Activisme - La Franja

Aranyes

nov. 29

Ens agrada tindre la casa neta i polida, però hi ha un aspecte que em costa de mantindre dins els estàndards de polidesa: los frares o aranyes de potes llargues (Pholcus phalangioides)

Carles Terès27 11 2023

Comentar

Independiente

Ens agrada tindre la casa neta i polida, però hi ha un aspecte que em costa de mantindre dins els estàndards de polidesa: los frares o aranyes de potes llargues (Pholcus phalangioides). A voltes, quan venen les filles ens ho fan notar: «Papa, que allà dalt hi ha teraganyes…!». I jo que ja ho sé, però vet aquí que veig, en eixes teraganyes, les restes dels petits insectes que ja no ens molestaran mai més. Los frares s’estan allà dalt als seus racons, tranquils, sense cap intenció d’interactuar amb nosaltres.

Continuar llegint… Aranyes

Comments Off none Read more

Manifiesto “Aragón ante el Día Europeo de las Lenguas 2023”

set. 26

Activisme, Baix Cinca, Llitera, Matarranya, Ribagorça

Source: REA suscribe el manifiesto “Aragón ante el Día Europeo de las Lenguas 2023”

Comments Off none Read more

«Patrimoni etnomusical a la Ribera del Cinca: lo ball tradicional» (Cinga Fòrum 2023)

set. 14

Activisme, Baix Cinca

Presentem el Cinga Fòrum 2023:

«Patrimoni etnomusical a la Ribera del Cinca: lo ball tradicional»

La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.

Per això, enguany ens afluixem el mocador i dediquem el Cinga Fòrum 2023 a conèixer la diversitat del ball tradicional a casa nostra. Al maití, podrem escoltar l’investigador en etnografia Lluís-Xavier Flores parlant sobre els balls tradicionals a l’Aragó entre els segles XVIII i XX; a continuació intervindrà Jordi Florensa, Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña fragatina, per exposar els resultats fins a data d’avui del treball de camp que s’està portant a terme sobre la diversitat de la música i el ball tradicionals a la nostra comarca. Tancarà la matinal el coordinador de la candidatura de la jota a patrimoni cultural immaterial Julio-César Valle, que ens parlarà sobre la jota que es balla fora d’Aragó.

Havent dinat, passarem a la pràctica amb un taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero) a càrrec de l’estudiós del folklore Miquel-Àngel Flores. L

a jornada tindrà lloc el dissabte 30 de setembre, a partir de 2/4 de 10 del matí, en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga i el taller de ball, en la sala multiusos del Centre de dia de persones grans a partir de les 5.

Us hi esperem!

PROGRAMA

Dia: dissabte 30 de setembre Lloc: seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga 09:30 Recepció de participants
09:45 Presentació de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC 10:00 El ball tradicional a l’Aragó entre els segles XVIII i XX. Una proposta de classificació dels gèneres etnocorèutics, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, filòleg i museògraf
11:00 Música i balls tradicionals a la Ribera del Cinca, resultats del treball de camp, a càrrec de Jordi Florensa Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña Fragatina
12:00 piscolabis
12:30 La jota como género tradicional más allá de Aragón, a càrrec de Julio César Valle, coordinador de la candidatura de la jota com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO

Lloc: sala multiusos del Centre de dia de persones grans
17:00 Taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero), a càrrec de Miquel-Àngel Flores, estudiós del folklore i professor de ball
(entrada lliure amb inscripció prèvia a iebc.iea@gmail.com o durant la jornada fins a completar aforament)

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Col·laboren: Comarca del Baix Cinca Hogar i Centro de día de personas mayores del IASS en Fraga
—
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts van dirigits exclusivament per a un destinatari, i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.
PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

CINGA2023.jpg
Adjuncions:
CINGA2023.jpg 5,1 MB

Comments Off none Read more

Qui s’acorde del Molí Siscar?

ag. 21

Mesquí, Viles i gents

Source: Qui s’acorde del Molí Siscar?

Qui s’acorde del Molí Siscar?

