PP, Par y PSOE rechazan, durante la última sesión plenaria, una moción de CHA que insta a DGA a no eliminar la mención expresa al «aragonés y al catalán de Aragón»
La sesión plenaria contó con un nutrido número de oyentes./ L.C.
Polémica por la lengua durante la última sesión municipal que se celebró en Valderrobres. El rifirrafe se produjo durante el debate de una moción que el grupo municipal de Chunta Aragonesista presentó en el orden del día y que instaba al Gobierno de Aragón a mantener la redacción actual del artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés.
En dicho artículo 4 se recoge, expresamente, que «el aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón». Lo hicieron después de que el nuevo ejecutivo autonómico de PP-VOX anunciase, como parte de su acuerdo de gobierno, la futura modificación de este artículo.
La propuesta fue rechazada por el resto de grupos políticos (PP, PAR y PSOE). «Pedimos que se respete la denominación de chapurriau que el nombre que nosotros, nuestros padres, abuelos y antepasados siempre hemos utilizado. En el actual texto se dice directamente que es catalán de Aragón y no se respeta, como sí sucede en Baleares o en la Comunidad Valenciana, la denominación que se le da a lo que aquí se habla», explicó el alcalde Carlos Boné. El primer edil añadió que «si lo que persigue la Ley es la conservación de nuestro idioma, la mejor manera es denominarlo chapurriau«.
No obstante, la sesión contó con numerosos vecinos que asistieron como oyentes a la sesión plenaria precisamente al incluirse este punto. Por su parte desde CHA manifestaron su temor porque se «vulneren» los derechos lingüísticos de los hablantes y recordó la modificación de 2013 que se refería a ambas lenguas como LAPAO y LAPAPYP. «En los últimos años se ha dotado a las lenguas de protección institucional y visibilización que han supuesto una mejora notable en su estudio y un impulso a su difusión. Por ello instamos a que se mantenga el actual artículo 4», explicó Iñaki Belanche, portavoz de CHA.
Desde la formación aragonesista subrayaron que su intención es «instar» al ejecutivo a que no modifique la redacción del citado capítulo. Por su parte Boné subrayó que, a su juicio, «en ningún momento se plantea» regresar a las denominaciones de 2013. A este respecto, desde la Asociación Amics del Chapurriau, cuyos integrantes estuvieron presentes en la sesión plenaria, expresaron, se informó a través de un comunicado, su respaldo a la postura expresada durante el debate de la moción de los portavoces del Partido Popular y Partido Aragonés y apuntaron a que Chunta Aragonesista «se quedó sola» en la votación.
Hermanamiento con Lespignan
Otro de los asuntos que se aprobaron durante la última sesión plenaria hizo referencia al hermanamiento entre Valderrobres y el municipio francés de Lespignan, de algo más de 3.000 habitantes y que está situado en Occitania. Fue hace varios meses cuando los representantes municipales del municipio francés visitaron Valderrobres. «Somos dos pueblos con muchas similitudes, les encantó Valderrobres, su alcalde nos subrayó esa similitud y manifestó que nuestro municipio les enamoró y por ello hemos iniciado los trámites para hermanarnos», concluye Boné.
Esta manifestación coincide con el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
Cartel del acto conmemorativo del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza..
E.P.
La localidad zaragozana de Mequinenza conmemorará este sábado, en coincidencia con la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna, el 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza y acogerá además una concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón.
La declaración se firmó el 1 de febrero de 1984 por el que fuera consejero de Cultura del Gobierno de Aragón José Bada y el entonces alcalde anfitrión Sebastián Caballé, en un acto en el que participaron 17 primeros ediles y que sentó las bases del reconocimiento, dignificación y enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón.
En el documento se reconocía que, en Aragón, “se hablan diferentes lenguas y que la lengua catalana que se habla en la Franja Oriental pertenece al patrimonio cultural de Aragón” y sirvió, entre otras cuestiones, para impulsar la enseñanza del catalán en las aulas.
Desde el Ayuntamiento de Mequinenza se ha llegar esta invitación a los hablantes de las lenguas propias de Aragón y, por extensión, a toda la sociedad aragonesa en un momento en el que se vuelve a poner en duda el reconocimiento del catalán de Aragón y el aragonés, informa el consistorio mequinenzano.
Así, el sábado se ha programado un encuentro con entidades culturales que arrancará con la concentración en defensa de las lenguas propias de Aragón en la plaza del Ayuntamiento, y a continuación, a las 12.00 en la Sala Goya, tendrá lugar el acto de conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza.
En este acto habrá intervenciones, lectura de textos a cargo de del Grupo de Teatro Garbinada de la Asociación “La Dona”, manifiesto y la actuación de Júlia Cruz y Carla Azanuy, que podrá seguirse en directo por internet a través de los canales del Ayuntamiento de Mequinenza.
