Origen: Javier Giralt Latorre, Premi Franja 2014 | Lo Finestró

Origen: El català serà optativa el proper curs escolar a l’IES Matarranya

L’IES Matarranya va confirmar dijous passat que els alumnes de secundària podran estudiar català el pròxim curs escolar com a assignatura optativa. Així ho va assegurar  la direcció de l’institut en una jornada marcada per una  de protesta que va organitzar l’associació de mares i pares Clarió, preocupats pel futur de l’ensenyament del català dins de les aules del centre.

Una trentena de persones, entre pares, mares, xiquets i societat civil del Matarranya, es van concentrar a les portes de l’institut per a reclamar el català com a assignatura curricular. Una trobada que va estar un tant tensa i que la direcció del centre no acabava d’entendre. Des de Clarió al·legaren que, tot i el nou currículum aprovat pel govern aragonès, el català no està plenament garantit (com passe amb els xiquets que el pròxim curs faran 2on de la ESO) i van reivindicar un projecte lingüístic per a l’institut.

Des de la direcció de l’IES Matarranya estaven molestos per la concentració i el contingut de la mateixa, ja que van reconèixer que l’ensenyament del català de cara al pròxim curs escolar està més que resolt i que l’associació Clarió n’era conscient. La direcció de l’institut va explicar a comarquesnord.cat que “el cos directiu i el claustre de professors hem treballat intensament per garantir l’assignatura optativa de català el pròxim curs escolar”. Es més. La direcció de l’IES Matarranya va recalcar que quan va ser publicat l’esborrany de secundària, ells van ser els primers en preparar al·legacions per l’assignatura de català. Des del centre van afegir també que els alumnes de 1er de la ESO que escullen l’assignatura com a optativa, tindran dos hores de català el pròxim curs escolar i en horari lectiu.

El principal problema de cara al pròxim curs escolar tindrà a veure amb els alumnes de 2on de la ESO. Des de l’IES Matarranya van entendre que “s’està treballant per resoldre esta situació”, però van reconèixer que no està resultant fàcil perquè el currículum té les assignatures que té i l’horari escolar només té sis hores diàries. Una de les possibles opcions passaria per repetir l’experiència del curs actual, que seria tindre una hora de català i una hora de francès a la setmana. Una altra opció, que s’ampliés l’horari lectiu, remei poc viable per les particularitats de la nostra comarca. La tercera, oferir dos hores de català, però fora de l’horari lectiu. Des de la direcció de l’institut van apuntar que les negociacions podrien anar per esta línia, i inclús s’han analitzat “fórmules de transport gratuïtes” per als alumnes.

Des de Clarió, associació convocant de la protesta, Teresa Maria Ballester va destacar que “el català sempre ha estat en perill a l’institut. Alguns anys n’hem tingut i altres, no. Ens diuen que sí, que” el pròxim curs “es farà català. Però els alumnes que estudien 1er de la ESO, ara no se’ls garanteix a 2on, i no ens podem oblidar d’estos xiquets. Tots ells tenen dret a estudiar la seua pròpia llengua al seu propi institut i a la seua pròpia terra”. Clarió va recordar que l’ensenyament de català s’ha resolt, “però fins ahir (referint-se al dimarts) no hi havia res en clar”. L’associació de mares i pares reivindique un projecte lingüístic per a l’IES Matarranya com tenen els altres instituts de la Franja. L’associació Clarió va voler fer entrega d’un sac de paraules boniques a l’institut. La direcció, però, no el va acceptar.

La pedra seca

Tristan da Cunha | L’ esmolet

Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos de la tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà és del 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Stacey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercat de Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tropical – África meridional) encara hi ha escrit en llapis i lletra de botiguer “10 Tomos 43.000 / 20.000” (pessetes), tot i que em sona que vaig endur-me-la per molt menys de 120 euros. Me l’estimo perquè m’ha fet (i em fa) somniar molt. El color de les fotos (les que no són en blanc i negre) té aquell “emborratxament” tant típic de l’època, i els textos, de diversos autors, tenen una voluntat divulgadora molt estimulant.

Els meus articles preferits són els que parlen d’indrets ben remots, com la Terra del Foc i les illes perdudes de l’Atlàntic. Com Tristan da Cunha. Imagineu com ha de ser la vida d’un grapat de persones (menys de 300), en una illa de 98 km2, a 2.000 km del lloc habitat més proper —la també remota illa de Santa Helena—, i a 2.400 km del continent africà. Segons l’enciclopèdia, tenen una societat “igualitària i anarquista”, i més endavant aclareix “però anarquisme no significa mai desordre o menyspreu de les lleis; […] en tota la seua història no ha conegut ni tan sols una baralla”. Un paradís, ve-t’ho aquí.

