Origen: Teresa Maria Ballester Bielsa | L’ esmolet

Teresa Maria Ballester Bielsa

Dissabte, passades les 11, el company Carrégalo m’enviava per WhatsApp la noticia, terrible i inesperada, que la Teresa Maria havia mort. Increïble —perquè no ens ho podíem creure. Però malauradament era veritat.

No vaig poder evitar pensar en la mort sobtada d’en Toni Llerda, deu anys abans. I en la d’en Josep Galan, aquell mateix 2005. Morts de persones que, malgrat el tòpic, són insubstituïbles. Com la Teresa Maria. Tots ells activistes en la defensa de la nostra cultura, que no reclamaven altra cosa que la normalitat de la que gaudeixen nostres amics castellanoparlants. Només per aquest fet, voler ser normals, ens veiem abocats a fer d’activistes i, massa sovint, a ser titllats de radicals. És una animalada, però la ràbia em va fer venir el pensament que som pocs i ens morim de seguida. Com les espècies en perill d’extinció.

Amb la Teresa Maria ens unia també el veïnatge —bon veïnatge— de Mont-roig i Torredarques. Això feia que sovint, juntament amb el Javi, baixéssim a les juntes d’ASCUMA en el mateix cotxe. El «Serra Power», bromejàvem.

Després vingué el tràngol de la leucèmia. Nosaltres n’estàvem tot just eixint, i suposo que aquesta circumstància ens va apropar encara més. Ara ja era història —per a ella i per a natres— per això el cop de la mort sobtada ens ha deixat corglaçats.

De la seua lluita, des de Clarió, per a què no desaparegués la miqueta de classes de català de l’institut de Vall-de-roures, en recordo una conversa telefònica. Era l’aniversari de sa filla menuda i coincidia amb l’acte reivindicatiu. «Vaja quin cumple que li donaré a la Judit!», es lamentà. Però, tot seguit afegí «però és el regal mes bonico que li puc fer: que pugue estudiar la nostra llengua quan vaigue a l’institut». El que vol qualsevol pare. El que tothom amb una mica d’humanitat hauria d’entendre. Aquest és el llegat que ens deixa: el seu exemple.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 23, setembre-octubre 2015

Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

Origen: La resta d’actes de la Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaïva | Lo Finestró

En dos posts anteriors ens hem referit a dos actes importants de la Trobada Cultural del Matarranya i del Bergantes del passat diumenge 4 d’octubre, el lliurament del “Premi Franja” i la presentació de la reedició del llibre Bernat Corremón; ara bé, el programa va ser molt més ample, i per això ara ens volem referir a la resta dels actes. Puntualment va comença la jornada amb la benvinguda de l’alcalde, un jove eixerit, preocupat per la cultura i la llengua dels seu poble, i la presentació d’Ascuma per part del president, Joan Lluís Camps. Com no podria ser d’una altra manera, vam dedicar uns minuts a recordar Teresa Maria Ballester de Mont-roig, professora, activista de la nostra llengua i sòcia d’Ascuma, traspassada recentment.

L’amplia xerrada sobre micologia que va fer Víctor Vidal, substituint Agustí Amela per infermetat, suscità molt d’interès entre els assistents, que van participar i gaudir de debò. Xocs tradicionals i la preparació d’un bolet gegant van tenir entretinguts els xiquets.

Amb un bon vi de Queretes i un bon recapte de la vila a la Plaça vam arribar a dos quarts de tres de la tarda. Després el dinar de germanor.

A les 18 hores i com a cloenda començà l’actuació del duo Rakel que omplí de música pop, boleros i música d’autor una hora i escaig per a delectança dels assistents. Una molt bona Trobada i força concorreguda.

Aiguaivans, salveu el riu i la llengua!

Veieu aleatòriament totes les fotos de la Trobada:

 

 

Origen: Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaviva | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 d’octubre del 2015)

Demà, diumenge 4 d’octubre, l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) celebra la seua XXV Trobada Cultural a Aiguaviva de Bergantes. L’associació, que precisament va ser fundada l’any 1989 durant la II Trobada Cultural a la Freixneda, les anat repetint anualment, així que la de demà constituís les seues bodes de plata. Amb estes celebracions se pretenen dos objectius: per un costat, reunir los seus socis dispersos en un entorn lúdic, i per l’altre, fer difusió del patrimoni lingüístic i cultural de la seua zona d’actuació, obrint-se a la societat de la comarca del Matarranya i les poblacions catalanoparlants del Baix Aragó a la zona del Mesquí i Bergantes. Al cartell d’enguany lo lema “en defensa del patrimoni cultural d’Aragó” figura sobre una bella imatge del riu Bergantes, davall d’un pont entre unes penes imponents molt característiques, símbol d’una altra lluita, la salvar lo patrimoni natural davant polítiques hidràuliques agressives.

