Consideran la medida como un ataque contra la cultura aragonesa y denuncian la politización de la lengua
29 de enero de 2024.- Aragón Existe rechaza la intención del Gobierno de Aragón de eliminar el reconocimiento del aragonés y catalán de Aragón como lenguas propias. Consideran que el cambio de la actual norma pretende dividir tratando los diferentes dialectos como lenguas separadas “Considerar que el aragonés que se habla en Ansó y Hecho son dos lenguas diferentes pero lo que se habla en Santander, Sevilla o México es la misma lengua es una ridiculez que solo busca la división para debilitar el uso de la lengua materna,” indica Raquel Marco, Secretaria de Organización de Aragón Existe.
La formación recuerda que hay miles y miles de aragoneses que tienen como lengua materna el aragonés y el catalán de Aragón; y que estas personas usan, en su día a día, tanto el castellano como el catalán de Aragón o el aragonés, sin ningún tipo de problema o conflicto lingüístico. Y también que muchos aragoneses que solo hablan castellano tienen numerosos prestamos de estas lenguas en su vocabulario. “La decisión de crear los términos LAPAO y LAPAPYP para referirse a nuestras lenguas fue algo que avergonzó a muchos aragoneses, repetir esta situación de inventarse acrónimos para no llamar las cosas por su nombre supondría una nueva vergüenza”, indica Raquel Marco.
Aragón Existe considera que el actual Gobierno PP-VOX-PAR debe cumplir con la legalidad vigente en materia lingüística recogida en el artículo 3 de la Constitución Española, en el artículo 7 del Estatuto de Autonomía y en la Carta Europea de las lenguas. Que debe facilitar y no imposibilitar que todos aquellos alumnos aragoneses que lo elijan, puedan estudiar estas lenguas que usan en sus familias y localidades, en aquellos centros educativos de Aragón donde se viene desarrollando esta enseñanza. Por cierto una tendencia creciente en los últimos años que indica el interés del territorio en sus propias lenguas y en transmitir a las siguientes generaciones la cultura de Aragón.
Aquest 1 de febrer es compleixen quaranta anys de la coneguda com a Declaració de Mequinensa. Es tracta del primer pas per a la normalització del català a la Franja de Ponent durant el període democràtic actual. Quatre dècades després, quin és l’estat de salut de la llengua en aquestes comarques? La despoblació, la manca d’ambició dels governs anteriors i l’actual executiu aragonès, integrat per PP i Vox, són obstacles a superar.
L’1 de febrer de 1984, els alcaldes de disset localitats de la Franja de Ponent es reunien al castell de Mequinensa (Baix Cinca) per a reivindicar la normalització del català en aquestes comarques inserides dins l’Administració autonòmica aragonesa. Han passat quaranta anys des d’aleshores i el català continua ben viu en aquestes localitats, tot i que també travessa dificultats. A banda dels obstacles demogràfics, com ara el de la despoblació, hi ha també la deixadesa de les administracions que hi ha hagut a l’Aragó durant el període autonòmic actual. Passivitat que ara es transforma en hostilitat amb el govern liderat per Jorge Azcón (PP) i que compta, també, amb la presència de Vox.
Malgrat aquesta situació política, i d’altres també ben adverses —sobretot la que es va viure durant la presidència de Luisa Fernanda Rudi, també del PP, que va governar amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR) entre 2011 i 2015—, el català sobreviu i mostra vitalitat. Tanmateix, les dades indiquen retrocessos preocupants.
Entre altres coses perquè la Franja, que actualment supera els 50.000 habitants, en comptava amb 85.000 a inicis del segle XX. Aquest canvi té conseqüències evidents en l’ús de la llengua. Segons estudis publicats per la Universitat de Saragossa, l’any 2004 el 73,6% dels habitants d’aquests territoris tenien el català com a llengua habitual. Deu anys més tard, el 2014, el percentatge era del 50,1%. Pel que fa al castellà, l’evolució és inversa: si el 2004 el 22,4% dels habitants de la Franja utilitzaven habitualment el castellà, el 2014 la proporció superava el 40%.
