Javier Giralt és el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL), un organisme que tot just comença a caminar i que ja ha fet importants passos pel català i l’aragonès. També és el director de l’Institut Aragonès del català, una de les dues branques de l’AAL, juntament amb l’Institut de l’Aragonès.
Quin paper juga l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua en la promoció del català i l’aragonès?
L’Acadèmia és molt recent. Es va crear l’any 2021, encara que la llei de llengües estava aprovada el 2013 i els estatuts es van aprovar el 2018. L’Acadèmia apareix com una institució que s’ha d’ocupar de la defensa, de la promoció, de la normativització. Neix com l’entitat que, per la llei de llengües del 2013, és la que té el paper de vetllar, defensar, promoure les dues llengües minoritàries a l’Aragó. I dins d’aquest paper també té la competència de la normativització que, potser, en aquests moments és el que s’està veient més de cara a la societat aragonesa.
En la presentació de l’Acadèmia vau dir que “és difícil estimar allò que no es coneix” i vau convidar els aragonesos a “sentir com a propis l’aragonès i el català”. Hi ha gent que desconeix les llengües que es parlen a l’Aragó?
Hi ha un desconeixement. Molta gent d’aquí no sap que existeixen aquestes dues llengües o sap que es parla alguna cosa que no saben ben bé què és. La desinformació que hi ha hagut a la nostra regió sobre la realitat lingüística ha estat molt palesa al llarg de moltíssims anys i això fa que la gent desconegui la realitat. Com vaig dir, si no la coneixes és molt difícil estimar-la com a pròpia.
És per aquest desconeixement que alguns en diuen ‘chapurriau’, del català?
La denominació chapurriau, o xapurreat perquè té diverses denominacions segons la zona, en realitat és la denominació tradicional que s’ha utilitzat a la franja d’Aragó. Jo mateix, fins que vaig començar a estudiar filologia a la Universitat de Saragossa, deia, senzillament, que parlava xapurreat i no em creava cap problema. A la gent la denominació no li crea cap problema perquè no té consciència que sigui un terme despectiu. Però, realment, ve de xampurrejar, que vol dir parlar malament una llengua o parlar-la amb dificultat. És una denominació que caldria eliminar perquè si no sempre tindrem la sensació que el que es parla a la Franja no és una llengua adequada, sinó una llengua mal parlada. Una denominació pejorativa no ha de ser el nom d’una llengua realment viva com la que tenim a la Franja.
Fins fa poc, la Franja era un dels llocs de part de catalana on més es parlava català i ara la llengua està en davallada.
Efectivament, comencem a veure una situació molt semblant a la que es detecta a Catalunya. La Franja sempre havia estat el reducte on es conservava el català amb el nombre de parlants més nombrós, però a partir del 2004 i, sobretot, amb les dades que ens van donar les enquestes d’usos lingüístics a la Franja del 2014, es demostra que, efectivament, hi ha hagut una davallada en l’ús de la llengua a la Franja.
Per què ha passat?
D’una banda, per l’arribada de gent forastera, gent que no parla català, que només parla castellà o una altra llengua estrangera, però li resulta molt més fàcil o més còmode utilitzar el castellà. Llavors, la gent de la Franja, que parla castellà, no insisteix a fer ús de la llengua pròpia, la catalana. D’altra banda, també es comença a veure un preocupant abandonament de la transmissió de la llengua d’una generació a una altra. Això es veu clarament en famílies catalanoparlants que al final acaben parlant castellà als seus fills. La despoblació, que és un dels criteris que també de vegades s’esmenta.
Molts aragonesos desconeixen l’existència de dues de les seves llengües
Com hi influeix la despoblació?
Hi influeix, sobretot, a la zona nord, a la Ribagorça, i en alguns pobles de la Llitera. Hi ha un despoblament perquè la gent jove marxa, només queda gent gran i, malauradament, el nombre de parlants també disminueix.
El català té prou presència a l’escola?