Fa poc vaig “googlejar” per esbrinar-ne coses més actualitzades. Les fotos eren precioses, però no tenien aquest aspecte inquietant, remot, de les de la meua estimada Pueblos de la tierra. Potser per això m’agraden tant els llibres i, en canvi, els viatges sovint m’han decebut. No hi ha paisatge més estimulant que el que dibuixem dins la nostra imaginació.

*Pàgina oficial de l’illa

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 22, juny 2015

La Escuela de Idiomas, pionera en ofrecer nivel especializado de catalán

Moviment Franjolí per la Llengua: Les famílies de l’IES Matarranya exigeixen l’ensenyament de català pel curs vinent

Aquest migdia una trentena de persones convocades per l’Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català _CLARIÓ s’han mobilitzat a les portes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures per reclamar l’ensenyament de l’assignatura de català pel curs vinent i l’aprenentage dels xiquets i xiquetes de la seva llengua pròpia i de la comarca del Matarranya.

A les portes de l’institut s’ha llegit el següent manifest:

Senyor director, senyores i senyors professors, alumnes de l’institut Matarranya:

Aquí tenim un sac amb algunes de les paraules més boniques que mos han ensenyat los nostres pares i els nostres iaios. Paraules precioses com garvinada, arabogues, calamarsades, plugim, borrimet, aiguaneu, matacabra, aigualera o rosada…i d’altres no tan “majes” com desentès, panxampla, embustero, merdós o cagadubtes. L’escola i l’institut és el lloc on enviem els nostres fills perquè els prepareu per la vida, per a què els ensenyeu, entre d’altres coses, quina és la seua història i la seua llengua. Natres to’ls hem confiat i vatres els hau d’educar amb tant d’amor i respecte com ho faríem natros, si l’administració mos dixara. Per això tos donem este sac de paraules boniques: per a què les tragueu del sac de l’oblit, per a què les ventileu i les ensenyeu als vostres alumnes, per a què sàpiguen qui són, on viuen i quins professors més majos que tenen a l’institut.Cuideu-les i ensenyeu-les. No han naixcut per a ser oblidades sinó per a ser dites i ben dites.

Visca el Matarranya!!!

Visca el nostre institut!!!

Notícia de Vilaweb

Vídeo del TN comarques de TV3 on ix la notícia (del min 05:42 al 07:25)

Manifest dels alumnes de l’IES Matarranya

Clarió se manifiesta en el IES Matarraña en defensa del catalán

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya | Comarques Nord

Clarió convoque una ‘concentració simpàtica’ pel futur de l’ensenyament de català al IES Matarranya

L’associació de mares i pares pel català Clarió ha convocat per al pròxim dimecres una concentració simpàtica pel futur de l’ensenyament de l’assignatura de català al IES Matarranya. Així ho ha anunciat l’associació, integrada per diferents mares i pares dels municipis del Matarranya, que ha cridat als diferents veïns del territori amb sensibilitat per la seua llengua a participar-hi. Clarió ha convocat esta mobilització per a reclamar una solució digna per l’ensenyament del català al centre, i durant l’acte entregarà un sac de paraules boniques a l’equip directiu de l’institut. Serà a les 13.30 hores, quan es fa l’última hora de classe.

En declaracions a Ràdio Matarranya, Pepa Nogués va concretar que “volem fer visible l’aprenentatge de la llengua del territori i que no acabem el curs sense tindre una solució bona per als estudiants”. Iniciativa oberta a tota la comarca. “Serà una concentració on volem que hi haja representació de pares, associacions culturals, polítics i sobretot dels estudiants. Al director del IES Matarranya li entregarem un sac de paraules boniques que hem anat recopilant per tots els pobles, simbolitzant que eixa és la nostra llengua, el nostre patrimoni, la nostra cultura. Que ens ho cuiden i que l’ensenyament de la llengua es segueixo difonent dins de les aules”.

Pel que fa a la formació de català dins de les aules, Nogués va recordar que el dimarts previ a Comicis Municipals van tindre una trobada amb l’inspector de zona, qui els va garantir que hi havia 3 solucions possibles per al català al centre. “La primera solució és fer català per la tarde, en detriment de l’alumnat, i no ho podem fer. La segona solució és fer una setena hora de matí que és molt complicat per motius geogràfics. La tercera solució es fer-ho dins del nou currículum”. Després de parlar amb professors i pares, inspecció donaria autorització per impartir l’assignatura “en la franja horària de lenguas propias de Aragón”. Fins aquí, tot bé.

