Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó
—Conferència de premsa— 

Demà, dijous, es presenta a l’Institut d’Estudis Catalans Llengua i territori. Jornades sobre el català a l’Aragó

Aquestes jornades intenten mostrar, amb un fil conductor musical, una realitat que reflecteix les diferents propostes expressives, d’estil i generacionals, que han contribuït a dignificar d’aquest territori

La Colla de Charradors O Corrinche i el Rolde Aragonés de Barzelona, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans,presentaran Llengua I territori. Jornades sobre el català a l’Aragó el dijous 2 de juny, a les 16.30 hores, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). Les jornades analitzaran quina és la situació del català en aquest territori i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

En la conferència de premsa intervindran Òscar Dalmau, periodista i presentador amb vincles familiars al Matarranya;Arturo Mahiques, membre de la Colla de Charradors O Corrinche, i  el veterà cantant de Favara Ángel Villalba, que tancarà l’acte.

Barcelona, 1 de juny de 2016

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte  21 de maig del 2013)

Hem començat ja una nova campanya electoral a Espanya i els partits polítics l’única cosa que estan manifestant, uns més que uns altres, és la incompetència i culpabilitat dels altres partits polítics de no haver pogut formar un govern, derivat dels resultats del 20 de desembre.  La meva temença es que seguiran gairebé fent el mateix fins el 26 de juny, la data de les noves eleccions. Per la qual cosa, modestament, em dirigeixo als partits polítics per  preguntar-lis: per què no deixeu d’una vegada per totes els retrets als altres i us dediqueu a explicar-nos els vostres programes concrets? Què en faríeu si estiguéssiu al govern, sols o en coalició? Com voleu reduir el dèficit públic, veritable problema de la nostra economia? Què penseu del què ens pot passar si puja el preu del petroli un 10, 20 ó 30 per cent, o si pugen els interessos o si el Banc Central Europeu ens tanca més o menys l’aixeta? Deixeu d’omplir-vos la boca dient que el problema més greu del país és l’atur, que ho és, i digueu-nos quines serien  les mesures concretes que implementaríeu per a reduir-lo si fóssiu govern. Com ho faríeu per transformar els treballs temporals i “escombraria”? El finançament   de les Comunitats Autònomes és un desgavell total que va augmentant dia rere dia –el desgavell vull dir–, per tant quins són els vostres plans per corregir les desigualtats, primer, i després augmentar les dotacions? És normal que durant la crisi, els Ajuntaments i les Comunitats Autònomes hagin reduït les seves despeses i l’Administració Central les hagi augmentat substancialment? Que en penseu fer del gran Madrid, km. cero, pol d’atracció cada cop més centralista?  Pujareu els impostos o els baixareu? Expliqueu-nos les conseqüències d’una actuació o de l’altra. Considereu que la sanitat, l’educació i els serveis socials no estan prou retallats encara? Volem veure als vostres programes xifres i no frases ressonants i buides de contingut. Ja us adoneu que Catalunya s’està desconnectant d’Espanya? Teniu ofertes concretes i democràtiques que hauríeu de presentar al poble de Catalunya, mitjançant el seu govern, la Generalitat? Penseu que actuant com  l’estruç el problema es solucionarà? O ja penseu que no té solució? Si no fos que aquesta columna ha de tenir unes dimensions reduïdes, podria omplir unes quantes pàgines amb desitjos o suggeriments que podríeu incorporar als vostres programes electorals. La ciutadania en general és més intel·ligent del que penseu.

José Miguel Gracia  

Origen: Volem saber els programes concrets | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 20 de maig del 2016)

La segona meitat del segle passat va ser molt negra per a l’olivar del Matarranya, que van tocar fons en seu prestigi social. No parlo de la seua rendibilitat econòmica ni de la duresa del seu cultiu -en especial de la collita, a les gelors de l’hivern- ni de la tardança en entrar en producció respecte a altres cultius.

Parlo de la seua valoració entre la gent llauradora. Les oliveres, i contra més velles pitjor, eren un inconvenient, un molest obstacle per a cultivar vinyes, ametllers o presseguers. Els olivars més vells tenien, a més, el greu inconvenient d’una dificultosa, però inevitable, mecanització. A més, l’oli d’oliva no ere bo per a la salut -verídic-. Ere millor el de gira-sol, es deie. Si llavors no es van arrencar tots els olivars de la comarca va ser, principalment, perquè fer desaparèixer estos arbrots i, sobretot, les seues potents arrels costave una faenada. De la llenya d’olivera se’n traie ben poca cosa, per a pagar les despeses i res més. No compensave de cap manera la faenada que donave. Quasi que se l’emportaven per fer-te un favor. Però moltes oliveres, centenàries en molts casos i mil·lenàries en alguns, van resistir. Eren massa poderoses, quasi monstres, monstres molestos i inoportuns. Això sí, van acabar el segle arraconades als bancals mes estrets, als ribassos i les costes.