Para el Ayuntamiento, se repite una situación similar a la ocurrida en junio de 2013 con la aprobación de la Ley de Lenguas que estableció que las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón serían la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica (LAPAPYP) que motivó la segunda Declaración de Mequinenza.
Un documento firmado por 28 ayuntamientos, en esta ocasión con Magda Godia como anfitriona, en el que se denunciaba el ridículo de esa denominación, que “no tiene ningún fundamento científico ni académico”, y se pedía la derogación de la norma.
Alrededor de 250 investigadores y profesores de la Universidad de Zaragoza han firmado ya una declaración en la que defienden el reconocimiento e interés del catalán en Aragón y de la lengua aragonesa. Lo hacen tras las últimas afirmaciones del presidente Jorge Azcón, en las que señalaba – el pasado 31 de enero – que en Aragón “no se habla catalán”. Este próximo miércoles, día 21 de febrero, se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna.
Esta declaración académica recuerda que el catalán y el aragonés son materias docentes en varios grados de la propia Universidad de Zaragoza, y con investigadores que participan en proyectos financiados a nivel estatal.
En sus estudios, estos expertos analizan su perspectiva lingüística, histórica y social. A esto se suma los Cursos de Verano o las publicaciones de la propia editorial universitaria. Otras monografías y artículos académicos dan cuenta de estos estudios.
Uno de los impulsores de este manifiesto, el sociólogo Natxo Sorolla, remarca que “tanto el catalán como el aragonés forman parte de la docencia de la Universidad de Zaragoza, hay diferentes grupos de investigación y son lenguas que forman parte de la vida cotidiana, como la plataforma de gestión en línea se puede elegir tenerla en catalán o en aragonés”. Son dos lenguas que “no son ajenas a la comunidad académica”.
Recuerda Sorolla que “el conocimiento científico y académico que tenemos sobre estas lenguas las denomina históricamente como ‘catalán’ y ‘aragonés'”. Así, “estas afirmaciones sobre que no existe o no se habla en catalán en Aragón confrontarían con la realidad del mundo académico”.
En esta declaración añaden que negar esta realidad vulnera la Carta Europea de las Lenguas regionales o minoritarias y temen que el Gobierno de Aragón intervenga en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua.
Cabe recordar que el acuerdo de gobernabilidad PP – Vox, que facilitó que Jorge Azcón fuera proclamado presidente, incluye la revisión de la ley de uso, protección y promoción de las lenguas.
Programa del MAGAZIN del dissabte 24 de febrer de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
A les 11:15 parlarem amb Víctor Taberner Barriendos, concejal de cultura, esports i festes de l’Ajuntament de Favara del “I Concurs per a la Portada i Contraportada del llibre de Festes de Sant Roc 2024.
11:45-11:55.- Teatre radiofònic. El grup de teatre MAUSOLEO de Favara, presenta l’obra “LOS SORDOS”, d’autor anònim. Actrius: Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa i Pilar Vidal.
11:55- 12:30.- Àgora. “El dia internacional de: els llibres, la ràdio, la dona, els refugiats…” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona , Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Cicle sobre les drogues. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Pedro Martínez, naturalista.
13:25-13:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales.
13:40-14.- Entrevista al favarol Alejandro Villalba. Va estudiar CTA (Control i tecnología dels aliments). Actualment treballa a la industria del formatge “La Pardina”.
Participants: Víctor Taberner, Hortensia Carceller, Mª Carmen Aranda, Tere Costa, Pilar Vidal, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Luis Valén, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pedro Martínez, Michel Campanales, Alejandro Villalba, Marcos Calleja i Elías Satué
El Campus de Huesca –que acoge las enseñanzas de Lengua Aragonesa de la Universidad de Zaragoza- se une al Día Internacional de la Lengua Materna de la Unesco. Cada 21 de febrero se celebra esta jornada internacional impulsada por las naciones Unidas con el objetivo de sensibilizar sobre la necesidad de preservar el patrimonio lingüístico y cultural de la humanidad. “Educación multilingüe: un pilar del aprendizaje intergeneracional” es el lema de la edición de 2024.