A l’escola hi ha assignatures optatives de llengua catalana. Estan dins de l’horari escolar i fins i tot hi ha alguns programes bilingües, o trilingües perquè inclouen l’anglès. No tenim un tipus d’ensenyament com el que hi ha a Catalunya, que seria l’idoni perquè és una immersió total o pràcticament total, en llengua catalana, però sí que sembla que això ajuda a l’hora d’aconseguir que hi hagi més capacitat de llegir, d’escriure i d’entendre la llengua catalana. Però el que veiem és que, com passa a Catalunya, això no ajuda a l’ús real de la llengua catalana.
I què s’hi pot fer?
Doncs és molt complicat de dir perquè aquí ja juguem amb la voluntat de la gent. La conscienciació seria molt important. Tenim un patrimoni lingüístic que hem de defensar i la millor manera de defensar-lo és parlant la llengua. El que passa és que és molt complicat conscienciar la gent Hi ha el cas d’una noia de la Franja que està estudiant a Barcelona i que ha decidit abandonar el català propi perquè sent que no és el català que ella veu a Barcelona. El problema és que ningú li ha explicat que les llengües tenen variants i que cal valorar-les totes. Cal conscienciació, informació i ensenyament, però aquí a l’Aragó això és molt difícil perquè el català no és una llengua que sigui cooficial.
El febrer passat es va aprovar la normativa d’ús oficial del català de l’Aragó, que reconeix l’autoritat de l’IEC i de l’AVL. Com us coordinareu amb aquestes institucions?
A l’Aragó necessitàvem que l’Acadèmia digués alguna cosa en relació amb això per deixar les coses clares. El BOA va publicar un acord que diu que la norma que tenim és la que promou l’Institut d’Estudis Catalans i, alhora, la que promou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè a la Franja tenim tota la part sud, la del Matarranya, que lliga més amb la zona del tortosí, la del valencià septentrional. Calia tenir-la també en compte perquè també ens proporciona molt bona informació a l’hora de normativitzar el català d’aquesta zona. Nosaltres la normativa ja la tenim i ara el que hem de fer és mirar de veure quins elements dins de la normativa ja existent afecten o identifiquen el català de la Franja. Estem en contacte amb l’Institut d’Estudis Catalans perquè estem fent un buidatge de les obres normatives per veure quins elements tenen d’aquest tipus. Hem estat en contacte amb les dues institucions.
Pel que fa l’aragonès, fa poc que se’n va aprovar l’ortografia oficial. Què suposa aquest pas per a aquesta llengua?
Quan l’Acadèmia va aprovar la norma ortogràfica de la llengua aragonesa ja va dir que era una fita històrica.
Per què?
Doncs perquè fins ara no hi havia una normativa oficial, no hi ha un estàndard i calia començar per l’ortografia. Hi havia, que jo recordi, quatre o cinc propostes ortogràfiques de diferents associacions i la de la Direcció General de Política Lingüística i cadascú utilitzava la seva. Calia acabar amb aquesta disfunció per poder començar a treballar en la normativització perquè si no tenim una ortografia normativa difícilment podrem fer una gramàtica i un diccionari. L’Institut de l’Aragonès ha estat treballant durant un any a un ritme bastant fort per decidir aquesta normativa ortogràfica oficial i es va assolir el dia 3 d’abril en la reunió que es va fer al ple. Sabem que no ha estat de gust de totes les associacions, però crec que n’hi ha més a favor que en contra. Ara l’Institut de l’Aragonès es planteja ja començar a treballar en el que seria la norma gramatical.
Volem que amb l’aragonès passi el mateix que va passar amb el català amb Pompeu Fabra
Seria l’equivalent al que va suposar Pompeu Fabra per al català?
Sí. Quan vam tenir aquesta reunió, Ramon Sistac, que és membre de l’IEC i de la nostra Acadèmia, recordava que fa 113 anys el català estava en una situació semblant a la que estem vivint ara per a l’aragonès. És a dir, es presentava una proposta normativitzadora que no era del gust de tots, però es va aprovar i gràcies a això el català és on és. I això és el que voldríem, també, que passés amb l’aragonès. El retard que porta l’aragonès és molt gros.
