L’alcalde de Benavarri i la Directora General de Política Educativa del

Govern d’Aragó,

Li conviden a la presentació de la X edició del Projecte d’Educació a les

Escoles de la Franja “Jesús Moncada” que tindrà lloc el pròxim dia 23

d’octubre, a les 19.00 hores al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura de

Benavarri, segons el programa d’actes que li adjuntem.

En aquest curs 2009-10 es compleixen 10 anys de l’inici d’un un conjunt d’activitats extraescolars que han portat als centres educatius aragonesos on s’imparteix català i a les seues respectives comunitats la cultura, la història, la literatura, la música y els costums i tradicions de les comarques de l’Aragó oriental on es parla aquesta llengua..

El fet de que el Projecte “Jesús Moncada” continue amb tota la seua vigència, amb més activitats i energies renovades, deu anys després del seu naixement, ha set possible gràcies a l’interès demostrat pels mestres i professors de català i per tots los sectors de la comunitat educativa y ciutadana que han col·laborat amb ell.

. Des de la coordinació de les activitats, passant pels docents de català, els seus centres educatius, i els seus municipis i comarques, s’ha aconseguit que l’ alumnat i de vegades tota la Comunitat Educativa gaudeixen d’una manera atractiva i coneguen millor la seua llengua.

Aquestes activitats han arribat a ser un valuós complement a las classes optatives de Català que es venin impartint en els nostres centres d’ensenyament des del curs 84-85, al posar en contacte a alumnes, professors i la resta de la Comunitat Educativa amb la cultura tradicional i actual d’aquestes comarques, i ha aidat a incentivar en els estudiants els usos més cultes i creatius de la llengua pròpia.

Des del Departament d’ Educació, Cultura y Esports i els Ajuntaments i Comarques de la Franja oriental d’Aragó som conscients de la importància d’aquest tipus d’activitats en la pràctica educativa diària, i d’aquí que hem ajuntat esforços per a que el Projecte es mantingue de manera renovada any rere any.

Per tot això ens complauria molt sincerament comptar amb la seua presència en aquest acte..

Una cordial salutació.

LA DIRECTORA GENERAL DE EL ALCALDE DE BENABARRE

POLÍTICA EDUCATIVA

Carmen Martínez Urtasun Alfredo Sancho Guardia

Zaragoza, 15 de octubre de 2008

PRESENTACIÓN PÚBLICA DEL PR0YECTO DE ANIMACIÓN EN LAS

ESCUELAS DE LA FRANJA “JESÚS MONCADA”

Lugar: Benabarre (Ribagorza Oriental. Huesca). Sala de Actos de la Casa de la Cultura. Calle Escuelas Pías, s/n.

Fecha: viernes, 23 de octubre, a las 7 de la tarde

Instituciones organizadoras convocantes: Consejería de Educación, Cultura y Deportes (Dirección General de Política Educativa) y Ayuntamiento de Benabarre.

Presiden el acto desde la mesa: Directora General de Política Educativa, Carmen Martínez Urtasun; Alcalde de Benabarre, Alfredo Sancho Guardia, y presidente de la comarca de la Ribagorza, José Franch Aventín.

Desarrollo del acto

– Salutación del alcalde de Benabarre, Alfredo Sancho,

– Intervención de la Consejera o la Directora General

– Presentación de las actividades y contenidos del Proyecto Moncada a cargo de su coordinador, Mario Sasot

– Intervención del Presidente de la Comarca de la Ribagorza.

– Lectura dramatizada de unos cuentos de Jesús Moncada a cargo de los actores Eduard Muntada y Belén Alonso, bajo la dirección escénica de Xicu Masó.

– Vino de honor ofrecido por el Ayuntamiento.

Para cualquier información a la prensa, contactar con el coordinador del Proyecto

Moncada, Mario Sasot. (967259800, 606996217) ­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­____________________________________________________________

PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PR0JECTE D’ANIMACIÓ A LES

ESCOLES DE LA FRANJA “JESÚS MONCADA”

LLOC: Benavarri (Ribagorça Oriental. Osca). Sala d’actes de las Casa de la Cultura

Data: divendres, 23 d’octubre, a les 7 de la tarda

Institucions organitzadores convocants: Conselleria d’ Educació, Cultura i Esports (Direcció General de Política Educativa) i Ajuntament de Benavarri.

