Skip to content

Archive

Category: Activisme

El proper 4 d’octubre celebrarem la 25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva de Bergantes. En el decurs dels actes programats destaquem el lliurament del VIII Premi Franja: Cultura i Territori al Dr. Javier Giralt Latorre.

La determinació de realitzar la Trobada a Aiguaviva ve motivada per la situació de la llengua en esta vila: encara que es parla el català en general, l’ús entre la joventut és cada cop més inusual. L’Ajuntament d’Aiguaviva en la persona de l’Alcalde i el Regidor de Cultura està fent notables esforços per recuperar la llengua.

Els actes començaran a les 11 del matí i finalitzaran amb el concert de cloenda, com podeu veure en el programa adjunt. El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Altabella i cal reservar abans del 25 de setembre trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51. També podeu enviar un correu a acmatarranya(arrova)gmail.com. El preu és de 15 €.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Origen: Viles paral·leles | Viles i Gents

Viles paral·leles

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 d’agost del 2015)

Des de la finestra los vec passar en silenci pels carrers de la meua vila. De fesomia fina, les seues figures són altes, esveltes i elegants, vestits en lo “salwar kameez”, uns pantalons i casaca de cotó, normalment blancs o blaus lluminosos, que destaquen la seua pell obscura. Viuen a cases velles en grups d’hòmens. Venen del Pakistan.

La majoria treballa recollint fruita o fent altres faenes del camp. S’intuís certa repartició de tasques, perquè alguns són “vileros”, sempre a casa o al carrer, a càrrec, potser, de gestionar la distribució del treball de tots. Resulta insondable lo seu funcionament. Cada any, cada estiu, són una presència discreta, no sé si les mateixes cares… Se queden encara a l’hivern, quan la vila fa de base per eixir cap al Llevant a la campanya de la toronja.

La comunitat és tan nombrosa com discreta i pacífica. No fan soroll: parlen entre ells, s’assenten al carrer o a la vora del riu o passegen amb un mòbil a l’orella. Ja van tancar l’antiu locutori. De l’interior de les seues cases ixen les veus llunyanes de la televisió parabòlica o de programes de radio per wifi. Alguna nit, des d’un balcó, se desprenen les melodies d’un altre món d’uns instruments musicals de corda.

Esporàdicament se produís la integració aïllada i incerta de qui treballa per algun llaurador de la vila. També alguns s’han matriculat a l’escola d’adults, alumnes cultes que parlen urdu i anglès i volen dependre més. Se comenten idil·lis efímers, casats uns, solters los altres que tornen a casar-se amb la dona que la mare els ha triat.

A voltes s’assenten a la plaça a les escaleretes de l’ajuntament o en un banc, separats dels hòmens grans de la vila, habituals ocupants de l’espai central per mirar passar la gent i el temps. Les nits de l’estiu o en diumenge juguen a l’esport nacional, lo criquet, tan parsimoniós com ells. Pareix que van demanar un espai a l’Ajuntament, però han acabat per utilitzar un carrer ample, a on s’aturen respectuosos i somriuen al passejant. Vides paral·leles.

María Dolores Gimeno

Origen: Iván Facerías,concejal de Fiestas de Alcampell: “Queremos que la gente salga a la calle y se lo pase bien”.

Alcampell, 28 de agosto de 2015.- Luce un bronceado natural producto de recorrer las calles de Alcampell preparando las fiestas, barba hipster poblada y afilada y viste de blanco impoluto. Remata su imagen con unas Ray-Ban Wayfarer que le dan un aire entre casual y cosmopolita. Mide la imagen que da al exterior con la misma eficacia con la que desarrolla su trabajo y su labor como concejal en el Ayuntamiento de Alcampell. Durante años ha sido el presidente de la  Asociación Cultural La Bardisa, de la cual se está desvinculando aprovechando una nueva hornada de jóvenes con ganas de hacer cosas y que su tarea como concejal de Cultura, Fiestas, Deporte y Juventud hace que sea complicado compatibilizar ambas actividades.