Mesa redonda: “El aragonés, el marketing y el turismo. Reflexiones a partir del libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’ “
Ciclo del Día Internacional de la Lengua Materna en el Campus de Huesca
Actividad del programa en Dirección Comercial de la Facultad de Empresa y Gestión Pública
Facultad de Empresa y Gestión Pública de Huesca (plaza de la Constitución, 1)
21 de febrero, 9 horas
Con la participación de los profesores del Campus de Huesca de Unizar Pau Jordán (Marketing e Investigación de Mercados), Francho Nagore (Diploma en Filología Aragonesa y exdirector de las escuelas de Empresariales y de Turismo de Huesca) y Javier Martínez (Didácticas Específicas, y coautor del libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’); y la de Alberto Gracia (coautor del libro ‘Paisaje lingüístico aragonés’ y maestro)
Conferencia/presentación de libro: “A poesía en aragonés: Espiello de Zertezas”
Con Antonio Andreu, autor del libro; Paz Ríos Nasarre y Francho Nagore Laín, docentes del Diploma de Especialización en Filología Aragonesa del Campus de Huesca
Ciclo del Día Internacional de la Lengua Materna en el Campus de Huesca
Actividad del programa del Diploma de Especialización en Filología Aragonesa
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
21 de febrero a las 19:30
Presentación de los libros: Adaptación y pilotaje de la encuestra de usos lingüísticos de la Franja (català d´Aragó) al caso aragonés, de Antonio Eito Mateo y Chaime Marcuello Servos (Unizar); y El aprendizaje del aragonés en la vida adulta. Un estudio cualitativo sobre las representaciones del alumnado, de Iris Orosia Campos Bandrés, María Jesús Colón Castillo y Rosa Tabernero Sala (Campus de Huesca-Unizar)
Con los autores y José Domingo Dueñas, profesor del Campus de Huesca y director de la Cátedra Johan Ferrández D´Heredia de Lenguass Propias y Patrimonio Inmaterial de Aragón
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
26 de febrero, 19 h
Exposición: “Arias lingüisticas d’Aragón e de l’aragonés”
Autor: Francho Nagore Laín, profesor del Campus de Huesca
Facultad de Empresa y Gestión Pública de Huesca (plaza de la Constitución, 1)
Del 1 al 29 de febrero de 2024
Del 8 al 29 de febrero de 2024
Exposición: “O nuestro charrar / El nostre parlar”
Autoras: Iris Orosia Campos Bandrés y Delia Tello López
Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación de Huesca (calle Valentín Carderera,4)
Del 8 al 29 de febrero de 2024
Organiza: Campus de Huesca de la Universidad de Zaragoza (con la participación de Vicerrectorado, Diploma de Especialización en Filología Aragonesa, Cátedra Johan Ferrández d’Heredia,Facultad de Empresa y Gestión Pública, y Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación)
Entrevista a Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, ara que l’executiu format pel PP i Vox ataca el català a la Franja de Ponent
El president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, davant la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa.
Pere Millan
Albert Salamé (fotografies)
Quan fa quaranta anys de la històrica Declaració de Mequinensa, el govern de l’Aragó, format per PP i Vox, ha tornat a obrir la capsa de Pandora lingüística. I ha atacat frontalment el català. El 31 de gener, el president autonòmic, Jorge Azcón, va anar a Brussel·les a negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Va dir que a la Franja de Ponent s’hi parlaven “modalitats lingüístiques pròpies” i no una llengua que –a parer seu– s’hi vol imposar.
Setmanes abans, ja havia suprimit la Direcció General de Política Lingüística de l’executiu i havia eliminat el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a petició de la ultradreta. Per a explicar la situació, el president de l’acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, Javier Giralt, ens rep al despatx de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. És filòleg i expert en dialectologia i història de la llengua. Com a bon professor universitari, s’explica amb claredat i no defuig cap pregunta.
—Fa deu dies, el president Jorge Azcón va negar que a l’Aragó s’hi parlés català. Què en penseu com a director de l’institut que vetlla precisament pel català i com a president de l’acadèmia de la llengua? —El president del govern de l’Aragó s’equivoca. Totes les recerques sobre la literatura i les varietats dialectals de la Franja del 99% dels filòlegs i lingüistes, tant de l’àmbit catalanoparlant com romanístic, coincideixen a dir que a l’Aragó s’hi parla català. Hi ha hagut una evolució del partit cap al no-reconeixement de la catalanitat lingüística de la llengua que es parla a la Franja. Això no és nou. El 2011, que és quan el PP va fer la llei de llengües actual, ja deien que a l’Aragó no s’hi parlava català. Anys abans, havien aprovat la llei de patrimoni cultural aragonès, que especifica que tant l’aragonès com el català són llengües pròpies. Davant d’aquestes afirmacions, que no tenen cap base científica, l’única cosa que es pot dir és que és un error i que els interessos per a dir-ho no són ni lingüístics ni filològics. M’agradaria saber quins són els assessors del president Azcón a l’hora de fer aquesta afirmació. Ell no és filòleg ni lingüista; per tant, algú el deu haver assessorat per dir-ho.