Tomás Bosque

En çagueries del segle passat es va promocionar lo Barranc Fondo, i colles de turistes anaven amunt i avall per l’estretor del Mesquí més salvatge de roques assolsides, i coves naturals aprofitades per çarrar bestiars d’ovelles i cabres. I descobrien que a la nostra Vall, tan pareguda en tot al Matarranya, n’hi havie llocs prou interessants per passar un dia bo als peus del tossal de Sant Josiap. Fent paradeta a migdia, al Refugio-restaurant del Daniel i la Carmen (ara tancat), per recuperar energies i emprendre la baixada cap on s’ajunte el riu en lo Moreral. Perque allí es trobe lo casalici mig assolsit del vell Molí Siscar, on encara es conserven les parts mecàniques fonamentals: lo carcabà en la roda tota rovellada, les moles de pedra i la bronça plenes d’enruna, lo gallipont de la çèquia que regave els camps fins al terme de la Torrocella, i la bassa en lo cup per on caïe l’aigua a la roda hidràulica.

Dels quatre molins de farina que va arribar a tindre el Mesquí, tres estaven al terme de Bellmunt: el Siscar, que ere el més potent; el de Pio Membrado que estave enfront del Refugio esmentat; i un altre més amunt del que no tenim dades. Del Molinet de la Codonyera, sol queden algunes pedres soltes on s’ajunten lo riu i la Vall del Lloc, I encara que d’aquella indústria només ens queda l’açut i la bassa, ara plena de freixers i maleça, lo seu nom perviurà llarg temps a la toponímia. Perquè lo Molinet, pels de la Codonyera, es tot lo que hi ha als voltants d’aquell molí de farina del que mon pare digueve que tenia una mola molt bona.

Tornant al Molí Siscar, afegirem que mai és tard per imaginar projectes a llocs tan excepcionals com el paratge on està situat; i el que representa per la gent de la Vall del Mesquí, especialment pels de la Codonyera i la Torre. Un paisatge sorprenent, en l’aigua justeta, però encara així es podria recuperar. El 50% és propietat dels antics regants, i l’altre 50% —diguen— de la família Molins de la Codonyera. A veure si s’animen los propietaris per fer alguna cosa.

Tomás Bosque. Viles i gents

Comments Off none Read more

L. Agud: Corbates antiquades (Viles i gents)

ag. 21

Mesquí, Viles i gents

Source: Corbates antiquadesLuismi Agud 31 07 2023

No cal dir quina és la noticia principal d’aquesta setmana. Les meravelloses eleccions, que fan una aparició estel·lar cada quatre anys —si hi ha sort— i ens recorden que vivim a un país lliure i democràtic… o no?

El sistema que coneixem va aparèixer a França, al segle divuit. Per a ells, era tota una innovació que tothom tingués lo dret a decidir qui els governaria, encara que fore cada quatre anys. Eixe sistema va anar passant, no amb massa facilitats, per la Europa i Amèrica del segle dinou, fins que podríem considerar-lo en crisi a principis del vint. Lo sorgiment de generals amb bigots curiosos, que alguns s’atreveixen a dividir en feixistes i comunismes no deixa de demostrar que el sistema electiu estava sofrint problemes severs.

Però diuen que la metralla canvia a les persones, i després de vore com la pólvora va deixar a seixanta milions de persones sense respirar, la classe política de mitja Europa s’ho va replantejar: potser era millor tornar al sistema d’abans, que almenys no feia que la gent es matés entre ells constantment. I així estem, després de tres segles, seguint amb un sistema vell i caducat que, per por o per vagància, no ens atrevim a millorar.

Si de veritat creus que el teu dret a la política es redueix a depositar un paperet cada quatre anys; si de veritat consideres que confiar amb eixos pinotxos amb camisa és participació activa a la política, asseu-te al sofà, posa’t l’aire condicionat, i no cal que t’aixeques fins les eleccions de 2027. I si de veritat formes part de l’esperit fart de tanta corbata i tan poca vergonya, ves amb cura, los llops orwellians de l’estat t’observen amb recel.

