Entrevista al president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL), Javier Giralt

Raül G. Aranzueque

@raulgia

Javier Giralt és el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL), un organisme que tot just comença a caminar i que ja ha fet importants passos pel català i l’aragonès. També és el director de l’Institut Aragonès del català, una de les dues branques de l’AAL, juntament amb l’Institut de l’Aragonès.

Quin paper juga l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua en la promoció del català i l’aragonès?

L’Acadèmia és molt recent. Es va crear l’any 2021, encara que la llei de llengües estava aprovada el 2013 i els estatuts es van aprovar el 2018. L’Acadèmia apareix com una institució que s’ha d’ocupar de la defensa, de la promoció, de la normativització. Neix com l’entitat que, per la llei de llengües del 2013, és la que té el paper de vetllar, defensar, promoure les dues llengües minoritàries a l’Aragó. I dins d’aquest paper també té la competència de la normativització que, potser, en aquests moments és el que s’està veient més de cara a la societat aragonesa.

En la presentació de l’Acadèmia vau dir que “és difícil estimar allò que no es coneix” i vau convidar els aragonesos a “sentir com a propis l’aragonès i el català”. Hi ha gent que desconeix les llengües que es parlen a l’Aragó?

Hi ha un desconeixement. Molta gent d’aquí no sap que existeixen aquestes dues llengües o sap que es parla alguna cosa que no saben ben bé què és. La desinformació que hi ha hagut a la nostra regió sobre la realitat lingüística ha estat molt palesa al llarg de moltíssims anys i això fa que la gent desconegui la realitat. Com vaig dir, si no la coneixes és molt difícil estimar-la com a pròpia.

És per aquest desconeixement que alguns en diuen ‘chapurriau’, del català?

La denominació chapurriau, o xapurreat perquè té diverses denominacions segons la zona, en realitat és la denominació tradicional que s’ha utilitzat a la franja d’Aragó. Jo mateix, fins que vaig començar a estudiar filologia a la Universitat de Saragossa, deia, senzillament, que parlava xapurreat i no em creava cap problema. A la gent la denominació no li crea cap problema perquè no té consciència que sigui un terme despectiu. Però, realment, ve de xampurrejar, que vol dir parlar malament una llengua o parlar-la amb dificultat. És una denominació que caldria eliminar perquè si no sempre tindrem la sensació que el que es parla a la Franja no és una llengua adequada, sinó una llengua mal parlada. Una denominació pejorativa no ha de ser el nom d’una llengua realment viva com la que tenim a la Franja.

Fins fa poc, la Franja era un dels llocs de part de catalana on més es parlava català i ara la llengua està en davallada.

Efectivament, comencem a veure una situació molt semblant  a la que es detecta a Catalunya.  La Franja sempre havia estat el reducte on es conservava el català amb el nombre de parlants més nombrós, però a partir del 2004 i, sobretot, amb les dades que ens van donar les enquestes d’usos lingüístics a la Franja del 2014, es demostra que, efectivament, hi ha hagut una davallada en l’ús de la llengua a la Franja.

Per què ha passat?

D’una banda, per l’arribada de gent forastera, gent que no parla català, que només parla castellà o una altra llengua estrangera, però li resulta molt més fàcil  o més còmode utilitzar el castellà. Llavors, la gent de la Franja, que parla castellà, no insisteix a fer ús de la llengua pròpia, la catalana. D’altra banda, també es comença a veure un preocupant abandonament de la transmissió de la llengua d’una generació a una altra. Això es veu clarament en famílies catalanoparlants que al final acaben parlant castellà als seus fills. La despoblació, que és un dels criteris que també de vegades s’esmenta.

Com hi influeix la despoblació?

Hi influeix, sobretot, a la zona nord, a la Ribagorça, i en alguns pobles de la Llitera. Hi ha un despoblament perquè la gent jove marxa, només queda gent gran i, malauradament, el nombre de parlants també disminueix.

El català té prou presència a l’escola?

A l’escola hi ha assignatures optatives de llengua catalana. Estan dins de l’horari escolar i fins i tot hi ha alguns programes bilingües, o trilingües perquè inclouen l’anglès. No tenim un tipus d’ensenyament com el que hi ha a Catalunya, que seria l’idoni perquè és una immersió total o pràcticament total, en llengua catalana, però sí que sembla que això ajuda a l’hora d’aconseguir que hi hagi més capacitat de llegir, d’escriure i d’entendre la llengua catalana. Però el que veiem és que, com passa a Catalunya, això no ajuda a l’ús real de la llengua catalana.

I què s’hi pot fer?

Doncs és molt complicat de dir perquè aquí ja juguem  amb la voluntat de la gent. La conscienciació seria molt important. Tenim un patrimoni lingüístic que hem de defensar i la millor manera de defensar-lo és parlant la llengua. El que passa és que és molt complicat conscienciar la gent Hi ha el cas d’una noia de la Franja que està estudiant a Barcelona i que ha decidit abandonar el català propi perquè sent  que no és el català que ella veu a Barcelona. El problema és que ningú li ha explicat que les llengües tenen variants i que cal valorar-les totes. Cal conscienciació, informació i ensenyament, però aquí a l’Aragó això és molt difícil perquè el català no és una llengua que sigui cooficial.