Presideixen l’acte des de la taula: Directora General de Política Educativa, Carmen Martínez Urtasun; Alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho Guardia, y President de la Comarca de la Ribagorça, José Franch Aventín

Desenvolupament de l’acte

– Salutació de l’alcalde de Benavarri, Alfredo Sancho,

– Intervenció de la Directora General, Carmen Martínez.

– Presentació de les activitats i continguts del Projecte Moncada a càrrec del seu coordinador, Mario Sasot

– Intervenció del President de la Comarca de la Ribagorça, José Blanch.

– Lectura dramatitzada d’uns contes de Jesús Moncada a càrrec dels actors Eduard Muntada i Belén Alonso, sota la direcció escènica de Xicu Masó.

– Vi d’honor ofert por l’Ajuntament de Benavarri..

Per a qualsevol informació a la premsa, contactar amb el coordinador del Projecte

Moncada, Mario Sasot. (967259800, 606996217)

Introducció a l’acte: 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa

Introducció a l’acte: 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa « Lo finestró del Gràcia.

Aragón y su tierra retirada

Compartir:

Tags:  Franja de Aragón Mercè Ibarz

Cuando parece que las letras hispánicas se normalizan y la llamada “literatura del yo” ocupa el lugar preferente  característico de las grandes literaturas mundiales, es oportuno echar un vistazo a un librito que acaba de publicar Minúscula en su deliciosa colección “Paisajes narrados”. Se trata de La tierra retirada, de Mercè Ibarz. El original en catalán es del año 1993. Desde su publicación en este idioma, el interés por el volumen no ha dejado de crecer, quizá porque se ocupa, con un estilo contenido y eficaz, de una tierra de frontera que no parece pertenecer a nadie y donde  es propia una lengua de nadie.

Ibarz es de Saidí, un pueblecito situado en esa franja oriental de Aragón donde se habla catalán. La “tierra retirada” se refiere a esos campos que los campesinos del lugar han dejado sin trabajar para poder acceder a las subvenciones gubernamentales. Toda una metáfora de unas comarcas tan olvidadas como bellísimas desde el punto de vista paisajístico. Ibarz reelabora literariamente aquello que la vincula todavía –que nos vincula a todos- a generaciones de servidores de la tierra. Conmueven en especial sus referencias a las agridulces tareas reservadas a las mujeres: “hacer conserva, aplastar las uvas, descascarar almendras, separar aceitunas, desgranar el maíz”.

Ahora que se tramita la llamada “Ley de lenguas” en Aragón, habría que pedir a sus responsables que fueran generosos con los otros idiomas del país, especialmente con el catalán, que debe ser considerado, a todos los efectos, cooficial. El Aragón catalanoparlante tiene que dejar de ser por fin una tierra retirada.

Traducción inversa » Aragón y su tierra retirada.

Vist per Enver555

Viles i Gents

13 October, 2009

La Freixneda museu viu

Viles i Gents :: La Freixneda museu viu :: October :: 2009.

Pena-roja/Mequinensa, any zero

Viles i Gents :: Pena-roja/Mequinensa, any zero :: October :: 2009.

No bi abrá lei de luengas

O a lo menos, no bi abrá una lei de luengas efeutiba. O millor, si que estará efeutiba pero ta acotolar, de raso, y ta cutio, con as luengas d’Aragón. Ayer ascuité entero o debate sobre a proposizión de lei feita por o PSOE. Podiemos leyer-lo tot a trabiés d’aqui mesmo. Sisquiá yera o debate sobre a proposizión, nomás yera o debate ta dezidir si as Cortes debatiban sobre a proposizión.

