Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre va organitzar el lliurament del Premi Lo Grifonet 20015 a Artur Quintana i Font a la vila d’Arnes el dissabte 28 de novembre. La jornada va començar a l’Ajuntament on els participants a la convocatòria van iniciar un recorregut per la vila guiats per la regidora de Cultura de la població, destacant el primer recinte emmurallat del nucli de població, els portals d’entrada, els diferents barris, l’antic hospital, la situació del castell i el posterior creixement de la vila fora muralles. Finalitzà el recorregut amb la visita de l’obrador de les germanes Pallarès que ens van explicar l’elaboració artesanal de la cera verge i la seua transformació artística en espelmes de formes molt diverses. Acabada la visita guiada una seixantena de participants en l’acte d’Òmnium anàrem a dinar al restaurant Can Barrina. Joan Beltran i Manel Ollé, guardonats en anteriors convocatòries, acompanyaren els actes en homenatge al nou premiat. Jordi Duran fou l’encarregat del protocol de l’acte cultural que s’inicià amb un parlament de l’alcalde d’Arnes Xavier Pallarès que es va mostrar molt satisfet per haver escollit la seua vila per al lliurament del premi. Havent dinat, Josep Moragrega, president d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, dedicà unes paraules sobre la necessitat del premi per reconèixer les persones singulars i destacà que el guardó concedit recaigué enguany en un investigador d’una comarca veïna amb potents llaços d’unió i col·laboració. Seguidament el secretari del Jurat Josep Maria Prades va llegir l’acord al que havien arribat els membres per a la concessió del guardó. L’autor de la crònica va fer una glossa d’Artur Quintana, parlà sobre el compromís del seu activisme cultural, publicacions, traduccions i investigacions, principalment destacà el seu treball a favor de les llengües minoritàries a l’Aragó. L’homenatjat feu un discurs on analitzà la difícil situació de la continuïtat del català i l’aragonès a la comunitat veïna. El filòleg Curt Witlin i el professor Manuel Ollé, amics d’en Quintana, volgueren afegir-se també als parlaments. Per cloure les activitats de la convocatòria els queretans Ya Babé posaren la música com a cloenda recreant els textos poètics de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte.

A l’Auditori del Disseny HUB Barcelona, el passat 24 d’abril, la Fundació Carulla va lliurà els XXXIII Premis d’Actuació Cívica i el I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural. Els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica van estar: Montserrat Cadevall, Miquel Costa, Mireia Montaner, Vicente Olmos, Artur Quintana i Ferran Rella –tots ells amb mèrits més que evidents–; i el Premi Luís Carulla va ser per al projecte terra-nova.cat, un projecte que, amb l’objectiu de configurar una visió de la Catalunya d’avui a partir del diàleg entre fotògrafs i pensadors, es planteja renovar la mirada sobre el territori i el paisatge. Els quatre representants del projecte, Ignasi López, Román Iñán, Vicenç Altaió i Sergi Opisso, agraint el premi, van explicar succintament l’abast del seu guardonat projecte. Van lliurar els guardons Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació i el director de Cultura de la Generalitat. La coordinació i conducció de l’acte va estar a càrrec de Carles Duarte, lingüista i poeta, i d’Antoni Bassas, reconegut periodista. Amb paraules del director de Cultura de la Generalitat i de la directora del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona es va cloure l’acte.

Destaquem que en representació dels guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica va fer el parlament Artur Quintana. Aquestes van ser les seues paraules:

“En nom dels guanyadors enguany del Premi d’Actuació Cívica dono les gràcies a la Fundació Carulla i als membres del Jurat que ens han atorgat els premis.

Ens han estat atorgats aquests premis perquè tots nosaltres guardonats fa temps que treballem en el foment de la cultura catalana i la llengua que la conforma, la nostra llengua catalana. Aquest darrer aspecte pot no ser el principal de les nostres activitats, activitats que poden centrar-se en d’altres: arts plàstiques, música, pedagogia, dansa, tasques editorials i de llibreria, animació cultural, periodisme, teatre, cinema, investigació … , però en aquestes activitats nostres, i dels molts guardonats que ens han precedit, sempre hi és present, d’una manera o altra, el foment de la llengua catalana. Si observeu en la informació que s’ha repartit veureu que els guardonats d’enguany som actius com a editors i llibreters, fomentem el cant coral, difonem la cultura d’unes determinades regions i treballem en l’ensenyament. A totes les nostres activitats hi podríeu afegir: editors i llibreters de textos en català, fomentadors del cant coral en català, difusors de la cultura d’unes determinades regions i la llengua catalana que la conforma i treballadors en l’ensenyament de la llengua catalana. Si la situació de la nostra llengua catalana fos normal no caldria haver d’afegir a cada activitat premiada el qualificatiu de ‘en català’, però com que la situació de la nostra llengua catalana i la cultura que conforma no són gens normals, cal afegir el qualificatiu: ‘en català’. No hi ha cap territori, sigui estat, departament, comunitat autònoma o aneu a saber què, i dic això últim pensant en les franges d’Aragó i de Múrcia, ni tampoc l’ajuntament de l’Alguer, on la llengua catalana i la cultura que conforma no es trobin poc o molt oprimides, discriminades, perseguides, bescantades, ridiculitzades, maleïdes, … . El grau d’opressió, persecució, discriminació … de la llengua catalana té un més o un menys d’intensitat: a Andorra i a la Catalunya d’administració –encara- espanyola aquest grau d’opressió és, siguem optimistes, passablement suportable, això sí en el cas de Catalunya sempre amb l’espasa de Damocles del Govern Espanyol, encantat –hi hauria altres adjectius que us estalvio- en fer-nos desaparèixer com a catalans. D’Andorra val més no parlar-ne: podria ser un país modèlic en la qüestió identitària, però és com és. A la resta dels territoris de la nostra llengua el grau d’opressió és del tot desenfrenat, per més que a les Balears i al País Valencià es mantingui sobre el paper la cooficialitat, mentre que a la Catalunya sota administració francesa, a l’Alguer i a les Franges res de res, o quasi. En tot cas qui s’emporta la palma en aquest tètric joc dels graus d’opressió del català és l’Aragó, on en aquests moments la llengua catalana no hi existiria, si féssim cas de la encara vigent Llei Lapao proclamada pel PP i el PAR, partits que han perdut amb aquesta proclamació la legitimitat. En una situació així els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica, i ara tiro l’aigua al nostre molí, tenim uns mèrits afegits, i que no tenen uns guardonats amb premis semblants a, posem, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Eslovènia … perquè molts dels que ens governen no solen veure amb bons ulls la nostra feina, i prou sovint l’entorpeixen, o ens fan perseguir per, diguem-ne, la justícia en més d’un cas.

Veureu també en llegir les nostres semblances en el paper que se us ha passat, que nosaltres, els guardonats, procedim de gairebé tots els territoris on es parla català: de l’Aragó, les Balears, Catalunya i el País Valencià. Veureu també que els membres del jurat procedeixen d’aquest tres últims territoris. I això és molt d’agrair.

Un cop més el nostre agraïment a la Fundació Carulla i als membres del jurat dels Premis 2015 d’actuació Cívica.”