1990 hasta su jubilación, como profesor de la Universidad de Zaragoza. Dueso ha publicado numerosos trabajos de investigación sobre Filosofía Griega.

Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de febrer de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez Gomollón
11:55- 12:30.- Àgora: “ Les diferents formes d’obtenir l’energia necessària per a moure el nostre món ”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp Josep Mª Rafales, “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Edulcorantes, los sustitutos del azúcar. Laura Gandul, dietista- nutricionista.
13:25- 13:40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a un responsable del telèfon de l’Esperança d’Aragó
Participants: Bienvenido Giménez, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Michel Campanales, Josep Mª Ráfales, José Manuel Pelegrin, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Laura Gandul, Lifo Ros, Marcos Calleja, Luis Carví i Elías Satué.

Acto de entrega de los premios “Arnal Cavero 2021” a Don José Solana Dueso y “Guillem Nicolau 2021” a Don Lluis Rajadell Andrés, respectivamente que se entregarán el próximo miércoles 9 de febrero a las 18:30h, en el IAACC Pablo Serrano. En el mismo acto se entregarán los premios al Libro Mejor Editado en 2020 y a la Trayectoria Profesional en el sector del libro de Aragón en 2020

Dirección General de Política Lingüística

Font: El ribagorçà, nova llengua romànica? | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Ho ha  proposat en José Antonio Saura, romanista de la Universitat de Saragossa, d’ideologia obertament expressada a la seua coneguda frase: eso que se ha dado en llamar catalán común o estándar. Investigant llengües pirinenques en Saura s’adonà que els romanistes no sabien si definir el seu parlar de Grist, a la Vall de Benasc, com aragonès o català. Observà que havien pres una decisió política: és aragonès perquè Grist i tota la Vall de Benasc són a l’Aragó. Però no quedà satisfet d’aqueixa decisió alexandrina, i optà per una de salomònica: ni aragonès ni català: ribagorçà! Per a difondre-la creà el 2005 la revista De Lingva Aragonensi (DLA), dedicada bàsicament a l’aragonesística, i l’hi acomboiaren molts reconeguts romanistes: Colón, Holtus, Metzeltin, Sistac, … . Però ja al número 2 de la DLA afegí una nova llengua a l’aragonès: el benasquès, i ho seguí fent fins al 4, estampant finalment als 5/6: les dos grans lluengues romàniques originals d’Aragó (el ribagorçano i l’aragonès). Havia nascut la seua llengua ribagorçana. La proposta ha prosperat i té seguidors. En Saura prest ha entès que per a una nova llengua la Vall de Benasc és poc territori. I és així com seguidors seus han estudiat la llengua de la vall mitjana i baixa de l’Isàvena i i n’han publicat els resultats el 2021 al número 10 de DLA, concloent que aquest territori ha estat atribuït indegudament al català per tots els seus predecessors –Coromines, Sistac, Bllat colrat!, – i que cal atribuir-lo al ribagorçà llengua romànica diferenciada de l’aragonés i del catalan. Declaren que trets propi d’aquesta llengua com 7 fonemes vocàlics, no diftongació, ll– inicial, pèrdua de –n i –r, –u procedent de t, apitxat, 3 demostratius, hue/en/hi, mateix, tothom, el perifràstic, … no són característics del català. Ja se sap: aplicant la lingüística-ficció tot és demostrable. Volen seguir fent-ho a l’alt Isàvena, continuant per tota la Ribagorça i pel sud fins al Mesquí, … . Queda el dubte de si tot plegat no és una cortina de fum per foragitar el català de l’Aragó. Se n’hauria de parlar in extenso.

Artur Quintana

Source: Per què el castellà, i no el català, va devorar l’aragonès?

Mapa d'Aragó (1633). Font Cartoteca de Catalunya

Saragossa, 5 de setembre de 1414. Ferran de Trastàmara, el candidat guanyador del Compromís de Casp (1412), era coronat rei d’Aragó. Pocs mesos abans havia estat nomenat comte de Barcelona i, posteriorment i successivament, seria investit amb la resta de corones dels diferents estats que, en aquell moment, formaven l’edifici polític catalanoaragonès. Tradicionalment, s’ha considerat la coronació de Ferran ―el primer monarca de la nissaga castellana dels Trastàmara al tron de Barcelona― com l’inici de la substitució gradual i progressiva de la llengua aragonesa en benefici de la castellana. Però, en canvi, la investigació historiogràfica recent ha posat en relleu que aquest procés de substitució s’havia iniciat molt abans. Per quina raó la llengua aragonesa va cedir terreny al castellà i, en canvi, no ho va fer en benefici del català?

