Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Archive

Category: Activisme

El Bajo Cinca convoca las becas de investigación “Amanda Llebot”

set. 18
Activisme, Baix Cinca

El Bajo Cinca convoca las becas de investigación “Amanda Llebot”

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }
El concurso quiere fomentar el estudio sobre temas de la comarca
D.A.

18/09/2009

Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 0 votos

HUESCA.- El Institut d”Estudis del Baix Cinca, centro colaborador de el Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la XX edición de las “Becas de Investigación Amanda Llebot” con el objetivo de fomentar la investigación sobre cualquier tema que tenga como marco de referencia el Bajo Cinca (lengua, historia, geografía, economía, etnología, ciencias…).

El concurso presenta dos modalidades, la convocatoria general y la escolar, cuyos proyectos deberán entregarse antes del 31 de octubre y servirán de base al jurado para asignar las becas que se anunciarán durante la cena que celebra el Institut d”Estudis del Baix Cinca en noviembre. La convocatoria general exige una extensión máxima para el proyecto de 12.000 caracteres y, una vez asignada la beca de 900 euros, el trabajo deberá entregarse antes del 31 de octubre de 2010.

En cuanto a la modalidad escolar, podrán inscribirse todos los alumnos de la comarca matriculados en el segundo ciclo de ESO, Bachillerato o ciclos formativos, de manera individual o colectiva y bajo la dirección de un profesor del centro. En este caso, los estudios deberán tratar sobre cualquier tema referente a el Bajo Cinca pero con preferencia de los contenidos sobre costumbres y tradiciones, con motivo del cincuenta aniversario de la muerte del folclorista Joan Amades. Los proyectos de esta modalidad obtendrán dos becas de 250 euros cada una y los trabajos deberán presentarse antes del 30 de junio del 2010.

El Bajo Cinca convoca las becas de investigación “Amanda Llebot”.

Comments Off none Read more

Beques d’investigació Amanda Llebot (Baix Cinca)

set. 16
Activisme, Baix Cinca

Termini:
31 d’octubre de 2009
XX BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT
Convoca: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Beca al millor projecte de treball inèdit i que tracti sobre
qualsevol tema que tingui com a marc de referència el
Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia,
etnologia, ciències, etc.)
Dotació: 900 €
Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Més informació: http://www.iebc.cat.

Termini:
31 d’octubre de 2009
XX BEQUES D’INVESTIGACIÓ AMANDA LLEBOT.
MODALITAT ESCOLAR
Convoca: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Beca al millor projecte de treball inèdit i que tracti sobre
qualsevol tema que tingui com a marc de referència el
Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia,
etnologia, ciències, etc.)
Destinataris: alumnes matriculats el curs 2009/2010 a
segon cicle d’ESO, Batxillerat o Cicles Formatius als
centres educatius de la comarca
Dotació: dues beques de 250 € cadascuna
Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca
Més informació: http://www.iebc.cat.

activitats_centres_15_21_setembre_2009.pdf (Objecte application/pdf ).

Comments Off none Read more

Las recogida de firmas contra el anteproyecto de Ley de Lenguas

set. 15
Activisme, FACAO, Llei de llengües, Llengües a Aragó

Las recogida de firmas contra el anteproyecto de Ley de Lenguas

– ¿ Por qué lo que es frecuente en la calle, no puede serlo en las instituciones ?-

FD \ Los acontecimientos económicos recientes deberían alejarnos de este comentario. Es tan grave lo que sucede ahora mismo en la región, que sólo con la colaboración de todos y dejando de lado el pasado, preñado de la atávica intolerancia y cerrilismo caciquil de algunos, quizás podamos hacer un Aragón moderno, laico y plural.. Pero nos tememos que no. Andan por ahí unos señores empeñados en que en la Franja oriental de Aragón, el Catalán no llegue a ser un idioma cooficial junto al Castellano, y para ello recogen firmas a diestro y siniestro contra la futura Ley de Lenguas que lleva más de ocho años prometida por el PSOE, pero no acaba de llegar a las Cortes gracias a la alianza con el PAR. Se recogen firmas-no lo olvidemos-, no para reivindicar los derechos de los firmantes- que nadie oprime- sino para evitar que otros puedan ejercerlos plenamente. Y como ocurre con todos los nacionalismos ( ahí incluimos también a los regionalismos de opereta) el fundamento de que se mantenga la exclusión sobre el derecho de unos cuantos se ampara en la “ Historia” y el Territorio. Hectáreas contra personas, algo, siempre, muy del agrado de la derecha patria.