Natxo Sorolla es dedica a la recerca sociolingüística a la Universitat de Saragossa. Tot i que confirma que a la Franja la major part dels seus habitants són catalanoparlants —independentment de la seua llengua d’ús preferencial—, admet les dificultats que travessa la llengua en aquest territori. Les vincula, sobretot, als moviments migratoris, en tant que molta població jove “marxa fora de la Franja i hi venen persones que no tenen cap competència en català”. Això fa que la transmissió del català a l’escola siga més necessària que mai. Més fins i tot que fa quaranta anys, en l’època de la Declaració de Mequinensa, quan, segons Sorolla, l’escola era “un complement a la transmissió familiar”. “Ara l’escola és encara més determinant”, diu.
La Declaració de Mequinensa va servir per a implantar l’ensenyament del català a escoles i instituts de la Franja, tot i que de manera optativa per als alumnes. Aquesta voluntarietat no ha canviat en quaranta anys, però tampoc no ha impedit que la gran majoria de les famílies aposten perquè els seus fills l’aprenguen. Hèctor Moret, professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona i natural de Mequinensa, situa el percentatge d’alumnes que estudien el català en més del 90% a primària i una mica més baix —no massa— a secundària.
El percentatge d’alumnes que l’estudien i de centres educatius de la Franja que l’imparteixen s’ha anat incrementant amb el pas dels anys. “És una qüestió de perspectives”, indica Moret, que explica que l’ensenyament del català a l’Aragó està “molt lligat als estudis superiors o al futur laboral dels alumnes, atès que molts tenen la perspectiva de marxar a Lleida o a Barcelona”. Natxo Sorolla explica que el factor emocional també influeix en el moment que els pares i les mares vulguen que els seus fills aprenguen català. “És la nostra llengua i es normal aprendre-la”.
Aquestes xifres són encara més valuoses si es té en compte que aprendre català a les escoles no sempre és fàcil. D’una banda, els governs aragonesos sempre han subratllat intencionadament la voluntarietat de l’aprenentatge del català i mai no han tendit a promoure’n el coneixement. Alhora, Sorolla posa l’exemple singular de Vall-de-roures, capital del Matarranya, on l’ensenyament del català es fa fora de l’horari escolar i les famílies que volen que els seus fills l’aprenguen s’han d’organitzar per a recollir-los dels centres educatius, atès que els horaris dels autobusos no quadren amb els de les classes impartides fora de l’horari lectiu. Cal recordar, de fet, que bona part d’aquests centres són d’àmbit comarcal i acullen alumnes d’altres pobles, i que, per tant, el transport escolar els és fonamental.
Alhora, Moret també explica que la condició comarcal de molts d’aquests centres fa que alumnes de la Franja hagen d’anar a estudiar a localitats pròximes castellanoparlants que han demanat l’ensenyament del català a escoles i instituts. La petició ha sigut denegada per l’Administració autonòmica aragonesa.
Castell de Mequinensa
L’efecte PP-Vox
La importància de l’escola a l’hora de garantir l’ensenyament del català fa sospitar que el Govern actual de l’Aragó actuarà contra aquest àmbit en algun moment de la legislatura. L’esmentada Luisa Fernanda Rudi ja ho va fer contra la llengua, promovent la denominació anticientífica de LAPAO —llengua aragonesa pròpia de l’aragonès oriental— per a negar-ne la catalanitat, si bé l’ensenyament als centres educatius no es va veure afectat. Alhora, la reacció de la societat civil contra aquella decisió política va servir com a dic de contenció.