Ha sido persona muy activa en la vida social y cultural de Alcampell desde La Bardisa y ahora, desde el Ayuntamiento, es de suponer que va a poder desarrollar todas estas inquietudes desde un plano oficial. Hablamos con él robándole tiempo en la movida mañana del viernes, entre preparativo y preparativo. Por la tarde, un homenaje a la Tercera Edad y por la noche el pregón de las fiestas. Mientras hablamos, un vecino viene a recoger su bolsa de las fiestas de San Ramón. Iván Facerías es una de esas personas que cuando está trabajando, no puede parar quieta hasta que está todo bajo control.

Jaume Garcia: Siempre has organizado parte de las fiestas desde La Bardissa…

Iván Facerías: Desde el otro lado…

Jaume: Y ahora lo haces desde el Ayuntamiento.

Iván: Sí. La diferencia no es tanta, porque al final, lo que cuenta son las manos y eso, en poblaciones pequeñas como Alcampell, escasea. La diferencia entre lo oficial y lo oficioso es muy tenue, queda más relegada a cosas como los plenos. Obviamente, te toca hacerte cargo de cosas de las que hasta ahora no me preocupaban, como puede ser el pregón, publicidades de fiestas, temas mucho más administrativos que también tienen que ver con la fiesta pero que, hasta este año, yo me limitaba a vehicular a Juan Aurín, que era el concejal, pero la parte administrativa, que lleva un trabajo mucho más pesado, esa me la ahorraba.

Jaume: Ahora también tendrás la oportunidad de hacer cosas que no podías llevar a cabo desde La Bardisa.

Iván: Sí, y de hacer cambios que no tenías la potestad de hacer y de plantear fórmulas que no podías plantear, obviamente. Hay muchas cosas mejorables en la Fiesta Mayor, no porque lo que se hacía antes se hiciera mal, sino porque cada persona tiene una forma de hacer las cosas. Ya se hacían comisiones de fiestas, pero me gustaría darle una vuelta y plantearlas como algo que debe tener una permanencia a lo largo de todo el año, que sean más participativas. Este año creo que lo hemos conseguido, hay mucha juventud en la comisión de fiestas, aunque, evidentemente, había una buena parte del programa ya hecha, y luego cambios sobre todo a nivel de programa. El homenaje a la tercera edad, que tradicionalmente no era más que una merienda a puerta cerrada sin ningún valor añadido y este año el homenaje toma un valor añadido con la estatua que nos ha regalado Carmelo Blanc, es un homenaje popular, abierto a todo el mundo, que es un formato que queremos trabajar mucho y que es el formato que creemos que han de tener los actos, especialmente en pueblos así de pequeños: las cosas tienen que estar abiertas a todo el mundo, tienen que ser populares, tienen que ser participativas. No hay cambio en la actuación de la Orquesta Maravella [Risas.]. Hay muchos actos que se han mantenido respecto a años anteriores, igual el programa tiene algunos actos más que el año pasado, pero vaya… Se ha reforzado el tema del Vermut Musical, que el año pasado dio muy buenos resultados y generó muy buen feedback, actuaciones de magia… Mucha actuación en la calle. Creo que el resumen de la fiesta es que queremos que la gente salga a la calle y se lo pase bien y que quien no salga, de una forma u otra, acabe percibiendo la fiesta. En mi experiencia en La Bardisa, recuerdo que los primeros años que hicimos charanga, había personas mayores que te decían que no iban al baile por diversos motivos, por cuestión de las piernas, o porque eran viudas, por lo que sea, y que sentían alegría cuando pasaba la charanga por delante de casa y durante esos instantes formaban parte de la fiesta. Este es el concepto que queremos trabajar, que la fiesta esté en la calle, que sea popular.

Jaume: Más allá de las Fiestas, uno de los retos que tiene una población rural pequeña como Alcampell es conseguir que la gente joven se quede a vivir aquí, que no tenga que irse a vivir a poblaciones más grandes, y supongo que las áreas que llevas en el ayuntamiento son importantes para conseguir dar motivos a estas personas para quedarse a vivir aquí, dotar a una población modesta de un suficiente atractivo para que los jóvenes se queden, se impliquen y hagan vida social dentro de la población.