Hemos tenido la ocasión de leer el anteproyecto de Ley de Lenguas, y vamos, más tibio, moderado y garantizador de los derechos de todos, ya no se puede ser : en una determinada franja territorio del Aragón lindante con Cataluña, donde desde hace más de 800 años por lo menos la mayor parte de la población ha hablado Catalán además de otras lenguas, se pretende que éste sea cooficial junto al Castellano en las instituciones y en la escuela para quien lo desee. Es decir, que lo que es normal y habitual en la calle lo sea en todas partes. Para ello, soberana y democráticamente cada población decidirá, o no, implantar la cooficialidad en su término municipal. Así está previsto en la Ley. A nadie se va a obligar a aprender, usar o conocer el catalán. Pero parece ser que hay otros, que van recogiendo firmas, que quieren prohibir el acceso a la escuela o los trámites administrativos en su lengua vernácula a una gran parte de la población de esos territorios.

Andan también los convocantes de la protesta, argumentado que lo que se habla en los citados territorios no es el Catalán, defendiendo así poco menos que lo que todos por nuestra cercanía venimos frecuentemente oyendo es un “idioma propio” y autóctono. Algunos ha llegado a llamarlo “ Aragonés oriental”, que ya es imaginación. No piensa así la gran mayoría de comunidad científica de lingüistas. Estos filólogos piensan que lo que se habla en Tamarite o Altorricón, en Fraga o en el Matarraña no deja de ser una variedad- con todas las particularidades e influencias que se quiera- del Catalán, como ocurre en el Ampurdán. Lérida, las Islas Baleares o Tarragona. A nadie le ocurría decir que las modalidades del Castellano en Bolivia o Paraguay convierten al idioma en “ el Boliviano” o “ Paraguayo”.

No nos hacen gracia los nacionalismos de ninguna especie, ni los intolerantes, entre los que apuntamos también a los señores de ERC y CIU, que quede claro. Desde la defensa de nuestras convicciones, somos firmes partidarios del respeto y la tolerancia cultural y lingüística con nuestros diferentes. Aquí, en Cataluña y en Sebastopol. Y el hecho objetivo es que, como dice nuestro Estatuto, en Aragón se hablan tres lenguas, y cerca de 50.000 personas ( que son tan aragoneses como un señor de Tarazona) en Teruel y Huesca, es un hecho, hablan Catalán además de Castellano, empezando por el propio presidente de nuestra comunidad autónoma.

mitjançantfranjadigital.

Comments Off none Read more

L’edat i les cançons « L’esmolet

set. 3
Activisme, Matarranya, Normalització del català

Setembre 3, 2009

L’edat i les cançons

Posted by esmolet under Articles, Viles i Gents
Leave a Comment

(Publicat a La Comarca, l’11 de setembre de 2009)
Aquest agost m’ha permès compartir una mica més de temps amb la meua filla gran. Ja és a l’adolescència, la qual cosa suposa rebel·lió contra tot allò que ve dels pares. Per això s’agraeixen aquests moments de calma en què no cal estar negociant-t’ho tot. Per exemple, els viatges d’Alcanyís a Torredarques, quan la perspectiva de la festa major tot ho endolceix. Poso música, generalment d’aquests grups joves que empren el català a les seues composicions. Em meravella constatar com, malgrat el retrocés social de la nostra llengua, hi ha aquests músics que fan cançons d’una qualitat tan insultant. Em meravella també, però negativament, com són absolutament ignorats pels mitjans de més enllà del Principat. Com si no existissin. Com si no fossin espanyols.
Però bé, aquest article té un objecte més personal que la repetitiva reivindicació cultural. Algunes d’aquestes lletres de Sanjosex o Manel descriuen un món que m’evoca situacions viscudes, abocant-me irresistiblement a la nostàlgia. Tanmateix, quan remuntem la Vall de Lluna i veig ma filla de quinze anys al seient del costat, em ve tot el pes del DNI al damunt. El meu temps ha passat, navegant a tot drap cap a la cinquantena. En canvi allà hi ha l’adolescent que és a les portes de viure allò del què parlen les cançons. D’aquí molt poc sentirà el cansament de “les mitgeres al descobert” de Barcelona i s’encaterinarà d’algun estranger d’accent estrany i “castellà sorprenentment fluid”.
Més enllà del trencall de la Sorollera es veu la bola de foc del ponent atenyent les carenes del Maestrat. La vida segueix, i com diu en Desideri en un bell poema,
«Elles viuran per mi
i els seus fills, si és que en tenen,
viuran per mi i per elles».