Luismi Agud – Viles i gents

Comments Off none Read more

E. Rius: Lo museu de Nonasp (Viles i gents)

ag. 21

Matarranya, Viles i gents

Source: Lo museu de Nonasp

Este mes d’agost, al Museu Etnològic de Nonasp, estam celebrant lo 25 aniversari de la seua creació. Un dels nostres objectius
Lo museu de Nonasp

Estela Rius14 08 2023

5

Independiente

Este mes d’agost, al Museu Etnològic de Nonasp, estam celebrant lo 25 aniversari de la seua creació. Un dels nostres objectius —entre altres— és crear noves sinergies en altres entitats i aubrir-mos a nous horitzons. És per això que al llarg d’este mes d’agost tenim la sort de comptar amb tres estudiants universitàries en pràctiques.

Dos d’elles venen de la Universitat de Torí (Itàlia). Una és graduada en Comunicació Intercultural i estudiant d’Antropologia i Etnografia, i l’altra és graduada en Llengües Estrangeres i estudiant del grau en Traducció. La tercera d’elles ve de la Universitat de Saragossa i és estudiant de Física.

Les estudiants italianes venen a través del programa de mobilitat universitària UNITA, en què participe la Universitat de Saragossa, junt a unes altres dotze universitats europees entre les que es trobe la de Torí. La estudiant de Saragossa, participe de la modalitat de l’Erasmus Rural que té establert la Diputació de Saragossa amb la UNIZAR per afavorir la realització de pràctiques als municipis de la província.

La seua estada al Museu Etnològic de Nonasp s’emmarque a dins del programa «prácticas en el entorno rural de la Universidad de Zaragoza». D’esta manera, totes les estudiants tenen una beca de la Universitat de Saragossa que els cobrís tots los «gastos» d’allotjament, manutenció i una petita contraprestació econòmica.

Al Museu Etnològic de Nonasp realitzaran diferents faenes, com donar atenció als visitants, oferir visites en altres llengües (italià, anglès i francès), catalogar les peces del Museu, fer petites restauracions, posar lo Museu en relació amb la ciència (aprofitant que està inclòs a la ruta científica que organitze la DPZ a la província), traduir documents a altres idiomes, etc.

En definitiva, es tracte d’una acció més per seguir sumant i seguir creixent com a entitat i com a Museu. I tu, ja has visitat lo Museu Etnològic de Nonasp?

Estela Rius – Viles i gents

Comments Off none Read more

C. Terès: Un Burger King a la plaça Major (Viles i gents)

ag. 21

Viles i gents

Source: Un Burger King a la plaça Major

L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes)
Un Burger King a la plaça Major

Carles Terès21 08 2023

Comentar

Independiente

L’altre dia, amb motiu de la presentació del mapa toponímic del nostre poble, em van cridar de la ràdio. Anava de camí cap a una cita important i no els vaig poder atendre (des d’ací els demano disculpes), però em van donar l’oportunitat de fer una petita declaració per a il·lustrar la notícia i més avant ja en parlaríem amb temps.

Recordo que em van preguntar per quin motiu havíem fet esta faenada que mos havia ocupat tants anys —i que encara està en procés, ja que mai no s’acaba—. Jo, mentre mirava de no entropessar amb los altres vianants de l’Avenida, vaig soltar la cançoneta de sempre: que la toponímia és un patrimoni immaterial que si es perd, mai més no podrem recuperar, ni tan sols enviant las fuerzas y cuerpos de matinada a cals veïns. Lo nom que els habitants han donat des d’antic a cada indret del territori, ens n’explica la història, les persones que hi van viure, es usos que tenien, la forma o mil detalls més. I és una mostra fefaent de la llengua que s’hi parla des dels segles medievals.

Em vaig doldre que esta riquesa, en no poder-se tocar, comprar ni vendre, no s’aprecia. Per això cal que tots los pobles recopilen la toponímia ben de pressa, perquè cada volta queden més pocs que la coneguen. I després venen los cosmopolites de pa sucat amb oli i ens rebategen los llocs amb paraules sense cap arrelament al territori (i en castellà, como dios manda i para que todos nos entendamos). Així la Costa esdevé «la Serpiente» i les Viles de Finestres (lo poblet de la Ribagorça on mon pare va fer de pastoret) «la Muralla China». Esta destrucció, vaig manifestar, és com si enderrocaren l’església de Sant Bernat per fer-hi un Burger King.