Iván: Al final se trata de que tengan elementos que les permitan reforzar su identidad alcampellense, que la sientan, que la hagan muy suya, no sólo durante las Fiestas Mayores, sino durante todo el año, que la vivan. Esta experiencia, al final, hace que repitas, que al año siguiente, cuando tengas vacaciones, vuelvas a tus raíces en lugar de ir a Salou o a cualquier otro rincón.

Es obvio que la Fiesta Mayor no hace milagros y no creo que por sí misma consiga consolidar la población, no conseguirá que los jóvenes dejen de irse fuera a estudiar o que dejen de buscar oportunidades laborales fuera de la población, pero sí que puede funcionar como esa cinta que nos une a todos, que nos hace mantener esta estructura social y que la conservemos y que se perpetúe de un año a otro, porque estas mismas estructuras nos permitirán un cierto desarrollo, en mayor o menor grado, pero si tú tienes un vínculo fuerte con un sitio es mucho más fácil que vuelvas. Yo mismo podría ser un ejemplo de esto, como mucha otra gente, pero yo, al menos, lo veo así. En el momento de escoger un estilo de vida o un camino vital, somos muchos los que no elegimos una gran ciudad, pero sí que podemos cambiar un pueblo de 700 habitantes por otro de 1500 porque te puede proporcionar más opciones laborales. Hay que reforzar esta labor de ayuda a la identificación con el pueblo con políticas que generen puestos de trabajo, no sólo en Alcampell, sino en cualquier población de La Litera, porque exceptuando Binéfar, el resto de municipios están igual o mucho peor en cuestión de despoblación.

Obviamente, no podemos crear cien puestos de trabajo para evitar el éxodo de la gente joven, ni en cuatro años, ni en ocho, pero te puede costar lo mismo ser emprendedor en Barcelona que serlo en Alcampell, pero puedes tener muchísimas más facilidades siéndolo en Alcampell que siéndolo en Barcelona, o en Madrid, en Valencia o en Vigo. Si conseguimos que la gente ame Alcampell y lo sienta suyo, tanto como para que llegado el punto en que se tengan que ir se lleguen a plantear aquello de “de dónde vengo y dónde voy”, pues genial, es un valor añadido. La fiesta es para disfrutar, de reencontrarnos, de recibir a los que vienen de fuera, de desconectar, pero si además queda un residuo de esta fiesta que nos aporta algo a nivel de desarrollo local, mucho mejor.

Jaume: ¿Qué recuerdos tienes de pequeño de la Fiesta Mayor?

Iván: ¡Hombre! Eso se lo tendrías que preguntar a alguien mayor que yo, por ejemplo al alcalde [Risas.]. Yo todavía soy un crío. ¿Recuerdos de pequeño? Pues cuando empiezas a salir las primeras noches, cuando empiezas a negociar con los padres que la hora de llegada a casa no serán las dos, sino las tres de la madrugada, cuando haces las primeras peñas, toda la experiencia de estar en unguariche, es una experiencia típica de la Fiesta Mayor y que, con los años, te das cuenta de cómo vas evolucionando, cómo te vas haciendo mayor, cómo vas madurando, porque la forma que tenías de hacer aquellas mismas cosas que hacías en la Fiesta hace años, cuando tenías doce años y eras inexperto, no es la misma que la forma en la que lo harás con veinticuatro o cómo la harás cuando tengas cuarenta… Las ferietas, ir a probar la puntería al tiro, salir hasta muy tarde, los primeros cubatas, que solían beberse en la Fiesta Mayor… ¡El ambiente! El ambiente de Alcampell es algo que me sigue maravillando hoy en día, porque por mucho que para la regiduría estos dos días son muy estresantes y sin pausas, sales a la calle y, por una semana, el ritmo de Alcampell se convierte en el ritmo frenético de una ciudad humana, un ritmo muy acelerado, casi frenético, de gente que se prepara para los invitados, peñas que se preparan para hacer la fiesta, bares, comercios, un ir y venir muy frenético, pero muy humanizado. Es ese ritmo de Fiesta Mayor, ese ambiente de la previa, de cómo se está preparando el nervio, ese gusanillo del “¡ya llega, ya llega!” que también es algo muy especial. Los de fuera viven la Fiesta Mayor con nosotros, pero los preparativos es algo que es mucho más íntimo, más nuestro.