Posta de sol a la Venteta de la Sorollera

L’edat i les cançons « L’esmolet.

Comments Off none Read more

Millenium i els crítics « L’esmolet

set. 3
Activisme, Matarranya, Viles i gents

Setembre 3, 2009

Millenium i els crítics

Posted by esmolet under Articles, L’esmolet
Leave a Comment

(Temps de Franja núm.89, columna «L’Esmolet», setembre de 2009)
He seguit amb interès l’anada i vinguda d’articles sobre el fenomen literari de Millenium. Des del columnista que es vantava de no haver-se’ls llegit, fins el què, des de l’humil secció de les «cartes al director», defensava l’obra d’en Larsson. Puc –i vull– confessar que a mi sí que m’ha agradat. De fet a casa ens ha enganxat fins al punt que es pot dir que, moltes nits, ens ficàvem al llit tots dos amb la Salander.
En contrast amb altres best seller que he llegit, aquest té alguna cosa que t’atrapa de bon principi. I això que, com han dit alguns dels opinadors, hi ha voltes que t’empasses dues-centes pàgines abans d’arribar a la part electritzant de la trama. Tanmateix hi ha alguna cosa que fa que la lectura flueixi, plaent, al llarg de tota la trilogia. Té un dels defectes dels èxits literaris: personatges súper bons i dolents ben dolents; però els bons ho són de manera amable, com ho són els bons amics –aquells pels qui posaries la mà al foc. També sedueix l’eficiència dels personatges, lògica si tenim en compte que d’Escandinàvia és d’on ens arriba el millor disseny industrial. Hi ha també tota la part –potser la més important– de denúncia de la discriminació de la dona, de la corrupció del poder. I l’elogi de la lleialtat. De tot plegat en resulta un còctel d’allò més addictiu. Llàstima que en Larsson morís de manera tan sobtada! Què se n’hauria fet de la Salander?

Millenium i els crítics « L’esmolet.

Comments Off none Read more

Escrits contra l’erm « TRITICÀRIA

set. 2
Activisme, Baix Cinca

Escrits contra l’erm

By Vicent Sanz

L’erm és un concepte estrany a la metròpoli, a la ciutat. Un erm és un camp que un dia estava treballat i, per la raó que siga, es va abandonar i encara continua igual. No cal dir, és de màxima actualitat, que els grans incendis, entre altres coses, provenen de l’abandonament de la terra. Del treball de la terra. Concepte rar a la percepció urbanita.

Acabo de llegir, no sense parèntesis de consideració, Escrits contra l’erm deFrancesc Ricart. El subtítol del llibre és ben eloqüent: Aspiracions des de la Franja. Així doncs, la lluita contra l’erm és ben bé l’aspiració de la Franja. Per la proximitat amb l’autor, gairebé diària, i per l’aproximació al pol cultural de la llibreria Serret de Vall-de-roures, la vitalitat cultural de la Franja, el concepte mateix de la Franja, ja fa temps que és entre mans.

En aquest sentit, el llibre aporta arguments per a la reflexió. Com diuen Los Draps, és terra de frontera, terra de pas; i com en tantes altres contrades de l’àrea lingüística, es tracta de terra catalana fora de les demarcacions administratives. Si és terra de frontera, terra de pas, cal entendre-la en aquest sentit. I res: les comarques de la Franja només s’entenen pel veïnatge  oriental amb altres comarques que sí que cauen dins de les demarcacions administratives. Si hi ha cap continuïtat territorial és aquesta, més que no pas entre elles.

I l’erm té dues causes: l’adscricpió administrativa aragonesa i les penúries d’una terra per sortir de la despoblació, la perifèria de la perifèria, la desmotivació nacional, amb empastifades com això del xapurriau, com la deserció de polítics de primera línia de posicionalment en un altre moment dignes i dignificadors.

El llibre, que és un recull d’articles publicats per l’autor entre els anys 80 i l’actualitat, dóna compte d’una actitud concreta en relació a la catalanitat de la Franja. Una actitud pacífica, constructiva, crítica, irrenunciable. I, doncs, que posa a cada article el dit a la nafra. Amb un llenguatge mesurat, moderat, no exempt dels millors recursos de l’idioma, elegant, però directe i del tot entendor. Sense concessions. Com n’és el posicionament ideològic: sense variació al llarg del temps. D’aquesta manera, podem assistir, llegint-lo, a l’exercici continuat d’un estil d’expressió de la lliure opinió d’una consisencia incontestable.

