Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000
Representantes de las cuatro asociaciones, entre ellas Associació Cultural del Matarranya, durante la presentación del informe./L.C.
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón- lenguas propias de la Comunidad según la legislación vigente con casi 50 años de historia-, han presentado al lugarteniente del Justicia de Aragón, Javier Hernández, sendos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza sobre la adscripción de las distintas variedades dialectales al aragonés o al catalán de Aragón, así como las zonas en que se hablan.
Asimismo, han presentado una queja sobre la «desprotección legal» en que quedarán estas lenguas si se suprimen sus nombres de la Ley de Patrimonio Cultural. Consideran que en tal supuesto se infringe la normativa estatal e internacional, especialmente la Carta Europea de las lenguas que obliga a todas las administraciones públicas, siendo la cuarta competencia exclusiva de la Comunidad Autónoma según el Estatuto de Autonomía.
Por otro lado, subrayan en su queja «la omisión de las competencias concretas» en materia de lenguas en el decreto que regula las otorgadas a la de la Dirección General de Patrimonio, donde aparece como una «cuestión colateral».
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000.
En la reunión agradecieron al Lugarteniente la sensibilidad de la institución de El Justicia para con la pluralidad lingüística, desde el año 1993 en que el entonces Justicia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en el que sentaba sin ningún género de dudas la adscripción de nuestras «modalidades» lingüísticas al aragonés y al catalán, exigiendo su protección y una actuación decidida de la Administración aragonesa.
Como profesores, profesoras, e investigadores e investigadoras de la Universidad de Zaragoza “nos vemos obligados a posicionarnos ante la afirmación del presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón”, manifestando que en Aragón “no se habla catalán”. Según estas declaraciones “la gente que vive en Fraga habla fragatino”, ya que las “modalidades lingüísticas propias” van “desde el cheso hasta el fragatino”.
Además, recuerdan que informaciones anteriores expresan la intención del Gobierno de Aragón “de intervenir en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua, creada por la Ley 3/2013 como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, y en cuya conformación participaron el Gobierno de Aragón, las Cortes de Aragón y la Universidad de Zaragoza.
En un manifiesto, abierto a la firma de más docentes, señalan que el catalán en Aragón recibe reconocimiento e interés por parte de la romanística internacional desde hace muchas décadas. Es materia docente en la Universidad de Zaragoza, está presente en los grados en Filología Hispánica, Estudios Clásicos y Estudios Ingleses, y mantiene un área propia en el Departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas. Respecto a la lengua aragonesa, para los Grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se oferta una mención en lengua aragonesa y esta Universidad pública ofrece el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa y una asignatura de Iniciación a la lengua aragonesa.
Recalcan que “además, diferentes investigadores de la Universidad de Zaragoza participan en diversos proyectos financiados a nivel estatal, que tienen entre su objeto de estudio tanto el catalán como el aragonés en Aragón, ya sea desde su perspectiva lingüística, histórica como social, y los resultados son motivo de publicación de monografías y artículos académicos en revistas de alto impacto internacional”.
“El aragonés y el catalán son parte de la vida cotidiana de la Universidad de Zaragoza, como lenguas de la plataforma virtual de gestión de la docencia (Moodle), motivo de cursos de verano, publicaciones de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza, etc”, detallan.
Por todo ello, y como docentes e investigadoras, consideran “que las afirmaciones de representantes públicos anteriormente mencionadas vulneran la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por el Estado español, ya que su Comité de Expertos ha explicitado en diferentes ocasiones, la última este mismo año, la necesidad de supervisar y velar por el cumplimiento de las obligaciones adquiridas por las autoridades españolas, mediante el reconocimiento y la protección del catalán y el aragonés en Aragón”.
Finalmente, exigen “el reconocimiento de la investigación desarrollada en Aragón sobre la diversidad lingüística propia, que se tenga en cuenta a la Universidad de Zaragoza en el desarrollo de políticas públicas que atañen a esta realidad, y a la Academia Aragonesa de la Lengua en el ámbito de su competencia, respetando su autonomía como institución y la independencia académica de sus miembros”.
Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.
Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.
Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven «la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües —continua l’escrit— avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent».
Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.
La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que «el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’Estatut».
Javier Hernández, al centre, amb els representants de les associacions. / El Justicia de Aragón
Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució «sigui especialment vigilant amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès».
El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mesures administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mesures legals per a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics, i assenyalà la conveniència que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.
Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.
Els membres de les associacions, durant la reunió. / Màrio Sasot
L’Academia inaugura la suya colección de publicacions con a edición d’a Ortografía de l’aragonés. Esta edición, que ha contau con a colaboración d’o Gubierno d’Aragón, replega lo texto d’a norma ortografica oficial pa la escritura de l’aragonés, aprebau lo pasau 3 d’abril per lo Pleno de l’AAL a propuesta de l’Instituto de l’Aragonés. La publicación dichital d’a Ortografía complementa la edición que l’Academia n’ha feito en paper, y que se meterá a disposición d’as institucions, bibliotecas y entidaz interesadas.
Lo volumen ye adedicau especialment a la memoria de l’historiador y escritor Ánchel Conte Cazcarro, primer director de l’Instituto de l’Aragonés y president d’a suya Comisión de Grafía. Ánchel pasó abant lo zaguer 22 de noviembre, mientres se yera aprestando la edición d’esta obra, d’a cual tan argüelloso se’n sentiba.
Reconeixia que a Aragó es parlen llengües diferents i que el català que es parla a la Franja pertany al patrimoni cultural d’Aragó
Estela Rius
Amb la posada en marxa dels ajuntaments democràtics el 1979, van ser moltes les reivindicacions socials que es van posar sobre la taula. A la Franja d’Aragó, una va ser la necessitat de reconeixement institucional del català que es parla als pobles d’aquest territori.
L’any 1983 es va obrir una finestra d’oportunitat a aquest reconeixement amb la victòria electoral del PSOE a les Corts d’Aragó. El govern autonòmic estava majoritàriament format per consellers vinguts del sector de l’antic Partit Socialista d’Aragó (PSA), amb una certa sensibilitat envers el tema de la llengua. No obstant això, va haver-hi una persona decisiva: el llavors conseller de Cultura del Govern d’Aragó, José Bada, veí de la localitat frangenca de Favara. Bada era una persona del territori que coneixia la situació, l’entenia i compartia la reivindicació que tenia bona part de la societat.
L’1 de febrer de 1984, es van reunir al castell de Mequinensa disset alcaldes progressistes de la zona catalanoparlant d’Aragó amb el conseller de Cultura per signar l’anomenada Declaració de Mequinensa. S’hi reconeixia que dintre d’Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó, rebutjant, per tant, la denominació despectiva de chapurreao i d’altres paregudes que s’utilitzen per denominar la nostra llengua.
Es declarava urgent incloure en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó la conservació i l’estudi de les modalitats lingüístiques de la comunitat. També desenvolupar accions per aconseguir la normalització plurilingüística d’Aragó i, en el cas de la llengua catalana, acceptar la norma de la gramàtica catalana, sense menyspreu de les particularitats lingüístiques de cada poble.
A més, es proposava accelerar les gestions davant del Ministeri d’Educació i Ciència perquè el català pogués ser ensenyat com a assignatura optativa a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja. També que la Universitat de Saragossa, dins dels seus plans d’estudis i d’investigació, es fes càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques d’Aragó. Per part de les institucions que subscrivien la declaració, es va manifestar el compromís de fomentar l’ús públic del català als pobles de la Franja, mitjançant accions com fer la retolació dels carrers i places bilingüe, utilitzar-lo en els mitjans de comunicació, etcètera.
Els signants de la Declaració de Mequinensa sabien de bon grau que no seria fàcil. És per això que calia apel·lar a tota la societat, ja que la integració cultural i política d’Aragó no seria possible sense que tots els aragonesos reconeguessin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja. Ho hem aconseguit al llarg d’aquests 40 anys? Estem en el bon camí, però encara falta molt per recórrer.