  • Escrito por  Carles Terès

A voltes, en moments baixos, m’envaeix la sensació que vaig tornar a aquesta terra massa aviat. L’any 1993 ni a Alcanyís ni al Matarranya no sabien gaire quin era el meu ofici. Havies d’explicar què era el que NO feia per a què, per eliminació, s’entengués quin era el meu ofici.

Les preguntes que havia de respondre la meua futura esposa quan sondejava el mercat eren del tipus: “Así que tenéis una imprenta, ¿no?” o “¿Lo que hacéis son dibujos?” o “¿Es fotógrafo?”. Pocs acabaven d’entendre el paper del dissenyador gràfic, que és donar forma visual al missatge per a que el producte (o servei) sigui atractiu i convincent per al possible client-usuari. De fet, feia poc temps que un bon dissenyador d’Alcanyís havia marxat a Saragossa a exercir —on, per cert, continua fent una magnífica feina—. Però bé, al final ens vam arriscar i hem arribat fins avui, obrint el camí, en certa manera, a d’altres companys i companyes que s’han establert a les nostres comarques.
Però anem al títol de l’article. El ‘massa aviat’ es refereix a que, en aquells temps no vam rebre cap ajut per al projecte. En alguna xerrada que em va tocar fer, sempre agraïa als conillets de la petita granja de Torredarques la ‘subvenció’ que em van donar a canvi de nodrir-los, netejar-los, mantenir-los saludables i fer-los criar amb èxit. Les comarques no existien, ni els plans Leader, ni s’entenia gaire bé què venia a fer un professional del disseny per aquí, per molt d’amor a les arrels que tingués. Pocs anys després, afortunadament, la professió es va generalitzar i les institucions van començar a donar suport als nous pobladors que, ni que fos modestament, contribueixen a que aquí no quedem quatre jubilats. Però, es clar, ‘pocs anys després’ jo ja no era un ‘nou poblador’.
Ara, camí dels vint-i-tres anys de trajectòria aragonesa, penso que tot plegat va ser una sort, i que vaig arribar quan calia, és a dir, quan vaig voler. (Els moments baixos són pocs i se superen de seguida.)

Origen: La Litera Información – Comienza en La Litera la campaña antiagresiones NO ES NO

Binéfar, 21 de agosto de 2015.- Esta mañana se ha presentado en la sede comarcal de La Litera/La Llitera la campaña NO ES NO, que intenta incidir en la prevención agresiones sexistas, racistas u homófobas y enfatizar en la idea de vivir unas fiestas con respeto. Diego Cremades, Consejero Delegado de Bienestar Social y Residencias, junto a Natalia Nasarre, del Colectivo por la Igualdad de La Litera, yJavier Sobrevía del Colectivo de Chicos y Chicas LGTBI de La Litera, se han encargado de hacer la presentación.

Natalia Nasarre ha comenzado contextualizando una realidad que vivimos, que es que en estos dos últimos meses 34 mujeres han sido asesinadas a manos de hombres. Por ello, ha comentado que desde el Colectivo por la Igualdad de La Litera creenque “es necesario realizar ciertas acciones para acabar con este feminicidio y que para ello hay actuar desde la base de este problema social, en las relaciones de desigualdades estructurales entre hombres y mujeres. Por eso queremos visibilizar un problema real sobre las agresiones sexistas que sufren las mujeres y que aumenta en fiestas, a las que si añadimos la euforia propia de las mismas, la convicción de que en fiestas “todo vale” y el detonante de un consumo no responsable de diferentes drogas, la consecuencia directa es que se producen todo tipo de agresiones sexistas”. Desde este Colectivo se ha solicitado que “para años consecutivos es imprescindible hacer un análisis del modelo festivo desde una perspectiva de género”.

Diego Cremades explicó que “esta campaña surge a partir de una idea del Colectivo por la Igualdad de la Litera, que acudió tanto al Colectivo Chicas y Chicos LGTBI de La Litera como a La Comarca para, articulándola entre todos, intentar que tuviera gran calado entre la población y la mayor difusión posible”. Para la confección de la campaña “se ha contado con la colaboración de las peñas, chamizos y las asociaciones lúdicas y juveniles de los pueblos donde están las fiestas aún por celebrar. Abrimos una mesa de diálogo con ellas donde se planteó desde el concepto que debía tener la campaña, hasta el contenido y diseño de los carteles, así como de su difusión”.