Yo nomás charro d’a mia ambiesta sobre o que perzibié en o debate. Antis de que pensez atra cosa, no tiengo datos secretos, ni dengún d’os que deziden en os partius ha charrau con yo. Si que he charrau con chen “d’alazet” que dizen, con chen d’o PAR, de CHA y de PSOE y tampoco no guaire. A mía impresión ye que no i abrá lei de luengas. No ye sisquiá una apuesta, porque puestar que si apreben bel testo tan retallau que dezir-le lei de luengas será faltar a memoria d’a chen que sin d’aduya ha luitau por alzar o patrimonio cultural d’iste país nuestro.

Ayer deziba a un amigo, y lo deziba beyendo como iban as cosas, que ya mos daremos con un canto en os diens si apreban una lei tan menima como ista que ha presentau o PSOE. Ta ixo serbiba a esposizión que fazió Jesús Miguel Franco. Ta esfender un testo menimo. Pero ixe testo menimo sisquiá tendrá prou refirme ta aconseguir ixo que dizen “mayoría suficiente”. O PP ye causa perdida. O suyo portaboz dixó perlas tan buenas como ixa de que con ista lei “el catalán se extenderá como una mancha de aceite”.

Atra cosa ye o PAR. A suya portaboz fazió o rediculo en bellas afirmazions, y dixó claro que o suyo anticatalanismo esdebiene antiaragonesismo, a lo menos, antiaragoneses que fablan catalán. Leyendo atra chen d’o PAR, se beye que no ye una postura tan uniforme como pueda parixer, y d’a “luita” interna en o PAR se beyerá si son un refirme ta os aragoneses que no fablan nomás que castellano, o no pas.

IU prebó de esfender ixas cosas tan bonitas d’os dreitos d’as minorias “pero sin confundirlas con el nacionalismo”. Istos son os mesmos que esfienden a independenzia de Cuba o de Palestina, pero en custions domesticas son internazionalistas. Dica Somport, Chibraltar y a muga d’España con Portugal. Sobre as luengas, estió l’unico que charró más de l’aragonés que d’o catalán, ta dixar claro que “en cada valle se habla diferente y la normalización se ha hecho desde el amateurismo”. Asinas que, por uns que no tienen problemas con o catalán, tienen con l’aragonés, fruito, ye esclatero, d’as suyas bozes lingüísticas, más amanadas a la S.L.A. que no pas a la resta d’o mundo.

Chesús Bernal, de CHA, fazió de emeroteca bibient. Asinas que no sabemos cosa d’o que esfenderá sobre ista lei. Si la refirmará como menima, si la modificará en bel punto, si la refusará por menima. Mesmo yo me fazié un embolique y pensé que CHA s’eba absteniu ta la tramitazión d’o testo. Bernal, amás, no fazió una cosa que feba antis más, que yera charrar una miqueta en aragonés y catalán. De feito, garra portaboz dizió garra parola en atra luenga que no estase castellano, fueras de María Herrero (PAR) que dizió (virgen santisma!) “Institut d’Estudis Catalans” ta traduzir auto seguiu “perdón, presidente, Instituto de Estudios Catalanes para la transcripción”. Ye claro, ta dizir que l’IEC no ye qui ta dizir como charrar catalán.

As posturas son plateras. Y bistas asinas, ye imposible plegar a un alcuerdo por menimo que siga, menos con unas eleuzions en menos de dos años y con un president, catalanofablant, que ya no se presentará. Iste ye o panorama. Ista ye a reyalidat d’ixos que mos ripresentan y que dizen esfender o patrimonio d’Aragón. Cuan prenzipió o debate yo me pensaba que puestar que o futuro estase una mica más fazil ta l’aragonés y o catalán en Aragón cuan rematase. Agora, beigo ixe futuro prou más negro, si digo berdat.

L’esdebenidero d’istas luengas, parixe claro que abrá d’estar en a soziedat zebil, como siempre. Y bisto lo bisto, ixo sinnifica a muerte, ta goyo d’os que piensan que as luengas son mercau, ta goyo d’os colonizadors, ta goyo d’os de l’imperio, ta goyo de toz aquellos cuya ambiesta de l’aragonesidat s’atura en as jotas y o cachirulo. Se mos ye fendo de nueis, señors.

No bi abrá lei de luengas | Purnas en o zierzo.