I s’entén. Aragó podria jugar la basa de la relació profitosa amb Catalunya, amb els Països Catalans, de la mateixa manera que la podria jugar el País Valencià. Hi tindria més coses a guanyar que no pas a perdre. Bona part dels fills seus que un dia van fer les maletes viuen avui als Països Catalans, però això no sembla interessar els dirigents aragonesos pel que fa a la seua relació amb els altres països amb els quals un dia va compartir estat. Perquè ben mirat potser Aragó ja no siga Aragó, sinó una regió fagocitada, digerida per Espanya. Lluny de normalitzar aquesta relació, l’Aragó actual, tan amatent al tòpic, s’ha encaparrat amb un contenciós artificial, de dubtós origen, que només posa en evidència una actitud hostil, agressiva. Mentre els deures de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries continuen per fer, després d’anys de paraules que avui semblen demagògia.

Com no podia ser d’una altra manera tractant-se d’un recull d’articles d’opinió, Ricart en dedica uns quants a la figura de Jesús Moncada, tot fent-ne una valoració com a exponent de la cultura catalana en relació a la Franja. Jesús Moncada és, certament, el millor valor cultural de la Franja. Un autor d’una influència incontestable en el panorama de la literatura catalana del tombant del segle XX al XXI i un referent per a la cultura de la Franja i per a la literatura ebrenca.

Ell i l’autor tenen una cosa en comú, que jo mateix comparteixo: una vinculació personal amb un territori en què no es viu. Heus aquí una contradicció aparent que cal esclarir. Avui, quan les tecnologies de la informació i la comunicació han erosionat tant significativament el component de la ubiqüitat en relació a la pertinença i l’adscricpició, cultural, religiosa, nacional, dels individus, només la fragmentació política que pateixen els Països Catalans juga en contra d’aquestes vinculacions personals.

Afortunadament, això no obstant, el treball per la cultura i la llengua catalanes no entèn de fragmentacions imposades, sinó d’esforços, d’idees i sentiments compartits.

Escrits contra l’erm « TRITICÀRIA.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Diada de lectura a Bellmunt :: September :: 2009

set. 2
Lo Cresol, Mesquí

Diada de lectura a Bellmunt

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 29 del 2009)

El dia 15 d’agost ens hi varem reunir a Bellmunt un grup nombrós de persones, la majoria de la pròpia vila, és clar, per llegir el llibre Si les pedres parlaren… d’en Jesús Pallarès i jo mateix. No faré una crònica de la jornada, entre altres raons, perquè ja va estar feta al seu moment, en alguns mitjans de comunicació i blocs personals diversos. El meu interès en escriure aquestes línies, en primer lloc, és el d’agrair en Ramon Mur la dedicació, l’entusiasme i el savoir faire en aquests tipus d’actes. L’any passat va marcar l’inici de les jornades de lectura amb el llibre El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado. Segons em va comentar ja té mig pensada la jornada de l’any vinent.
Em plau comentar també que vaig tenir un munt de sorpreses segons s’hi anaven llegint els poemes, tant en català com en castellà: alguns d’ells que en considerava magres de contingut i menys encara irònics o graciosos, rebien aplaudiments amb els rostres explícitament somrients. A la inversa, uns altres que havia escrit amb un volgut animus jocandi, passaven força desapercebuts. Alguns altres més, els quals sense arribar a la irreverència expressa, però fora d’allò que s’entén com reverible, produïen complaença entren les oients entrades en anys i de conviccions explícitament catòliques —havien arribat d’escoltar missa.
No voldria deixar-me al tinter l’esplèndida lectura que van fer en català dues o tres persones, habituals estiuejants de Bellmunt i nascudes a la vila, que mai s’havien destacat per la defensa de la unitat del català; més encara, semblaven tenir tendències clares envers el castellanisme. El primer sorprès va estar el mateix Ramón Mur. I jo més encara de la bona dicció en català d’en Ramón i del obert, fluid i estudiat català de la Codonyera de la Elsa i del Germán, joves germans codonyerencs, amb la joia dels seus pares. Una petita confidència: no m’estranyaria gens ni mica que l’amic Ramon s’animés un dia d’aquets a sorprendre’ns amb algun petit escrit en català.
La lectora de més edat, ultrapassava els noranta anys i la més jove, potser no arribava al set. Moltes gràcies als bellmuntans, especialment als membres de l’associació cultural Amigos del Mezquín.

José Miguel Gràcia

mitjançantViles i Gents :: Diada de lectura a Bellmunt :: September :: 2009.