Hi ha més interès en l’aragonès últimament? Darrerament s’ha estrenat una pel·lícula doblada a aquesta llengua, hi ha figures com Jorge Pueyo, que va començar a fer continguts en aragonès per a les xarxes i ara té un programa de televisió…
Jo diria que, en general, hi ha més interès per l’aragonès. És més present a les xarxes socials i hi ha més interès de les associacions. Hi ha una certa atracció per veure què passa amb l’aragonès, amb les dues llengües en general, però en concret amb l’aragonès perquè és més propi de la comunitat autònoma. És una llengua que es parla aquí i enlloc més. També cal valorar tota la feina que ha fet la Direcció General de Política Lingüística, que ha fet una tasca favorable a la defensa de les dues llengües, però especialment de l’aragonès perquè, en certa manera, era la més necessitada.
I tot això amb un president, Javier Lambán, que, en principi, no sembla especialment interessat en les minories culturals.
Lambán s’ha manifestat molt a favor de la llengua espanyola i jo crec que mai ha esmentat ni l’aragonès ni el català. Cal dir que almenys ha deixat que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports hagi creat la Direcció General de Política Lingüística i ha deixat treballar pel català i per l’aragonès.
El govern aragonès està treballant en una llei que ha de permetre als parlants de català i d’aragonès adreçar-se a l’administració en la seva llengua.
La Direcció General de Política Lingüística va presentar aquesta proposta, que es va posar a disposició pública per fer-hi al·legacions i, en cap moment, ni el govern, ni el president, ni el conseller van ordenar que es retirés. El projecte va endavant. El que passa que ja hem entrat en època d’eleccions i ara està aturat.
Si, després de les eleccions, hi hagués una majoria del PP, què passaria amb l’Acadèmia?
El PP, quan governava en coalició amb el PAR [Partit Aragonès Regionalista], no va eliminar mai les classes de català a la Franja. Va respectar el que hi havia. El que no va fer és promocionar el català. Tinc la sensació que si guanyés el PP deixaria tranquil·la l’Acadèmia. La llei de llengües vigent és la que va aprovar el PP en coalició amb el PAR. El problema és si ha de fer coalició amb altres partits com Vox, que ha dit a les Corts, en diverses ocasions, que cal eliminar l’Institut Aragonès del Català i que cal destituir tots els acadèmics perquè són sospitosos de moltes coses.
El LAPAO ja ha passat a la història?
Sí. El LAPAO i el LAPAPYP han passat a la història. La llei és la mateixa i aquella ocurrència va ser molt útil per posar de manifest que aquí a l’Aragó tenim dues llengües i que políticament no li volien donar el nom que realment havien de tenir.
Del indicador han desaparecido las denominaciones en catalán.
Heraldo.es
Autores desconocidos han arrancado las denominaciones en catalán de Belmonte de San José y La Cañada de Verich -Bellmunt de Mesquí y la Canyada de Beric- de dos señales de tráfico de la carretera A-1409 entre Torrevelilla y la Cañada de Verich. Se trata de los mismos indicadores que el pasado mes de marzo fuero tachados con espray de pintura negra para impedir la lectura de los nombres en la lengua propia de la zona mientras que preservaron los escritos en castellano.
Para eliminar las versiones en catalán de los dos pueblos, el o los autores tuvieron que invertir un tiempo más prolongado que durante el anterior episodio de vandalismo, mediante el uso de pintura. Para acceder a los rótulos superiores, los autores del destrozo tuvieron que utilizar una escalera u otros sistema de elevación.
El director del Servicio Provincial de Vertebración del Territorio en Teruel, Ignacio Belanche, ha hecho una “llamada” a la ciudadanía para que “respete un patrimonio público” como los indicadores de tráfico.
Ha recordado que las denominaciones sustraídas de la señales de carretera son las propias del territorio y también figuran en la nomenclatura oficial de la comarcalizacion -en la provincia de Teruel, el catalán es la lengua autóctona de la comarca del Matarraña y parte de la del Bajo Aragón, como ocurre con las localidades de Belmonte/Bellmunt y La Cañada/la Canyada-.
