La Franja

Origen: “Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni | Lo Finestró

Origen: La Franja de Ponent

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: ESCOLA NOSTRA 2015_ L’Escola d’Estiu de Clarió al Matarranya

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de LLaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516- clariomatarranya@gmail.com)

ESCOLA NOSTRA 2015

L’Escola d’Estiu de Clarió- Estimem la nostra llengua i el patrimoni

PROGRAMA          

divendres 31 de juliol –JORNADA FOLK  a càrrec d’Espai de So

Mont-roig, al Salon Cultural

17 a 19 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat) i mostra de construcció d’instruments musicals

La Portellada, placeta de les piscines

20 a 21 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat)

22 h Bureo Folk. Ball de participació oberta amenitzat per diferents músics de les Terres de l’Ebre i el País Valencià.

dissabte 1 d’agost

Queretes, trobada al parc infantil

10-13 h Excursió: Som arqueòlegs.

Visita guiada i taller a càrrec de Joan Lluís Camps de l’associació Medievo. Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Magda Aragonès: 637306366

dimecres 5 d’agost

La Freixneda, a la Llonja de l’Ajuntament

22 h Nit de contalles de bandolers: Lo Floro

A càrrec del poeta José Miguel Gràcia i l’artista José Manuel Aragonés

Dimecres 12 d’agost

18 h Valljunquera, trobada a la plaça del Sitjar

Mas de Llaurador: Contalles d’un despoblat

Visita guiada, taller i música a càrrec de l’historiador local Carles Sancho Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Pepa Nogués: 676308021 o AMPA de Valljunquera

Notes:

Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics

Totes les activitats són gratuïtes.

No cal inscripció prèvia excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya

Col·laboren: Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig), Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), Associació Medievo (Queretes), AMPA San Juan (Queretes), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda i AMPA de Valljunquera

Origen: Les biblioteques de Lleida i de Terres de l’Ebre homenatgen l’escriptor Jesús Moncada en el 10è aniversari de la seva mort amb l’activitat “Llegim Moncada” . Biblioteques Públiques de Catalunya. Generalitat de Catalunya

Enguany es commemora el 10è aniversari de la mort  de l’escriptor Jesús Moncada  (Mequinensa  1941 – Barcelona 2005 ) i en el marc de l’ Any de les Biblioteques, les Centrals de Biblioteques de Lleida i Terres de l’Ebre impulsen diverses propostes relacionades amb l’escriptor i el seu món.

Jesús Moncada és un autor molt llegit i valorat tant a les Terres de Lleida com a les de l’Ebre, va ambientar la seva obra en el territori limítrof entre Catalunya i Aragó i va  recrear vivències i costums dels pobles a la vora dels rius Ebre i Segre.

Dins l’activitat “Llegim Moncada”, s’han proposat diferents iniciatives:

Lectura i comentari de l’obra de Jesús Moncada  als  Clubs de Lectura de les biblioteques. Un total de 20 biblioteques (13 de les comarques de Lleida i 7 de les comarques de Terres de l’Ebre ) hi participen entre abril de 2015 i maig de 2016 llegint els títols següents: Camí de sirga, Calaveres atònites, El Cafè de la granota i Estremida memòria.

A Lleida  hi participen les biblioteques  d’Agramunt,  Alcarràs, Alguaire, Almenar, Artesa de Segre,  Bell·lloc d’Urgell, Bellvís, Juneda, Pardinyes,Torregrossa, Tremp i el Bibliobús Garrigues-Segrià.

Mostra  de l’ Exposició “ Jesús Moncada“  a  les biblioteques  de Lleida i Terres de l’Ebre. Aquesta exposició itinera per un total de 10 biblioteques. Cedida per la  Central de Biblioteques de Lleida , consta de 16 plafons que reprodueixen fragments de les obres de Moncada sobre la vida a Mequinensa: la mina, els cafès, els costums, les diversions, els personatges, la desaparició d’un poble sota les aigües, etc.

A Lleida  itinera per: Agramunt, Alcarràs, Artesa de segre, Linyola i La Seu d’Urgell.

Sortida a Mequinensa per als integrants dels clubs de lectura que han llegit l’obra de Moncada. A l’octubre es farà una  trobada dels clubs de lectura de les   biblioteques de Lleida i de terres de l’Ebre a Mequinensa. Aquesta activitat inclourà la ruta literària  “Jesús Moncada” i una representació teatral de l’obra de Moncada.

Més informació

Central de Biblioteques de Lleida

Central de Biblioteques de Terres de l’Ebre

Article curt a “Temps de Franja” que intenta posar de relleu la necessitat de reivindicar el col·lectivisme agrari a les comarques de la Franja, com a objecte d’estudi i com a episodi de la pròpia història.