Però a ningú se li escapa que, a l’Aragó, l’anticatalanisme és un fenomen latent. Moret explica que a les àrees més poblades del territori, fonamentalment Saragossa, però també Osca, Terol o Calatayud, el castellà és la llengua consolidada i l’hostilitat es projecta, també, contra la llengua aragonesa. D’altra banda, les plataformes sorgides en contra de l’ensenyament del català o que fins i tot neguen l’existència d’aquesta llengua a l’Aragó han tingut influència mediàtica, però el seu missatge no ha funcionat a la Franja. I pel que fa al Govern autonòmic actual, aquest encara no ha actuat contra l’escola en català, però ja ha pres decisions contra les llengües no castellanes. En concret, l’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, i amb això ha desaparegut la partida adreçada a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua o a la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, adreçada a l’estudi de les llengües pròpies de l’Aragó.
Un cartell que reflecteix el topònim de la comarca de la Ribagorça és traduït al català.
De fet, en el context dels primers pressupostos aprovats per PP i Vox, en una esmena promoguda pel partit ultra —i acceptada pel PP— s’afirma que tant l’Acadèmia com la Càtedra citades “practican una tábula rasa en aras del adoctrinamiento identitario nacionalista aragonés”. I per això, indiquen, les quantitats adreçades aquests anys a sengles entitats acadèmiques aniran a parar al projecte “Aragón, Reino de la Luz”, que servirà “per a impulsar la restauració i la posada en valor de gran part del nombrós patrimoni artístic de la nostra comunitat autònoma (…) i consolidarà el coneixement històric de l’Aragó com a peça fonamental en el desenvolupament d’Espanya i d’Europa”.
Una descripció vaga d’un projecte indefinit que, tot fa pensar, serveix únicament com a excusa per a buidar de competències les entitats que treballen per la promoció del català i de l’aragonès. Entre altres coses perquè és més explícit el discurs anticatalà per part de PP i Vox a l’hora de justificar la retirada de partides pressupostàries a les entitats acadèmiques citades que a l’hora d’explicar el projecte “Aragón, Reino de la Luz””. De fet, a l’acord de govern entre ambdós partits es pot llegir que “vetllarem per la història i la cultura aragoneses, parts indissolubles de la història i de la cultura espanyola, davant les mentides i les manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
Malgrat aquesta hostilitat, Sorolla recorda que l’ensenyament de català a la Franja no es va veure afectat per les polítiques de Luisa Fernanda Rudi entre 2011 i 2015. Ara, en canvi, l’estabilitat del català a les aules és una incògnita. La setmana passada es va fer pública la intenció de PP i Vox d’eliminar el reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies de l’Aragó per a reconèixer, a canvi, “les particularitats lingüístiques” d’aquest territori, entre les quals hi hauria el “fragatí”, un dels eufemismes emprats per a evitar dir “català” a la llengua catalana. Aquesta mesura ja la va prendre el govern de Rudi l’any 2013, amb la denominació esmentada de LAPAO, sense que l’escola quedara afectada. Ara, el desenllaç està per veure.
Abans, el vicepresident aragonès, Alejandro Nolasco, també conseller de Desenvolupament Territorial, Despoblament i Justícia i càrrec més destacat de Vox dins l’executiu, va negar que el català existira a l’Aragó. “Com a mínim ja no diuen que parlem LAPAO”, diu amb ironia José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí.
Panoràmica de Fraga
Nous reptes
Francesc Ricart és una de les persones que van fundar el Casal Jaume I a Fraga, que va tancar el 2010. En canvi, segons comenta, els socis que en formaven part continuen estant organitzats. Aquest activista expressa que el problema del català a l’Aragó és que ,“tot i haver-se respectat la Declaració de Mequinensa, aquesta no ha anat gaire lluny i en quaranta anys no hi ha gaire més”. Ricart critica que el català no haja deixat de ser optatiu a la Franja i que depenga de la decisió del claustre. Un altre activista per la llengua, el psicòleg Quim Gibert, critica que en aquestes quatre dècades la tasca de l’Administració “ha estat testimonial”.