Arribats an este punt, la persona que m’havia telefonat em va agrair les paraules i vam quedar que ja em faria l’entrevista tan bon punt hagués enllestit la gestió que m’ocupava. Encara m’espero (suposo que l’actualitat mana). I és que les paraules, si no s’escriuen, se les endú el vent. Com la toponímia.

Carles Terès. Viles i gents

Comments Off none Read more

170 firmas en Calaceite para que el Catalán se ofrezca en horario lectivo en el IES Matarraña

jul. 20

Activisme, Ensenyament, Matarranya

Source: 170 firmas en Calaceite para que el Catalán se ofrezca en horario lectivo en el IES Matarraña

Más del 95% de los padres y madres de la localidad respaldan que la optativa se imparta dentro del horario normal del centro y no en séptima hora

20 alumnos se han examinado de la Evau 2020 en el IES Matarraña de Valderrobres./ L.C. — Imagen de archivo del IES Matarraña de Valderrobres./ L.C.

Javier de Luna18 07 2023

Un total de 174 padres y madres calaceitanos han presentado un documento firmado por todos ellos para exigir que el IES Matarraña incluya la asignatura optativa de Catalán dentro del horario lectivo, de 8.30 a 14.25. Tras la implantación de la Lomloe está previsto que en los cursos de 1º y 2º de ESO esta asignatura se imparta en séptima hora, de 14.30 a 15.20. Algo que para estas familias supone «imposibilitar» de facto el asistir a esta asignatura.

Los firmantes, padres de alumnos del IES y del colegio de la localidad, suponen el 97% de las familias de Calaceite con hijos que cursan estudios de Primaria, Secundaria y Bachillerato. «Hemos constatado que en Calaceite tenemos muy claro que nos parece muy útil que nuestros hijos aprendan y estudien el catalán. Tenemos firmantes de todo el espectro político, religioso y cultural», afirma Susana Martí, una de las madres que impulsó la recogida de firmas casa por casa. Los organizadores de la recogida de firmas subrayaron que actualmente son 30 los alumnos de Calaceite que estudian en el IES Matarraña de Valderrobres y creen que con el modelo propuesto es «inviable» que los jóvenes puedan optar a esta asignatura.

La recogida de firmas surgió tras la queja manifestada por la Associació de Pares i Mares en Defensa del Catalá, Clarió, a finales de junio. Desde la entidad se planteó que el IES aumentase sus horas lectivas semanales y reajustase sus horarios para incluir al catalán dentro del horario lectivo. Celebró el pasado día 26 una reunión informativa en la sede de la Comarca del Matarraña que contó con la presencia de decenas de madres y padres y en la que se expusieron ejemplos de otros institutos de las comarcas catalanohablantes de Aragón como los de Tamarite, Maella, Fraga y Mequinenza. «Es el único instituto de Aragón en el que se imparte el catalán en séptima hora. Nos parece que es una manera de directamente hacer imposible que nuestros hijos estudien su lengua materna», añade Martí. Días después de la citada reunión, desde el centro educativo subrayaron que de cara al próximo curso es «inviable» el reajuste de horarios que demandan algunas de las familias.

El transporte, principal escollo

Los padres y madres subrayan que además del sobresfuerzo que supone para los estudiantes quedarse en el centro hasta las 15.30, el problema se ve agravado por el transporte. Son los propios padres los que deben hacerse cargo de recoger a sus hijos a la citada hora. Otros recurren a un servicio de taxi. Educación ya se comprometió el año pasado a pagar estos desplazamientos pero lo cierto es que la partida presupuestaria aún no se ha ejecutado.

Por su parte, desde el centro educativo reconocieron esta situación y destacaron que la modificación de las rutas de transporte supondría otro de los escollos para el demandado reajuste horario.

