Source: “UN YOUTUBER A L’AULA” A L’IES MATARRANYA – Lenguas de Aragón

Cartells de les dues presentacions de llibres del proper dia 21 i de la nova samarreta que posarem a la venda el proper 24 d’abril a la nostra parada. Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA.

 

Source: INTERCANVI LINGÜÍSTIC IES BAJO CINCA-IES CAN PEU BLANC – Lenguas de Aragón

L’any 1770, Louis-Sébastien Mercier va escriure L’An 2440, rêve s’il en fut jamais (‘2440, un somni com no n’hi ha hagut mai’), que podria considerar-se la primera obra de ciència-ficció de la historia. El protagonista és un parisenc que, en despertar-se un matí, s’adona que ha viatjat set segles al futur. L’obra descriu com l’autor creia que el món seria per el 2040: no hi ha Església ni religió, i la societat té la tolerància com bandera. És curiós que Mercier no va caure en què coses com la roba o la tecnologia també evolucionarien: la gent de la trama viu a l’any 2440, però segueix anant amb cavalls i segueix portant les indumentàries tradicionals dels il·lustrats del segle divuit. Continuar llegint: La fi de la utopia* » Temps de Franja

Source: II CHORNADA D’ACHIRMANAMIENTO D’O PROFESORATO DE LUENGAS PROPIAS D’ARAGÓN: ARAGONÉS E CATALÁN. VALDERROBRES, 24 DE MARZO DE 2023 – Lenguas de Aragón

II Jornada d’agermanament del professorat de llengües pròpies d’aragó: Aragonès i Català. Vall de Roures, 24 de març de 2023

El passat divendres 24 de març, per segon any consecutiu, docents d’aragonès i català d’Aragó tornàrem a formar-nos en un ambient distès, participàrem en tallers creatius i compartírem bones practiques educatives.

Aquesta II Jornada d’agermanament dels seminaris de formació d’aragonès i català, que va tenir lloc a l’IES Matarraña de Vall-de-roures, fou organitzada pels Centres del Professorat de Montsó, Osa i Alcorisa, dependents de la Direcció General d’Innovació i Formació Professional, i va comptar amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

La directora de l’IES Matarraña, Begoña Domínguez, i el president de la comarca del Matarranya/Matarraña, Isel Monclús, donaren la benvinguda als i les assistents i, tot seguit, els directors generals Antonio Martínez Ramos, DG d’Innovació i Formació Professional, i José Ignacio López Susín, DG de Política Lingüística, inauguraren la II Jornada d’agermanament.

Seguidament, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua presentà els seus avanços durant aquest primer any de vida. Per part de l‘Institut de l’Aragonès, vam comptar amb l’acadèmic Juan Pablo Martínez, mentre que, per part de l’Institut Aragonès del Català, intervingué l’acadèmica Merxe Llop. Ambdos respongueren a les inquietuds plantejades per les i els docents allí presents.

Durant la pausa per al cafè, magníficament preparat i servit per l’alumnat d’Hosteleria de l’institut, vam poder barrejar-nos per tal de conèixer-nos millor i intercanviar vivències. En aquest moment, el grup de treball Sant Jordi, del Seminari de català, entregà els punts de llibre que havien dissenyat per a l’ocasió.

Entre les 11:30 i les 13:00h., ens vam tornar a dividir en grups compostos per docents d’ambdues llengües i participàrem en les següents activitats:

• Pràctica amb podcast. Pepa Nogués (EOI de Alcañiz) i Santiago Herrera (CP de Alcorisa). Conjuntament, elaboràrem un mapa sonor dels centres escolars aragonesos on s’imparteix aragonès o català.
• Taller de jocs tradicionals i festes tradicionals. Visita a las exposicions sobre aquest tema cedides per la Comarca del Matarraña/Matarranya. Ens apropàrem a la cultura rural tradicional i posàrem en pràctica les nostres habilitats i la nostra capacitat per treballar en equip a través dels jocs dels iaios i iaies i la gravació d’un podcast.
• Materials esferens ta una luenga esferen. María Villalba, mestra de música i aragonès, actualment per l’especialitat de música al CEIP San Miguel (Tamarit de Llitera). Sobre diferents formes de crear materials per a l’aula, en especial mitjançant la utilització de la música com a vehicle per a aprendre les llengües pròpies d’Aragó.