Representació de Saragossa (1647), obra de Mazo. Font Museu del Prado

Representació de Saragossa (1647), obra de Mazo / Font: Museu del Prado

Què era la llengua aragonesa?

L’aragonès era ―i és― una llengua llatina del tronc de les llengües iberoromàniques. Com el castellà, l’asturià, el gallec o el portuguès. No és el cas del català, que amb l’occità i el francès forma part de les llengües gal·loromàniques, tot i que alguns estudiosos actuals sostenen que la llengua catalana té més parentiu amb les llengües del tronc italoromànic. Sigui com sigui, el que sabem és que l’aragonès va néixer cap al segle IX als Pirineus Centrals, al solar del comtat navarrès d’Aragó ―sobre el territori de les actuals comarques de la Jacetània, Alt Gàllego i Sobrarb―. I sabem, també, que la llengua aragonesa es va projectar cap al sud (la plana d’Osca i la vall de l’Ebre) seguint l’expansió territorial dels primers reis aragonesos (segles X i XI) i, encara més, la dels primers comtes-reis catalanoaragonesos (el Baix Aragó, segles XII i XIII).

Les llengües anteriors

L’aragonès va ser la llengua de l’Aragó medieval (segles IX a XIV), però, des d’un inici, va haver de conviure amb altres llengües que tenien una arrel històrica més profunda o que havien estat importades durant l’expansió cristiana. En el primer cas, sabem que el protobasc (que les fonts de l’època anomenen basquenz) era la llengua popular de bona part d’aquella societat. I sabem, també, que les bosses de població morisca que havien quedat dins dels nous dominis cristians conservarien la seva llengua (un sincretisme local d’àrab, d’amazic i de llatí vulgar anacrònic) durant segles. Llengües ben diferents de l’aragonès, que era la llengua de les elits ―sobretot urbanes―, del comerç i de l’evangelització. Molt abans que les tropes del rei Alfons el Bataller assolissin la línia de l’Ebre (1118), la societat aragonesa ja era plurilingüe.

Gravat de Daroca (1779), obra de Palomino. Font Biblioteca Nacional Hispànica

Gravat de Daroca (1779), obra de Palomino / Font: Biblioteca Nacional Hispànica

Les llengües posteriors

La conquesta de les valls de l’Ebre (Saragossa, 1118), del Jalón (Calatayud, 1120) i del Jiloca (Daroca, 1120) representaria un abans i un després en la història del petit regne d’Aragó. En tan sols dues dècades, Alfons el Bataller havia duplicat la superfície del regne. Però, per un altre costat, Aragó no comptava amb els recursos demogràfics suficients per colonitzar aquells amplíssims territoris de nova incorporació i el rei Alfons ―que també era monarca de Pamplona― va recórrer a contingents de colons dels seus dominis més occidentals (Haro, Nájera, Miranda) que parlaven castellà o dialectes orientals del castellà. Aquestes colonitzacions introduirien la llengua castellana a Aragó, amb la particularitat que, en el decurs dels segles posteriors, aquell castellà importat adquiriria els girs propis i característics d’un dialecte local.

De llengua de cancelleria a llengua local

No obstant això, des del segle IX fins al segle XV, l’aragonès va ser la llengua de la cancelleria (del poder) i la llengua franca (la més coneguda i la més prestigiada). I, molt probablement, va ser la llengua d’ús social majoritari. Però aquest predomini es va començar a esberlar a finals de centúria del 1300, molt abans de la coronació del castellà Ferran de Trastàmara (1414). Les fonts documentals de l’època delaten que les classes oligàrquiques de Saragossa (noblesa, classes mercantils) havien iniciat un procés d’abandonament de l’aragonès en benefici del castellà que s’intensificaria en el decurs del segle XV i que s’escamparia com una taca d’oli pel territori durant els segles XVI a XIX fins reduir el domini lingüístic a la matriu original (les valls pirinenques aragoneses).

Gravat de Bujaraloz (1668), obra de Baldi. Font Biblioteca de Florència

Gravat de Bujaraloz (1668), obra de Baldi / Font: Biblioteca de Florència

Llengua i interessos econòmics

La gran qüestió que planteja aquest fenomen és: ¿per què posats a abandonar la llengua pròpia del país les oligarquies aragoneses es van inclinar cap al castellà, que en aquell context era una llengua més estrangera que el català? I per contestar a aquesta qüestió no hi ha una resposta única, sinó que aquella deserció responia a la suma de diverses causes. Una seria la culminació d’un llarg i progressiu allunyament de les elits catalanes i aragoneses, que, tot i formar part d’un mateix edifici polític, mai havien compartit els grans projectes polítics i econòmics de la Corona. Una altra seria que, simultàniament, les oligarquies aragoneses s’havien apropat a les castellanes per una qüestió de comunió d’interessos econòmics. I una altra seria que castellà i aragonès eren dues llengües molt similars que facilitaria aquest “abrazo del oso”.

La reculada de l’aragonès

La desaparició de l’aragonès a Saragossa (segle XV) va impulsar la castellanització de la meitat sud del país. Quan es van casar els Reis Catòlics (1469), l’aragonès ja havia desaparegut del Baix Aragó i estava retrocedint a la vall de l’Ebre. Quan Felip V va liquidar a sang i foc els Furs d’Aragó (1707), l’aragonès ja havia reculat al nord dels Monegres. I a principis del segle XX, l’aragonès ja estava reclòs a les valls pirinenques. L’aragonès ha reculat fins quasi desaparèixer (només el parlen 20.000 persones) perquè les elits del país es van castellanitzar. Però, també, perquè les classes populars el van abandonar. Històricament, l’imaginari popular ―fabricat per les oligarquies― el rebaixaria de la categoria de llengua pròpia a la d’un simple “patuès” marginal.  Dissortadament, per l’aragonés se ha feyto de nuit (‘per l’aragonès s’ha fet de nit’).

Source: La llengua és més que comunicació | Lo Finestró

bonica és la llengua

(Publicat al Diaro de Teruel)

Generalment trobarem en qualsevol diccionari aquesta primera accepció sobre llengua o idioma: “és un sistema de comunicació propi d’una comunitat humana” Així és, però és moltes coses més. Al món hi ha unes sis mil llengües, tot i que poden desaparèixer la meitat o més en el transcurs del segle XXI per manca de transmissió o pressions diverses. Observat el fenomen superficialment i més concretament per persones de mentalitat imperialista, gairebé sempre monolingües, pot ser vist el fenomen com una evolució favorable de la comunicació en obviar obstacles. Res més lluny de la realitat, perquè quan una llengua es mor desapareixen un munt de coses més. En primer lloc podríem dir que qualsevol llengua és una manera diferent de veure el món del grup dels seus parlants. La llengua cohesiona interessos i sentiments col·lectius més enllà de les ideologies polítiques o religioses. Qui pot negar que la llengua forma part de la identitat d’un poble? Els mots de cada llengua conformen un arxiu vivent d’història per la seua evolució etimològica i semàntica. Quanta informació condensen els mots! L’oralitat d’una llengua dóna lloc a una especial codi musical diferent d’una altra. Per tot, quan una llengua es mor, es moren moltes coses més i es produeix una pèrdua cultural de la humanitat. Dins d’un món globalitzat en tants i tants aspectes, les llengües pròpies minoritàries –amb Estat o sense– haurien de ser un reducte viu, protegit, desglobalitzat i de visions culturals i històriques amplies, sense caure en concepcions utòpiques d’un món passat. Ara i avui sense cap mena de dubte l’anglès és la lingua franca –comerç, ciència, publicacions, organismes internacionals… –, de tot el món i és oficial a 40 o 50 estats, mentre el francès ho és a 30, un cert estàndard d’àrab a 25 i a 20 estats el castellà. Protegir i estimar una llengua és parlar-la, escriure-la, transmetre-la, estudiar-la i no pas negar-li el nom, segmentar-la i encapsular-la en documentals folklòrics indocumentats com si es tractés d’un material fòssil.

José Miguel Gràcia 

// Carles Sancho

Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.