Consideran la medida como un ataque contra la cultura aragonesa y denuncian la politización de la lengua
29 de enero de 2024.- Aragón Existe rechaza la intención del Gobierno de Aragón de eliminar el reconocimiento del aragonés y catalán de Aragón como lenguas propias. Consideran que el cambio de la actual norma pretende dividir tratando los diferentes dialectos como lenguas separadas “Considerar que el aragonés que se habla en Ansó y Hecho son dos lenguas diferentes pero lo que se habla en Santander, Sevilla o México es la misma lengua es una ridiculez que solo busca la división para debilitar el uso de la lengua materna,” indica Raquel Marco, Secretaria de Organización de Aragón Existe.
La formación recuerda que hay miles y miles de aragoneses que tienen como lengua materna el aragonés y el catalán de Aragón; y que estas personas usan, en su día a día, tanto el castellano como el catalán de Aragón o el aragonés, sin ningún tipo de problema o conflicto lingüístico. Y también que muchos aragoneses que solo hablan castellano tienen numerosos prestamos de estas lenguas en su vocabulario. “La decisión de crear los términos LAPAO y LAPAPYP para referirse a nuestras lenguas fue algo que avergonzó a muchos aragoneses, repetir esta situación de inventarse acrónimos para no llamar las cosas por su nombre supondría una nueva vergüenza”, indica Raquel Marco.
Aragón Existe considera que el actual Gobierno PP-VOX-PAR debe cumplir con la legalidad vigente en materia lingüística recogida en el artículo 3 de la Constitución Española, en el artículo 7 del Estatuto de Autonomía y en la Carta Europea de las lenguas. Que debe facilitar y no imposibilitar que todos aquellos alumnos aragoneses que lo elijan, puedan estudiar estas lenguas que usan en sus familias y localidades, en aquellos centros educativos de Aragón donde se viene desarrollando esta enseñanza. Por cierto una tendencia creciente en los últimos años que indica el interés del territorio en sus propias lenguas y en transmitir a las siguientes generaciones la cultura de Aragón.
Aquest 1 de febrer es compleixen quaranta anys de la coneguda com a Declaració de Mequinensa. Es tracta del primer pas per a la normalització del català a la Franja de Ponent durant el període democràtic actual. Quatre dècades després, quin és l’estat de salut de la llengua en aquestes comarques? La despoblació, la manca d’ambició dels governs anteriors i l’actual executiu aragonès, integrat per PP i Vox, són obstacles a superar.
L’1 de febrer de 1984, els alcaldes de disset localitats de la Franja de Ponent es reunien al castell de Mequinensa (Baix Cinca) per a reivindicar la normalització del català en aquestes comarques inserides dins l’Administració autonòmica aragonesa. Han passat quaranta anys des d’aleshores i el català continua ben viu en aquestes localitats, tot i que també travessa dificultats. A banda dels obstacles demogràfics, com ara el de la despoblació, hi ha també la deixadesa de les administracions que hi ha hagut a l’Aragó durant el període autonòmic actual. Passivitat que ara es transforma en hostilitat amb el govern liderat per Jorge Azcón (PP) i que compta, també, amb la presència de Vox.
Malgrat aquesta situació política, i d’altres també ben adverses —sobretot la que es va viure durant la presidència de Luisa Fernanda Rudi, també del PP, que va governar amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR) entre 2011 i 2015—, el català sobreviu i mostra vitalitat. Tanmateix, les dades indiquen retrocessos preocupants.
Entre altres coses perquè la Franja, que actualment supera els 50.000 habitants, en comptava amb 85.000 a inicis del segle XX. Aquest canvi té conseqüències evidents en l’ús de la llengua. Segons estudis publicats per la Universitat de Saragossa, l’any 2004 el 73,6% dels habitants d’aquests territoris tenien el català com a llengua habitual. Deu anys més tard, el 2014, el percentatge era del 50,1%. Pel que fa al castellà, l’evolució és inversa: si el 2004 el 22,4% dels habitants de la Franja utilitzaven habitualment el castellà, el 2014 la proporció superava el 40%.