<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:roman; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} @font-face {font-family:Verdana; panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-unhide:no; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”,”serif”; mso-fareast-font-family:Calibri; mso-fareast-theme-font:minor-latin;} a:link, span.MsoHyperlink {mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; color:blue; text-decoration:underline; text-underline:single;} a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed {mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; color:purple; mso-themecolor:followedhyperlink; text-decoration:underline; text-underline:single;} span.info {mso-style-name:info; mso-style-unhide:no;} .MsoChpDefault {mso-style-type:export-only; mso-default-props:yes; font-size:10.0pt; mso-ansi-font-size:10.0pt; mso-bidi-font-size:10.0pt;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –>

Lletres Ebrenques homenatja Octavi Serret

n el programa d’aquesta setmana comptarem amb la presència d’Octavi Serret. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, www.antenacaro.cat.

Octavi Serret és natural de Vall-de-roures (Matarranya). És llibreter vocacional i amic de les lletres ebrenques i franjolines i dels seus conreadors i conreadores. El passat 3 d’octubre va rebre el Premi nacional de cultura per part de la Generalitat de Catalunya. Ha estat impulsor de nombrosos llibres col·lectius, en col·laboració amb editorials com Aeditors, Cossetània i March Editors: L’altre nadal, Estius a l’Ebre, Galeria Ebrenca, El riu que parla, Lletres de Casa, EbreBlook. Tira endavant el Serret Blog, on dóna cabuda a tota mena de textos literaris d’autors de les comarques centrals dels Països Catalans i d’arreu de l’estat.

Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja

(Crònica de la Trobada de Lluís Roig)

No trobo altra manera de començar aquesta crònica de la 19ª Trobada Cultural al Matarranya, del dia 10 d’octubre d’enguany, que afirmant que tots els actes comptarem amb una assistència massiva de públic. No hi quedaren cadires lliures en cap dels espais. Més encara, unes quantes persones van romandre estoicament dempeus en cadascun dels actes. Atenent als comentaris que em van fer tant el President d’Ascuma com altres membres de la Junta, he de dir que van quedar molt satisfets de la franca i oberta acollida de l’Alcalde, Paco Esteve. Més d’un comentari vaig escoltar, amb aquestes o similars paraules: amb alcaldes com el de Pena-roja, quant hi guanyaria la cultura i la nostra llengua! L’agraïment a l’Alcalde, al Regidor de Cultura, als jóvens, a l’Associcio Tastavins, de part l’ASCUMA, els vaig poder recollir en diverses ocasions.

Amb la benvinguda de l’Alcalde van començar els actes de la commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa. El President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, va agrair l’assistència a tots els presents, en especial als signants o representants d’aquells de la Declaració, a José Bada, exconseller de Cultura, a l’Alcaldessa i Regidora de Cultura de Mequinensa i sobre tot al Viceconseller de Cultura d’Aragó, Juan José Vázquez. El President llegí dempeus el Manifest i encoratjà a tots els polítics d’Aragó a tirar endavant una Llei de Llengües com cal.  El senyor Viceconseller parlà, en una gran part de la seua intervenció, en català malgrat ser de parla castellana, i va explicar la feixuga càrrega per portar endavant el projecte de la Llei de Llengües, de l’estat del projecte en aquest moments i de diverses vicissituds, de la seua necessitat i de la seua esperança —la del Viceconseller— d’un Aragó veritablement trilingüe. Agraí la tasca d’ASCUMA.  El senyor José Bada va fer esment a la situació política i cultural dels seus principis com a conseller. Entre records, fina ironia amb referència als seus oponents, anàlisi acurat de les seues gestions, i encertats i subtils traços de la idiosincràsia aragonesa, mantingué el públic allò més atent i dispost a exterioritzar algun espontani somriure d’aprovació. Hi desitjà lo millor per a la nostra llengua. i va dir: el anticatalanisme d’Aragó és de jutjat de guàrdia. Alguns s’ho hauríen de fer mirar. Forts aplaudiments per a tots el oradors. L’acte es va tancar amb un animat col·loqui.