El febrer passat es va aprovar la normativa d’ús oficial del català de l’Aragó, que reconeix l’autoritat de l’IEC i de l’AVL. Com us coordinareu amb aquestes institucions?

A l’Aragó necessitàvem que l’Acadèmia digués alguna cosa en relació amb això per deixar les coses clares. El BOA va publicar un acord que diu que la norma que tenim és la que promou l’Institut d’Estudis Catalans i, alhora, la que promou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè a la Franja tenim tota la part sud, la del Matarranya, que lliga més amb la zona del tortosí, la del valencià septentrional. Calia tenir-la també en compte perquè també ens proporciona molt bona informació a l’hora de normativitzar el català d’aquesta zona. Nosaltres la normativa ja la tenim i ara el que hem de fer és mirar de veure quins elements dins de la normativa ja existent afecten o identifiquen el català de la Franja. Estem en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans perquè estem fent un buidatge de les obres normatives per veure quins elements tenen d’aquest tipus. Hem estat en contacte amb les dues institucions.

Pel que fa l’aragonès, fa poc que se’n va aprovar l’ortografia oficial. Què suposa aquest pas per a aquesta llengua?

Quan l’Acadèmia va aprovar la norma ortogràfica de la llengua aragonesa ja va dir que era una fita històrica.

Per què?

Doncs perquè fins ara no hi havia una normativa oficial, no hi ha un estàndard i calia començar per l’ortografia. Hi havia, que jo recordi, quatre o cinc propostes ortogràfiques de diferents associacions i la de la Direcció General de Política Lingüística i cadascú utilitzava la seva. Calia acabar amb aquesta disfunció per poder començar a treballar en la normativització perquè si no tenim una ortografia normativa difícilment podrem fer una gramàtica i un diccionari. L’Institut de l’Aragonès ha estat treballant durant un any a un ritme bastant fort per decidir aquesta normativa ortogràfica oficial i es va assolir el dia 3 d’abril en la reunió que es va fer al ple. Sabem que no ha estat de gust de totes les associacions, però crec que n’hi ha més a favor que en contra. Ara l’Institut de l’Aragonès es planteja ja començar a treballar en el que seria la norma gramatical.

Seria l’equivalent al que va suposar Pompeu Fabra per al català?

Sí. Quan vam tenir aquesta reunió, Ramon Sistac, que és membre de l’IEC i de la nostra Acadèmia, recordava que fa 113 anys el català estava en una situació semblant a la que estem vivint ara per a l’aragonès. És a dir, es presentava una proposta normativitzadora que no era del gust de tots, però es va aprovar i gràcies a això el català és on és. I això és el que voldríem, també, que passés amb l’aragonès. El retard que porta l’aragonès és molt gros.

Hi ha més interès en l’aragonès últimament? Darrerament s’ha estrenat una pel·lícula doblada a aquesta llengua, hi ha figures com Jorge Pueyo, que va començar a fer continguts en aragonès per a les xarxes i ara té un programa de televisió…

Jo diria que, en general, hi ha més interès per l’aragonès. És més present a les xarxes socials i hi ha més interès de les associacions. Hi ha una certa atracció per veure què passa amb l’aragonès, amb les dues llengües en general, però en concret amb l’aragonès perquè és més propi de la comunitat autònoma. És una llengua que es parla aquí i enlloc més. També cal valorar tota la feina que ha fet la Direcció General de Política Lingüística, que ha fet una tasca favorable a la defensa de les dues llengües, però especialment de l’aragonès perquè, en certa manera, era la més necessitada.

I tot això amb un president, Javier Lambán, que, en principi, no sembla especialment interessat en les minories culturals.

Lambán s’ha manifestat molt a favor de la llengua espanyola i jo crec que mai ha esmentat ni l’aragonès ni el català. Cal dir que almenys ha deixat que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports hagi creat la Direcció General de Política Lingüística i ha deixat treballar pel català i per l’aragonès.

El govern aragonès està treballant en una llei que ha de permetre als parlants de català i d’aragonès adreçar-se a l’administració en la seva llengua.

La Direcció General de Política Lingüística va presentar aquesta proposta, que es va posar a disposició pública per fer-hi al·legacions i, en cap moment, ni el govern, ni el president, ni el conseller van ordenar que es retirés. El projecte va endavant. El que passa que ja hem entrat en època d’eleccions i  ara està aturat.

Si, després de les eleccions, hi hagués una majoria del PP, què passaria amb l’Acadèmia?

El PP, quan governava en coalició amb el PAR [Partit Aragonès Regionalista], no va eliminar mai les classes de català a la Franja. Va respectar el que hi havia. El que no va fer és promocionar el català. Tinc la sensació que si guanyés el PP deixaria tranquil·la l’Acadèmia. La llei de llengües vigent és la que va aprovar el PP en coalició amb el PAR. El problema és si ha de fer coalició amb altres partits com Vox, que ha dit a les Corts, en diverses ocasions, que cal eliminar l’Institut Aragonès del Català i que cal destituir tots els acadèmics perquè són sospitosos de moltes coses.

El LAPAO ja ha passat a la història?

Sí. El LAPAO i el LAPAPYP han passat a la història. La llei és la mateixa i aquella ocurrència va ser molt útil per posar de manifest que aquí a l’Aragó tenim dues llengües i que políticament no li volien donar el nom que realment havien de tenir.