—El govern de l’Aragó ha tancat la Direcció General de Política Lingüística. Temeu que també pugui tancar l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —No ho tinc clar. Una Direcció General de Política Lingüística depèn de la voluntat política del govern de torn. En canvi, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua existeix perquè ho diu la llei del 2013 que va aprovar el PP. Una altra cosa és l’estructura interna de l’acadèmia. Actualment té dos instituts: el de l’aragonès i el del català. Si decidim que a l’Aragó no s’hi parla català, no té sentit mantenir un institut i uns acadèmics adscrits al català. Aquest és el dubte que tenim. Per tant, no sabem quins canvis interns pot patir l’acadèmia i quin pot ser el futur de l’entitat.
—Com ho heu entomat, que el govern us hagi deixat sense finançament? —Inicialment, l’acadèmia tenia assignada una subvenció nominativa per part del govern de l’Aragó de 20.000 euros. Ara bé, per a cobrar-los, havíem de demanar un avançament de 10.000 euros i la resta demanar-la amb un crèdit. Això el primer any va funcionar. Vam poder-hi invertir 15.000 euros. El 2022, l’entitat bancària ja no ens va facilitar el préstec i vam haver de treballar amb 10.000 euros. El 2023, amb el nou govern, en un principi el pressupost incloïa una partida de 20.000 euros per a l’acadèmia, però una esmena de Vox la va fer retirar. Ara no tenim ni un duro assignat.
—Com us afecta el funcionament? —Podem continuar funcionant gràcies a la voluntat dels acadèmics de mantenir reunions de treball i de tirar endavant projectes que no suposen cap despesa de diners. És molt difícil, perquè hi ha iniciatives que han requerit diners per a posar-les en marxa i ara en necessitarien per a continuar. Com que tampoc no sabem en quin lloc quedarà l’acadèmia, som en una situació d’impàs.
—Quines tasques fa l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua? —Les tasques de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua són determinades per la llei de llengües del 2013, que actualment és vigent. Són vetllar per les dues llengües minoritàries que tenim a l’Aragó, l’aragonès i el català. Vetllar per l’ús en diversos àmbits de la societat, per la difusió en l’ensenyament i per normativitzar-les, és a dir, determinar quin és l’estàndard. En definitiva, el que fa qualsevol acadèmia, com la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans o la Real Academia de la Lengua.
—Les últimes dades de l’enquesta d’usos lingüístics indiquen que el català es va perdent entre els joves de la Franja. Un 68% dels més grans de seixanta-cinc anys el tenen com a llengua inicial, mentre que entre el jovent (15-29 anys) només és un 34%. Per què passa això? —La principal raó és l’arribada de gent no catalanoparlant a la Franja. És un fenomen que afecta tots els territoris de parla catalana. Els nouvinguts no parlen català, no l’aprenen i fan que la gent autòctona acabi parlant-hi en castellà. D’altra banda, es talla la transmissió intergeneracional de la llengua. És a dir, veiem pares catalanoparlants que ja no l’utilitzen amb els fills. Això afecta també l’ús habitual de la llengua per part dels joves. És comú que molts joves catalanoparlants no el facin servir per a comunicar-se amb els amics.
—Malgrat això, la Franja continua essent el territori de parla catalana amb un percentatge més alt de parlants. —No sé si actualment encara ho és. Diria que les coses han canviat. Cal tenir en compte que a la Franja el català s’ensenya com una assignatura optativa. En alguns llocs, fins i tot fora de l’horari lectiu. No tenim la situació de Catalunya, el País Valencià o les Illes, on hi ha un ensenyament com a llengua instrumental i en molts més àmbits. Aquí només tenim a Fraga un institut on es practica un ensenyament bilingüe. Això fa que a la resta de zones de parla catalana hi hagi un coneixement i una capacitat d’ús de la llengua més alts.
—Creu que hi ha el perill que aquesta estructura d’ensenyament desaparegui aquests mesos vinents? —L’experiència ens demostra que tant amb governs socialistes com populars l’ensenyament de la llengua catalana s’ha mantingut. Tinc la confiança que així serà, perquè la gent de la Franja té interès a aprendre-la. No tan sols perquè estan convençuts que és la llengua pròpia, sinó perquè és un instrument que els ajuda a trobar feina a Catalunya o al País Valencià.
—Tant en els governs anteriors del PP com en l’actual, hi ha hagut un esforç manifest per esborrar la paraula “català” de la vida pública. Aleshores, es va fer emprant mots com “chapurreau” o el LAPAO, i ara es parla de fragatí o maellà. D’on creieu que sorgeix això? —És evident que el terme “català” sempre ha fet nosa. És un nom que a l’Aragó no agrada, malgrat que en alguns moments semblava que aquest problema se superava. Persones pròximes al govern o al PP reconeixen que, si el nom fos un altre, no hi hauria cap problema amb la llengua. Si eliminem el concepte català, hem de denominar d’alguna manera aquestes llengües que es parlen. El que desprenen les paraules d’Azcón que mencionàveu abans és la idea que a l’Aragó tenim unes llengües i unes modalitats lingüístiques i que s’han de defensar. Quines llengües? No ho sabem. Si anem a les modalitats, citen el fragatí, el maellà i lliterà… Efectivament, això són modalitats. Però modalitats d’una llengua. I aquí no volen dir que és català, però no hi poden posar cap més nom. Hi ha molta gent que està convençuda que si parla fragatí també parla català. Aquest és el camí que hauria de seguir el govern. Volem defensar les modalitats? Sí. Però dins el marc d’una llengua reconeguda i històrica, que és el català. Com l’andalús ho és dins del castellà.