. Una solució abans de final de curs

Tot pareixia resolt. Però no. A la setmana següent, “inspecció va dir que firmaria, però que abans ho ha de demanar direcció. Parlem en direcció i ens va dir que firmarà, però prèviament els ha de donar autorització inspecció. Ha passat la setmana. Tots ens diuen que tenen bona voluntat, que el problema es resoldrà. Però ens fa por que acabe el curs sense cap solució”. Nogués va recordar que “enguany tenim els xiquets de 1er de ESO que no han pogut fer l’assignatura de català com s’havien matriculat perquè amb el curs començat els van obligar a canviar, fent una hora de català i una hora de francès”. Una solució “salomònica que volia acontentar tots, però que ha perjudicat els alumnes”.

D’aquí esta concentració simpàtica, amb la qual “volem desencallar el tema i que entre tots el puguem solucionar”. Pel que fa a l’ensenyament de català a secundària amb la LOMCE, només el IES Matarranya no ho té resolt. Nogués va apuntar que “cada u ha buscat la millor solució. Cadascú impartirà l’assignatura de forma diferent”. Però el IES Matarranya no té desenvolupat projecte lingüístic, que “no entenem perquè aquí no ha estat possible”. En este context, Nogués va recalcar que “això no és un problema que té el Govern d’Aragó amb el català, sinó que a Vall-de-roures no hem trobat una solució”. Però no s’ha pogut o no s’ha volgut? Des de Clarió diuen que “no ho sabem”

Viles i gents publicat a La Comarca de 29/5/2015

«Abanicos» de PPARSOE

Natxo Sorolla

Lo Matarranya és una comarca especialment conservadora en lo vot polític. Als pobles de la conca del Matarranya la dinàmica ha estat liderada pel PP. I a la conca del Tastavins l’ha liderat lo PAR, aprofitant-se els pobles més menuts de la posició que els propis dirigents defineixen com «clavico del abanico». Però al cap de la correguda som una comarca conservadora. I és en este context que te rellevància la senyal de canvi, confusa, i potser efímera.

Això mos ajude a entendre-ho l’habitus de Bourdieu, un sociòleg d’origen rural i occità, que considerave que el comportament social se regie per unes normes de joc compartides. Eixe pòsit cultural, que denomine habitus, difícilment lo posem en dubte, perquè sense eixes «normes del joc» no podem sistematitzar la nostra activitat quotidiana. Lo nostre habitus matarranyenc estave acostumat a mantindre candidatures de l’espai tradicional PP, PSOE i PAR, i en los últims anys, una CHA emergent. No cal molt més per a l’«abanico», que tampoc ne som tants. I els experiments només s’han de fer en graciosa.

Per això, si s’ha de sintetitzar en una única idea els resultats de les darreres eleccions, s’emporte la palma l’emergència de Podemos. Los resultats de Ciutadans (6%) són bastant interpretables, aparellats a la reducció del tripartit PPARSOE. Però els de Podemos són singulars: han tret lo 17% (!) del vot matarranyenc a les autonòmiques, tants com lo PAR (!) o el PSOE (!). Contextualitzeu la intensitat del moviment fixant-tos en lo resultat del vostre poble, i intenteu ficar cares dels vostres veïns a eixe vot. Operació impossible. Ni venen de l’abstenció, ni venen d’antics votants progressistes. És una senyal confusa perquè obtenen eixa potència a les autonòmiques sense tindre la capacitat de vehicular cap candidatura matarranyenca afí a les municipals.

És bastant predictible que davant la situació actual, los habitus se poden trencar. PP i PSOE van dissenyar l’economia que va portar al creixement de la primera dècada dels 2000. Però el bipartidisme també va crear l’economia fictícia, lo sistema trencat d’una quarta part de població sense treball, un sistema bancari fallit que manté els seus dirigents en fons públics, i un sistema polític articulat per la corrupció. Si bé les ciutats són motors de canvi polític, al panorama rural la innovació se sol integrar lentament. Lo recorregut de CHA a tota la perifèria rural mostre este procés lent. Per això, aquí l’emergència ràpida i sincronitzada de Podemos és estranya, perquè té el seu nucli en elits intel·lectuals progressistes, i urbanes, valgue la redundància. Los resultats polítics matarranyencs a les autonòmiques marquen una transformació, confusa, i potser efímera. Però la innovació ja és significativa per sí mateix. Tot l’«abanico» polític matarranyenc pot prendre nota d’este fet singular.

Ives Roqueta

Els fasts del nacionalisme hispano-aragonès

Eliminar alcaldes o la “fusió freda” ciutadana

Continuar llegint.. Eliminar alcaldes o la “fusió freda” ciutadana | Viles i Gents

En venda a Serret Llibres

22/05/2015
El llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics es presenta el dimarts 26 de maig a l’IEC

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre es presentarà el dia 26 de maig, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona), en un acte en què intervindran Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat; Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població de prop de cinquanta mil habitants.

El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009, i la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».

La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya