Source: Lo pare Faci | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de desembre del 2019)
Roc Faci Agud nasqué el 1684 a la Codonyera, de família de la baixa pagesia, quan aquesta vila era encara aldea d’Alcanyís, ciutat del Regne d’Aragó, un regne que desaparegué en ser sotmès el 1707 a les Lleis de Castella, quan Faci tenia 23 anys. Ja abans, als 13, havia ingressat al Carmel d’Alcanyís, on s’afegí el nom d’Albert, i romangué en aquest orde fins a la mort el 1774 a Saragossa. Es doctorà en teologia i tingué càrrecs importants dins del Carmel, malgrat que fos conegut com a austracista. Se’n coneixen 40 obres en castellà i llatí i un nombre indeterminat de pròlegs i introduccions, on es mostra profundament aragonesista i amic dels catalans. Al pare Faci se li pot aplicar el que diu en Ganivet que cuando algún sabio español, como Servet o Raimundo Lulio, ha hecho un descubrimiento, lo ha hecho incidentalmente en una obra de discusión teológica o filosófica, perquè escrivint majoritàriament obres d’espiritualitat i devoció posà els fonaments de l’etnopoètica aragonesa. Replegà centenars i centenars de llegendes i tradicions de pràcticament totes les localitats d’Aragó, ja siga per ell mateix in situ, o a través de corresponsals. La seua obra ha estat molt útil als investigadors que han anat venint, i ha influït directament en els literats –es ben conegut el poemari Miracles de la Mare de Déu de la Font d’en Desideri Lombarte basat en els materials que lo pare Faci replegà a Pena-roja. Tot i que només va escriure en castellà i llatí, Faci recull en els seus llibres bastants fragments en aragonès i en català, i així tractant de la Mare de Déu de la Mola de Buira escriu: Mola (que en Nuestro Idioma Aragonés es lo mismo que Muela) dicho assi en lengua Eleemosyna –com aleshores se solia anomenar l’idioma català. Tanmateix en tractar del català de la Ginebrosa, que ell tan bé coneixia gràcies al propi de la Codonyera, l’anomena lengua valenciana. Pels seus molts mèrits l’ajuntament de la Codonyera li té dedicada des del 1901 una carrera, la d’enfront de la Casa de la Vila.
Artur Quintana
Source: Ruralitat i màrqueting | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 de desembre del 2019)
La proliferació d’anuncis publicitaris anuncia el Nadal. A part de joguines i gastronomia exquisida, dominen les colònies cares i els cotxes d’alta gama representats per personatges i contextos eminentment urbans, amb un missatge associat a luxe, poder i èxit. Sorprèn així que Correus haigue encetat este mes de desembre la campanya #Yo me quedoper publicitar una plataforma en línia que distribuís productes de l’Espanya rural. Los protagonistes encarnen faenes diverses: ceramistes, un que forja ferro sobre una enclusa, un pare i un fill sobre un tractor…, i les reivindiquen des del seu poble com una elecció voluntària: “Me quedo porque amo lo que hago”. No és una imposició sinó una opció de prestigi: “Me quedo porque no quiero que se pierda este oficio, este sabor, este olor”. Les imatges són en un blanc i negre expressiu però modern al ritme de la música del grup salmantí Mayalde: “Me quedo porque pertenezco a este paisaje”. La plataforma funciona des del mes de maig, amb un grafisme atractiu i presentació pràctica: una pestanya mostra els 173 productors i desplega les dades (història, projecte, adreces, equip humà, opinions…); una altra separa la llista de productes, més de 1.000, amb fotos i preus. Se destaquen los més venuts: oli d’oliva en diferents envasos, un “sel·lenoscopi”, un pack regal de cervesa…. Les categories són sis, amb subcategories: artesania, moda, llar, salut i bellesa, alimentació i begudes. L’enviament és gratuït. Correus, societat estatal, és potser una de les poques estructures vertebradores de tot lo territori gràcies a les seues oficines per tota Espanya, i fa valer la seua capacitat logística. I per màrqueting o convicció, se fixa en l’Espanya buida perquè sigue l’Espanya visible, associada a un seguit de valors positius: productes autèntics (components i matèries primeres de qualitat, artesania rica, denominació d’origen), sostenibles per pròxims, únics i diferents, sotmesos a controls i procedents de bones pràctiques. Lo rural és així sinònim d’autenticitat, d’esforç i de responsabilitat social, i reivindicat com a l’orgull de l’origen, mostra un estil de vida no només possible sinó també imitable: “Me quedo porque quiero quedarme”.
María Dolores Gimeno
Source: I quan la dreta se’n va a VOX (Viles i gents, 3/1/2020) | Xarxes socials i llengües
Viles i gents publicat a La Comarca, 3/1/2020. Continuació de Quan l’esquerra vote Teruel Existe (Viles i gents, 22/11/2019)
Natxo Sorolla
Fa algunes setmanes comentava com lo vot de Teruel Existe, a les últimes eleccions estatals al Matarranya , provenie especialment de l’esquerra. Però també té força a pobles a on lo PP no tenie massa implantació. Perquè pareix que Teruel Existe ha fet fort a espais a on funcione una dreta regionalista, però bastant oposada a una dreta estatista. Perquè la dreta, tot i que tradicionalment des del Franquisme havie estat personificada en una única veu, d’Alianza Popular i els seus hereus, s’ha fragmentat de tal manera els últims anys que dibuixe un context polític molt interessant de cara als propers anys.
Lo fet d’haver votat tant los últims anys mos done opció a vore bastant bé com s’ha reestructurat l’espai de les dretes. En general lo PP ha pujat, VOX ha emergit, i Ciutadans s’ha esfonrat. Però una anàlisi a fons fa emergir les dinàmiques més evidents. Lo vot de VOX al Matarranya històric en bona part s’explique per ser “significatiu” allà on hi ha un vot conservador important. Per tant, una clau per a entendre el vot a VOX és que la fórmula ha funcionat sobretot a pobles en un vot tradicionalment conservador. A la Torre de Vilella, que és l’únic municipi a on ningú els va votar, tenen només una quarta part de vot a partits conservadors, i dinàmiques paregudes ocorren a municipis del Mesquí com la Sorollera o la Codonyera. Per contra, a la Vall del Tormo, a on VOX va traure el màxim de vot, del 22,4% (un de cada cinc), los partits conservador arriben a sumar dos terceres parts de l’electorat. A Europa l’extremadreta ha fet forat a barris tradicionalment obrers, i per exemple el Front Nacional de França s’ha fet un espai en discursos contra la immigració en barris obrers a on tradicionalment havien votat Partit Comunista. Aquí, no.
Però una altra bona explicació del nivell de vot a VOX a cada municipi ve d’una cosa que podrie parèixer bastant evident, però que aporte una bona explicació gens obvia. Lo vot a VOX en estes eleccions està molt associat al vot a VOX en les anteriors eleccions. I això vol dir que el vot a VOX no va ser dubitatiu ni erràtic. Va ser un vot consolidat en lo temps. Per exemple, els cinc municipis a on VOX ha tret los resultats més alts (la Vall del Tormo, Ràfels, Fondespatla, Maella i Nonasp) ja es van posicionar en les anteriors entre els vuit primers. Mentre que els cinc a on lo resultat va ser el més baix en les anteriors (la Torre de Vilella, Faió, Arenys, La Codonyera i Pena-roja) també es troben entre els 6 últims en les actuals eleccions. En definitiva, VOX ha vingut per a quedar-se a pobles tradicionalment conservadors. Tindrem debats propis de l’extremadreta per anys.
Source: Hedonisme* » Temps de Franja
Source: Carta oberta a Javier Lambán (i a moltes altres persones) » Temps de Franja
El president de l’Aragó, Javier Lambán, va declarar fa poc que “Bona part dels energúmens que aquests dies incendiaven Catalunya han sortit de la fàbrica de l’escola catalana i TV3”, paraules que afegien acusacions d’“adoctrinament” d’aquestes institucions contra la seua població. No ho va dir en un bar, sinó en una sessió de control parlamentari, tal com recull l’Heraldo de Aragón en l’edició electrònica del 25 d’octubre. Desgraciadament, tampoc és l’única persona amb responsabilitats polítiques abonada a la retòrica incendiària d’aquests darrers anys, que fan servir com a comodí aquest “adoctrinament” a l’hora d’intentar autoexplicar-se els moviments tectònics en la composició i opinions polítiques dels seus veïns a l’altre costat de la Franja.
Es pot entendre que bona part de l’opinió pública espanyola se senta irritada davant del fet de l’expansió de l’independentisme a Catalunya. Es tracta d’un procés que, contràriament als desitjos de moltes persones, ni funciona com un suflé, ni respon a cap conspiració judeomaçònica-marxista-separatista, sinó que existeixen causes profundes i factors múltiples que aprofundeixen les desavinences entre ambdues comunitats polítiques. És cert que Espanya i Catalunya han viscut evolucions divergents en les darreres dècades, però és en els darrers anys que s’ha desenvolupat una hostilitat profunda cap a les expressions de catalanitat. Lambán hauria de ser conscient d’això, quan en el seu propi territori es va intentar eradicar fins i tot el propi terme ‘català’ de la llengua de diverses desenes de milers de ciutadans i ciutadanes aragonesos, inventant-se un “LAPAO” que respon a un profund menyspreu cap a l’àmplia comunitat de persones catalanoparlants.