Segons denuncia, les entitats locals de municipis com el de Fraga —l’únic que supera els 10.000 habitants a la Franja— imposen el castellà a l’hora de fer tràmits, així com ocorre en les entitats comarcals com la del Baix Cinca, en les provincials d’Osca o en les d’àmbit autonòmic, “institucions a les quals ens hem d’adreçar els fragatins per fer gestions”. Aquesta dinàmica, explica Gibert, es repeteix en altres municipis i comarques, malgrat que la Constitució espanyola —puntualitza el psicòleg— deixa clar que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. I malgrat que l’Estatut aragonès del 2007 s’expressa en termes similars i que el Butlletí Oficial de l’Aragó garanteix, al capítol I de la Llei 3/2013, “el dret dels parlants a l’ús” de les llengües de l’Aragó i “l’afavoriment de l’ús d’aquestes en les relacions amb les administracions públiques”. Gibert conclou que “en el decurs dels darrers lustres, és fàcilment verificable que es tracta de textos amb valor jurídic, però sense cap intenció d’aplicar-los”.
Hi coincideix, també, José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, que recorda que des de la Declaració de Mequinensa hi ha aspectes previstos en aquell document en els quals encara no s’ha avançat. Es refereix, per exemple, al de la retolació dels topònims en català o al del rebuig del terme despectiu chapurreau per a referir-se al català, que encara es continua utilitzant i que aquell 1984 ja es demanava excloure. Alhora, Noguero lamenta que el català encara no siga oficial a l’Aragó, tot i les successives reformes de l’Estatut.
Malgrat tot, aquest testimoni no és pessimista. “Durant la legislatura de Luisa Fernanda Rudi van intentar traure el català dels col·legis i dels instituts, però no se’n van sortir perquè les famílies no ho van permetre”, recorda. I apunta que si la tònica del Govern aragonès amb el català és d’hostilitat i de persecució, “ells aniran fent i nosaltres els respondrem en conseqüència. Ens tindran davant seu, com fins ara, i amb nosaltres enfront no han pogut fer el que volien”.
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
El titular de la cartera de Cultura defiende en el Congreso la pluralidad lingüística del país y carga contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox.
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, en la comisión del área celebrada en el Congreso de los Diputados
Europa Press
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha apostado este lunes en el Congreso por la “urgente” necesidad de “proteger” dos “lenguas minoritarias” como son el aragonés y el asturiano. En su primera comparecencia en comisión, el dirigente de Sumar ha reivindicado la diversidad lingüística del país y ha anunciado una “estrategia conjunta” para trabajar con las comunidades en la defensa de este patrimonio. Además, ha cargado contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox en casos como la cancelación del festival oscense de Periferias y ha desvelado que está en conversaciones con otros municipios para mantener vivo el certamen.
“El catalán, el gallego, el euskera y el castellano son la pluralidad lingüística en España, uno de los grandes patrimonios compartidos, y esa diversidad debe ser objeto de atención prioritaria”, ha subrayado Urtasun, que ha advertido de que “jamás se debe percibir como algo irrelevante y mucho menos como una amenaza”. En ese contexto, el ministro ha abogado por impulsar el aragonés y el asturiano, “dos lenguas cooficiales que están reconocidas por sus estatutos de autonomía y que deben ser protegidas”.
En este sentido, el ministro ha apostado por “mantener una relación fluida” con ambas academias de la lengua y por “trabajar para acordar con las autoridades autonómicas una estrategia conjunta de soporte y difusión y proyección de la diversidad cultural y lingüística de España, reconociendo aquellas instituciones que de manera especial velan por el mantenimiento de esta expresión de riqueza.
Respecto al festival Periferias, cancelado por el PP en el Ayuntamiento de Huesca por exigencia de Vox, el ministro ha manifestado que dicha decisión es una “vergüenza”, y ha acusado a ambos partidos conservadores de “censura”. Además, y a pregunta del portavoz de Sumar en la comisión de Cultura, el aragonés Jorge Pueyo, Urtasun ha desvelado que está “en diálogo” con varios ayuntamientos que quieren “mantener vivo” el certamen, elegido por el Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea como la mejor propuesta del año en la Comunidad.
“En la medida que podamos, el Ministerio colaborará para mantenerlo, estamos en ello”, ha apuntado.
