Source: Les notícies de Temps de Franja 182
|
Source: Les notícies de Temps de Franja 181
|
Mare de la Font, / que has vist tantes guerres, / Mare de la Font, / escolta’m si vols. / Guarda-mos la sort / de que guanyem ara, / que si sem vençuts / ho perdríem tot. / Queda’t de bon cor / al costat dels nostres. / Planes i montanyes / lo secret tindran.
Fes que plogue molt / quan vinguen los guàrdies. / Caigue l’aigua a tolls / i engànyon camins. / Dis-los que se’n vagen / a prendre bandits, / que nantros no sem / de ningú enemics. / Que prenguen als roïns / matadors del poble / quan l’omplin de sang / per mantin’-se rics.
Continuar llegint: Mare de la font, cançó de maquis | Viles i Gents
No n’estic segur de que aquests jocs olímpics arribin a fer-se a Catalunya o a Catalunya i Aragó. També tinc els meus dubtes si, en cas de celebrar-se, aportarien tants i tants beneficis com expliquen els partidaris. Hem costa prendre partit a favor o en contra. En qualsevol cas, en aquest moment, vull fer palesa la meua indignació envers les paraules del president d’Aragó, Sr. Lambán, quan va dir: “Amb aquesta candidatura es pretenia que l’independentisme català tornés a la cleda (redil) constitucional, com a mitjà d’implicar-los en un projecte d’Estat. I Aragó es prestava encantat a aquesta operació”. Quina altivesa la el Sr. Lambán! El 52 per cent dels catans són com ovelles, oi? Continuar llegint… Jocs Olímpics d’hivern 2030 | Viles i Gents
a fa uns anys que el mes de juny se pinte amb els colors de la bandera LGTBIQ+ de principi a fi. Les agendes s’omplen d’activitats dissidents que mos apropen a eixa cultura transgressora i no-normativa, fet que, personalment, me semble extremadament interessant i necessari, més en un món que mos obligue a encaixar des del dia que naixem. Així que si, celebro molt, el mes de juny. Allò que no celebro tant, però, és l’allau de banderetes de colors que es fiquen tantes empreses aprofitant l’avinentesa per “pujar-se al carro” (igual que fan amb el 8 de març, per cert) i ocupant els espais que no són seus. Continuar llegint: Orgulloses | Viles i Gents
El culte als avantpassats és una constant de les cultures humanes, i pot anar, posem, des d’un nom mig il·legible en un fossar embardissat a la magnificència de les piràmides egípcies. Xina va fer del culte als avantpassats durant segles un succedani de religió al costat d’un budisme molt aigualit i dels elitismes confucians i taoistes. En les nostres cultures peregrinem a les tombes dels grans noms de les arts i de la política a corrua feta: a la tomba de n’Antonio Machado, o a la d’en Pompeu Fabra, ambdues a la Catalunya Nord –a la primera, com potser recordareu, no fa pas gaire hi va anar el Cap del Govern Espanyol, en Pedro Sánchez; a la segona no, és clar. I s’hi segueix anant, a totes dues, i a la d’en Shakespeare, en Goethe, en Schiller, … Continuar llegint: Avantpassats | Viles i Gents
Una informació corre pels mitjans de comunicació aragonesos en esta primavera calorosa. La Policia Local d’Osca troba una serp -«culebra de escalera», més concretament- a un jardí. Pocs dies després, una altra notícia s’escampa pels mateixos mitjans. Els bombers de Terol capturen una altra serp -també una «culebra»- que estava amagada davall d’un vehicle aparcat als afores de la ciutat. Les serps d’estiu han arribat una mica anticipades, enguany. Continuar llegint: Serp d’estiu | Viles i Gents
Només fa uns mesos que la NATO sobrevivia en estat comatós. Ara, aprofitant la invasió d’Ucraïna, ha pres remetuda i s’ha reviscolat meteòricament. Aquesta organització ha anat fent una política de encalçament i provocació a Rússia, que finalment ha fet l’efecte buscat: aconseguir que l’imperialista i ultranacionalista Putin esdevingués un enemic global que donés sentit als objectius militars i econòmics dels USA. Perquè la NATO no és més que la prolongació del exèrcit USA a Europa. Ara tots som uns contra Rússia (incloent-hi les tradicionalment neutrals Suècia i Finlàndia) i tot el que és bo per als USA, és bo per l’Europa, i al contrari. Continuar llegint: NATO sí | Viles i Gents
Amb la necessitat d’actuar contra la despoblació, la Diputació Provincial de Terol acaba de presentar un “Pla d’oportunitat”, que executarà la seua Oficina tècnica de gestió del turisme. Lo punt de partida és un estudi previ titulat “AvanZZa Rural”, que es començarà a aplicar el pròxim mes de setembre amb una sèrie d’accions comarcals entre diferents actors del territori. Per un costat, s’han anunciat trobades entre representants de les administracions locals, les entitats socials i empresaris; per l’altre… Continuar llegint: “VenTe”, o l’acció contra despoblació més jove | Viles i Gents
Encara no estàvem a mitat mes de juny i ja vam tindre la primera onada de calor, no de l’estiu, de la primavera! Fee mesos que no havie plogut i estave tot sec. Lo terreno estave al punt per la temuda temporada del foc. Ficaves les notícies i fee fredat saber la cantidat d’incendis simultanis que arrasaven lo territori, i ja no dic veure-ho en primera persona: Nonasp, 2.400 hectàrees cremades; Vallde- roures, 30 ha; Corbera d’Ebre, 400 ha; Artesa de Segre, 2.700 ha… per anomenar sol alguns dels que teníem més a prop. Continuar llegint: L’epidèmia del foc | Viles i Gents
Fa una calor abrusadora. Vora meu, corre l’aigua que llisca, vigorosa, entre roques arrodonides d’aparença granítica. La vegetació és impenetrable. Enllà les capçades, els cims apareixen vellutats d’herbeta bruna, i més amunt, el cel. Suposo que l’hivern els deu cobrir de neu. Ara mateix, però, la paraula ‘neu’ és una quimera. Continuar llegint: A l’ombra de Gredos | Viles i Gents
Francho Nagore: Remera os tiempos zereños / en que charrar aragonés yera un delito,[1]
Chabier Tomás: A luenga ye a mía nazión / que me dixen de fateras[2]
***
Tu padre suelta cada parrafada sentit per mi a Castelserás el març del 2004.