Esta campaña, además de la prevención y la sensibilización también hace una llamada a la respuesta social contundente antes estas agresiones. Recordó Cremades que “para posibles víctimas, tanto de estos casos como de maltrato físico y psicológico, disponen de un servicio de consulta psicológica que presta el Instituto Aragonés de la Mujer todos los viernes en la Oficina de Servicios Sociales de Binéfar, así como un servicio de asesoría jurídica completamente gratuita que se presta en colaboración con el Colegio de Abogados de Huesca. También hay un mail para quien quiera contar una agresión permaneciendo en el anonimato, que es noesnolitera@gmail.com”.

Para finalizar, Cremades ha querido agradecer la amplia aceptación que está teniendo esta campaña desde los ayuntamientos de la comarca. Los que están celebrando estos días sus fiestas patronales o los que van a celebrarlas en próximas fechas “se han puesto a nuestra completa disposición para lo que sea necesario y han accedido a colaborar en todo aquello para lo que les hemos requerido”.

Javier Sobrevía, representante del Colectivo de Chicos y Chicas LGTBI, ha explicado que desde su colectivo se ha comenzado también una campaña llamada “Con quien quieras pero con condón” que incide sobre el hecho de utilizar el preservativo para prevenir casos de VIH u otras enfermedades de transmisión sexual. Sobrevía ha indicado que desde su colectivo piensan que “estas dos campañas van a ser muy positivas para la comarca”.

La campaña consta de cinco carteles informativos en catalán y castellano que se repartirán por todos los pueblos de la comarca y un par de pancartas con un mensaje genérico que se colocará en los sitios más concurridos de las fiestas de los pueblos y que durante el año se irán colocando en diferentes eventos festivos.

Desde los ayuntamientos, las peñas, chamizos, comisiones de fiestas y otros colectivos de La Litera se pretende que esta campaña sea el punto de partida para seguir trabajando conjuntamente en otras muchas acciones a favor de una igualdad real entre hombres y mujeres.

Origen: Pujades des del mòbil – Colectivo por la Igualdad de La Litera

colectivo igualdad

 

Mañana presentamos en rueda de prensa la campaña comarcal No es No. En Altorricón han recibido esta tarde una de las pancartas que hemos hecho para la campaña. Desde el ayuntamiento de Altorricón se ha apoyado en todo momento está campaña y ahí los tenemos!!! Felices fiestas sin agresiones!!!!

Origen: La CUP incorpora un candidat de la Franja de Ponent pel comicis del 27S – Racó Català

La CUP-Crida Constituent de la circumscripció de Lleida incorporarà a la seva llista el periodista en formació i col·laborador de Racó Català i Ràdio Terra, Marcel Pena, veí del Campell (La Llitera). Incorporant un membre de la Franja de Ponent, la candidatura “pretén fer encara més evident la seva aposta per la construcció nacional més enllà de la Catalunya autònoma, així com la seva aposta per la territorialitat i pels Països Catalans, malgrat ser conscients que la normativa no permet que els ciutadans de la Franja puguin participar en llistes electorals a Catalunya”.

Segons el cap de llista de la CUP a Lleida, Ramon Usall, la incorporació de Pena neix de la voluntat “de construir un país no esquarterat territorialment”, una idea que, segons el candidat, cal practicar “no solament des de l’àmbit associatiu, cultural o econòmic sinó també especialment des del polític”. Usall defensa que el Parlament que surti de les eleccions del 27S “no doni l’esquena a la Franja i als Països Catalans” i busqui concentre “el país i la seva sobirania en la seva plenitud i als servei dels seus sectors populars”.