Incluyen voces y locuciones propias de las variedades del catalán en Aragón
Efe
Zaragoza | 24·04·23 | 11:54
Bandera de Aragón hecha con rosas amarillas y rojasEl Periódico de Aragón
El CatAragonario, diccionario online del catalán que se habla en Aragón, ha estrenado una nueva versión con la inclusión de más de 12.000 entradas, que se corresponden con voces y locuciones propias de las diferentes variedades del catalán habladas en Aragón.
El Gobierno de Aragón, en colaboración de la cátedra Johan Ferrández d’Heredia de la Universidad de Zaragoza y el Instituto de Estudios Turolenses, ha llevado a cabo la segunda fase del CatAragonario, informan en una nota de prensa desde el ejecutivo autonómico.
El material dialectal incorporado se ha extraído de los ocho primeros volúmenes del Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), y de los tomos III a VII del Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR), del que son autores Manuel Alvar, Antonio Llorente y Tomás Buesa.
La tercera fase, en camino
Con esta herramienta se comprueba que hay palabras que son de uso común en todo el territorio, pero que también hay otras que solo aparecen en algunas zonas.
El proyecto ha estado dirigido por Javier Giralt Latorre, filólogo especialista en el catalán de Aragón y profesor de la Universidad de Zaragoza, y redactado por Kàtia Benaiges Saura, graduada en Filología Hispánica por esta Universidad.
En la tercera fase, que ya ha comenzado, se concluirá el vaciado de los datos del ALEANR y empezará a introducirse la información de los estudios dialectales comarcales.
Para realizar una búsqueda, el usuario puede elegir entre introducir la palabra en castellano, catalán normativo o catalán de Aragón y el CatAragonario le devuelve el equivalente del vocablo en castellano, catalán normativo y en las correspondientes soluciones dialectales del catalán de Aragón, distribuidas por comarcas (Ribagorza, La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Bajo Aragón, y Matarraña/Matarranya) y, en algún caso, incluso por localidades.
El Pleno de la Academia Aragonesa de la Lengua, en sesión extraordinaria celebrada el pasado lunes 3 de abril, ha aprobado la Ortografía de l’aragonés, la normativa ortográfica oficial del aragonés.
Con esta histórica decisión, la Academia pone fin a la situación actual de concurrencia de múltiples propuestas ortográficas para la escritura del aragonés. La propia AAL reconoció esta situación de partida en octubre pasado, cuando aprobó un acuerdo normativo que, provisionalmente, consideraba “uso correcto” la utilización de cualquiera de las normas gráficas preexistentes, hasta que se publicase la normativa ortográfica en la que la Institución estaba trabajando. Desde la aprobación, este pasado lunes, de la normativa ortográfica oficial, queda sin efecto el acuerdo publicado en el mes de octubre.
La Ortografía de l’aragonés ha sido elaborada por la Comisión de Grafía del Instituto de l’Aragonés. Esta comisión, constituida con ese fin el 11 de abril de 2022 ha sido presidida por Ánchel Conte y forman parte de ella todos los miembros de número del Instituto. A lo largo de 23 sesiones de trabajo de dicha comisión y dos reuniones del Plenario del Instituto, los académicos y académicas acordaron los diferentes puntos que conforman esta norma ortográfica. Para ello, la Comisión partió de las soluciones aportadas por las distintas normas y tradiciones gráficas existentes hasta hoy, así como de las propuestas presentadas por los propios académicos y académicas.
Con la aprobación de esta normativa ortográfica, la Academia Aragonesa de la Lengua ha alcanzado un hito histórico, esperado durante muchos años por la comunidad lingüística. La existencia de una normativa ortográfica oficial permite establecer las bases para seguir avanzando en el proceso de codificación de la lengua aragonesa, y favorecerá una mayor presencia del aragonés en todos los ámbitos de la sociedad.
El acuerdo normativo puede encontrarse en este enlace. Aquí puede descargarse el texto de la ortografía del aragonés, tanto en aragonés como en castellano.