La valoració social ha donat un tomb al segle XXI. N’hi ha molts exemples. A Oliete s’ha posat en marxa un projecte per desermar velles oliveres abandonades, la Mancomunitat Taula del Sénia ha elaborat un monumental catàleg de les oliveres que tenen més de mil anys -algunes d’elles al Matarranya- i, la darrera, la directora Iciar Bollain acaba d’estrenar la pel·lícula ‘L’olivera’, una exaltació d’este arbre i de la cultura que l’envolta.

De ser un arbre maleït i menyspreat ha passat a ser una planta reverenciada. Massa tard.

Lluís Rajadell

Origen: L’olivera | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 27 de maig del 2016)

A la meua radera columna parlava d’aquell llunyà 1967, quan vam dixar Mont-roig per a establir-mos a Santa Coloma de Farners.
Gràcies a les veus que havie donat mon pare per Santa Coloma trobar faena per a mi no va ser difícil.

Resulte que en la meua època d’ensopiment i indefinició adolescents havia fet algunes pràctiques de mecanografia a Mont-roig amb una feixuga màquina que els pares havien llogat a Saragossa. I, a falta de professor, per a aprendre’n vaig seguir el “método ciego” -sense mirar al teclat i utilitzant tots los dits-, tal com s’explicave en un llibret que van comprar a la capital. Ells consideraven que un bon mecanògraf tindrie sempre obertes les portes del mercat laboral. I el temps els va donar la raó, perquè al poc d’arribar vaig entrar a treballar a l’oficina d’un transportista-“recader”. Encara que, més que d’oficinista el que vaig fer durant aquell període va ser anar d’aquí cap a allà repartint paquets i cobrint urgències i vacants. Recordo que a la primeria, sol al despatx, jove i inexpert com era, m’aterrave que sonare el telèfon. Però el que m’angoixave, pobret de mi, no ere tant la falta de costum, ja que a Mont-roig, a casa, n’havíem tengut, sinó més bé el pensar que si algú telefonave, amb aquell català tancat que parlaven no entendria res. I em figurava que fer repetir les coses als clients podrie comportar un greu demèrit per a mi.

Realment allò em va tindre niguitós una bona temporada. Fins que, a poc a poc vaig anar perdent la temor. I allí, a casa del “recader”, teclejant molt de tant en tant, em vaig guanyar les garrofes uns quants mesos, compaginant, a espentes i redolons, los estudis i el treball. Fins que l’any 1969, en vista que al jutjat necessitaven personal, com que estava fent pràctiques de mecanografia amb professor i havia guanyat en neteja i velocitat, hi vaig entrar a col·laborar com a “meritori”, és a dir, com a aprenent “gratis et amore”. I aquell va ser l’inici de la meua dedicació professional, una ocupació que haurie de durar quaranta-tres anys.

José Antonio Carrégalo

Origen: Método ciego | Viles i Gents

MAGAZIN 28 de maig de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Jaque a les pensions”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Sarabastall presenta el campament d’aquest estiu i oferta les places. “El bosque de todos los bosques”. Ens ho explicarà Ramón Arbona, cap de campament.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Espais naturals. Vicente Roc
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”.
13:40- 14.- Entrevista a Amparo Bello Martínez, metgessa de Favara. Després de més de cinc anys cuidant de tots nosaltres, es despedeix i es trasllada a un altre poble.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Néstor Fontoba, Vicente Roc, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: La mà esquerra | Viles i Gents

 (Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de maig del 2015)

Som éssers rituals. Tenim tendència a celebrar esdeveniments importants a les nostres vides amb cerimònies, que compartim amb lo nostre entorn. Ho fem —ho fan— des de la nostra arribada al món, que cada any recorda la festa d’aniversari. A continuació, los sagraments, durant molts segles, han anat indicant dins de la tradició cristiana les etapes vitals (comunió, casament, mort), que ara, en una societat més laica, conviuen amb celebracions alternatives com les bodes civils al jutjat o l’ajuntament o les cerimònies fúnebres de comiat, generant nous rituals sobre la base dels anteriors amb més o menys solemnitat i traça. Flors, colors de la roba, música, objectes i regals van associats a cada una, part d’una memòria heretada sense saber per què ni preguntar-ho, entre formes fixes i la seua normal evolució, i que, significativament, han adoptat característiques particulars dins de cada cultura, formant part dels costums comuns.