Comments Off none Read more

Diada de lectura a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia

ag. 31
Lo Cresol, Mesquí

Diada de lectura a Bellmunt

Posted on 31 Agost, 2009 by graciaz

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 29)

“El dia 15 d’agost ens hi varem reunir a Bellmunt un grup nombrós de persones, la majoria de la pròpia vila, és clar, per llegir el llibre Si les pedres parlaren… d’en Jesús Pallarès i jo mateix. No faré una crònica de la jornada, entre altres raons, perquè ja va estar feta al seu moment, en alguns mitjans de comunicació i blocs personals diversos. El meu interès en escriure aquestes línies, en primer lloc, és el d’agrair en Ramon Mur la dedicació, l’entusiasme i el savoir faire en aquests tipus d’actes. L’any passat va marcar l’inici de les jornades de lectura amb el llibre El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado. Segons em va comentar ja té mig pensada la jornada de l’any vinent.

Em plau comentar també que vaig tenir un munt de sorpreses segons s’hi anaven llegint els poemes, tant en català com en castellà: alguns d’ells que en considerava magres de contingut i menys encara irònics o graciosos, rebien aplaudiments amb els rostres explícitament somrients. A la inversa, uns altres que havia escrit amb un volgut animus jocandi, passaven força desapercebuts. Alguns altres més, els quals sense arribar a la irreverència expressa, però fora d’allò que s’entén com reverible, produïen complaença entren les oients entrades en anys i de conviccions explícitament catòliques —havien arribat d’escoltar missa.

No voldria deixar-me al tinter l’esplèndida lectura que van fer en català dues o tres persones, habituals estiuejants de Bellmunt i nascudes a la vila, que mai s’havien destacat per la defensa de la unitat del català; més encara, semblaven tenir tendències clares envers el castellanisme. El primer sorprès va estar el mateix Ramón Mur. I jo més encara de la bona dicció en català d’en Ramón i del obert, fluid i estudiat català de la Codonyera de la Isa i del Germán, joves germans codonyerencs, amb la joia dels seus pares. Una petita confidència: no m’estranyaria gens ni mica que l’amic Ramon s’animés un dia d’aquets a sorprendre’ns amb algun petit escrit en català.

La lectora de més edat, ultrapassava els noranta anys i la més jove, potser no arribava al set. Moltes gràcies als bellmuntans, especialment als membres de l’associació cultural Amigos de Belmonte.

José Miguel Gràcia”

Arxivat sota: Articles Lo Cresol

Diada de lectura a Bellmunt « Lo finestró del Gràcia.

Comments Off none Read more

Ataüllar la poesia des de la Franja

ag. 31
Activisme, Llengües a Aragó, Matarranya, Normalització del català

miércoles 12 de agosto de 2009

Ataüllar la poesia des de la Franja

Fins ara hem recorregut poblets de l’Alt Aragó cercant la seva literatura en la llengua del país -l’aragonès-. No obstant, avui, el nostre viatge és cap al sud, al Matarranya, a Calaceit. Un poema curt, senzill, un poema que amb poquetes paraules diu molt. Un poema que és la veu de Teresa Jassà, escriptora i ceramista, la veu del Matarranya, la veu de l’Aragó que parla català…

Caminant, escolta

Caminant que passes
per la nostra terra:
escolta el cant
de la veu nostra,
escolta el crit
del nostre cor:
som d’Aragó.
La llengua que tenim és catalana
i mos uneix,
mos agermana, amb el país veí.
Entén-ho bé:
som d’Aragó.
Les llengües
no saben
de fronteres.
Parlen
de cor a cor
abocant sentiments,
agermanen pobles
que interesos innobles
voldrien separar.
Som d’Aragó
i parlem català,
caminant.

Teresa Jassà. Pres de Màrio Sasot, Joglars de Frontera, Govern d’Aragó, 1997, p. 199.

Publicato por Onset en 12:18 3 comentarios

Onsera.

Comments Off , Read more

“Fa un munt d’anys al Matarranya” a Llibreria Serret

ag. 30
Activisme, Matarranya

Fa un munt d’anys al Matarranya

Diumenge, 30 d’agost de 2009

Descarrega aquesta imatge | Descarga esta imagen
Foto 1 de 19

Següent



Serret Bloc.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Bones festes la Vall! :: August :: 2009

ag. 29
Matarranya, Viles i gents

Viles i Gents

28 August, 2009

Bones festes la Vall!