Comments Off none Read more

La banda valenciana ZOO enseña a rapear y a hacer murales en Peñarroya de Tastavins

jul. 7

Activisme, Matarranya, Normalització del català

Source: La banda valenciana ZOO enseña a rapear y a hacer murales en Peñarroya de Tastavins

Comments Off none Read more

Artur Quintana: Clots i tapiats | Viles i Gents

jul. 6

Viles i gents

Source: Clots i tapiats | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 de maig del 2023)

Els clans, pobles, nacions i imperis quan s’apoderen d’uns altres solen sotmetre’ls a genocidi: esclavitzant-los, i quan això no és viable, s’esforcen en destruir-los la llengua i la cultura que aquella conforma, o també, per fer més via, els forcen a desterrament, a l’exili o els assassinen. Els exemples, com tothom sap -o hauria de saber-, són legió, i les excepcions comptades. Els vençuts fugen, si en tenen ocasió, i com que no sempre es poden endur els béns, miren d’amagar-los: les joies i monedes en clots, i els llibres i papers, tan valuosos i fràgils, tapiant-los a les parets de les cases, tot confiant en un possible retorn. De gerres enclotades amb joies i monedes n’hi ha exemples a muntó des d’antic, però no sovintegen els llibres i patracols entapiats. Us en parlaré de dos exemples que em toquen de molt a prop, i que entenc que no us haurien de deixar indiferents. El primer entapiat es de Calanda, a tocar de ca meua a la Codonyera, l’any 1988 quan en fer obres en una casa on ara hi ha un espai a les carreres de Jesús i Nueva aparegué entapiat un sac amb textos alcorànics, de litúrgia i dret musulmà en àrab i en ‘aljamia’. La casa havia estat dels Moferaig, rica família de mercaders documentats des del XV, i que el 10 de juliol del 1610 foren deportats il·legalment per l’Estat. De la família Moferaig se’n perden les noticies després de la deportació. L’altre entapiat va ser a Barcelona al 21 de la carrer de Sant Pau, al Raval, també no gaire lluny de casa a Gràcia. Allà de 1901 a 2021 hi havia hagut l’Editorial i Llibreria Millà, especialitzada en teatre català. Quan al gener del 1939 era imminent l’ocupació de Barcelona pels sediciosos, els Millà temeren, amb raó, vist com aquells procedien, que els destruirien el ric fons de textos teatrals catalans, i seguint l’exemple dels Moferaig, els entapiaren. Tingueren més sort que els calandrins: el 1945 els van anar traient de l’entapiat i venent-los d’amagat a qui tenien confiança.

Artur Quintana

Comments Off none Read more

Antoni Bengochea: Comparacions odioses, o no | Lo Cresol

jul. 6

Lo Cresol

Source: Comparacions odioses, o no | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 20 de maig del 2023)

Segons la dreta votar esquerra és votar ETA i Okupació. Segons l’esquerra votar dreta és Frankisme i desnonaments. Som en campanya electoral i val tot. Per això es pot dir que ETA va assassinar a unes 860 persones, i el “frankisme” va practicar el terrorisme de estat matant a unes 50.000 només en temps de pau (segons les aproximacions més baixes). Clar que per a la dreta el terrorisme etarra és pobre, míser i de baixa estofa, bast i repugnant, amb atemptats davant de tota la gent, mentre que els afusellaments frankistes són patriòtics, organitzats i en llocs discrets i lluny de la gent. Per cada okupació (de les quals les violacions de domicili són menys del 1%) hi ha quatre desnonaments. Segons aquesta proporció per cada hora informativa dedicada a l’okupació, n’hi havia d’haver quatre dedicades als desnonaments. Però per a la dreta les víctimes de l’okupació són “gent de bé”, mentre que les víctimes dels desnonaments són lumpen, brossa ciutadana, pobralla pútrida. D’altra banda, per cada hora informativa dedicada al terrorisme etarra, li correspondrien 58 hores al terrorisme d’estat frankista (però això és passat remot, res a veure amb ETA que és de rabiosa actualitat). Hi ha un altra diferencia: mentre que dels candidats de Bildu n’hi ha molts que han estat condemnats (en realitat menys del 1%) i han complit les seves condemnes, els terroristes d’estat frankistes mai hi han estat, perquè la Llei d’Amnistia els va lliurar a tots. Perquè cal recordar que els fonaments de la nostra democràcia se sostenen sobre la impunitat del terrorisme d’estat frankista. També cal recordar que durant l’“exemplar transició”, hi va haver assassinats provocats per l’extrema dreta i les forces de seguretat (més de dos-cents), amb importants responsabilitats d’autoritats polítiques molt notables, com Fraga Iribarne i Martín Villa. Però és igual, la presidenta de la CAM, Isabel Díaz Ayuso, ho negarà tot, i així ho faran els informadors que treballen per a ella i per a l’oligopoli de la comunicació: Florentino, Ferreras, Inda, Ana Rosa…, o el gran Berlusconi (gran amic de Putin). I teniu present: sense frankisme no hagués existit ETA.