El dia Europeu de les llengües volem rescatar aquestes declaracions de Jorge Azcón dimecres passat, exhibint el seu tradicional currículum de desconeixement i passivitat sobre la política aragonesa. Assegurant que mai cap partit no ha demanat parlar en aragonès a les Corts d’Aragó.
Després de la reunió amb el rei Felip VI a la Zarzuela, dimecres 20, va declarar que li cridava “poderosament” l’atenció que “mai no s’hauria demanat parlar en aragonès a les Corts d’Aragó” i ara ho fos “demandant des del Parlament d’Espanya”, en relació amb la demanda de Jorge Pueyo per Sumar Aragón. Veient que “mai cap formació no havia demanat modificar el Reglament -de la cambra aragonesa” per parlar en aragonès i ara estaven encantats de traduir-se a si mateixos al Congrés”.
Davant d’aquestes paraules, voldríem respondre que el seu propi partit (PP) el 2016 i el 2021 havien interromput el diputat de Podem (Nacho Escartín), dificultant la seva compareixença en aragonès i català, i denunciant la seva il·legalitat. A més, es va assegurar el 2017 que amb el nou reglament de les Corts mai no es pogués tornar a fer, tot i que CHA va demandar la seva inclusió.
Fins i tot el seu diputat Fernando Ledesma (PP) es va veure obligat en Ple de 2016 a intervenir en francès, com a contraposició a la intervenció en aragonès, i així exemplificar la suposada impossibilitat d’intercomprensió entre els parlamentaris, en parlar en una de les llengües pròpies d’Aragó.
Des d’Esfendemos as Luenguas volem denunciar que avui dia està prohibit l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català, al mateix Parlament aragonès, a causa del nou reglament de les Corts aprovat el 2017 per PP-C’s-PSOE-IU-Podemos.
El diputado de Sumar-CHA Jorge Pueyo, en la sesión de constitución del Congreso..
E. Press
El aragonés será un idioma permitido en el Congreso de los Diputados a partir de esta legislatura. La Mesa de la Cámara Baja ha aprobado este miércoles una propuesta, que se debatirá en pleno la próxima semana, que garantiza el uso de las distintas lenguas en el hemiciclo. Las cooficiales (catalán, gallego y euskera) contarán con un servicio de traducción, mientras que para el resto será el propio orador el encargado de autotraducir su discurso.
El diputado de Sumar Aragón, Jorge Pueyo, procedente de CHA, ya advirtió que usaría el aragonés en sus intervenciones después de que la nueva presidenta del Congreso, la socialista Francina Armengol, anunciara el mes pasado que se iba a reconocer la pluralidad lingüística del país en el hemiciclo. Sin embargo, en un primer momento solo se abrió la mano a las lenguas cooficiales.
Ahora, en cambio, se podrá intervenir en aragonés sin vulnerar el reglamento de la Cámara Baja. La propuesta de la Mesa, solo rechazada por el PP (Vox no tiene representación en este órgano), se debatirá y votará en pleno, por mecanismo de urgencia, la próxima semana. Y en dichas sesiones (martes y jueves) ya se “garantizará el derecho a hablar pero también a entender” los discursos de los diputados en las diferentes lenguas del país, según fuentes de la Presidencia.
De momento, se articulará una solución provisional. En concreto, se prevé contratar a la misma empresa que ofrece el servicio de traducción en el Senado -donde se permite el uso de las lenguas oficiales del país desde hace tiempo-, para las sesiones de la próxima semana y las de investidura de los días 26 y 27. De forma paralela, y con un plazo máximo de seis meses, se desarrollará un sistema propio que garantice un funcionamiento legislativo normalizado.
En cuanto a las lenguas no oficiales, como el aragonés, el aranés o el asturiano, finalmente la Mesa ha atendido las distinta sensibilidades y demandas como las de Pueyo, que reclamaban usar estos idiomas en el Parlamento. Eso sí, aunque se ha permitido que lo hagan, deberán usar parte del tiempo de su intervención en traducir sus propias palabras.