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

Enguany les festes de la Vall del Tormo seran una mica diferents, una mica més tristes. L’entorn que envolta la població ens recordarà permanentment estos dies els incendis que es van produir a la població ara farà vint dies. Jornades dramàtiques en què es va haver d’evacuar una nit els veïns de la vila a Alcanyís perquè les flames arribaven a les cases de la Vall del Riu, al costat del Pou. La Vall s’ha quedat sense vegetació ni cultius en la cinquena part del seu minúscul terme. L’àrea més abrupta i boscosa del municipi anomenada serra Molina s’ha cremat. En este lloc és on la frondosa vegetació ja amagava els maquis en la segona meitat dels anys quaranta de les contínues batudes de la guàrdia civil i on encara es pot visitar el seu passat record a la cova dels Maquis. Però el foc no ha respectat res i també ha arrasat cultius agrícoles com els ametllers o les centenàries oliveres dels Plans de Monfort, los Fornets, el cap dels barrancs de Sanxo i la vall d’Omella. I això no va ser tot perquè al barranc de la Prunera, ja al terme de Massalió, també es van calcinar cultius d’oliveres i ametllers de propietaris vallejos. La via verda, al seu pas pel terme de la Vall, s’ha convertit ara en una via negra, on se veuen els efectes devastadors de les flames de l’incendi. Al Balcó de Pilatos, a l’extrem sud de la serra, és on va iniciar-se la tragèdia a conseqüència d’un llamp d’una tronada seca. Esperem que no es torno a repetir un mes de juliol com el que es va viure i que l’experiència servisque en el futur per adoptar mesures per evitar-ho. Ara toca des de l’administració dictar actuacions d’urgència per recuperar la superfície calcinada el més ràpidament possible. A pesar de tot, des d’esta columna de Viles i gents, bones festes la Vall!
La Comarca, 14 d’agost 2009.

Viles i Gents :: Bones festes la Vall! :: August :: 2009.

Comments Off none Read more

Presentación de los libros de Vidal, Celma y Barceló

ag. 27
Activisme, Mesquí

Presentación de los libros de Vidal, Celma y Barceló

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma, es presente el 29 d’agost a la llibreria Serret3. Notícies dimecres, 26 de agost de 2009 Comentaris

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma és el guanyador del XVI Premi d’Educació Pau Vila que convoca la Universitat de Barcelona. El premi Pau Vila s’atorga als treballs originals situats dins de l’àmbit de l’educació i que contribueixen al coneixement i respecte del medi geogràfic i natural. El jurat ha estat format pels senyors Martí Boada, Jaume Terradas i Joan Vilà i les senyores Sara Blasi y Marta Mata. El premi es va entregar en l’Aula Magna de la Universitat de B arcelona el passat 14 de juny, davant de la presència de un nombrós públic de l’àmbit Universitari y Cultural de Catalunya. Fa un munt d’anys al Matarranya conta la història, costums y modes de vida de la gent del Matarranya. Entre els objectius del llibre es pretén que els xiquets i xiquetes del Matarranya -i també la gent gran- coneguin el seu territori, història, cultura y llengua materna catalana. La informació que conté el llibre y els dibuixos son de l’investigador Pasqual Vidal i la idea del projecte, selecció del material, revisió pedagògica y adaptació didàctica de la mestra y pedagoga Margarita Celma. La Universitat de Barcelona juntament amb la Fundació Congrés de la Cultura Catalana van adquirir el compromís d’editar el llibre i van destacar en tot moment la gran qualitat dels treballs presentats i en especial el alt nivell del treball guanyador. Pasqual Vidal i Fígols és de Massalió i Margarita Celma Tafalla de Vall-de-roures, tots dos membres destacats de l’Associació Cultural del Matarranya.

La escritora, Mari Carmen Barceló presenta “Asi Viviamos”, Los oficios de nuestros abuelos, el sabado dia 5 de septiembre en la libreria SerretMatarraña Literario dijous, 27 de agost de 2009 Comentaris

