El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

Origen: Patrimoni oblidat, memòria literària (exposició) | Lo Finestró

Nota de l’Institut Ramon Muntaner

“El proper dissabte, 19 de març, a dos quarts de dotze del migdia, s’inaugurarà a l’antic refetor del Monestir de Poblet l’exposició “Patrimoni oblidat, memòria literària”, acte que comptarà amb la presència de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i que es complementarà amb una visita guiada per part dels comissaris i amb una lectura de textos presents a l’exposició.

Realitzada per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, aquesta mostra vol relacionar els elements del patrimoni cultural tangibles ja desapareguts o que es troben en estat ruïnós o abandonats amb els textos literaris que n’han fet referència al llarg dels anys en un intent de vincular territori i literatura. Aquesta exposició forma part d’un projecte més ampli que, sota el mateix nom, «Patrimoni oblidat, memòria literària», han impulsat l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de moltes altres institucions, entitats i particulars.” (Continuar llegint)

En aquest projecte han col·laborat, a nivell particular, els membres de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Miquel Gràcia i Carles Sancho. Les seues aportacions, juntament a les de molts altres, es publicaran en un web que s’obrirà pròximament.

1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

(Publicat a La Comarca el 26 de febrer del 2016) Les comarques han estat protagonistes destacades de la passada campanya electoral. Tant des de la dreta renovada de Ciutadans com des d’algune…

Origen: Comarques | Viles i Gents

Origen: Les notícies importants | L’ esmolet

Devia tenir deu o onze anys. A classe, un cop a la setmana, ens feien dir les notícies que ens havien impactat. El professor triava la que considerava més interessant, l’apuntava a la pissarra i ens feia treballar-hi.

Recordo com si fos ara el dia que em vaig atrevir, superant la timidesa, a aixecar la mà. Tenia una notícia bomba: lo tio Campanals de Queretes havia mort de sobte. Lo tio Campanals era la viva imatge de la salut: gran, caravermell, de veu poderosa. Cada gest seu irradiava força. Amb paraules titubejants i veu minvant, vaig explicar-ho a la classe. El mestre, el sr. Regué, em va mirar amb els seus ulls estràbics (de fet amb un dels ulls, no sabia mai quin) i va sentenciar: “Eso, Terés, no tiene importancia. Cada dia muere gente común, anónima. Aquí lo que quiero es que me den noticias importantes, de las que afectan a todo el mundo”.

Quina vergonya. Vaig seure, atònit per la resposta. Havia mort l’home més sa que coneixia i no tenia cap importància. Mai més no vaig participar en l’activitat.

Passats els anys, em fa l’efecte que aquella notícia sí que n’era, d’important. Sense proposar-m’ho, havia donat una oportunitat al mestre per a què ens expliqués la fugacitat de la vida, els perills d’una alimentació rica en greixos o vés a saber què. I sobretot m’hauria estimulat a cercar més notícies. Però el senyor Regué estava pastat a l’antiga i ja no estava per a innovar ni empatitzar amb aquella colla de galifardeus.

D’ell recordo també una vegada que jo estava jugant per sota del pupitre amb uns putxinel·lis. En un moment donat, la classe va quedar en silenci. Vaig sentir un calfred al clatell. En tombar el cap vaig descobrir el Regué dreçat darrere meu foradant-me amb la mirada. Em va arrabassar un dels ninots i me l’estampà a la cara.

La pedagogia evolucionava, però. El curs següent ja vaig tenir a un jove mestre d’Alcorisa, el Sr. Miguel Omedas, que va descobrir-me que aprendre era una altra cosa i, sobretot, em va fomentar el gust per escriure. Ves per on, d’Alcorisa va haver de venir el millor mestre que he tingut a Barcelona.

La Comarca, columna «Viles i gents», 11 de març de 2016

El senyor Reguè el de l’esquerra. El Sr. Omedas el de la dreta. Al mig el sr. Ruiz, un altre magnífic professor. I jo, per allà baix…

L’aula dels fets, l’any 1974. Al clatell hi teníem els ulls del Caudillo.

Origen: I un crit

Origen: Creixement infinit | L’ esmolet

Creixement infinit

D’adolescent, quan em va tocar estudiar Malthus, vaig descobrir que al món hi havia massa persones. Descobriment terrible. Sobrava jo? Sobraven els pares? Els xiquets de Biafra? El company de classe malalt de càncer? A la Terra no hi havia recursos per a mantenir-nos a tots. Boscos arrasats, oceans sobreexplotats i empastifats, fonts d’energia que s’exhaurien…

Amb la maduració (la meua), el problema va deixar de preocupar-me. No perquè en trobés la solució; senzillament vaig deixar-me endur per la vida, bressolat per la capacitat humana d’anat optimitzant els recursos per a no col·lapsar el planeta.