Lo compromís nupcial queda rubricat amb l’aliança de matrimoni, que als territoris catalanoparlants de l’antiua Corona d’Aragó, inclosa la Franja, sempre se l’han ficat al dit anular —dit que pren precisament lo seu nom per l’anell característic— de la mà esquerra. Això té un sentit evident i ben poètic per la connexió directa amb lo cor que batega, de manera que no és estrany que sigue un costum universal a tot Occident. Esta combinació de la lògica i la metàfora afectiva se trenca a Castella i terres de la seua influència històrica, on los esposos se la fiquen a la mà dreta; no calen raons sinó la simple prevalença del costum per continuar-lo. De totes maneres, diluït ara l’entorn local dins d’altres estímuls, en una cultura global mestissa i amnèsica, perduda la consciència i vivència de la tradició pròpia, se generen variacions particulars i cada u, independentment del lloc d’origen o de residència, se fica l’aliança a la mà a on li fa menys nosa o, si li en fa molta, pel motiu que sigue, ni se la fica. Al final, importa el fons més que la forma.

María Dolores Gimeno

Las clases de lengua se alternarán con presentaciones de libros infantiles, la proyección de la película ‘El bandido cucharacha’ o música.

Origen: Fonz vivirá un fin de semana de inmersión lingüística en aragonés

Dijous, 26 de maig de 2016
09:30 Arribada dels alumnes i professorat del CRA “Tastavins” al municipi
11:00 Recepció dels participants a la casa de Desideri Lombarte. Lectures literàries en: àrab, castellà i català
11:40 Gimcana del Desideri al carrer per als escolars
13:00 Elaboració del puzle del retrat del Desideri. Foto de família del CRA
14:00 Dinar
15:00 Taller i actuació del grup de batucada “BORUMBAIA”
18:30 Cloenda de la convivència

Diumenge, 11 de setembre de 2016
Lliurament Premi “Desideri Lombarte”
18:00 Concert literari de l’obra de Desideri Lombarte
19:00 Lliurament del Premi “Desideri Lombarte” amb acompanyament musical
20:00 Cloenda
Lloc: Santuari de la Mare de Déu de la Font

Organitzen:
Ajuntament de Pena-roja
Comarca del Matarranya
Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó

Més informació: TRÍPTIC LOMBARTE

Origen: Assemblea General Ordinària d’ASCUMA | Lo Finestró

Assemblea General Ordinària d’ASCUMA
Posted on 18 maig, 2016 by graciaz
Foto Assemblea 2015
Foto Assemblea 2015
Nota d’ASCUMA
El proper dissabte 21 de maig celebrarem al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit
l’Assemblea General Ordinària, a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.
A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.
L’ordre del dia serà el següent:
Lectura i aprovació de l’acta de l’any anterior
1. Informe de la Presidència sobre l’activitat realitzada durant l’any 2015:
2.- Resum de comptes 2015
3.- Maria Dolores Gimeno com a Responsable de Publicacions, parlarà dels llibres publicats o en procés en el moment i de Temps de Franja, en el seu 16è aniversari.
4.- Premis i reconeixement a l’Artur Quintana
5.- Renovació extraordinària de càrrecs
6.- Activitats 2016
7.- Torn obert de paraules i precs i qüestions i cloenda de l’assemblea.
A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.
A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.
PS. Pel que fa al dinar, és costum fer-lo a la Fonda Alcalà; no obstant enguany el dia 21 està complet. Si esteu interessats en quedar-vos a dinar, podeu trucar al telèfons 978 85 15 21-628 69 77 51 i mirarem d’organitzar-ne un a Queretes.

Foto Assemblea 2015

Quant a aquests anuncis

MAGAZIN 21 de maig de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “El turisme. La gallina dels ous d’or?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Entrevista a Eduardo Satué, com a president de la Societat científica d’Aragó i coordinador del VII Congrés Nacional de Farmacèutics Comunitaris
12:40- 12:55.- L’opinió d’actualitat de Pepe Bada.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Els nostres cuiners: ”Els vins i els seus maridatges”. Rubén Catalán
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros.
13:40- 14.- Entrevista a Jesús Marco, president de FARATUR ( Federació aragonesa de turisme rural)
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Rubén Catalán, Pepe Bada, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Cinc “joteros” de Saidí, a la trobada de rondalles de El Pueyo de Santa Cruz | Mas de Bringuè

El passat 14 de maig va tindre lloc a la localitat migcinquenya de Pueyo de Santa Cruz, vora Monsó, la III Trobada d’agrupacions de música i balls tradicionals, on van acudir, a més de l’entitat amfitriona,  grups procedents de Monsó, Bellver de Cinca, Almúnia de San Juan, Esplús o Altorricó. També van estar presents 5 persones de Saidí: Antonio Pascual i Tere Casado, procedents de la Rondalla de Bellver, i tres membres de la rondalla de Sant Antoni Abad  de Saidí: Raquel Escalona, Juan Luis Teixidó i Màrio Sasot, invitats pel director d’aquesta rondalla i coordinador musical de la d’Esplús, Miguel Ángel  Gervás.