Las comarcas aragonesas donde se habla catalán han vivido unos cuantos despropósitos en cuanto a la legislación de esta lengua. ¿Recuerdan el lapao y el lapapyp, las siglas de las denominaciones oficiales que Aragón dio al catalán y al aragonés entre los años 2013 y 2015? Ahora parece que se ha puesto orden porque la Academia Aragonesa de la Lengua, que incluye dos institutos, uno dedicado a la lengua aragonesa y otro a la catalana, acaba de publicar un acuerdo sobre el uso oficial del catalán de Aragón. Aunque la ley autonómica le permite emitir normativa, la Academia Aragonesa asume los criterios del Institut d’ Estudis Catalans (IEC) y, por el hecho de que la Franja se incluye dentro de la variante dialectal occidental, también tiene en cuenta los criterios de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.
El resumen es que lo que la política intenta dividir, la lingüística lo vuelve a unir. Ya pasó con la creación de la Acadèmia Valenciana. Por mucho que el interés político valenciano fuera que con la creación de esta academia se estableciera una normativa distinta para hacer creer que lo que se habla en el País Valenciano no es catalán, no lo consiguieron. Aunque con matices, la Acadèmia Valenciana mantiene los criterios normativos del IEC.
Un decreto de 1976 establece que el IEC es la academia normativa de la lengua catalana allí donde se habla
En todo este asunto, hay tres puntos a tener en cuenta. El primero es que el IEC fue reconocido por un real decreto de 1976 como centro académico normativo para la lengua catalana en todos los territorios donde se habla.
La Constitución posterior y la creación de
las autonomías diluyeron esta norma primigenia que, sin embargo, la Academia Aragonesa de la Lengua recupera y menciona específicamente en su acuerdo. Vuelta a la casilla de salida.
Acto de posesión de los cargos de la Academia Aragonesa de la Lengua, el pasado mes de noviembre
(aquí va una foto)
Acto de posesión de los cargos de la Academia Aragonesa de la Lengua, el pasado mes de noviembre Academia Aragonesa de la Lengua
El segundo punto es que el IEC es una academia supraautonómica, no depende de la administración catalana, y sus miembros provienen de todo el dominio lingüístico, como Aragón, la Catalunya Nord o l’Alguer. Y el tercero es que ninguna de las dos academias creadas posteriormente lucen en su nombre el sintagma “lengua valenciana” o “lengua aragonesa”, sino Acadèmia Valenciana de la Llengua y Academia Aragonesa de la Lengua. Una aclaración: esta segunda sí tiene sentido en lo que respecta a la lengua aragonesa. Como epílogo, hay que añadir que ninguna de estas dos academias autonómicas se ha planteado establecerse como instituto del castellano. Este aspecto pertenece a la RAE en el caso de España. Así pues, ¿por qué no se admite directamente la autoridad lingüística del IEC y se invierte el dinero en esta institución transversal en lugar de montar cada autonomía su chiringuito?
De acuerdo con los trabajadores de carreteras, DGA les dio instrucciones para limpiar los carteles el jueves. La denominación catalana cumple con la Ley de Creación de la Comarca del Bajo Aragón de 2002
Las señales vandalizadas en el nuevo tramo de la A-1409 ya han sido limpiadas./ La COMARCA
Las señales del nuevo tramo de la A-1409, que fueron vandalizadas con pintura negra para tapar las denominaciones en catalán de los pueblos bajoaragoneses, han sido limpiadas por los trabajadores de carreteras del Gobierno de Aragón, quienes recibieron las instrucciones este jueves, según han contado a La COMARCA. Los conductores pueden volver a leer tanto ‘La Cañada de Verich’ como ‘La Canyada de Beric’, y lo mismo con ‘Belmonte de San José’ y ‘Bellmunt de Mesquí’. En total, se habían dañado seis carteles, todos los que incluían nombres catalanes.
El acto vandálico se produjo en el tramo de vía entre Torrevelilla y La Cañada de Verich, inaugurado el pasado mes de febrero. Las obras, que tuvieron un plazo de ejecución de 12 meses, supusieron una inversión de 3,4 millones de euros, una de las más altas realizadas en 2022 dentro de la Dirección General de Carreteras. La principal mejora fue elensanche de la carretera hasta los 7 metros. Por otro lado, se mejoró el radio de muchas de las curvas y se logró una reducción del 10% del tramooriginal de unos 6 km. La obra también incluyó la mejora de tres intersecciones, dos para el acceso a Belmonte de San José y una de conexión con la TE-53 de acceso a La Cerollera.