A voltes, però, el neguit adolescent m’assalta de nou. L’estiu passat, amb l’onada de calor, imaginava milions d’aires condicionats expulsant bafarades ardents a l’atmosfera, pantans escolant-se pels desguassos de les dutxes, espècies extingint-se sense remei, selves destruïdes per a cultivar-hi aliments… Entretant guerres, atemptats i desastres maten la gent a milions. Unes catàstrofes humanitàries que no som capaços d’estroncar, malgrat el progrés material, social i (en teoria) intel·lectual. I no em puc estar de pensar “malgrat totes aquestes morts, les guerres mundials, les epidèmies, continuem essent tants que aviat el món no ens podrà sostenir”.

Però el mantra que ens repeteixen com a solució és creixement, creixement, creixement… Hem de tenir més fills que ens paguin la pensió, l’economia ha de seguir creixent per mantenir la nostra forma de vida. Créixer sense parar fins que no quedi una gota de res, fins que no capiguem dins el vestit (elàstic però limitat) que és el planeta que ens sustenta.

Miro el dia rúfol i la neu que ja s’ha fos. Comprovo si els radiadors funcionen bé —pareix que l’hivern es manifesta per fi— i em penedeixo d’haver reparat un mòbil que comença a estar obsolet en comptes de comprar-me’n un de nou. Les contradiccions continuen. La vida també.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 26, març 2016

Tanca publicitària sobre planificació familiar a Etiòpia (foto de Maurice Chédel)

Origen: Comarques

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 de febrer del 2016) La meva primera trobada amb Savall va ser pels anys vuitanta. Era un complet desconegut per al gran públic, i als seus concerts hi a…

Origen: Jordi Savall | Viles i Gents

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

Ajudem la llibreria Serret de Vall-de-roures. Fes-te’n soci del club de lectura!

Jornades per la dignificació lingüística. Llengua i cultura popular. Fraga, Baix Cinca, 11, 12 i 13 de març de 2016.

Divendres, 11-3-16,
Taberna del Capuchino, Betlem 7
21:00 h. Sopar – presentació de Contes que em va curar a càrrec de Nadia Ghulam, autora de llibre

Dissabte, 12-3-16,
Palau Montcada, sant Josep de Calassanç 12
10:00 h. Obertura a càrrec de Francesc Ricart, coordinador del Casal Jaume I de Fraga
10:15 h. Ponència El món dels contes i l’escola a càrrec de Jaume Cela, mestre, i Juli Palou, educador
11:00 h. Vat astí, un sarpat de relats fragatins
11:30 h. Descans
12:00 h. Ponència Hi havia una vegada… a càrrec de Joan Soler i Amigó, especialista en cultura popular, i Nadia Ghulam, contacontes

Programa complementari del cap de setmana:
Dissabte, 12-3-16, rotonda del Sotet
16:30 h. La ruta dels poetes, visita per la Fraga vella a càrrec d’Idoia Moreno
Diumenge, 13-3-16, rotonda del Sotet
10:00 h. Visita a Sena i a Villanueva de Sigena a càrrec de Quim Salleras, historiador

Un poblet poblàs on tothom tenia nas…
Frank Tashlin (1913-1972) va escriure una faula sobre un ós, que quan ve la tardor s’afanya a cercar una cova per a hivernar-hi. Mentre l’animal ha quedat immers en un son profund, uns empresaris aixequen, en un temps record, una fàbrica, just sobre la cova, que prompte rutlla a ple rendiment. Amb l’arribada de la primavera, l’ós es desvetlla. Mig endormiscat, tracta de trobar la sortida de la cova. Però va a raure al pati de la factoria. Allà, de seguida, un encarregat l’insta a col·locar-se a la cadena de muntatge. Atònit, el plantígrad manifesta que ell no és de la plantilla: «Jo sóc un ós!». L’encarregat se’n riu quan sent una i altra vegada «Jo sóc un ós!». I el duu fi ns als seus superiors. Aquests li responen: «Vostè és un gamarús, que no s’ha afaitat i que porta un abric de pells». El president director general, en veure’l més tossut que una mula, l’enfi la en el seu cotxe i el mena, de primer, cap al parc zoològic i, després, a un circ. Tant en un lloc com en l’altre, els óssos estan convençuts que no existeix vida per a un ós més enllà del zoològic i del circ. I, per tant, no el reconeixen com a ós. D’aquesta forma, el suprem de l’empresa li fa veure que s’ha de incorporar a la feina com un treballador més. Al cap d’uns mesos, la fàbrica fa fallida i els obrers són acomiadats. L’ós torna a quedar descol·locat. Entre naps i cols, ha passat un any. I el fred tardoral no es fa esperar. L’ós localitza una cova. Però en el moment d’endinsar-hi se’n recorda que són molts els que li han dit que ell no és un ós. I que hivernar és cosa d’óssos. Amb les primeres gelades es pela de fred rondant pel bosc com una ànima en pena. Per un instant hauria volgut ser un ós. No obstant això, entra a la cova. S’hi sent tan a gust que cau adormit en redó. El fi nal de Però jo sóc un ós! (Viena edicions, Barcelona 2014), títol del conte, és obert. No se sap si l’ós es va deixar entabanar. L’autor pensa que no. No és cap secret que una mentida repetida adequadament moltíssimes vegades acostuma a passar per ser una veritat. I que aquells que viuen en captiveri durant temps (o que, fi ns i tot, hi han nascut), com ara els óssos de zoològics o de circ, solen quedar amb els referents col·lectius trasbalsats. És a dir, en el cas de l’esmentada faula, acaben confonent el petit món, en el qual han quedat tenallats, amb el món en general. La dèria per incitar a esborrar-te a tu mateix és arxiconeguda entre els catalanoparlants. L’esmentada faula, que va ser traduïda per Enric Larreula, és una metàfora perfecta a propòsit de l’alienació. Però jo sóc un ós! és una història d’èxit. Igual que la d’aquelles persones i pobles a qui en va s’ha intentat repetidament substituir la identitat lingüística.
Quim Gibert, psicòleg
Fraga, Franja de Ponent, març de 2016