—En declaracions a Heraldo de Aragón, l’executiu PP-Vox ha atacat l’institut assegurant que hi ha el risc que a l’Aragó s’hi acabi parlant el “català de Barcelona” en lloc de la varietat lingüística pròpia de la zona. És un altre parany? —Podríem pensar que hi ha un gran desconeixement del govern, però al darrere d’aquestes declaracions hi ha una voluntat clara, que és evitar com sigui que s’identifiqui la llengua de la Franja amb el català i amb l’estàndard del català. Si una llengua s’ensenya a l’escola, se n’ha d’ensenyar la normativa, no les modalitats. La idea que tenen és que el català estàndard és el de Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans ha fet molta feina per crear un estàndard inclusiu i incloure-hi les varietats dialectals. En l’estàndard hi ha un munt d’elements fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que són propis del català occidental, que és on se situa el català de la Franja.
—Creieu que el català és en una situació d’emergència lingüística a la Franja? —Tenim uns polítics que volen esborrar-ne totalment la realitat lingüística. Ara hi ha un missatge negacionista i la gent se’l creu. Qui diu que parla català s’alia amb la política que es fa a Catalunya, és pancatalanista i defensa Puigdemont. S’embolica tot, perquè interessa embolicar-ho. Abans parlava del PP, però ara tenim Vox. Això sí que és una emergència, perquè insistiran constantment en el fet que cal eliminar tot el que faci olor de català. I el problema és que el PP necessita Vox i segurament li farà cas. Però no podran eliminar la llengua.
—Anar contra el català dóna vots en determinades zones de l’Aragó? —És claríssim. És un discurs molt interessat, però no tan sols del PP o Vox. El PSOE tampoc no s’ha caracteritzat per defensar obertament el català. L’ex-president Marcelino Iglesias, catalanoparlant de Bonansa (Ribagorça), va aprovar la llei de llengües d’aquella manera a final de legislatura, quan ja era clar que perdria les eleccions. Al president Javier Lambán no l’he sentit mai dir que a l’Aragó també tenim l’aragonès i el català. De fet, no es va dignar a rebre l’acadèmia en cap moment, malgrat que havia estat el seu govern que l’havia impulsada. Ningú no vol que l’identifiquin amb el que succeeix a l’altra banda de la frontera administrativa. Aquí a Saragossa és molt difícil d’entendre que a l’Aragó s’hi parla català.
—Ara fa quaranta anys de la Declaració de Mequinensa. Creieu que pot ser el moment d’impulsar-ne una altra? —Sé que han programat una reunió d’ajuntaments i associacions de defensa del català. És possible que hi hagi una tercera declaració, sobretot si el govern manté la idea d’eliminar el nom de “català”. Si s’impulsa, estarà molt bé, però ja sabem que servirà de ben poc, perquè la del 2013 tampoc no va servir de gran cosa. Malgrat això, és positiu que els ajuntaments, que són els implicats directament a la zona catalanoparlant, es manifestin i expliquin la realitat lingüística de la zona. Però si finalment l’Ajuntament de Mequinensa la promou, em fa la sensació que el suport serà ben mínim. Si mirem el color dels ajuntaments a la Franja, ara mateix, és ben blau. En alguns casos, fins i tot en col·laboració amb Vox.
—I en l’àmbit de l’acadèmia, quines accions teniu previstes per a respondre els atacs del govern a la llengua? —De moment, no n’hem pensat cap. Estem una mica a l’aguait de les decisions definitives que prengui el govern. Només sabem, per algunes converses, que volen mantenir una mena de relació d’assessorament. Però si la volen, l’han de respectar i assumir. Estem a l’expectativa.
—Per a la resta de territoris que parlen català, la Franja de Ponent és una gran desconeguda. Això és un problema també? —Crec que sí que hi ha consciència que a la Franja s’hi parla català. A Catalunya es coneix perfectament la Franja. Des del punt de vista del País Valencià, crec que el coneixement es limita més a la zona del Matarranya, per les relacions històriques que hi ha hagut. Això no vol dir que estiguem protegits, però sí que tenim aquest suport. El que no ens ajuda és que a Catalunya es digui com ha de ser la política lingüística a l’Aragó o es facin manifestacions sobre quina n’és la realitat lingüística. Això aquí no s’entén. Jo ho entenc, perquè si un territori catalanoparlant és atacat, qui l’ha de defensar? La resta de territoris on també es parla. També hi ha hagut polítics que han defensat que la Franja hauria de formar part de Catalunya per motius històrics. Això encara ajuda menys. Al contrari, desperta el discurs anticatalanista.