Origen: (1) Relats de llarg abast. Guerra Civil i col·lectivisme agrari a la Franja | Assumpta Castillo Cañiz – Academia.edu

Marc Nadal: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local. Continuar llegint…: El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent

Origen: Junta d’ASCUMA a Calaceit | Lo Finestró

El diumenge 12 de juliol va tenir lloc la Junta d’ASCUMA a la seu social de Calaceit. Entre el temes tractats destaquem: la recerca de una major implicació dels jovents en l’associació, les activitats del mig any passat i les previstes per als pròxims mesos, la Trobada Cultural d’aquest any i la situació financera de l’associació, entre altres. A dos quarts de tres finalitzà la reunió.

 

Origen: Espentejar la ruralitat fent camps de fútbol (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

Publicat a La Comarca el 10 de juliol de 2015

Natxo Sorolla

Fotografia de Comarques Nord

“Qui no guarde quan té, no menge quan vol”. Europa té com a eix central assegurar-se l’autonomia en una qüestió bàsica com és l’alimentació dels europeus. I en eixa intenció es va formar la PAC (Política Agrària Comú). Qui no depèn de l’estranger per a decidir què menge i a quin preu, té assegurada l’autonomia alimentària. I qui no depèn d’altres, té poder. Si no, fixeu-tos en los conflictes en què estem implicats d’Ucraïna al món àrab per a controlar l’accés a l’energia. L’alimentació i l’agricultura estan altament globalitzades, i al final tot va lligat: la baixada de preu de la fruita que tant ha afectat al préssec de la conca baixa ve donat pel tancament rus a les importacions. I el tancament rus té origen en lo conflicte entre Europa, Rússia i Estats Units per controlar els conductes de gas Ucraïnesos.

D’aquí naixen polítiques de desenvolupament agrícola (PAC), i com agricultura i ruralitat van massa sovint lligats, se desenvolupen ajudes col·laterals de desenvolupament rural com FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural). I per sort, encara que sigue col·lateralment, Europa invertix diners en mantindre i potenciar l’àmbit rural. Segons declaren les bases, l’objectiu dels ajuts és millorar la competitivitat agrícola, millorar el medi ambient, i millorar la qualitat de vida rural. De les ajudes concedides al Matarranya, totes (!) són per arreglar carrers. Segur que encaixen a la perfecció en la “millora de la qualitat de vida rural”. I no cal dir que arreglar carrers és necessari. Però no és segur que el desenvolupament rural europeu depengue dels forats dels carrers. I no en culpo als ajuntaments, que ni decidixen les polítiques europees ni les administren.

La clau rural és que sense relleu i sense jóvens, poc hi ha que fer. Per a resoldre la despoblació i el relleu generacional no hi ha una vareta màgica. Però crec que un cas paradigmàtic és invertir en un camp de futbol. I abans que malpenseu, ni practico ni m’agrade el futbol. Però si a un poble la joventut té la iniciativa de crear un equip de futbol, trobar-se per a entrenar, patir cada domenge pel resultat, i celebrar la unió periòdicament, donant suport a la seua iniciativa tenim assegurat que eixa joventut s’estimarà encara més lo seu poble. Molts estudien fora i altres treballen a la metròpoli, dels quals una bona part no retornaran “només pel futbol”. Però tindran una bona excusa més si algun dia troben l’oportunitat. Com bones excuses estem creant si ajudem a organitzar concerts, a potenciar qualsevol trobada, activitat o iniciativa per la que valgue la pena viure-hi, fins i tot entre setmana. I aquí tenim un problema cabdal: la despoblació està dominada per les jóvens, i les activitats i la vida pública pels jóvens. Cal girar estes dinàmiques per a trencar la barrera de gènere. Cal crear orgull de ser un poble i de ser del Matarranya. Cal crear les condicions òptimes per a crear parelles. Cal ajudar les iniciatives dels jóvens en les que es donen encara més raons per a viure o retornar al seu poble.

Origen: Votar sempre és bo | Lo Finestró

Una Diputació independentista | Nació Lleida

Joel Jové, de la CUP, ha votat l’activista de la Franja Josep Galan, un vot que ha estat declarat nul.

Facebook

Més de 500 persones fan dels 15 anys de Franja Rock una gran festa | Comarques Nord

El Franja Rock ha celebrat enguany 15 anys d’existència. I més de 500 persones van fer d’este aniversari una autèntica festa. Un cap de setmana marcat per moltes propostes culturals i festivals, i que va tindre en el concert de la nit el colofó d’una edició rodona. Divendres es van viure les propostes pensades per als socis. Sopar d’alforja, un Trivial Pena-rogí i ball fins a altes hores de la matinada. I el dissabte van arribar les propostes més fortes. Pel de matí tast de vins a càrrec de Bodegas Crial de Lledó, que va dur fins a Pena-roja les diferents propostes del celler. A continuació, xupinazo dels 15 anys, que va eixir des de la plaça de l’ajuntament i va estar amenitzat per la xaranga Sempre Sone Bé. Per la tarde, gimcana infantil i jocs a la plaça, seguit d’una rondalla a càrrec de Chundarata. Ja de cara a la nit, les actuacions de De cara a la pared, Los Draps, que van fer un concert de commemoració de l’aniversari del festival, Azero i Omeveigues. Un cap de setmana intens que va estar acompanyat per molt bon temps i molta calor al Matarranya.