Seguidament, entre les 13:05 i les 14:50 h, presentàrem les nostres experiències de bones pràctiques:

• Materials audiovisuals pa la canalla. Aragonés Infantil. Asier Bona, Sara Ballarín, Carmen Bernal, Miriam Lanau, Gerardo Pesque, Daniel Giménez y Luzía Cajal.
• Recursos interautivos ta primaria. Aragonés Primaria. María Villalba, Yolanda Mur, Pili Ibáñez, Miriam Aranda, Lorena Hayas, Alegría Expósito.

• Analís d’a perdua de vocabulario aragonés en tres cheneracions. Aragonés Secundaria. David Pardillos, Pilar Doz, Azucena López i Francho Marcén.
• Curtmetratge (Programa Jesús Moncada, modalidad B). Jordi Guix i Glòria Zaragoza, CEIP San Juan Bautista (Zaidín).

• Jocs digitals a l’aula. Elisa Beltrán (CEIP Miguel Servet, Fraga).

• InfoInsti, el programa de ràdio de l’IES Matarraña. Pepa Nogués (ex professora del centre) y María Pilar Serres (ex alumna de dit institut i estudiant de la Universitat de Lleida).
• Cantant a Desideri. Actuació en directe de Fernando Mallén, músic de La Barraca 2.0 i Yababé.

Després de la clausura oficial,  vam poder compartir un dinar de germanor a Vall de Roures i les  persones que es quedaren a la zona van poder gaudir, juntament amb les seues famílies, de diverses activitats d’oci per la preciosa comarca del Matarraña/Matarranya.

 

Aragón ye trilingüe / Aragó és trilingüe / Aragón es trilingüe

 

Source: El IES Matarraña debate sobre el presente y futuro del aragonés y el catalán en las aulas de la comunidad

Source: Verba volant, scripta manent. I esprais ignoren. | Viles i Gents

Verba volant, scripta manent. I esprais ignoren.

Source: Calaceite pone punto final a las XXXII Jornades Culturals de Ascuma

Source: Viles, persones, idiomes* | L’esmolet

Source: Els arromanesos: una nació sense estat | Lo Finestró

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

(Viles i gents publicat a La Comarca, 21/10/2022)

Natxo Sorolla

De menut ere molt clar que parlava xapurriau. De fet, que parlàvem «xapurriau», i «no català», se va convertir en una acció de fe. Però els professors de llengües de l’Institut de Vall-de-roures mos van fer veure que sense tant fonamentalisme, i posant una visió més àmplia i crítica, entendríem millor allò que parlàvem, li diguérem com li diguérem. Anys més tard m’ha continuat interessant saber a on naix això del «xapurriau». Quina és la primera vegada que s’escriu la paraula «chapurriau» per a la nostra llengua? I l’evident és que dir-li xapurriau és molt recent en la història, encara que de menuts mos hi agarrarem com a un ferro roent. Però avui no podrem donar la resposta, encara. Anem a pams. L’única definició de diccionari de chapurrear la trobem a la RAE: «hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores». Ja ho sabem tots que la llengua que parlem no només és preciosa, si no que també és excel·lent. Una llengua que l’any 1555 Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó defineix aixina: «todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia […] todos hablan los aragoneses catalán». I Cristòfor Despuig diu l’any 1557 que «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera». De fet, ja abans, al s. XIV, lo parlar devie ser prou diferent per estes terres, perquè aquí els models de llengua que preníem per a escriure-la coincidien en los del català, i no en los de l’aragonès, com passave a la resta del Regne d’Aragó. De fet, un segle més tard les autoritats d’Arenys de Lledó encara declaren que «moltes persones de dit poble […] no entenen enterament la llengua castellana […] per lo que judica que serà més convenient i del servei de Déu que es predique en català». I és que mai va haver radera vegada per al català, perquè al llarg de tots los segles és una denominació habitual per a la llengua d’estos pobles del Matarranya, el Mesquí i el Bergantes.