La escritora, Mari Carmen Barceló ha publicado una obra sobre el mundo del trabajo en el Bajo Aragón, entre 1936 y 1975: Los oficios de nuestros abuelos Prácticamente todos los oficios giraban en torno a los sectores agrícola y ganadero”.La escritora Mari Carmen Barceló ha realizado una extensa radiografía del mundo del trabajo en el Bajo Aragón, durante la época que va desde el año 1939 a 1975, en la que se pone de manifiesto la gran importancia que tenían estas dos parcelas económicas en un mundo –el surgido de la Guerra Civil-, caracterizado por la miseria más absoluta. La publicación es el resultadode entrevistas realizadas por la autora a más de 40 personas, testimonios únicos de gentes de más de ochenta años de edad, que narran sus propias vivencias en un medio, la mayoría de las veces hostil. Habla el masovero, obligado a vivir en un hábitat disperso; el pastor, soportando las dificultades de localizar pastos para el ganado; o las mujeres, cuyo papel era realmente importante tanto como apoyo en las tareas del campo como para la subsistencia del hogar. “Las diferencias entre el mundo laboral de hace setenta años y el de ahora son totales”, explicaba Mari Carmen Barceló. “La gente joven no puede creer esta forma de vivir agrega la autora y no les parecen reales las historias que cuentan sus abuelos”. Todos los testimonios -buena parte de los cuales se circunscriben a La Ginebrosa- coinciden en la dureza de la época inmediatamente posterior a la contienda civil. El médico cuenta la complicada misión de encontrar fármacos y, en algunos casos, la falta de eficacia de los que había. Uno de los capítulos del libro, titulado ‘El mundo del trabajo en el Bajo Aragón. 1939-1975’, se centra en los oficios: desde el herrero al pintor, pasando por el albañil, todos ellos estaban ligados a los sectores agrícola y ganadero. Las herramientas usadas en el campo o las construcciones ganaderas eran algunas de sus obras. Aunque en menor grado, la industria también tenía sus ejemplos. Destaca la presencia de una fábrica de cristales que existía en Mas de las Matas, o la de ladrillos refractarios de Castelserás. Esta última se suministraba de las minas de arcillas de la zona y abastecía a los altos hornos del Norte de España y las azucareras, entre ellas la de Santa Eulalia. Las producciones vitivinícolas y olivareras juegan un papel trascedente en la comarca, a la que si hubiera que representar con un color sería con los tonos ocres característicos de estas actividades. LEONOR FRANCO: HERALDO DE ARAGÓN

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 3403 (20080901) __________ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.http://www.eset.com

Entre páginas: Presentación de los libros de Vidal, Celma y Barceló.

Comments Off none Read more

Homenatge a Gemma Noguera

ag. 27
Activisme, Matarranya

miércoles 26 de agosto de 2009

Homenatge a Gemma Noguera

Carlos Sancho Meix
(Artículo remitido por su autor)

L’homenatge a l’artista recentment desapareguda Gemma Noguera a Beseit el 20 d’agost, en el preludi de les festes majors de la vila, va ser un gran encert i va demostrar l’agraïment dels artistes i del públic en general a una trajectòria personal de compromís amb la creació plàstica, la cultura i el territori. La jornada de la Trobada d’Artistes es va dividir en dos sessions. A la tarda, a la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera es va inaugurar una exposició col·lectiva d’artistes que havien tingut alguna vinculació amb l’homenatjada. Després de la mort de Gema, la família i l’ajuntament de Beseit, han arribat a la conclusió que el reconeixement més gran que se li podia retre a la seua memòria era reprendre l’activitat artística de la Galeria d’Art de la Fàbrica Noguera tal com Gema havia projectat i hauria volgut, ara sota la iniciativa de l’ajuntament de la vila. Respecte a aquest ampli espai s’ha cregut convenient fer una modificació i deixar l’antic taller de l’artista per adequar-lo i mantenir una exposició permanent de la beseitana i les altres sales dedicar-les a exposicions temporals, tal com ja es feia amb vida de l’artista. Per tant la continuïtat de l’espai creatiu de la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera queda assegurat en una població on el turisme és la base de la seua economia i aquest espai creatiu pot ajudar a diversificar l’oferta del visitant. A la nit a la Plaça Major, que va fer petita la gran quantitat de públic que es va aplegar de tota la comarca, maratoniana jornada artística musical que va durar més de dos hores i mitja i que els assistents van veure en la seua totalitat per l’emotivitat i qualitat de l’acte presentat. Hi va haver parlaments de la seua filla i germana d’una gran sensibilitat i que escoltà el públic amb total silenci, un audiovisual ens mostrà una part de la seua trajectòria artística més singular i una vetllada poèticomusical on hi participaren la Coral de Beseit, el poeta Andreu Sublirats, la violoncel·lista Núria Gañet, la soprano Àngels Graells, el grup queretà Ya babé i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que amb una ronda de jotes dedicades a Beseit i a la Gema van acabar l’acte amb un to una mica més festiu i desenfadat.

Caler Sancho Meix

Entre páginas: Homenatge a Gemma Noguera.