(Publicat al Diario de Teruel el 12 d’agost del 2023)
Enmig de la indolència estival i les festes majors, lo pacte entre PP i VOX a Aragó ha aixecat certa polseguera. L’empremta ideològica d’ultradreta ha suscitat unes quantes veus crítiques sobretot per la denominació de violència “intrafamiliar” i l’oposició a la llei “trans” i per derogar la Ley de Memoria Democrática de Aragón. Poc s’ha dit, en canvi, del punt 10: “Promover la riqueza y diversidad de nuestro territorio, defendiendo nuestro patrimonio histórico y cultural”, un enunciat trampa que, en realitat, restringís i ataca. Se suprimiran la Direcció General de Política Lingüística i, segons roda de premsa, la recent Academia Aragonesa de la Lengua. S’eliminaran les subvencions —molt mínimes— a entitats “sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”, redirigint-les a empreses promotores de fires locals i artesanals: una clara il·legalitat per les ja concedides. I es revisarà la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón per “prevenir cuantas interpretaciones interesadas perviertan el verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los hablantes”. Mentrestant, a cavall del programa reconqueridor Aragón, Reino de la Luz, part indissoluble d’Espanya “frente a las mentiras y manipulaciones interesadas del nacionalismo catalán excluyente y expansionista”, s’invoquen “la igualdad de los españoles y la riqueza y diversidad cultural” per excloure als propis: aragonès i català de la Franja. També al pacte afegit de PP-PAR, molt preocupat per l’identitari: “señas de identidad aragonesas”, “integridad territorial y cultural de Aragón” i promocionar “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón sin interferencia de ninguna otra lengua”, contradient l’altre pacte però de nou a l’ombra eterna del veí maleit: “frente a la imposición del catalán, reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés”. Faran ara estos professors —per cert, ja reconeguts— les classes de català? Incorporarà el nou govern lo dret a usar les llengües minoritàries a l’administració? Los xiquets podran estudiar l’aragonès i català materns igual que el castellà oficial sense necessitar el “pin parental” actual? Es retolaran los topònims autòctons també en les seues denominacions? Llibertat, igualtat, diversitat cultural i promoció lingüística!
Presentació este estiu a les localitats respectives dels mapes 8 i 9 de la col·lecció “Toponimia Aragonesa”
// Redacció
Entre el final de la legislatura autonòmica, les noves eleccions i un govern en funcions, han aparegut publicats los raders mapes del projecte “Toponímia Aragonesa”, dos d’ells matarranyencs: lo número 8 de Maella (comarca administrativa del Baix Aragó-Casp) i el 9 de Torredarques (comarca del Matarranya). Juntament amb lo de Longás/Longars (a les Cinco Villas) i un nou fascicle del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (del Sobrarbe) arriben a 10 les publicacions cartogràfiques que ha coordinat la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la Comisión Asesora de Toponimia Aragonesa (CaTA), creada el 2016, dins d’un projecte global de recuperació i divulgació dels topònims tradicionals. Així ho recorda a cada mapa el pròleg de José Luis Soro en qualitat de conseller de Vertebració del Territori. Continuar llegint… Maella i Torredarques: los raders mapes toponímics del Matarranya » Temps de Franja
L’arribada de PP i Vox al govern de l’Aragó suposa una galleda d’aigua freda per als agents socials, culturals i polítics de la Franja que treballen per a la promoció del català, una llengua que es troba en clar retrocés a la zona. El motiu és que entre les 80 mesures programàtiques incloses en l’acord del nou govern autonòmic es preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística, revisar la Llei de llengües i eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística.
Mequinensa (Baix Cinca) és un dels municipis de la Franja on es parla català (Ajuntament de Mequinensa)
L’ús del català a la Franja, en caiguda lliure
Actualment, es calcula que només la meitat dels habitants de la Franja saben parlar en català. L’any 2014 ho feia el 70% de la població de la zona i abans, cap a les dècades del 1990 i 2000, ho feien el 90% dels habitants.