Segons costum, hi haurà un programa variat, que s’iniciarà amb la benvinguda de l’alcalde de la vila i del president d’Ascuma. En l’apartat cultural l’expert boletaire Agustí Amela farà una xerrada sobre la recollida dels pebrassos, en plena campanya; a continuació se presentarà la reedició del còmic Bernat Corremón pel Matarranya, del dibuixant Nèstor Macià Fontanilles.

Mentrestant, l’associació de pares “Clarió” guiarà un programa paral·lel pels xiquets: al matí una gimcana de jocs tradicionals i l’elaboració del mural “Paraules boniques”, i a la tarde un taller de construcció d’un bolet pebràs gegant.

Com a acte central destaca lo lliurament del VIII Premi Franja i Territori —concedit per Iniciativa Cultural de la Franja, de la qual forma part Ascuma— al Dr. Javier Giralt, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, en reconeixement als seus estudis dels dialectes del català a l’Aragó i a la seua defensa del patrimoni lingüístic autòcton des de l’àmbit acadèmic.

Un vi d’honor oferit als habitants de Aiguaviva, un dinar de germanor i la cloenda amb l’actuació de la cantant Rakel completaran una intensa i il·lusionant jornada.

María Dolores Gimeno

Origen: Voluntat de no voler entendre’s | Viles i Gents

NOTA DE PREMSA: III ALIFARA CLARIÓ.

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

               Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015

Contacte: clariomatarranya(arrova)gmail.com

El proper diumenge tindrà lloc a Aiguaviva la III Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua materna catalana entre els menuts. Aquest any tindrà un marcat aire de condol donat que el passat dissabte 26 de setembre va morir de manera sobtada Teresa Maria Ballester, membre fundadora de l’associació i promotora de l’Alifara. Per això, la jornada començarà amb un recordatori dedicat a aquesta mare, professora i dinamitzadora cultural. A continuació, la Junta de l’associació ha decidit que continuarà amb els actes previstos donat que seria la millor manera de retre-li homenatge.

Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Després del Recordatori, el matí continuarà amb una xerrada per anar a buscar bolets, o “pebrazos” com en diuen a Aiguaviva, i a continuació s’organitzarà una gimcana de jocs tradicionals. Al migdia hi haurà un dinar de picnic i la tarda estarà dedicada a un taller artístic de construcció de bolets i se’n farà un de gegant entre tots que es regalarà al final de la jornada a l’ajuntament.

Aquest any l’Alifara té lloc coincidint amb la 25ª Trobada de l’Associació Cultural del Matarranya per tal de fixar l’atenció en la importància de la conservació de la llengua entre els infants. S’ha escollit la població d’Aiguaviva perquè és un dels pobles de la zona catalanoparlant d’Aragó on més en recessió es troba la llengua, fins i tot en l’ús oral: mentre que el català és la llengua habitual dels iaios del poble, els sagals ja no l’usen i la majoria ni tan sols l’entenen. L’actual alcalde i regidor de cultura s’han proposat començar per recuperar la llengua per ells mateixos i intenten usar la llengua dels seus avantpassats per a parlar-se entre ells.

Totes les activitats són gratuïtes. En l’organització de la jornada també han participat l’Ajuntament d’Aiguaviva i l’Associación Cultural del Matarranya. A més, ha col·laborat la Diputación de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 4 anys de la mà de diverses famílies de la comarca del Matarranya després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a assignatura optativa i voluntaria, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.

PROGRAMA

III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015

– 11:00 h BENVINGUDA

A continuació: PARAULES BONIQUES: RECORDATORI A LA TERESA MARIA

– 11:30 h XERRADA sobre bolets: “Anem a buscar pebrazos”, amb Agustí Amela de Morella

– 12: 30 h GIMCANA de jocs tradicionals

– 13: 30 h Cant de jotes populars, amb Laura Satué de Nonasp

– 14:00 h Dinar de convivència per als socis i simpatizants

– 16:30 h Taller de construcció d’un bolet gegant

– 18:00h BERENA i actuació espectacular del ‘MAGO ZAPATA’ a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d’informació de l’associació ‘Clarió’ i una paradeta de contes i llibres, a la Plaça. A més, recollirem “paraules boniques” i en farem un gran mural.

Totes les activitats són gratuïtes.

Us hi esperem!

Organitza: ‘CLARIÓ’ Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col·laboren: Ajuntament d’Aiguaviva, Associació Cultural del Matarranya i Diputación de Teruel

Origen: Notícia ben trista | Mas de Bringuè

Origen: Declaració de Ponent | Candidatura d’Unitat Popular

Declaració de Ponent

26/09/2015

Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu.  També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic-  amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Amb la voluntat d’enfortir lligams i treballar plegats pel futur de la Franja de Ponent i en el marc dels Països Catalans, ambdues organitzacions assumim el nostre compromís de col·laboració.

Fraga, 26 de setembre de 2015

Aquet mati ha mort a Mont-roig, Teresa María Ballester, professora, activista cultural i sòcia d’ASCUMA.