Pena ha explicat la seva decisió de formar part de la llista com a suplent en cinc tuits a través del seu compte de Twitter. “El lloc que ocuparé serà simbòlic i reivindicatiu, perquè el sistema electoral no permet anar en llistes a les persones de fora de la CAC”, ha dit Pena, que ha assegurat que la “situació política qe viu el Principat afecta també la resta de Països Catalans”. Pena també ha agraït a la CUP de Ponent que hagi confiat en ell i ha reocrdat que “el fet que les franjolines participem en la vida política del Principat no hauria de ser un tabú”.

Origen: Arxivat el projecte de construcció de la presa de Mont-rebei | Pallars Digital

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en resolució del 21 de juliol de 2015, ha arxivat definitivament el projecte de construcció d’una presa al congost de Mont-rebei, promogut per Endesa. Des de la Plataforma Salvem Montrebei s’han congratulat de la decisió de la CHE que atribueix “a la forta oposició del projecte protagonitzat per la pròpia plataforma”, a “la força del treball en xarxa, del treball social lliure i compromès pel bé comú”, així com des del territori i també des del Govern.

Després d’uns nou anys del primer projecte de construcció, el passat mes de març es feia pública la intenció de la companyia de construir a Mont-rebei una presa, a la que de seguida va sorgir una forta oposició d’entitats, associacions ecologistes i veïns de la zona. Després de diverses manifestacions i de constatar la forta oposició del territori, fins i tot del govern de la Generalitat, Endesa va renunciar a construir la presa. La companya va al·legar que mai tiraria endavant un projecte d’aquestes característiques si compta amb l’oposició política, institucional i social del territori.

Origen: Cels Gomis i Mestre | Lo Finestró

celgomis.jpg.pagespeed.ce.zJpK5t0_DT 

Enguany anem de commemoracions. N’hi ha tantes que no podem donar-ne l’abast, però d’algunes que ens toquen molt de prop —els 750 anys del naixement d’en RamonMuntaner, i els deu sense en Jesús Moncada i en Josep Galan— ja ho hem fet, o ho farem abans d’acabar l’any. I hi ha també el centenari de la mort d’en Cels Gomis, que ens toca igualment de tan a prop. Ja n’han parlat a la Revista de Andorra, i en parlaran a Turolenses, i no podem deixar de parlar-ne al Diario de Teruel. Cels Gomis i Mestre nasqué a Reus el 1845 i morí a Barcelona el 1915. Era enginyer de camins i participà en la construcció de gran part dels primers ferrocarrils. Adscrit ja de molt jove al comunisme llibertari fou un gran propagador d’aquest ideari, com a publicista i autor de llibres de divulgació de ciències i humanitats, convençut com estava que només a través del coneixement, i d’una educació sense traves, l’home esdevindria lliure. Molt actiu també en el camp bibliotecari, fou nomenat secretari de la Biblioteca Arús de Barcelona, especialitzada en publicacions socialistes de tota mena, càrrec que exercí fins al darrer alè. Tenia gran interès per gairebé tots els camps del saber, i molt especialment pels estudis de folclore i geogràfics, i aprofità la seua professió, que el duia per quasi tota la geografia espanyola, per arreplegar abundosos materials d’aqueixos temes. Fou un dels primers a l’Aragó en recollir materials folclórics de les nostres tres llengües, aragonès, castellà i català, amb criteris científics, i anomenant català el nostre català de l’Aragó, sense tabús ni prejudicis. Bastants dels seus textos de folclore català aragonès es troben als reculls Les cançons de la nostra gent (1993) d’en Josep Galan, Lo Molinar (1995-96) i Bllat colrat! (1997), un recull, aquest darrer, que s’obre amb les paraules: A la memòria de Cels Gomis, que ens precedí. Dels seus articles de geografia terolenca se n’ha reeditat enguany la descripció de l’Avenc de San Pedro d’Oliete, i esperem que també ho siga aviat, almenys, el de Regallo amunt.