Buscar explicacions simples com ara “adoctrinament” és una estratègia per a obviar les responsabilitats pròpies en aquest conflicte. Només cal escoltar el senyor Lambán per entendre que denominar “energúmens” als nostres estudiants no ajuda precisament a reforçar llaços entre veïnats. Però, per a postres, acusar l’heterogeni i divers conjunt de vuitanta mil docents catalans d’“adoctrinadors”, a banda de pura difamació, resulta una ofensa profunda que no fa més que inspirar ressentiment. Haver de donar explicacions sobre allò que és evident és frustrant, però qualsevol docent de qualsevol racó de l’Aragó o d’Espanya sap que la seua capacitat d’influència sobre els jóvens i adolescents és episòdica i superficial perquè, per sort, els nostres alumnes, tal com ha de ser, acaben desenvolupant idees pròpies. Així mateix resulta frustrant haver de defensar un col·lectiu que actua a diari de manera professional tractant de mostrar la diversitat com un patrimoni irrenunciable, o la tolerància i la pau com a valors imprescindibles. Senyor president, en compte d’acusar, per què no parleu amb els centenars de mestres i professors aragonesos que exerceixen la seua professió a Catalunya, especialment a la demarcació de Lleida? Realment penseu que TV3, amb un 17,3% de share (respecte a prop del 50% independentistes), ha convertit en independentistes centenars de milers de persones per art de màgia?
Si els nostres estudiants s’han llançat al carrer a protestar contra el que consideren una injustícia no és per cap adoctrinament, ni perquè siguen cap classe d’energúmens, ni perquè hagen crescut amb Bob Esponja en català. Probablement la imatge de la policia pegant a ses mares i iaies l’1 d’Octubre de 2017 per voler votar, i l’“a por ellos” borbònic de dos dies després, hi té bastant més a veure que les classes d’història de quart d’ESO. Mireu cap a vostè mateix i l’espai que representeu. Exigiu autocrítica als independentistes quan hauríeu d’aplicar-vos el mateix principi, tant vostè com el partit que representeu. Les vostres diatribes contra els nostres jóvens atien el foc. No seria millor escoltar-los? Però sobretot és la vostra obsessió per criminalitzar una opció politica la que ha provocat aquest profund, probablement irreversible, divorci emocional entre la majoria de catalans i bona part dels espanyols. I dic majoria perquè us recordo que, almenys quatre de cada cinc, considera que problemes d’aquesta transcendència han de ser resolts mitjançant el mecanisme del diàleg, sobre el qual, col·lectivament, ens acusem els docents catalans d’haver intentat inocular en els nostres estudiants. Per la vostra part, i pert la de molts altres, criminalitzar una opció política i un col·lectiu, despersonalitzar els nostres jóvens com a “energúmens” i els nostres docents com a “adoctrinadors” sí que és un repugnant acte de banalització del mal. Us recomano (o us adoctrino) que us llegiu Hannah Arendt. Veureu com determinades idees poden tindre conseqüències. I la degradació del clima polític espanyol té molt a veure amb declaracions com les vostres.
I acabaré citant en Carlo Maria Cipolla. Segons aquest historiador de l’economia, la gent es divideix en quatre categories: malvats, ingenus, intel·ligents i estúpids. Els primers eren els que feien accions que els beneficiaven personalment a costa de perjudicar els altres. Els ingenus es perjudicaven a si mateixos fent la vida millor als altres. Els intel·ligents feien coses que els permetien millorar la seua vida al mateix temps que milloraven la dels altres. Els estúpids, els més nombrosos, buscaven perjudicar els altres perjudicant-se a si mateixos. Entenc que preferiu mantindre la unitat d’Espanya, un desig tan legítim com el dels que pensen al contrari. Però declaracions com les vostres reforcen les conviccions independentistes al mateix temps que intoxiquen el clima polític espanyol i incrementen les probabilitats de disgregació. Sigueu intel·ligent, disculpeu-vos!
Xavier Díez
Secretari de relacions del sindicat USTEC·STEs (IAC)
Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 30 de novembre, a les 19:00 hores, en el Local social de Villella. En el transcurs de l’acte s’atorgaran els «Premis Josep Galan» a la normalització lingüística, així com les Beques Amanda Llebot.
El «Premi Josep Galan», que reconeix les persones o entitats de la comarca que utilitzen normalment la nostra llengua en les seues activitats públiques, ha recaigut en esta ocasió en l’Àngel Cabrera Callizo, regidor de Compromís per Fraga en l’Ajuntament d’esta localitat, per l’ús habitual que fa de la nostra llengua tant en els plens de l’Ajuntament, com en les seues intervencions en els mitjans orals o escrits.
Les Beques Amanda Llebot, que atorguen l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i la Fundació Jordi Cases i Llebot, compten amb una dotació de 1.000 euros i tenen per objectiu fomentar estudis de qualsevol àmbit que tinguen com a marc de referència la comarca natural del Baix Cinca.
La nota artística correrà en aquesta ocasió a càrrec del grup de teatre La Garbinada, de Mequinensa, que oferirà una selecció dels contes de Jesús Moncada que han adaptat per al seu nou espectacle El rovell de l’ou.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.