Ángela Torné, que és de l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora de la festa, va destacar que “han segut dos dies molt complets. Intens, però molt contents perquè va vindre molta gent. Totes les activitats han tingut molt bona resposta. Pel matí teníem un tast de vins i es va apuntar molta gent. Vam fer dos tallers de tanta gent que teníem apuntada”. A continuació va arribar el xupinazo, que va eixir des de la plaça de l’ajuntament. Gran ambient de festa, repartint-se sangria i refrescant la volta al poble en aigua a punta pala. “La sangria sempre és benvinguda. I en l’ambient de la xaranga vam xalar molt”. Sempre Sone Bé va animar l’aniversari, que de cara a la tarde es va complementar amb un altre taller de vins i els jocs infantils i tradicionals a la plaça de l’església. La tarde va continuar en l’actuació de Chundarata. “Van actuar a la plaça. I vam tindre una tarde pensada per a tots els públics. Crec que vam fer propostes pensant en totes les edats”. A continuació, sopar popular al pavelló, per després, a partir de les onze i mitja de la nit, tancar el festival en el concert del Franja Rock 2015.

La nit la van obrir els De cara a la pared, que van convertir el seu Barrio del Carmelo amb la ‘Canción del Verano’ de 2008 pel Matarranya. Els barcelonins tornaven a Pena-roja 7 anys després, i van tornar a posar el llistó molt alt. El concert va continuar amb Los Draps, que van fer un concert de retrobament a petició popular, i van fer un ample repàs de la seua discografia, anant inclús als talls de la seua primera maqueta. El tercer grup en pujar als escenaris va ser Azero, que tenen també una estreta vinculació amb Pena-roja i el Franja Rock, esta vegada presentant Made in Teruel. I la nit la van tancar els Omeveigues de Valderrobres, que van sorprendre al públic en una actuació molt contundent. Des de l’organització, Torné va recalcar que “l’Associació de Jóvens porte 15 anys. És important i s’ha d’estar content de que la gent jove del poble vol continuar fent coses”. Pendents del balanç final de la festa, des de l’Associació de Jóvens van dir que “assegurem edició número 16. Tenim ganes de continuar. Segurament farem alguna cosa més a part del festival”.

Origen: «És la tipografia, estúpid!» | L’ esmolet

Els que teniu la paciència de llegir aquestes columnes coneixeu la meua vessant d’activista de la llengua (no paro de donar la tabarra amb el tema). Però les garrofes me les guanyo amb el disseny gràfic. I és que, quan tot apuntava a que acabaria estudiant filologia, el disseny va irrompre a la meua vida, quan Joan Fors va veure un còmic que havia fet per a una assignatura de segon de BUP i em va agafar d’aprenent. Des de ben menut, sempre m’havia tocat fer els dibuixets dels treballs en comú de la classe, però mai no m’ho havia pres gaire seriosament. I vet aquí que aquell món de colors, tintes, lletres, estris de precisió i papers d’espècies insospitades em va despertar la curiositat. D’això ja en fa 36 anys.

Però anem al tema. En aquest ofici, la distància que hi ha entre la imatge que se’n té des de fora i la realitat és molt gran. El disseny gràfic sol associar-se als artistes per la part creativa que té, però la funció primera del dissenyador és transmetre un missatge de la manera més clara, ordenada i, naturalment, atractiva possible. I en això la tipografia hi té un paper primordial. Les nostres parets estan plenes de cartells amb una foto o dibuix bonics però amb els textos col·locats de qualsevol manera. En alguns casos s’intenta imitar les tendències dominants, però sense criteri ni concepte. I això ho nota el receptor: encara que sigui d’una manera inconscient, identifica si aquell imprès transmet professionalitat o descurança. Aquesta estima per la tipografia me la va començar a inocular el Sr. Fors, insistint-me en la importància del «coixí» blanc entre les lletres, i van seguir els professors de l’Escola Massana i els professionals amb els qui he treballat. Per això, quan tinc algun jovencell en pràctiques, no em puc estar de dir-li «és la tipografia!» (l’«estúpid» del títol és només una provocació manllevada a Bill Clinton. Aquí encara no me n’ha vingut cap, d’estúpid. Tot el contrari).

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 de juliol de 2015

Origen: La rendibilitat del riu