Natxo Sorolla es dedica a la recerca sociolingüística a la Universitat de Saragossa. Tot i que confirma que a la Franja la major part dels seus habitants són catalanoparlants —independentment de la seua llengua d’ús preferencial—, admet les dificultats que travessa la llengua en aquest territori. Les vincula, sobretot, als moviments migratoris, en tant que molta població jove “marxa fora de la Franja i hi venen persones que no tenen cap competència en català”. Això fa que la transmissió del català a l’escola siga més necessària que mai. Més fins i tot que fa quaranta anys, en l’època de la Declaració de Mequinensa, quan, segons Sorolla, l’escola era “un complement a la transmissió familiar”. “Ara l’escola és encara més determinant”, diu.
La Declaració de Mequinensa va servir per a implantar l’ensenyament del català a escoles i instituts de la Franja, tot i que de manera optativa per als alumnes. Aquesta voluntarietat no ha canviat en quaranta anys, però tampoc no ha impedit que la gran majoria de les famílies aposten perquè els seus fills l’aprenguen. Hèctor Moret, professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona i natural de Mequinensa, situa el percentatge d’alumnes que estudien el català en més del 90% a primària i una mica més baix —no massa— a secundària.
El percentatge d’alumnes que l’estudien i de centres educatius de la Franja que l’imparteixen s’ha anat incrementant amb el pas dels anys. “És una qüestió de perspectives”, indica Moret, que explica que l’ensenyament del català a l’Aragó està “molt lligat als estudis superiors o al futur laboral dels alumnes, atès que molts tenen la perspectiva de marxar a Lleida o a Barcelona”. Natxo Sorolla explica que el factor emocional també influeix en el moment que els pares i les mares vulguen que els seus fills aprenguen català. “És la nostra llengua i es normal aprendre-la”.
Aquestes xifres són encara més valuoses si es té en compte que aprendre català a les escoles no sempre és fàcil. D’una banda, els governs aragonesos sempre han subratllat intencionadament la voluntarietat de l’aprenentatge del català i mai no han tendit a promoure’n el coneixement. Alhora, Sorolla posa l’exemple singular de Vall-de-roures, capital del Matarranya, on l’ensenyament del català es fa fora de l’horari escolar i les famílies que volen que els seus fills l’aprenguen s’han d’organitzar per a recollir-los dels centres educatius, atès que els horaris dels autobusos no quadren amb els de les classes impartides fora de l’horari lectiu. Cal recordar, de fet, que bona part d’aquests centres són d’àmbit comarcal i acullen alumnes d’altres pobles, i que, per tant, el transport escolar els és fonamental.
Alhora, Moret també explica que la condició comarcal de molts d’aquests centres fa que alumnes de la Franja hagen d’anar a estudiar a localitats pròximes castellanoparlants que han demanat l’ensenyament del català a escoles i instituts. La petició ha sigut denegada per l’Administració autonòmica aragonesa.
Castell de Mequinensa
L’efecte PP-Vox
La importància de l’escola a l’hora de garantir l’ensenyament del català fa sospitar que el Govern actual de l’Aragó actuarà contra aquest àmbit en algun moment de la legislatura. L’esmentada Luisa Fernanda Rudi ja ho va fer contra la llengua, promovent la denominació anticientífica de LAPAO —llengua aragonesa pròpia de l’aragonès oriental— per a negar-ne la catalanitat, si bé l’ensenyament als centres educatius no es va veure afectat. Alhora, la reacció de la societat civil contra aquella decisió política va servir com a dic de contenció.
Però a ningú se li escapa que, a l’Aragó, l’anticatalanisme és un fenomen latent. Moret explica que a les àrees més poblades del territori, fonamentalment Saragossa, però també Osca, Terol o Calatayud, el castellà és la llengua consolidada i l’hostilitat es projecta, també, contra la llengua aragonesa. D’altra banda, les plataformes sorgides en contra de l’ensenyament del català o que fins i tot neguen l’existència d’aquesta llengua a l’Aragó han tingut influència mediàtica, però el seu missatge no ha funcionat a la Franja. I pel que fa al Govern autonòmic actual, aquest encara no ha actuat contra l’escola en català, però ja ha pres decisions contra les llengües no castellanes. En concret, l’executiu ha eliminat la Direcció General de Política Lingüística, i amb això ha desaparegut la partida adreçada a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua o a la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, adreçada a l’estudi de les llengües pròpies de l’Aragó.
Un cartell que reflecteix el topònim de la comarca de la Ribagorça és traduït al català.
De fet, en el context dels primers pressupostos aprovats per PP i Vox, en una esmena promoguda pel partit ultra —i acceptada pel PP— s’afirma que tant l’Acadèmia com la Càtedra citades “practican una tábula rasa en aras del adoctrinamiento identitario nacionalista aragonés”. I per això, indiquen, les quantitats adreçades aquests anys a sengles entitats acadèmiques aniran a parar al projecte “Aragón, Reino de la Luz”, que servirà “per a impulsar la restauració i la posada en valor de gran part del nombrós patrimoni artístic de la nostra comunitat autònoma (…) i consolidarà el coneixement històric de l’Aragó com a peça fonamental en el desenvolupament d’Espanya i d’Europa”.
Una descripció vaga d’un projecte indefinit que, tot fa pensar, serveix únicament com a excusa per a buidar de competències les entitats que treballen per la promoció del català i de l’aragonès. Entre altres coses perquè és més explícit el discurs anticatalà per part de PP i Vox a l’hora de justificar la retirada de partides pressupostàries a les entitats acadèmiques citades que a l’hora d’explicar el projecte “Aragón, Reino de la Luz””. De fet, a l’acord de govern entre ambdós partits es pot llegir que “vetllarem per la història i la cultura aragoneses, parts indissolubles de la història i de la cultura espanyola, davant les mentides i les manipulacions interessades del nacionalisme català excloent i expansionista”.
Malgrat aquesta hostilitat, Sorolla recorda que l’ensenyament de català a la Franja no es va veure afectat per les polítiques de Luisa Fernanda Rudi entre 2011 i 2015. Ara, en canvi, l’estabilitat del català a les aules és una incògnita. La setmana passada es va fer pública la intenció de PP i Vox d’eliminar el reconeixement del català i de l’aragonès com a llengües pròpies de l’Aragó per a reconèixer, a canvi, “les particularitats lingüístiques” d’aquest territori, entre les quals hi hauria el “fragatí”, un dels eufemismes emprats per a evitar dir “català” a la llengua catalana. Aquesta mesura ja la va prendre el govern de Rudi l’any 2013, amb la denominació esmentada de LAPAO, sense que l’escola quedara afectada. Ara, el desenllaç està per veure.
Abans, el vicepresident aragonès, Alejandro Nolasco, també conseller de Desenvolupament Territorial, Despoblament i Justícia i càrrec més destacat de Vox dins l’executiu, va negar que el català existira a l’Aragó. “Com a mínim ja no diuen que parlem LAPAO”, diu amb ironia José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí.
Panoràmica de Fraga
Nous reptes
Francesc Ricart és una de les persones que van fundar el Casal Jaume I a Fraga, que va tancar el 2010. En canvi, segons comenta, els socis que en formaven part continuen estant organitzats. Aquest activista expressa que el problema del català a l’Aragó és que ,“tot i haver-se respectat la Declaració de Mequinensa, aquesta no ha anat gaire lluny i en quaranta anys no hi ha gaire més”. Ricart critica que el català no haja deixat de ser optatiu a la Franja i que depenga de la decisió del claustre. Un altre activista per la llengua, el psicòleg Quim Gibert, critica que en aquestes quatre dècades la tasca de l’Administració “ha estat testimonial”.
Segons denuncia, les entitats locals de municipis com el de Fraga —l’únic que supera els 10.000 habitants a la Franja— imposen el castellà a l’hora de fer tràmits, així com ocorre en les entitats comarcals com la del Baix Cinca, en les provincials d’Osca o en les d’àmbit autonòmic, “institucions a les quals ens hem d’adreçar els fragatins per fer gestions”. Aquesta dinàmica, explica Gibert, es repeteix en altres municipis i comarques, malgrat que la Constitució espanyola —puntualitza el psicòleg— deixa clar que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. I malgrat que l’Estatut aragonès del 2007 s’expressa en termes similars i que el Butlletí Oficial de l’Aragó garanteix, al capítol I de la Llei 3/2013, “el dret dels parlants a l’ús” de les llengües de l’Aragó i “l’afavoriment de l’ús d’aquestes en les relacions amb les administracions públiques”. Gibert conclou que “en el decurs dels darrers lustres, és fàcilment verificable que es tracta de textos amb valor jurídic, però sense cap intenció d’aplicar-los”.
Hi coincideix, també, José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, que recorda que des de la Declaració de Mequinensa hi ha aspectes previstos en aquell document en els quals encara no s’ha avançat. Es refereix, per exemple, al de la retolació dels topònims en català o al del rebuig del terme despectiu chapurreau per a referir-se al català, que encara es continua utilitzant i que aquell 1984 ja es demanava excloure. Alhora, Noguero lamenta que el català encara no siga oficial a l’Aragó, tot i les successives reformes de l’Estatut.
Malgrat tot, aquest testimoni no és pessimista. “Durant la legislatura de Luisa Fernanda Rudi van intentar traure el català dels col·legis i dels instituts, però no se’n van sortir perquè les famílies no ho van permetre”, recorda. I apunta que si la tònica del Govern aragonès amb el català és d’hostilitat i de persecució, “ells aniran fent i nosaltres els respondrem en conseqüència. Ens tindran davant seu, com fins ara, i amb nosaltres enfront no han pogut fer el que volien”.
Bruselas, 31 ene (EFE).- El presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón, aseguró este miércoles que en su comunidad “no se habla catalán” y defendió los planes del Ejecutivo autonómico de retirar al aragonés y al catalán el reconocimiento oficial de lenguas propias de la región.
Azcón afirmó que los habitantes de la Franja, la zona oriental de Aragón que limita con Cataluña, no hablan catalán, sino “modalidades lingüísticas propias” y subrayó que “la gente que vive en Fraga (Huesca) habla fragatino”, dijo en declaraciones a la prensa durante su viaje oficial a Bruselas, tras reunirse con el vicepresidente de la Comisión Europea Margaritis Schinas.
El presidente aragonés remarcó que su Gobierno defenderá estas “modalidades lingüísticas propias”, que van “desde el cheso hasta el fragatino”, pero aseveró que no van a “normalizar” ni el aragonés ni el catalán, que “es una lengua que se habla en una comunidad autónoma vecina” y que, a su juicio, quieren “imponer” en Aragón.
“Si lo que alguien me pide a mí es que trague con lo que quieren los independentistas, no lo va a conseguir”, aseveró Azcón, cuyo Gobierno, formado en coalición con Vox, estudia eliminar el reconocimiento legal del que gozan el aragonés y el catalán en la región.
Contra la amnistía
Azcón, que entre hoy y mañana asistirá al pleno del Comité Europeo de las Regiones (CdR), también denunció los pactos del PSOE con Junts y la proposición de ley de amnistía, un tema que, según dijo a la prensa, habló con el vicepresidente Schinas durante su reunión de hoy en la sede de la Comisión Europea.
“En Europa también preocupa mucho lo que está ocurriendo en España. En Europa preocupa mucho que ahora los países de los que se duda de la calidad de la democracia sean Hungría y España, ya no lo es Polonia”, sostuvo el presidente aragonés.
En su opinión, el voto negativo que Junts emitió ayer contra el redactado actual de la ley de amnistía “fue una nueva humillación” y “un nuevo trágala” para el Gobierno de Pedro Sánchez.
Sobre el expresidente catalán y líder de Junts, Carles Puigdemont, Azcón advirtió de que “un chantajista nunca se conforma con un primer pago”, y por esta razón vaticinó que “habrá siguientes pagos”.
El presidente aragonés denunció que, con la actual correlación de fuerzas en el Congreso, hay “comunidades autónomas de primera y de segunda” e instó al PSOE de Aragón a “hacer una reflexión sobre hasta dónde están dispuestos a llegar y si merece la pena”. EFE
El titular de la cartera de Cultura defiende en el Congreso la pluralidad lingüística del país y carga contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox.