Origen: Notícia ben trista | Lo Finestró

Origen: Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaiva | Lo Finestró

Bon dia,

Us reprodueixo la carta per a convocar-vos a la Trobada en la que veureu que podeu apuntar-vos al dinar de germanor  –i triar el menú que està al final de tot– per tal d’avançar en els preparatius de la Jornada.

També adjunto el cartell amb la programació, espero que us agrade.

Cordialment,

Cèlia Badet

Benvolgut soci, benvolguda sòcia,

El proper 4 d’octubre celebrarem la 25ª Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaviva de Bergantes. En el decurs dels actes programats destaquem el lliurament del VIII Premi Franja: Cultura i Territori al Dr. Javier Giralt Latorre.

         La determinació de realitzar la Trobada a Aiguaviva ve motivada per la situació de la llengua en esta vila: encara que es parla el català en general, l’ús entre la joventut és cada cop més inusual. L’Ajuntament d’Aiguaviva en la persona de l’Alcalde i el Regidor de Cultura està fent notables esforços per recuperar la llengua.

Els actes començaran a les 11 del matí i finalitzaran amb el concert de cloenda, com podeu veure en el programa adjunt.

El dinar de germanor tindrà lloc a l’Hotel Altabella i cal reservar abans del 25 de setembre trucant als telèfons 978 85 15 21 o 628 69 77 51. També podeu enviar un correu a acmatarranya@gmail.com. El preu és de 15 €. A l’apuntar-vos, digueu els plats que voleu.

Aprofitem aquesta convocatòria per demanar-vos el correu electrònic a tots aquells que encara no ens l’heu facilitat. Això permetrà una comunicació més eficient i fàcil.

Us esperem el diumenge 4 d’octubre a Aiguaviva!,

         La Junta de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit, 7 de setembre de 2015

Menú per triar: 1ers.: Paella o entremès./ 2ons. Costelles de corder o  lluç amb cloïses./ Postre, flam amb nata o fruita del temps.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilitat Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Cartell Trobada 2015-pr2.jpg

Origen: Los gorrinos no suen

Per primera volta en la meua vida, vaig poder passar una setmana sencera al poble de mon pare, Estopanyà, a la Ribagorça. Ens vam estar a la casa on ell va nàixer, al barri de Trespena, encarat a llevant i a l’ombra de la gran roca del castell. Les meues filles, ironies de la vida, van dormir a la mateixa cambra on, segons ma tia Jovita, segurament la iaia Encarna el va portar al món…. Continuar llegint… Orígens | L’ esmolet

Origen: Celebrant la mort de la LAPAO

Origen: Nova Llei de Llengües | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de setembre del 2015)

El passat dimecres dia 2, en el transcurs d’una visita que va retre als seus companys de partit de Barcelona, el president Lambán va fer unes declaracions amb referència a la Llei de Llengües de l’anterior govern del PP i del PAR. Va qualificar de ridícula la denominació de LAPAO i LAPAPYP, les dos llengües minoritàries i minoritzades d’Aragó, català i aragonès. No repetiré —això ho dic jo, no Lambán— la quantitat de disbarats i estupideses que l’esmentada Llei descrivia i ordenava. De les ironies i befes fetes per part de lingüistes, escriptors, associacions culturals i qualsevol persona amb dos dits de front, no faré un catàleg, perquè seria immens. El cas és que Lambán va dir que en breu derogaran la Llei del PP-PAR i n’aprovaran una altra força similar a la del PSOE i la CHA del 2009. Quan Lamban fa aquestes declaracions cal entendre-hi que els altres partits de la coalició estan també d’acord, oi? Si alguna cosa vam criticar de la Llei del 2009 era la mancança d’oficialitat de les dues llengües pròpies —així es qualificaven—, català i aragonès. Doncs bé, el president va rematar la declaració a Barcelona dient que com era natural només hi haurà una llengua oficial a l’Aragó, el castellà. Benvinguda sigui una nova llei on s’anomeni català i aragonès al català i a l’aragonés, estableixi quantes més mesures de protecció, millor, i reconegui els drets dels parlants; tot i que una llei sense cooficialitat i amb manca d’obligatorietat en massa dels seus preceptes, corre el risc d’esdevenir paper mullat. El temps ho dirà. Com és natural també, només han trigat un dia en aixecar-se les veus irades del PP i del PAR i de la plataforma anticatalanista. La nova llei, sense conèixer-la, diuen, que fracturarà la societat, no és pas necessària i només crearà problemes. María Herrero, experta en llengües del PAR, torna a definir les llengües: la del nord (N) i la de la zona oriental (ZO). M. J. Ferrando del PP diu que per la nova llei s’hauran de gastar 40 milions en traductors. No sap que el gogle tradueix gratis. Ciutadans estaria d’acord en tot sempre que no hi surti la paraula català. Només unes mostres de l’Aragó anticatalanista i carrincló.

José Miguel Gràcia