Continuar llegint… Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021 » Temps de Franja

Programa del MAGAZIN del dissabte 15 de gener de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranes del Quijote. Bienvenido Giménez
11:55- 12:30.- Àgora: “Quin és el sentit de la vida de l’home en el món?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.-. Apuntes de salud. ¿Llega el final de la pandemia?. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:25- 13:40.- Actualitat del món agrari. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a Alberto Bernués, director de investigación del CITA (Centro de innovación y tecnología alimentaria de Aragón)
Participants: Bienvenido Giménez, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Josep Maria Ràfales, José Manuel Pelegrin, Natxo Sorolla, Alberto Balaguer, Alberto Bernués, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: DIVERSITAT D’ACTIVITATS PER TREBALLAR L’ESPERIT DE NADAL A LES ESCOLES – Lenguas de Aragón

Des de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó s’han portat a terme diversitat d’activitats durant la darrera setmana de trimestre per tal de, malgrat la covid, treballar l’esperit de Nadal.

Sens dubte, el protagonista ha estat el tronc de Nadal que un any més “ha cagat” força sorpreses a l’alumnat. Aquí podeu vore les imatges de l’IES Matarraña a Vall-de-roures, l’EOI Ignacio Luzan a Monzón i el CEIP Mare de Déu del Portal a Maella, en este cas amb photocall inclòs.

El CRA Tastavins ha fet troncs de Nadal en minitura i també targetes de Nadal per col·laborar amb el mercat de Nadal Solidari que ha organitzat el centre:

I també han fet targetes de Nadal i punts de llibre ben bonics al CRA Olea i a l’IES Matarraña:

Els arbres de Nadal són l’altre element simbòlic important del Nadal. A l’IES Bajo Cinca de Fraga, l’alumnat de 2n d’ESO de català ha estat l’encarregat de decorar l’arbre del centre i han elaborat les típiques boles de Nadal però amb un missatge escrit d’un desig o felicitació per l’any nou que arriba. Al CRA Olea també cada alumne va escriure el seu missatge bonic i cada dia es girava una bola per saber quin missatge s’amagava darrera.

Per tal de treballar els continguts del Nadal, molts centres han elaborat jocs tant manipulatius com digitals. A l’EOI Ignaciu Luzán han jugat al Qui és qui amb un premi d’una cistella de Nadal per al guanyador i des del CRA Olea han jugat amb un dòmino, un dooble, un kahoot i, com a novetat, un memory màgic en què només es podia vore el dibuix que amagava amb una llanterna.

Al CEIP San Juan Bautista de Saidí el darrer dia de classe els va entrar un Grinch al col·le que els va robar el Nadal. Per sort, tots els xiquets i xiquetes van resoldre molt bé totes les proves per aconseguir les peces d’un trencaclosques i salvar així el Nadal.

També l’alumnat del CEIP Miguel Servet de Fraga havia de superar un munt de proves, en este cas en format digital amb el Genially creat per la mestra de català Elisa Beltrán. Us animem a jugar-hi i aprendre així força sobre el Nadal:

La literatura tampoc no podia faltar. A l’IES Bajo Cinca de Fraga han elaborat uns cal·ligrafes de Nadal súper bonics amb missatges molt il·lusionants.

Per la seua part, l’alumnat de l’EOI Ignacio Luzán i de l’IES Matarraña han escrit microrrelats sobre l’hivern i el Nadal. En este últim cas, l’alumnat de 2n d’ESO s’han inspirat en el llibre Contes per tenir valor dels autors Àlex Rovira i Francesc Miralles, a més han gravat en àudio els seus contes i durant les vacances de Nadal s’emetran a Ràdio Matarranya per tal d’encomanar a tothom la màgia del Nadal.


Source: Historia de Aragón 3×19: El aragonés medieval, lengua y Estado | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

En Historia de Aragón

Duración: 00:55:11

Entre los siglos XIII y XIV el aragonés se convirtió en una lengua romance autónoma y funcional en todos los ámbitos comunicativos, tanto en el oral como en el escrito. Una circunstancia que, históricamente, está más que atestiguada gracias a la conservación de decenas de miles de documentos que así lo acreditan. En esta ocasión viajamos en el tiempo para conocer cómo fue el proceso de formación del aragonés como lengua, sus características, la importancia que tuvo, así como las circunstancias que le llevó a ser casi plenamente sustituida por el castellano.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.