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, en la comisión del área celebrada en el Congreso de los Diputados
Europa Press
El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha apostado este lunes en el Congreso por la “urgente” necesidad de “proteger” dos “lenguas minoritarias” como son el aragonés y el asturiano. En su primera comparecencia en comisión, el dirigente de Sumar ha reivindicado la diversidad lingüística del país y ha anunciado una “estrategia conjunta” para trabajar con las comunidades en la defensa de este patrimonio. Además, ha cargado contra la “censura” de los gobiernos PP-Vox en casos como la cancelación del festival oscense de Periferias y ha desvelado que está en conversaciones con otros municipios para mantener vivo el certamen.
“El catalán, el gallego, el euskera y el castellano son la pluralidad lingüística en España, uno de los grandes patrimonios compartidos, y esa diversidad debe ser objeto de atención prioritaria”, ha subrayado Urtasun, que ha advertido de que “jamás se debe percibir como algo irrelevante y mucho menos como una amenaza”. En ese contexto, el ministro ha abogado por impulsar el aragonés y el asturiano, “dos lenguas cooficiales que están reconocidas por sus estatutos de autonomía y que deben ser protegidas”.
En este sentido, el ministro ha apostado por “mantener una relación fluida” con ambas academias de la lengua y por “trabajar para acordar con las autoridades autonómicas una estrategia conjunta de soporte y difusión y proyección de la diversidad cultural y lingüística de España, reconociendo aquellas instituciones que de manera especial velan por el mantenimiento de esta expresión de riqueza.
Respecto al festival Periferias, cancelado por el PP en el Ayuntamiento de Huesca por exigencia de Vox, el ministro ha manifestado que dicha decisión es una “vergüenza”, y ha acusado a ambos partidos conservadores de “censura”. Además, y a pregunta del portavoz de Sumar en la comisión de Cultura, el aragonés Jorge Pueyo, Urtasun ha desvelado que está “en diálogo” con varios ayuntamientos que quieren “mantener vivo” el certamen, elegido por el Observatorio Cultural de la Fundación Contemporánea como la mejor propuesta del año en la Comunidad.
“En la medida que podamos, el Ministerio colaborará para mantenerlo, estamos en ello”, ha apuntado.
El dia Europeu de les llengües volem rescatar aquestes declaracions de Jorge Azcón dimecres passat, exhibint el seu tradicional currículum de desconeixement i passivitat sobre la política aragonesa. Assegurant que mai cap partit no ha demanat parlar en aragonès a les Corts d’Aragó.
Després de la reunió amb el rei Felip VI a la Zarzuela, dimecres 20, va declarar que li cridava “poderosament” l’atenció que “mai no s’hauria demanat parlar en aragonès a les Corts d’Aragó” i ara ho fos “demandant des del Parlament d’Espanya”, en relació amb la demanda de Jorge Pueyo per Sumar Aragón. Veient que “mai cap formació no havia demanat modificar el Reglament -de la cambra aragonesa” per parlar en aragonès i ara estaven encantats de traduir-se a si mateixos al Congrés”.
Davant d’aquestes paraules, voldríem respondre que el seu propi partit (PP) el 2016 i el 2021 havien interromput el diputat de Podem (Nacho Escartín), dificultant la seva compareixença en aragonès i català, i denunciant la seva il·legalitat. A més, es va assegurar el 2017 que amb el nou reglament de les Corts mai no es pogués tornar a fer, tot i que CHA va demandar la seva inclusió.
Fins i tot el seu diputat Fernando Ledesma (PP) es va veure obligat en Ple de 2016 a intervenir en francès, com a contraposició a la intervenció en aragonès, i així exemplificar la suposada impossibilitat d’intercomprensió entre els parlamentaris, en parlar en una de les llengües pròpies d’Aragó.
Des d’Esfendemos as Luenguas volem denunciar que avui dia està prohibit l’ús de les llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català, al mateix Parlament aragonès, a causa del nou reglament de les Corts aprovat el 2017 per PP-C’s-PSOE-IU-Podemos.
