Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 182 • 15 d’agost de 2022

Elena Guiu triomfa al Mundial Sub-20 de Colòmbia

// Rosa Arqué

L’atleta Elena Guiu ha fet història després de disputar la final dels 100 metres en el Mundial Sub-20 a Cali, Colòmbia. La jove de Vilella de Cinca, va finalitzar en vuitena posició amb un temps d’11.52 i s’ha convertit en la primera espanyola que corre una final en aquesta modalitat en qualsevol categoria mundialista. Un resultat que, a més, la col·loca entre les vuit millors dones velocistes Sub-20 del món.

Llegir-ne més.

El MIFF dona a conèixer la selecció oficial de finalistes

// Redacció

El Festival Internacional de Cinema de Mequinensa (MIFF-Mequinenza International Film Festival), que se celebra del 2 al 4 de setembre a la Sala Goya de la localitat, ha fet pública la selecció oficial dels projectes que es veuran enguany al festival. Dels 4.118 curtmetratges a concurs, xifra rècord en la història del Certamen, se n’han seleccionat  22 de 12 nacionalitats, 5 d’ells aragonesos, que competiran pels premis en metàl·lic a millor ficció, millor documental, millor animació i panorama aragonès. Als curtmetratges finalistes, cal afegir-hi altres 19 produccions que s’incorporen fora de concurs i que fan part de la secció videoclips, una secció que es recupera enguany i que es programarà com una sessió de nit “a la fresca”.

Llegir-ne més.

Fadi, la Stephany i els viatges de tornada*

// María Dolores Gimeno

A un taulell informatiu del Centre de Salut, enmig de les campanyes de prevenció s’obrie pas un dibuix d’agraïment a tot lo personal sanitari per la seua actuació durant la pandèmia de la covid. L’havie escrit Fadi, un xiquet de la comunitat paquistanesa de la vila, en un català tan perfecte com les seues intencions, fruit sense dubte de les classes optatives de català a l’escola local. Voluntat de saber més o d’integrar-se millor?

Llegir-ne més.

Los incendis de fa seixanta anys*

// Tomàs Bosque

Sempre hi ha hagut incendis als pobles, sigue a les cases, per les afores o als  toçals. Però en aquells anys, entre el bestià que no deixava mata verda por on passava, els focs de les llars, los forns del pa, de fer calçina, les telleries, los formiguers que es feien als camps abans de que dugueren a la Cooperativa superfosfat i amoníac, i els efectes que duraven de les amples roturacions del temps de la República… estava descartat lo perill de grans incendis. Encara que sempre n’hi havie algú que, al temps de la calor, encenia  foc per cremar broça als camps i en més d’una ocasió se li escapava  i cremava algun tros de barranc.

Llegir-ne més.

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Llegir-ne més.

De créixer, anava la cosa*

// Jordi Marín Monfort

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

Llegir-ne més.

Clavegueram i totalitarisme mediàtic*

Els vergonyosos àudios de Ferreras-Villarejo han estat la gota que ha curullat la tassa. Fins quan haurem de suportar aquesta persecució-inquisició mediàtica contra alguns dels partits polítics legals? Tan se me’n fot Mediaset com Atresmedia, amos de les grans televisions privades, als que hem d’afegir les cavernes habituals de l’extrema dreta, encapçalades per la COPE (en part finançada per l’Estat). Dos tendències polítiques són perseguides de manera inquisitorial: independentistes (sobretot catalans, però també els bascos) i tot el que hi ha a l’esquerra del PSOE.

Llegir-ne més.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 181 • 6 d’agost de 2022

Curs d’estiu de la UNIZAR sobre fonètica històrica

// Carme Messeguer

Un estiu més, les aules de la Residència universitària de Jaca han acollit els “cursos extraordinaris” de la Universitat de Saragossa, entre els quals el titulat «Fonética histórica comparada de las lenguas iberorrománicas», patrocinat per la càtedra Johan Ferrández d’Heredia i coordinat pels professors Francho Nagore i Javier Giralt, que es va desenvolupar entre el 14 i el 15 de juliol.

Llegir-ne més.

L’Ebrefolk canta i balla a Pena-roja

// C. M. Z.

L’Ebrefolk, «campus de música i ball populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord valencià», en la seua 10a edició, ha fet estada, per segona ocasió, a Pena-roja. Després de passar per La Jana (al Baix Maestrat, País valencià) i abans de fer cap a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, a Catalunya), on té la seu principal, el diumenge 3 de juliol l’Ebrefolk va portar sons i ritmes tradicionals a la vila de Pena-roja, on va aplegar mestres i entusiastes de tota la redolada.

Llegir-ne més.

Les edicions en català de Terol*

// María Dolores Gimeno Puyol

L’Instituto d’Estudios Turolenses (IET) és una veterana institució, fundada l’any 1948, que depèn de la Diputació de Terol. Des dels seus inicis ve realitzant una tasca cultural intensa i eficient en diversos sentits: lo foment de la recerca amb ajuts a investigadors i institucions, la promoció de publicacions (en col·leccions, revistes o obres singulars) i la divulgació a través de conferències, presentacions i exposicions. En definitiva, tracta de combinar el rigor científic i la seua difusió entre un públic ampli, en especial a la seua zona territorial d’actuació.

Llegir-ne més.

De créixer, anava la cosa*

// Jordi Marín Monfort

Vivim temps convulsos i no només per allò que ens amollen a tort i a dret pels mitjans, que si la guerra a Ucraïna, que si l’enèsima variant del virus de la Covid-19, que si la inflació… notícies totes que, més enllà del dolor que causen a tothom que ho pateix en primera instància, no són més que símptomes d’una situació global molt més greu i que fa de mal veure, de mal comunicar i de mal pair.

Llegir-ne més.

Cors blindats*

// Luismi Agud

Fa cinquanta anys, lo món respirave tranquil: los mitjans de comunicació anunciaven que per fi havie conclòs la guerra de Vietnam.

Vietnam estave en guerra des de 1940, quan los japonesos van conquerir el que, per aquell temps, ere colònia francesa. Després que caigueren les dos bombes de la vergonya, França va intentar recuperar lo territori perdut, però l’oposició de la població va ser tal, que es va vore obligada a firmar una vergonyosa pau el 1954.

Llegir-ne més.

«Ucraïna, aparta, que em pansiràs!»*

// Natxo Sorolla

Un paio gord, oliós, enorme, en xandall, i una barra grossa de pa davall lo braç. Al costat d’una xica primeta, escarransida. Compartixen un espai doble d’aquells grans al metro. Però ell ocupe quasi tot lo seient, i des de dalt, se la mire desafiant. Ella està pràcticament empastrada a les barres, donant l’esquena i evitant lo contacte visual. Ell li solte «xaica, aparta, que em pansiràs!». És una tira còmica que il·lustre el conflicte de llengües a Ucraïna.

Perquè per a entendre el percal, cal entendre el conflicte lingüístic. L’ucraïnès i el rus son dos llengües eslaves tan emparentades que se disputen lo seu origen en los mateixos escrits antics en «eslau oriental». I molts dels grans escriptors russos son d’origen ucraïnès. Perquè el rus sempre ha anat lligat en lo prestigi i el poder, del tsar, o del soviet, però l’ucraïnès és una llengua històricament minoritzada. Situacions que ja coneixem per aquí. Però Ucraïna, com a entitat, és ben real: esta república que, juntament en la de Rússia i dos més, són les fundadores de la Unió Soviètica. D’igual a igual.

Llegir-ne més.