Allí [Bestué] hablan todavía muy mal, ¡Malismo! sentit per mi a Sercué el setembre del 2006.
Nantros parlem molt mal, però a … encar parlen més mal que nantros sentit per mi a la Codonyera el març del 1967.
// Artur Quintana i Font
A l’Aragó s’hi parlen tres llengües: l’aragonès i el català des dels orígens, i el castellà des del segle XV. A totes elles hi ha diglòssia, amb una llengua alta: el castellà, i dues llengües baixes: l’aragonès i el català. Oficialment des de l’abolició dels Furs el 1704, i realment des de bastant abans,[3] el castellà hi discrimina, fortament i eficaç, no solament l’aragonès i el català, limitant-ne l’ús a l’oralitat, i encara, sinó també els propis parlants quan fan servir romanalles aragoneses o catalanes en llur castellà, tal com evidencia la primera citació meua que encapçala aquest article. Malgrat que la Constitució Espanyola del 1978, actualment vigent, declarés a l’article 3.2. que Las demàs lenguas españolas serán también oficiales de acuerdo con sus estatutos l’aragonès i el català no ho són, ni tampoc hi ha mostres d’especial respecte i protecció de la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques tal com s’hauria de fer d’acord amb l’article 3.3. de la Constitució esmentada. En el dia a dia els parlants d’aragonès i de català —els de les llengües aragoneses baixes— han de suportar tota mena de discriminació per part dels parlants de castellà —els de la llengua aragonesa alta-, una discriminació caracteritzada pel negacionisme omnipresent amanit amb recaragolades calumnies i avoleses d’investigadors,[4] polítics,[5] de la judicatura,[6] de l’escola,[7] dels mitjans[8] i de diversos col·lectius —FACAO[9], No hablamos catalán,[10] Els Fets de la Codonyera[11]…—. És la mateixa acció que s’exerceix sobre els parlants aragonesos de castellà si fan servir en la conversa o en l’escrit romanalles d’aragonès o de català.[12] L’objectiu final d’aqueixes discriminacions, com tothom sap, és de fer desaparèixer del territori aragonès tota llengua que no sigue la castellana ben neta de residus d’aragonès i de català. Continuar llegint: ‘Lo primer camí’* en les literatures aragoneses contemporànies** » Temps de Franja
Source: En record de Carmelo López Esteruelas » Temps de Franja
// Carles Sancho
És recent la mort de Carmelo López després d’una llarga malaltia que, a poc a poc, l’anava limitant. Va nàixer al petit municipi de Jatiel —Bajo Martín, Terol— el 1940, estudià batxillerat a l’Institut d’Alcanyís i ingressà com a treballador de correus a la capital del Baix Aragó el 1958. Set anys més tard es traslladà a l’oficina de Vall-de-roures com administrador de correus on va treballar fins la seua jubilació. El 1982 serà un dels impulsors de l’Asociación Cultural de Valderrobres (ASCUVAL) i de la revista comarcal bilingüe, sobretot en la primera època, Gaceta del Matarraña. Boletín informativo y cultural que estarà activa durant una dècada, entre 1984 a 1993.
Per dinamitzar la lectura de la població, apareixerà com un dels principals promotors de la Biblioteca Municipal de Vall-de-roures. També s’implicarà durant molt de temps en la Junta de Pares i Mares en els seus primers passos de l’Institut ‘Matarraña’. El seu interès en el món de la cultura el portarà a formar part de la Junta Directiva de l’Asociación Cultural Repavalde que es constituirà el 2003, una vegada desapareguda ASCUVAL. Amb el professor Manuel Segurana Roglán publicaran Valderrobres paso a paso (2005) un treball molt complet i ampli sobre la capital del Matarranya. Carmelo tenia una gran afició per recórrer tot el terme del seu poble d’adopció, visitar masos i parlar amb els masovers, fotografiar, preguntar als més vells, entrevistar als personatges més interessants sobre costums i tradicions i anotar en tota classe de detalls tot allò que observava i que li contaven. Totes estes investigacions han donat lloc a un arxiu personal prou estens i important, fruit del seu minuciós treball de recerca durant més de quaranta anys. Publicà gran quantitat d’articles a Gaceta del Matarraña, en solitari i amb col·laboracions, i també a La Comarca, Diario de Teruel, programes de Festes de Vall-de-roures i altres pobles de la comarca. El 20017, ja molt afectat per la seua malaltia, es va organitzar un emotiu homenatge a Vall-de-roures en reconeixement del seu treball en el món de la cultura i una exposició amb una petita mostra del seu gran arxiu personal.
Els companys de @PremsaComarcal han triat com a millor portada del 2021 de revistes bimestrals, trimestrals i semestrals en català la de la nostra revista de gener! Una dosi d’il·lusió que ens anima a seguir treballant amb la nostra llengua, un patrimoni irrenunciable d’Aragó. pic.twitter.com/7pIHkEYWYe
— Temps de Franja (@tempsdefranja) June 18, 2022
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.