—Malgrat el context, aquests últims anys han sortit iniciatives positives per a la llengua com A escampar la boira, primer programa en aragonès i català d’Aragón TV, la televisió pública. Com s’explica? —Aquest programa es feia perquè hi ha hagut una voluntat política al darrere. És evident que hi havia sintonia entre la Direcció General de Política Lingüística i la televisió autonòmica. El presentador parlava aragonès i algun dels col·laboradors català. Així es posava de manifest la realitat lingüística existent. El programa funcionava sense cap problema i això era el més important: demostrar que no hi ha cap problema perquè cadascú parli la seva llengua i que hi ha una entesa perfecta.
—Ara mateix, en quina situació es troba l’aragonès? —Per desgràcia, la llengua aragonesa és en una situació molt complicada. No sabem quants parlants té, però sabem que van disminuint. La transmissió intergeneracional es va tallar fa molts anys. En aquest sentit, crec que és pràcticament irrecuperable.
—S’han pres mesures per a revertir-ho? —Els darrers anys, la Direcció General de Política Lingüística va fomentar una mica més l’ensenyament de l’aragonès. Per exemple, la Universitat de Saragossa va incorporar en el grau de magisteri una menció en aragonès, amb l’objectiu d’ampliar el nombre de mestres ben formats en la llengua. Això pot ajudar a fer que les classes d’aragonès continuïn i que els nens el puguin conèixer, entendre, llegir i parlar. Ara, recuperar-ne l’ús en tots els àmbits socials és molt difícil, per la impossibilitat de fer-lo servir fora de l’àmbit familiar o local. Això complica que pugui tenir una vida llarga. Tot i això, si s’ha mantingut des de l’edat mitjana, qui sap quants anys encara li poden quedar. Per una altra banda, el fet que no tingui un estàndard definit també en dificulta l’ensenyament.
Com a coordinador de la columna en català de “Lo Cresol” afirmo amb tota rotunditat que mai, des del quatre de febrer del 2006, data de començament de la columna, cap dels dos directors –Juanjo Francisco i Chema Lopez Juderías– ens donaren cap indicació sobre el contingut de les columnes setmanals. Continuar llegint… Carta oberta dels treballadors del Diario de Teruel | Lo Finestró
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000
Representantes de las cuatro asociaciones, entre ellas Associació Cultural del Matarranya, durante la presentación del informe./L.C.
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón- lenguas propias de la Comunidad según la legislación vigente con casi 50 años de historia-, han presentado al lugarteniente del Justicia de Aragón, Javier Hernández, sendos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza sobre la adscripción de las distintas variedades dialectales al aragonés o al catalán de Aragón, así como las zonas en que se hablan.
Asimismo, han presentado una queja sobre la «desprotección legal» en que quedarán estas lenguas si se suprimen sus nombres de la Ley de Patrimonio Cultural. Consideran que en tal supuesto se infringe la normativa estatal e internacional, especialmente la Carta Europea de las lenguas que obliga a todas las administraciones públicas, siendo la cuarta competencia exclusiva de la Comunidad Autónoma según el Estatuto de Autonomía.
Por otro lado, subrayan en su queja «la omisión de las competencias concretas» en materia de lenguas en el decreto que regula las otorgadas a la de la Dirección General de Patrimonio, donde aparece como una «cuestión colateral».
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas a través de Change.org que ya ha superado las 4.000.
En la reunión agradecieron al Lugarteniente la sensibilidad de la institución de El Justicia para con la pluralidad lingüística, desde el año 1993 en que el entonces Justicia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en el que sentaba sin ningún género de dudas la adscripción de nuestras «modalidades» lingüísticas al aragonés y al catalán, exigiendo su protección y una actuación decidida de la Administración aragonesa.
Como profesores, profesoras, e investigadores e investigadoras de la Universidad de Zaragoza “nos vemos obligados a posicionarnos ante la afirmación del presidente del Gobierno de Aragón, Jorge Azcón”, manifestando que en Aragón “no se habla catalán”. Según estas declaraciones “la gente que vive en Fraga habla fragatino”, ya que las “modalidades lingüísticas propias” van “desde el cheso hasta el fragatino”.
Además, recuerdan que informaciones anteriores expresan la intención del Gobierno de Aragón “de intervenir en la independencia de la Academia Aragonesa de la Lengua, creada por la Ley 3/2013 como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, y en cuya conformación participaron el Gobierno de Aragón, las Cortes de Aragón y la Universidad de Zaragoza.