L’ambient va ser molt cordial, familiar i festiu. La reunió va començar amb un sopar d’alforja, on cadascú va portar diferents viandes de casa formant una  exquisida mescla d’embotits, truites, amanides, musclos, croquetes, etc., que van fer les delícies de tots los assistents. L’organització va aportar les vegudes els postres i els cafès.

Per a trencar el gel, els organitzadors van fer una tanda de lliurament de premis simbòlics i entre ells van tindre el detall de fer pujar a l’escenari i donar la benvinguda a la festa  als “cinc de Saidí”, alguns dels quals participaven per primera vegada en aquest tipus d’encontre.

A continuació van començar a pujar a l’escenari les diferents agrupacions musicals , que van fer dançar sense donar un respir al més d’un  centenar de balladors i balladores de totes les localitats invitades. La festa va continuar, amb música enllaunada  amb el  bar del pavelló obert  fins vora les tres de la matinada.

  Los “Cinc de Saidí”: De surda a dreta: Tere Casado, Antonio Pascual (Charles), Juan Luis Teixidó, Màrio Sasot i Raquel Escalona.

Origen: La diputada contra les llengües | Viles i Gents

LA DIPUTADA CONTRA LES LLENGÜES

El proper dissabte 21 de maig ASCUMA celebrarà al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit  l’Assemblea General Ordinària,  a les 10:00 h. en primera convocatòria i a les 10:30 en segona i definitiva.

A més a més, un cop finalitzada l’assemblea tindrem el plaer de comptar amb la conferència que ens farà Natxo Sorolla, “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”.

 A les 12:00 h.: Pausa vermut al local de l’associació, al carrer Major, 4, al costat de l’Ajuntament.

A les 12:30 h.: “Podem llegir el futur del Matarranya? Tries lingüístiques adolescents al Baix Cinca i la Llitera”, a càrrec de Natxo Sorolla, com hem avançat, al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Juan Luis Camps Juan

President de l’Associació Cultural del Matarranya

Calaceit,  de maig de 2016

Web: ascuma.org

Facebook: Associació Ascuma

Origen: Músics del Matarranya | Viles i Gents

(Publicat el dissabte 23 d’abril del 2016)

La nostra comarca del Matarranya es troba perfectament situada delimitant l’Aragó de les comunitats veïnes de València i Catalunya. Algun cop he relacionat este enclavament amb la gran afició cap a la música dels seus habitants. I és que sabedors que les fronteres administratives actuals són generalment poc encertades, en cap cas es poden evitar les influències naturals dels pobles a banda i banda de les línees traçades des de fa temps.

I vet aquí que mos agraden tant les jotes i rondalles, potser més pròpies de l’Aragó, com també les bandes musicals a l’estil valència i també los grups musicals i corals molt propis de l’àrea catalana. La música com la cultura traspassa fronteres i en un temps de fàcils comunicacions les seues varietats es difonen sense dificultats, propiciant nous i entusiastes practicants.

Lo dissabte nou d’abril vam tenir una exquisida proba d’esta afició a Pena-roja de Tastavins. Tres bandes compostes bàsicament per veïns de tots los pobles del Matarranya mos van delectar tocant diferents peces de molt variats estils. La fotografia final de les tres bandes juntes, la de San Antón de Vall-de-roures, la Francisco Turull de Queretes i la de Peñarbés, amfitriona, que sumaven més de 130 músics, mos van omplir d’orgull i satisfacció. L’organització portada a terme entre los tècnics comarcals i l’Ajuntament de Pena-roja perfecta.

Una proba més que junts se poden fer moltes coses que serien impensables poder-les organitzar pobles menuts com los nostres. Més que la rivalitat i enveges entre pobles hem de buscar la cooperació i la col·laboració. Tots en traurem fruit. Estem allunyats dels centres culturals de les grans ciutats. La nostra lluita constant per la supervivència com a societat moderna fa necessària la potenciació d’actes col·lectius. Per això és tant important incentivar l’associacionisme a nivell comarcal i facilitar la participació en activitats culturals i esportives, especialment dels nostres joves, però també dels veïns en general. Això ha de ser un encàrrec clar als nostres polítics i una funció ineludible de les Comarques com administracions de proximitat. Com la nostra del Matarranya, que per molts anys sigui.

Juan Luís Camps

(Publicat el dissabte 16 d’abril del 2016) Al programa “Els matins de TV3” de la televisió pública de Catalunya, l’escriptora, periodista, humorista i show woman, Empar Moliner va cremar unes…

Origen: Empar Moliner crema unes pàgines de la Constitució | Viles i Gents