Antoni Bengochea

Comments Off none Read more

Tomàs Bosque: La campana que plore | Viles i Gents

jul. 6

Mesquí, Viles i gents

Source: La campana que plore | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 19 de maig del 2023)

Les campanes parroquials, en tant que instruments musicals, també poden despertar les emocions de pena, alegria, festa, diversió… o fer plorar per les desgràcies. Un efecte, el del plany i la tristor que transmeten si sabem fer-les sonar com ho feien los sacristans d’abans dels anys seixanta, quan els de la meua generació fèiem d’escolanets i mos sabíem de memòria lo repertori en llatí, de misses, enterros, rosaris i oficis de difunts. Com també los diferents tocs de la campana Gorda, que han anat desapareixent així com s’han perdut los rituals i tradicions als que servien.

Però una cosa és que una campana gran se planygue per la gràcia del campaner, i un altra molt diferent que sempre sono malament tocant les hores en lo martell elèctric que li pegue des de fora. Lo que mos fa pensar que eixe martell o percutor de les hores, no està posat al millor punt, ni de la millor manera. I tot deu vindre d’una afinació final poc exigent. Perquè tenim constància que de la fàbrica on es va fondre, la campana nova va eixir molt ben acabada.

Estarie bé que després d’estos arguments en vespres d’eleccions municipals, los nous responsables de l’Ajuntament de la Codonyera se pararen a escoltar, encara que només fore un instant, la queixa inaudible (per ara) de tota la gent del poble i els que estan de pas, que a totes les hores del dia i de la nit han de suportar eixe: Taaannnynyny…!, Taaannynyny…!, Taaannynyny…!, que done mala gana d’escoltar. Quan en una campana nova ben afinada, les hores i altres tocs ocasionals, han de sonar de forma clara, llímpia i natural: Taaaaannn…! Taaaaannn…! Taaaaannn…!

I com no vull desentendre’m de col·laborar en la solució del problema, crec que lo primer que s’hauria de fer és visitar lo campanal d’Alloza, on tenen una associació de bandejadors i una campana més gran que la «Valera»; i també lo de Valldalgorfa, per la forma que han posat els martells elèctrics a la paret. Cal veure campanes que sonen molt bé, al costat de casa, i aplicar la mateixa solució al nostre campanal.

Tomàs Bosque

Comments Off none Read more

Vicent Pallarès: L’estigma de la pagesia | Viles i Gents

jul. 6

Viles i gents

Source: L’estigma de la pagesia | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 26 de maig del 2023)

Des de fa molt de temps, les matances de camperols apareixen puntualment als mitjans de comunicació on, com a molt, ocupen uns segons dels informatius. De vegades, les xifres ens fan perdre la dimensió del problema. La globalització i els grans fluxos d’informació que trobem a la nostra societat fan que ara ens siga molt més fàcil assabentar-nos d’aquest fet. Tot i això, en moltes ocasions no surten a la llum. .