Comments Off none Read more

Viles i Gents :: Nova revista Styli locus d’autors en català a la Franja:: August :: 2009

ag. 26
Activisme, Franja, Normalització del català

Viles i Gents

26 August, 2009

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 22 d’agost del 2009)

Som en temps de penúria per als aragonesos de llengua catalana —un projecte de Llei de Llengües esquàlid i mesquí, violentament atacat perquè encara no n’és prou en el tracte que dóna als aragonesos de llengua catalana—, som en temps de penúria, i més especialment per als escriptors aragonesos en llengua catalana —una Universitat de Saragossa que convoca premis literaris en llengua aragonesa i castellana, però no pas en llengua catalana—, som en temps de penúria, temps d’ombres i boires pretes, de vols de voltors. I tanmateix: aquest estiu Iniciativa Cultural de la Franja acaba de publicar el primer número de la revista Styli locus concebuda, tal com consta a la capçalera, com una eina d’intercanvi literari entre els escriptors aragonesos en llengua catalana, escriptors que altrament no tenen gaires possibilitats de fer sentir la seua veu més enllà de l’articulisme —Rolde, La Comarca, aquest mateix diari, Temps de Franja….El consell de redacció és format per Pep Espluga, Loli Gimeno, Carme Messeguer, Hèctor B. Moret, Artur Quintana i Màrio Sasot, i la direcció va a càrrec del crític Esteve Betrià, que junt amb en Ricard Solana tenen càrrec del disseny. S’imprimeix a Gràfiques del Matarranya de Calaceit. El projecte és de traure dos números cada any. La revista, com calia esperar, alterna la crítica amb la creació literària, i així el director a la primera plana fa una repassada a la literatura en català de l’Aragó, i en destaca la vitalitat, sobretot tenint en compte que per a una població de 45.000 persones, en una part considerable encara analfabetes en la pròpia llengua, hi ha una cinquantena d’autors en actiu, i en tots els gèneres literaris, si bé volens, nolens, majoritàriament en l’articulisme. Dos textos van dedicats a glossar la figura de l’escriptor codonyerà José Miguel Gràcia, del qual s’hi publica un esplèndid cal•ligrama. D’altres són exclusivament de creació literària: Merxe Llop fa un ardent cant a la paraula, i Maria Antonieta Calvet ens conta les peripècies de La sirena del nostre mar. La revista és agradablement il•lustrada, Contra voltors i penúries.

Artur Quintana

Viles i Gents :: :: August :: 2009.

Comments Off none Read more

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma, es presente el 29 d’agost a la llibreria Serret

ag. 26
Activisme, Matarranya, Normalització del català

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma, es presente el 29 d’agost a la llibreria Serret

3. Notícies dimecres, 26 de agost de 2009 | Comentaris

El llibre “Fa un Munt d’anys al Matarranya” dels autors Pasqual Vidal i Margarita Celma és el guanyador del XVI Premi d’Educació Pau Vila que convoca la Universitat de Barcelona.

El premi Pau Vila s’atorga als treballs originals situats dins de l’àmbit de l’educació i que contribueixen al coneixement i respecte del medi geogràfic i natural. El jurat ha estat format pels senyors Martí Boada, Jaume Terradas i Joan Vilà i les senyores Sara Blasi y Marta Mata. El premi es va entregar en l’Aula Magna de la Universitat de B arcelona el passat 14 de juny, davant de la presència de un nombrós públic de l’àmbit Universitari y Cultural de Catalunya.

Fa un munt d’anys al Matarranya conta la història, costums y modes de vida de la gent del Matarranya. Entre els objectius del llibre es pretén que els xiquets i xiquetes del Matarranya -i també la gent gran- coneguin el seu territori, història, cultura y llengua materna catalana. La informació que conté el llibre y els dibuixos son de l’investigador Pasqual Vidal i la idea del projecte, selecció del material, revisió pedagògica y adaptació didàctica de la mestra y pedagoga Margarita Celma.

La Universitat de Barcelona juntament amb la Fundació Congrés de la Cultura Catalana van adquirir el compromís d’editar el llibre i van destacar en tot moment la gran qualitat dels treballs presentats i en especial el alt nivell del treball guanyador.

Pasqual Vidal i Fígols és de Massalió i Margarita Celma Tafalla de Vall-de-roures, tots dos membres destacats de l’Associació Cultural del Matarranya.

mitjançantSerret Bloc.

Comments Off , , , , Read more
La Franja
Copyright © 2024 La Franja Design by SRS Solutions top

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.