 Artur Quintana

25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva – Diumenge 4 d’octubre de 2015

Diumenge 4 d’octubre de 2015
25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva
A les 11 h.: Benvinguda de l’Alcalde d’Aiguaviva.
Presentació de l’ASCUMA, a càrrec del President.
Al local del Cine.
Sobre les 11:30 h.: Xerrada sobre micologia prèvia a la campanya de recollida de bolets a càrrec d’Agustí Amela. “Anem a buscar pebrazos”.
Sobre les 12:15 h.: Presentació de la reedició de Bernat Corremon al Matarranya de Nestor Macià Fontanilles.
Al local del Cine.
A les 12:30 per als xiquets, una gimcana de jocs tradicionals.
A continuació elaboració del mural “Paraules boniques”.
A les 13:00: Lliurament del VIII Premi Franja, Cultura i Territori al Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza, Dr. Javier Giralt Latorre. A local del cine.
A continuació, s’oferirà un ‘Vi d’Honor’.
Sobre les 14:30 h.: Berenar popular (dinar de germanor).
A les 16:30 h.: Taller infantil: Construcció d’un pebrazo gegant.
A les 18.00 h.: Actuació de cloenda.

Origen: Lo Floro a la Feixneda | Lo Finestró

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

POLÍTICA

Dirección General de Política Lingüística

Aragón proyecta reconocer el catalán

JAVIER ORTEGACorresponsalZARAGOZA

El nuevo Gobierno de Aragón del socialista Javier Lambán ha creado, por primera vez, una Dirección General de Política Lingüística, signo claro de que resucitará la polémica sobre el uso del idioma catalán en la comunidad autónoma. Al frente de la misma ha nombrado al nacionalista José Ignacio López Susín, militante de CHA, experto en el tema y coautor de libros sobre derecho aragonés y la lengua aragonesa.

La primera y principal cuestión que deberá afrontar el reciente director general será la elaboración de una nueva Ley de Lenguas y, por tanto, derogar la actual de 2013, aprobada por el anterior Gobierno de PP-PAR.

Uno de los puntos más polémicos de la ley fue suprimir la denominación de aragonés y catalán que contenía el texto de 2009 para referirse a esas lenguas. Fueron sustituidas por los circunloquios lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaica, para referirse al aragonés, y lengua aragonesa propia del área oriental, más conocida como lapao, para referirse al catalán.

También desaparecieron el Consejo Superior de Lenguas de Aragón, la Academia Aragonesa de la Lengua Catalana y la Academia de la Lengua Aragonesa, sustituidas por una única Academia Aragonesa de la Lengua.

El nuevo Ejecutivo defiende la diversidad lingüística de Aragón (español, aragonés y catalán), que dice que quiere situar en su justa medida. Quiere lograr el mayor consenso posible para sacar adelante la futura Ley de Lenguas. Para ello, el PSOE y CHA, ahora en el Gobierno, necesitarán al menos los votos de Podemos e IU, que respaldaron la investidura de Lambán.

Mientras, la plataforma aragonesa No Hablamos Catalán, integrada por decenas de colectivos y asociaciones, y la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental preparan movilizaciones tras el anuncio de derogación de la actual Ley de Lenguas por parte del Ejecutivo autonómico.

Los promotores de la manifestación consideran que PSOE y CHA pretenden «imponer el catalán» en la comunidad aragonesa.

La ley aprobada en su día por el PSOE, y luego modificada por el PP, reconocía la existencia de otras lenguas en la comunidad, como el aragonés y el catalán. Sin embargo, no regulaba la cooficialidad, algo que reivindicó CHA y que los socialistas no aceptaron. La nueva norma podría volver a la situación de 2009.

Pueden dar idea de las pretensiones algunas de las 170 enmiendas presentadas por la entonces oposición al proyecto de Ley de Lenguas de 2013 de PP-PAR. De ellas se desgranan propuestas como la cooficialidad del catalán y el aragonés en toda la comunidad, la posibilidad de emplear el catalán en las Cortes y la consecuente utilización de sistemas de traducción, la implantación del trilingüismo en el Boletín Oficial de Aragón, o que al menos el 50% de las asignaturas impartidas en los colegios sean en aragonés, a excepción de la zona oriental, donde sería en catalán.