En un manifiesto, abierto a la firma de más docentes, señalan que el catalán en Aragón recibe reconocimiento e interés por parte de la romanística internacional desde hace muchas décadas. Es materia docente en la Universidad de Zaragoza, está presente en los grados en Filología Hispánica, Estudios Clásicos y Estudios Ingleses, y mantiene un área propia en el Departamento de Lingüística y Literaturas Hispánicas. Respecto a la lengua aragonesa, para los Grados de Magisterio en Educación Infantil y en Educación Primaria se oferta una mención en lengua aragonesa y esta Universidad pública ofrece el Diploma de Especialización en Filología Aragonesa y una asignatura de Iniciación a la lengua aragonesa.
Recalcan que “además, diferentes investigadores de la Universidad de Zaragoza participan en diversos proyectos financiados a nivel estatal, que tienen entre su objeto de estudio tanto el catalán como el aragonés en Aragón, ya sea desde su perspectiva lingüística, histórica como social, y los resultados son motivo de publicación de monografías y artículos académicos en revistas de alto impacto internacional”.
“El aragonés y el catalán son parte de la vida cotidiana de la Universidad de Zaragoza, como lenguas de la plataforma virtual de gestión de la docencia (Moodle), motivo de cursos de verano, publicaciones de la editorial Prensas de la Universidad de Zaragoza, etc”, detallan.
Por todo ello, y como docentes e investigadoras, consideran “que las afirmaciones de representantes públicos anteriormente mencionadas vulneran la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por el Estado español, ya que su Comité de Expertos ha explicitado en diferentes ocasiones, la última este mismo año, la necesidad de supervisar y velar por el cumplimiento de las obligaciones adquiridas por las autoridades españolas, mediante el reconocimiento y la protección del catalán y el aragonés en Aragón”.
Finalmente, exigen “el reconocimiento de la investigación desarrollada en Aragón sobre la diversidad lingüística propia, que se tenga en cuenta a la Universidad de Zaragoza en el desarrollo de políticas públicas que atañen a esta realidad, y a la Academia Aragonesa de la Lengua en el ámbito de su competencia, respetando su autonomía como institución y la independencia académica de sus miembros”.
Aquest matí ha tingut lloc al palau d’Armijo, seu del Justícia d’Aragó una entrevista entre sis representants de diferents associacions de l’aragonès i el català a l’Aragó i el lloctinent del Justícia d’Aragó, Javier Hernández.
Per part de les associacions culturals hi assistiren Víctor Juan Borroy, José Ignacio López Susín, Julia Ara Oliván, Chusé Inazio Nabarro, Màrio Sasot Escuer i Tomàs Bosque Peñarroya, els quals representaven a les entitats Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d’a Fabla Aragonesa, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Associació Cultural del Matarranya, respectivament.
Els esmentats representants van lliurar al delegat del Justícia un breu escrit on manifestaven «la seua profunda preocupació, davant les notícies aparegudes en diferents mitjans de comunicació i havent escoltat les declaracions del president del govern aragonès envers la desaparició de la protecció de l’Aragonès i el Català parlat a l’Aragó, llengües —continua l’escrit— avui minoritàries i parlades en el nostre territori des de la seua constitució com a regne independent».
Junt amb aquesta mena de sol·licitud d’empara, els membres assistents a la reunió van fer entrega al representant del Justícia d’un informe de la Universitat de Saragossa, coordinat pels professors titulars de Filologia Catalana i Filologia Espanyola respectivament, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, on es delimita territorialment les zones d’aquesta comunitat on es parlen aquestes dues llengües.
La carta al Justícia conclou amb un paràgraf on es fa palès que «el Justícia d’ Aragó és la Institució que té com a missió, la protecció i la defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives reconegudes a l’Estatut, la tutela de l’ordenament jurídic aragonès, vetllant per la seua defensa y aplicació, y la defensa de l’Estatut».
Javier Hernández, al centre, amb els representants de les associacions. / El Justicia de Aragón
Les entitats signants, finalment, demanen que aquesta institució «sigui especialment vigilant amb les actuacions del Govern d’Aragó en aquesta matèria perquè no deixi sense efecte legal la protecció a la qual aquestes llengües tenen dret en el nostre ordenament jurídic actual, tal com disposa la Constitució Espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès».
El Lloctinent Javier Hernández, rebé els representants saludant-los en català i mostrant-los la seua cordialitat i empatia. Hernández manifestà que tot i que el govern d’Aragó pot emprendre mesures administratives i polítiques de manera sobirana, els ciutadans i les entitats que els representen poden emprendre mesures legals per a salvaguardar els seus drets, en aquest cas els lingüístics, i assenyalà la conveniència que siguen els professionals de la matèria els que diguen quines llengües es parlen a l’Aragó i com es poden preservar, potenciar i protegir millor.
Finalment es va acordar que les mateixes associacions signants de l’escrit eleven una queixa formal pel fet que en el Departament de Presidència i Cultura, al qual pertany la Direcció General de Patrimoni, no apareix la competència en les Llengües Pròpies d’Aragó. Tan sol es fa una genèrica al·lusió a les llengües però no hi ha cap referència a les competències o tasques que ha de desenvolupar aquesta Direcció General en l’àmbit lingüístic.
Els membres de les associacions, durant la reunió. / Màrio Sasot
L’Academia inaugura la suya colección de publicacions con a edición d’a Ortografía de l’aragonés. Esta edición, que ha contau con a colaboración d’o Gubierno d’Aragón, replega lo texto d’a norma ortografica oficial pa la escritura de l’aragonés, aprebau lo pasau 3 d’abril per lo Pleno de l’AAL a propuesta de l’Instituto de l’Aragonés. La publicación dichital d’a Ortografía complementa la edición que l’Academia n’ha feito en paper, y que se meterá a disposición d’as institucions, bibliotecas y entidaz interesadas.
Lo volumen ye adedicau especialment a la memoria de l’historiador y escritor Ánchel Conte Cazcarro, primer director de l’Instituto de l’Aragonés y president d’a suya Comisión de Grafía. Ánchel pasó abant lo zaguer 22 de noviembre, mientres se yera aprestando la edición d’esta obra, d’a cual tan argüelloso se’n sentiba.
Reconeixia que a Aragó es parlen llengües diferents i que el català que es parla a la Franja pertany al patrimoni cultural d’Aragó
Estela Rius
Amb la posada en marxa dels ajuntaments democràtics el 1979, van ser moltes les reivindicacions socials que es van posar sobre la taula. A la Franja d’Aragó, una va ser la necessitat de reconeixement institucional del català que es parla als pobles d’aquest territori.
L’any 1983 es va obrir una finestra d’oportunitat a aquest reconeixement amb la victòria electoral del PSOE a les Corts d’Aragó. El govern autonòmic estava majoritàriament format per consellers vinguts del sector de l’antic Partit Socialista d’Aragó (PSA), amb una certa sensibilitat envers el tema de la llengua. No obstant això, va haver-hi una persona decisiva: el llavors conseller de Cultura del Govern d’Aragó, José Bada, veí de la localitat frangenca de Favara. Bada era una persona del territori que coneixia la situació, l’entenia i compartia la reivindicació que tenia bona part de la societat.
L’1 de febrer de 1984, es van reunir al castell de Mequinensa disset alcaldes progressistes de la zona catalanoparlant d’Aragó amb el conseller de Cultura per signar l’anomenada Declaració de Mequinensa. S’hi reconeixia que dintre d’Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que es parla a la Franja Oriental pertany al patrimoni cultural d’Aragó, rebutjant, per tant, la denominació despectiva de chapurreao i d’altres paregudes que s’utilitzen per denominar la nostra llengua.
Es declarava urgent incloure en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó la conservació i l’estudi de les modalitats lingüístiques de la comunitat. També desenvolupar accions per aconseguir la normalització plurilingüística d’Aragó i, en el cas de la llengua catalana, acceptar la norma de la gramàtica catalana, sense menyspreu de les particularitats lingüístiques de cada poble.
A més, es proposava accelerar les gestions davant del Ministeri d’Educació i Ciència perquè el català pogués ser ensenyat com a assignatura optativa a les escoles i centres d’ensenyament dels municipis de la Franja. També que la Universitat de Saragossa, dins dels seus plans d’estudis i d’investigació, es fes càrrec de les necessitats culturals i lingüístiques d’Aragó. Per part de les institucions que subscrivien la declaració, es va manifestar el compromís de fomentar l’ús públic del català als pobles de la Franja, mitjançant accions com fer la retolació dels carrers i places bilingüe, utilitzar-lo en els mitjans de comunicació, etcètera.
Els signants de la Declaració de Mequinensa sabien de bon grau que no seria fàcil. És per això que calia apel·lar a tota la societat, ja que la integració cultural i política d’Aragó no seria possible sense que tots els aragonesos reconeguessin com a pròpia la riquesa cultural i lingüística de la Franja. Ho hem aconseguit al llarg d’aquests 40 anys? Estem en el bon camí, però encara falta molt per recórrer.
![Cartel del acto conmemorativo del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza...AYUNTAMIENTO...20/02/2024 [[[EP]]]](https://www.lafranja.net/wp-content/uploads/2024/02/zaragoza-convocada-este-sabado-la-celebracion-del-40-aniversario-de-la-declaracion-de-mequinenza.jpeg)