La carretera autonómica se rotuló en castellano y catalán atendiendo a la denominación de los municipios que aparecen en la Ley de Creación de la Comarca del Bajo Aragón, aprobada hace más de 20 años, en 2002.
El grupo zaragozano acaba de lanzar la canción ‘La nit sembla que serà nostra’ con la formación barcelonesa Els Amics de les Arts.
Juan Aguirre y Eva Amaral, en la presentación de su último disco.
Toni Galán
La pasada semana vio la luz ‘La nit sembla que serà nostra’ (Parece que la noche será nuestra), una canción de la banda barcelonesa Els Amics de les Arts en la que presta su voz Eva Amaral. Cantar en catalán no era una novedad para la zaragozana, que ya lo había hecho en otras dos ocasiones en el pasado. De hecho, ha sido habitual en su carrera abrazar otros idiomas, tanto a nivel estatal como internacional. Un hecho que ha contribuido a propagar la propuesta artística de la formación aragonesa.
Además del tema anteriormente mencionado, la primera ocasión en que la intérprete empleó el catalán acaeció en 2007 y fue una versión de ‘Camins’ (Caminos) para un disco de homenaje a Sopa de Cabra, ‘Per tornar enrere’ (Para volver atrás). Para la segunda hubo que esperar hasta 2019 y fue de carácter solidario. En esa ocasión unió su voz a la del cantautor solsonense Roger Mas en ‘Corren’, que formó parte del ‘Disc de la Marató de TV3’.
El año pasado hizo su estreno con el vasco de la mano de la cantante vizcaína Izaro. Ambas unieron sus fuerzas y talentos, con Juan Aguirre a la guitarra, en ‘Argia’, una poesía cantada sobre la divinidad de la luz. La letra dice: “En los párpados / se pegan los rayos / que se quedan en las ventanas / en las uñas se sienten las manos en llamas”.
Amaral e Izaro cantan ‘Argia’ en Pamplona en 2022.Premios NIN
Amaral también ha abordado el gallego. De hecho, el inicio de su último disco, ‘Salto al color’ (2019), es en la lengua que sublimó Rosalía de Castro. Se trata de ‘Ondas do mar de Vigo’ una cantiga de amigo (composición amorosa) del trovador del siglo XVII Martín Códax que llegó al grupo a través de Carlos Núñez.
La Ronda de Boltaña propició recientemente que Amaral abrazara el aragonés con la canción ‘Canta d’a luenga matria’, integrada en el álbum ‘La estación de las violetas’. Manuel Domínguez, letrista de la formación altoaragonesa, recuerda el encuentro: “Nosotros les hablamos de otra canción, pero ellos quisieron cantar en aragonés. Si Amaral quería cantar en aragonés teníamos que decir algo que la ocasión lo mereciera. Lo que hemos intentado ha sido hacer una canción de homenaje y de amor a todos los que trabajan el aragonés”.
Ya en 2002, en plena explosión de popularidad de Amaral, el sello Virgin llamó a otros mercados con la edición del tercer disco de los aragoneses, ‘Estrella de mar’. Uno de sus mayores ‘hits’, ‘Sin ti no soy nada’, fue cantada en italiano (‘Senza te sono niente’) y en francés (‘Les sentiments ne se réparent pas’). En italiano también inmortalizaron ‘Te necesito’ (‘Di te ho bisogno’). Finalmente, el ‘single’ ‘Estrella de mar’ fue grabado en inglés con el título en español.
El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord normatiu que fa referència a la normativa d’ús oficial del català a la Franja.
La disposició, que fou aprovada en la sessió del proppassat 27 de febrer però no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Aragó fins avui, reconeix l’existència d’una normativa acceptada universalment que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s’aplica al català de la Franja. Aquest model normatiu s’estableix a partir de les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Amb aquest acord, que s’ha adoptat a partir de la proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia fa palesa quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a la qual fa referència l’article 41 dels seus estatuts.