El sociolingüista Natxo Sorolla, expert en el català a la Franja, apunta que això es deu a l’arribada de persones migrants i a canvis interns. A més, afegeix que les polítiques del nou govern de la dreta i l’extrema dreta comportaran un clar retrocés en matèria lingüística:
“Cal veure fins a quin punt aquest retrocés serà molt important. Si serà estructural o si només tocarà qüestions superficials que amb un canvi de govern, d’aquí a quatre o vuit anys, es podrien reprendre en la línia del que hi havia fins ara.”
Entitats com l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca han rebut amb preocupació i malestar els primers anuncis del govern de l’Aragó i preparen una resposta coordinada. Lamenten que, un cop més, la llengua torna a ser un objectiu polític.
El popular Jorge Azcón ha estat investit president del govern de l’Aragó el 10 d’agost amb el suport de Vox i el PAR (Corts d’Aragó)
Òmnium Cultural ha denunciat que PP i Vox “acorralen la cultura i els drets humans des de tots els marges dels Països Catalans” i l’Assemblea ha censurat un pacte per “erradicar el català de la Llei de llengües de l’Aragó”.
Entitats culturals de la Franja temen que PP i Vox vulguin esborrar el català (ACN)
Una tercera declaració de Mequinensa?
La defensa del català a la Franja és una reivindicació històrica. El 1984 una quinzena d’ajuntaments van signar la declaració de Mequinensa per aconseguir un acord per a l’ensenyament del català com a assignatura voluntària a les escoles de la zona.
Protesta el 2015 a l’IES Matarranya de Vall-de-roures per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català a l’ESO (ACN)
El 2013 el PP i el Partit Aragonès van esborrar el català i l’aragonès de la llei de llengües i les van batejar amb termes com el polèmic LAPAO, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental.
Aleshores, una trentena d’Ajuntaments de la Franja van signar una segona declaració de Mequinensa per defensar el català i l’aragonès, unes denominacions que la llei va recuperar el 2016 amb l’arribada del PSOE al govern autonòmic.
Una trentena d’alcaldes de la Franja van escenificar la segona declaració de Mequinensa l’any 2013 (ACN)
Ara, 10 anys després, no descarten impulsar una tercera declaració davant les polítiques de PP i Vox, com avança l’alcalde de Mequinensa, al Baix Cinca, el socialista Antoni Sanjuan:
“Si veiem que les modalitats lingüístiques de l’Aragó –el català i l’aragonès– poden estar en perill, naturalment tornaríem a fer una tercera declaració, perquè tenim clar que és un patrimoni i una llengua materna que hem après dels nostres pares i que no podem deixar que es perdi com està passant, poquet a poquet, per no protegir-la prou.”
Segons l’alcalde, una possible tercera declaració de Mequinensa tindria en compte el criteri acadèmic i el de les associacions culturals en defensa de la llengua a la Franja.
Més d’una trentena d’alcaldes van rebutjar que el català que es parla a la Franja es bategés com a LAPAO (ACN)
Què volen fer el PP i Vox?
El pacte de govern del PP i Vox a l’Aragó preveu suprimir la Direcció General de Política Lingüística i traspassar les seves les funcions a la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
El líder del PP, Jorge Azcón, a l’esquerra, i el de Vox, Alejandro Nolasco, a la dreta (Europa Press/Fabián Simón)
També vol eliminar les ajudes a entitats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística i reconvertir-les en ajuts per a empreses turístiques i culturals que promoguin les festes locals i les fires artesanals.
Aquest any l’Aragó ha concedit ajudes a 17 entitats amb un import global de 30.000 euros. Per exemple, a l’Associació Cultural del Matarranya per a la revista local Temps de Franja, l’única publicació periòdica editada a Aragó escrita totalment en català.
A més, planteja revisar la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó amb l’objectiu de “prevenir totes aquelles interpretacions interessades que perverteixin el seu veritable esperit de respecte cap a la llibertat dels parlants”.
Entre altres mesures, el pacte es compromet a vetllar per la història i la cultura aragoneses “davant les mentides i manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