Líders camperols que s’enfronten a una multinacional que vol fer un gran projecte en terres; que denuncien els problemes ecològics d’un determinat indret. Pagesos que es veuen, sense desitjar-ho, enmig d’un conflicte armat i que han de deixar les seves terres, que queden sense cultivar. Una situació que ens podria semblar a la dels masovers que es van trobar entre la Guàrdia civil i els maquis en aquestes contrades allà cap els anys 50.

Encara segueix l’estigma que la pagesia, com si fossin humans de segona classe, com persones que no passa res si moren, tot i que, en molts indrets del món, són els que produeixen el menjar que manté a les societats. Em ve al cap la distinció social que es feia al territori quan es moria un masover. Em ve al cap la frase que en alguna ocasió es deia als pobles quan tocaven les campanes a morts: «Qui s’ha mort?» «Ningú, un masover». Un senyal del poc reconeixement que rebien. És la mateixa poca importància que se’ls dona a les notícies quan mor un camperol, tot i ser imprescindibles per mantenir les societats d’arreu del món.

Vicent Pallarès

Comments Off none Read more

José Miguel Gràcia: Ai de les llengües minoritàries | Lo Cresol

jul. 6

Lo Cresol

Source: Ai de les llengües minoritàries | Viles i Gents

(Publicat al diario de Teruel el 3 de juny del 2023)

Ben bé que sabem els resultats de les últimes eleccions… El que ha passat a l’Aragó ha passat en moltes més comunitats autònomes i ajuntaments: l’enfonsament dels partits d’esquerres i l’augment més que significatiu dels partits de dretes i ultradretes. Pel que fa a nosaltres: a l’Aragó el PP amb la ajuda del PAR, han estat, en anteriors legislatures, veritables esmotxadors o més encara, anorreadors dels drets lingüístics, amb relació al català i l’aragonès, dues llengües pròpies. Només cal recordar les excentricitats del Lapao i el Lapapyp per canvis legislatius, la dissolució de l’Acadèmia de la Llengua, la no convocatòria dels premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, etc. En aquests moments, les associacions i les persones que lluitem defensant el català i l’aragonès tant a l’escola com a la societat en general, estem força preocupades pel rumb que pot encetar la política lingüística i de la cultura en general quan el nou govern de la DGA, les noves diputacions i ajuntaments prenguin les regnes del poder. La pregunta que sempre faig, tal vegada millor dit, em faig és: per què les llengües i allò més substancial de la cultura com l’ensenyament han de ser com un penell que es mou segons el vent polític que bufa amb més força? No seria més útil, coherent i racional per la societat que aquest temes sortissin de l’atzar dels canvis polítics i fossin el fruit de decisions tècniques i acadèmiques? També es cert que l’actuació política en molts casos respon a criteris que una majoria de la ciutadania està disposada a admetre o a deixar passar per sobre com les qüestions culturals i de la llengua. Malauradament és així. Aviat veurem l’actitud dels nous mandataris envers aquests temes. Voldria conservar un bri d’esperança sobre la possibilitat de que aquests nous mandataris respectessin el que ara tenim, que no es massa, fruit del Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport-Direcció General de Política Lingüística del govern, encara, actual; i dels lluitadors per la llengua catalana. Aviat ho veurem, tot i que, sento que el meu bri d’esperança ha començat a marcir-se. Seré sincer de debò, no tinc cap bri d’esperança: tornarà el desmantellament lingüístic, el malaltís esperit catalanofòbic i la multiplicitat de llengües fictícies aragoneses.

José Miguel Gràcia

Comments Off none Read more

El rock, la música más rural y la lengua hacen brillar el Franja

jul. 4

Activisme, Matarranya, Normalització del català

Source: El rock, la música más rural y la lengua hacen brillar el Franja

FOTOGALERÍA. Peñarroya de Tastavins fue el escenario del festival Franja Rock. Aprovechando la XXI edición de este evento, las asociaciones Clarió, EbreFolk y el carismático cantante de ZOO ‘Pantxo’ participaron en diferentes actividades culturales

Centenares de personas participaron en el XXI Franja Rock./ L.C.