Origen: N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística” | Comarques Nord

comarquesnord.cat . Mont-roig . diumenge, 21 de febrer de 2016 .

Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.

Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.

Origen: Exilis i Polònia | Lo Finestró

Exilis i Polònia

El traductor online de Softaragonés permet traduir entre les tres llengües d’Aragó.

El traductor de Softaragonés, entre altres novetats, inclou el primer traductor entre català i aragonès, basat en la plataforma de traducció automàtica Apertium.

Amb motiu del dia de la Llengua Materna, Softaragonés ha presentat una web de traducció automàtica en línia entre les tres llengües d’Aragó: aragonès, català i castellà. La tecnologia empleada és la de la plataforma de codi obert Apertium. Com a principal novetat, inclou la possibilitat de fer traduccions des del català cap a l’aragonès, i viceversa, gràcies al primer traductor automàtic entre aquestes dues llengües que la comunitat d’Apertium va presentar aquest darrer mes de gener. Es tracta d’una primera versió beta (en proves), que continuen desenvolupant i millorant.  La pàgina de traducció de Softaragonés inclou també el ja conegut traductor entre castellà i aragonès (en la versió 0.4, publicada el passat Nadal per Apertium), i el traductor entre castellà i català, vaixell insígnia del projecte Apertium.

A més d’escriure i traduir un text entre les llengües triades, la nova web inclou la possibilitat de traduir documents complets en formats .docx, .xlsx, pptx, .odt, .txt, .rtf, .thml i LaTeX. També inclou l’opció de fer traduccions automàtiques tot navegant per Internet (http://softaragones.org/traductorwebs). Aquesta característica és encara en proves, i es continua millorant des de Softaragonés.

Precisament ahir l’empresa de enginyeria lingüística Prompsit anunciava que també incloïa els nous traductors de i cap a l’aragonès al seu servici web. Quant als nous traductors d’aragonès (la versió inicial aragonès – català i la versió millorada entre castellà – aragonès), s’espera que les darreres versions publicades siguin bé aviat presents en altres serveis web com ara Opentrad, el sistema de traducció de contingut de la Fundació Wikimedia, o aplicacions mòbils com Apertium o Mitzuli. En tots ells ja és possible traduir entre castellà i aragonès amb la versió 0.3 del traductor.

Softaragonés és una organització sense ànim de lucre que vol fomentar l’ús de l’aragonès a internet i les noves tecnologies. La seua activitat més important és la localització de programari, és a dir, la traducció i adaptació de programes informàtics perquè es puguin fer servir en aragonès, i utilitzar en ells la llengua aragonesa amb total funcionalitat. En la seua web podem trobar les instruccions per Instal·lar diversos programes en aragonès, com ara el Firefox o l’aplicació per mòbils Telegram.

Font: Notícia d’Arredol traduïda automàticament i amb algunes correccions manuals.

Enllaços:
Traductor arg-cat-spa: https://softaragones.org/traductor
Traductor de webs arg-cat-spa: https://softaragones.org/traductorwebs
Web de softaragonés: http://softaragones.org

Contacta amb softaragonés:
https://www.facebook.com/softaragones/
https://www.twitter.com/softaragones/

https://www.youtube.com/watch?v=CHml8RXDvaw

Documental a càrrec de José Blanch, Laura Amigó i Iris Carnicé.
Agraïm la col·laboració de Glòria Francino, Marcel Pena, Paula Gaudens, David Llop, Carmeta Saurina, Ana Rossell i totes les persones que es trobaven en els diversos espais públics que apareixen en la gravació (bar, supermercat, etc.) per haver-nos ajudat.