Origen: Carta a tres comarques

Srs. Presidents del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp :
Mos hem alegrat al llegir el discurs d’investidura del seu company de partit Josep Anton Chauvell, com a President de la Comarca de la Llitera, perquè al fer llista de les prioritats del seu mandat parla clarament de defensar la dignitat dels habitants d’aquell territori:

“La nostra dignitat com a persones que tenen una llengua i una cultura ancestral; m’estic referint a la denigrant actuació de l’anterior Govern d’Aragó envers la denominació de LAPAO a la nostra llengua catalana, parlada a la major part dels nostres llocs de la Comarca. Cal la derogació de la llei que això empara i la consecució d’un altra, o l’anterior que hi havia, on es reconega aquesta particularitat, la seua protecció i el seu desenvolupament”.
El Sr. Chauvell, llaurador, alcalde del Campell i reconegut escriptor en llengua catalana, fa natural i pla lo que per a tants polítics encara sembla un tossal impenetrable. Pos ell sap molt bé que la naturalitat és la millor arma per plantar cara als intolerants. I la millor ferramenta per defensar una llengua en perill és parlar-la. Perquè aquesta penosa història de despotisme castellà contra les dos llengües més antigues d’Aragó, només es pot guanyar parlant, escrivint i fent valer les arrels aragoneses del català nostre. Segurs que les seues paraules defensant la nostra dignitat seran tingudes en consideració per les renovades Corts d’Aragó, derogant eixa llei infame que situa les vergonyoses actuacions del PP-PAR contra els aragonesos de la Franja en la categoria d’autèntica neteja ètnica.
Com estem segur que el Govern d’Aragó restaurarà aviat els premis “Guillem Nicolau” de novel•la i narrativa, estarie bé que la entrega del pròxim, en 2016, es fere al Castell de Vall-de-roures, perquè va ser allí on el 1986 (serà el 30è aniversari) es va atorgar el premi de la primera edició precisament a la novel.la “L’HOME DE FRANÇA” de l’escriptor protagonista d’aquesta carta Josep Anton Chauvell .

Origen: Agost cultural | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

D’ençà fa uns anys s’ha estès com taca d’oli la costum —benvinguda sigui— de celebrar la setmana cultural a gran nombre de pobles, més enllà de les pròpies festes patronals, dedicades als actes tradicionals, lúdics i de disbauxa —penyes, música, menjar i beure, a dojo. No descriure la quantitat de jornades culturals que tenen lloc en el transcurs dels quinze primers dies del mes d’agost per a la canalla i la gent gran, tot i que algunes d’elles no arriben a rasar la ratlla de lo cultural. Em vull centrar només en tres o quatre del Baix Aragó i del Matarranya, de veritable i alta qualitat, a les que penso assistir-hi, encara que no ho faci a tots els actes, donada la seua quantitat. Començo pel “XI edición del Festival Internacional de cine de Calanda. 22 x Don Luis” que tindrà lloc del 2 al 7 d’agost a Calanda. Es presenta aquest any sota el lema “El desig i la pèrdua”. Hi haurà presentació de llibres i taules redones, i, per sobre de tot, moltes, moltes pel·lícules i curts a la secció oficial i a la paral·lela. El 2 d’agost començarà el tradicional Cicle d’Orgue del Matarranya a Fondespatla i continuarà el 23 d’agost a Mont-roig —organista, ballarí i cantant—, sota la direcció de Margarita Celma. Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya organitzen la III edició de Matarranya Íntim els dies 7, 8 i 9, per portar les arts escèniques d’avantguarda al medi rural. La localitat triada enguany és Pena-roja de Tastavins, en la qual s’hi desplegarà un recorregut teatral que es desenvoluparà a l’interior de les cases del poble amb espectacles multidisciplinars per a tots els públics, sota la direcció de Jacobo Roger. Hi haurà música, dansa i teatre. Set espectacles diferents que s’aniran repetint cada hora el dissabte i diumenge. I si voleu, per acabar us afegiré la torna, es tracta de l’Escola d’Estiu de “Clarió” que sota el títol “Escola Nostra” organitza les següents activitats: el 31 de juliol, taller de ball a Mont-roig i la Portellada; l’1 d’agost, excursió, “Som arqueòlegs” a Queretes; el dimecres 5, nit de contalles, Lo Floro a la Freixneda; i el dilluns 12 a Valljunquera, contalles d’un despoblat, Mas de Llaurador. Com podeu veure no hi caben més coses en una quinzena

José Miguel Gràcia  

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.