Javier de Luna03 07 2023

Comentar

Cultura y OcioGente y FamiliaSociedad

El rock más transgresor, la música y el baile más tradicionales, el rap y la realidad lingüística de Peñarroya de Tastavins fueron los protagonistas del XXI festival Franja Rock. Centenares de personas participaron durante todo el fin de semana en un intenso programa de actividades y en el que en realidad confluyeron varios eventos culturales. Además de ‘El Franja’, la localidad acogió la Festa de la Llengua organizada por la asociación de padres en defensa del catalán, Clarió y que tuvo como protagonista al grupo musical ZOO. De igual modo, se desarrolló el XI Campus de Música Tradicional y Popular EbreFolk.

Las actividades comenzaron ya el viernes con la actuación del grupo Pimienta Molida. Fue el sábado, tras la ya tradicional cena popular que organiza la Asociación Joven, cuanto llegó el momento de las actuaciones. Azero, Crim, Del Desierto y Animal Sound fueron en esta edición los grupos protagonistas. «Estamos más que satisfechos porque hemos tenido el masivo respaldo de todos los socios, ayuntamiento y por los cientos de personas que nos han visitado», explicó Javier Mestre, presidente de la Asociación Joven de Peñarroya de Tastavins. En total fueron más de 60 los voluntarios e integrantes de la asociación los que participaron en la organización del festival. Se trata de uno de los festivales musicales más veteranos del territorio que en sus inicios supuso un trampolín para muchos de los grupos de música rock y punk de la zona.

«Tenemos que visibilizar la lengua»

Sin duda otras de las estrellas que brillaron durante todo el fin de semana fueron el grupo musical ZOO. Tras dos años de gira con conciertos masivos como el que tuvo lugar hace varios meses en el WiZink Center de Madrid ante decenas de miles de personas, la banda valenciana fue protagonista del proyecto ZOO I-lustrat que se presentó en Peñarroya de Tastavins el fin de semana y que coincidió con la celebración de la Fiesta de la Lengua de Clarió.

El cantante de ZOO, Pantxo, ofreció un taller de rap para los más jóvenes./ ZOO.

Se trata de un proyecto infantil e intergeneracional creado por ZOO junto al educador y pedagogo Ricard Tàpera. Fue Toni S. conocido como ‘Panxo’ y que es el cantante y líder de ZOO el encargado de impartir un taller de Rap para jóvenes y niños pero en el que participaron en torno a 50 personas de todas las edades. También se llevó a cabo un taller infantil de elaboración de portadas para los cinco libros de la colección ‘ZOO il·lustrat’, basados en las canciones ‘Robot’, ‘La Mestra’, ‘Xafant Fang’, ‘Carrer de l’Amargura’ y ‘Deixa’m que caiga’.

Por su parte el educador Ricard Tàpera, y los ilustradores Helga Ambak y Carles Ubeefe, participaron en los diferentes talleres y actividades que se desarrollaron en la localidad. «Nos pareció muy interesante visibilizar la realidad lingüística de un territorio tan particular como el Matarraña. Pensamos que es un patrimonio que muchas veces no se explica o no se acepta bien lo que ello supone», explica Panxo. La fiesta culminó con la creación de un mural colectivo en una de las calles de la Peñarroya de Tastavins. «Ha sido una experiencia muy gratificante. Por unos días hemos cambiado los grandes eventos por un fin de semana en contacto con la realidad de un pueblo como Peñarroya de Tastavins», añade el cantante.

XI EbreFolk

También hubo espacio para la música tradicional y los bailes con siglos de historia. EbreFolk fue otro de los protagonistas. En este caso se llevaron a cabo varias actividades que incluyeron un taller de instrumentos infantil; taller de baile para todos los públicos con jota, fandango y bureo entre otras. En este caso se puso el énfasis en la histórica relación y similitudes de los bailes y cantes típicos del Matarraña, Bajo Aragón las vecinas comarcas de Castellón y del Sur de Cataluña. «Hemos perdido muchos pasos, bailes y músicas tradicionales que durante siglos tuvimos en común. Su recuperación actualmente no es fácil y por ello queremos difundir este patrimonio», explicó Lluís Flores, coordinador de EbreFolk.