Tot seguit, al Saló Cultural, el grup “Temps al temps” ens oferí un concert, farcit de poemes del Desideri, amb bona música. Dues veus, dues guitarres i la persecució bastaren y sobraren per omplir amb dignitat l’oïda i altres sentits. Mentrestant a l’escenari, sorgia Pena-roja i el seu entorn d’una gran pintura ràpida.

Bona estància, bon dinar i petarem la xerrada tots.

A la tarda, després dels poètics audiovisuals de la Sigrid Schmidt: poemes i prosa poètica, paisatges matarranyencs i sensibilitat, esdevingueren com a un bon proemi per a la recordança-homenatge de Desideri Lombarte, amb tota la família present: la Rosalia, les filles i la resta. Va començar l’acte amb les paraules del President d’ASCUMA, José Miguel Gràcia, el qual va lloar breument la figura de Desideri i va dir: “ha estat el millor poeta d’Aragó en llengua catalana, sense dubte, per ara i segurament per molt anys més” i llegir uns versos dedicats a Desideri. Carles Sancho va fer una biografia personal del jove, del home i del poeta, breu però força acurada i parlà de la seua obra poètica, dels seus poemaris i de la seua tasca com activista cultural. Artur Quintana, proveït de tota l’obra, publicada o no, de Desideri, va anar ensenyant i comentant cadascun dels llibres publicats o les fotocopies dels originals no publicats i hi dedicà gran part del temps a les publicacions en revistes, a l’obra novel·lística i al teatre. Encoratjà a tots a treballar per la publicació de tota l’obra inèdita de Desideri. Tots els intervinients van rebre força aplaudiments.

L’actuació del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb les seues noves postes en escena dels poemes del Desideri, van encisar a tot el públic que omplia de gom a gom el Saló Cultural. Un plaer estètic per als sentits de l’oïa i de la vista.

Nota. Els signants o representants de la Declaració de Mequinensa que hi van assistir als actes van ser: José R. Bada, exconseller de Cultura, l’Alcaldessa  i Regidora de Cultura de Mequinensa, Miguel Ripoll de Valljunquera, Manuel Jaráiz de Benavarri, Carlos Galindo de Tolva, Fernando Solsona de Saidí, José Albiac de Nonasp, Sebastià Caballé de Mequinensa, Teresa Lombarte de Calaceit, José Maria Foz de Vall-de-roures, Joaquin Pallarés d’Areny i Sebastià Caballe de Mequinensa. El fatal traspàs de Navidad Cereza de Montanui va deixar un buit (q.e.p.d). Mario Roca de Faió es va excusar. Malgrat la confirmació no hi van assistir Anton Chauvell i José Luis Lorenzo de la Codonyera.

Excursió pels espais i paisatges del Desideri

El dia 11, un grup de persones amants de la natura i dels espais i paisatges de Desideri,  van realitzar l’excursió organitzada per Natxo Sorolla (Creu del Llop, camí de Valibona, cingle de Sant Jaume, mas de Molinar, etc.). A estones, els versos del Desideri, en boca dels reunits, es fonien amb el paisatge. Una sorpresa els esperava a l’ermiteta de Sant Llambert: coques, begudes i dolços, tot preparat per l’Associació Tastavins.

A la ermiteta
de Sant Llambert
hi ha unes creutes
des de fa temps.

Unes amb peus
i sense mans
i com Llambert
no tenen cap (J M Gràcia)

Les exposicions, “Ataüllar el món des del Molinar” i ”Plantes de Pena-roja” preparada pels jóvens, van restar exposades al Saló Cultural.

Una trobada inoblidable.

Luís Roig

PDF de la Trobada a “La Comarca” d’Alcanyís: La Comarca.Trobada

Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja « Lo finestró del Gràcia.

L’Associació Cultural del Matarranya homenatja a Desideri Lombarte en la Trobada Cultural

________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
dissabte, 10 d’octubre de 2009

Pena-roja ha estat el marc, durant aquest cap de setmana del pont del Pilar, de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya en la que es commemora el 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa i es fa un homenatge a Desideri Lombarte, mort fa vint anys.

En l’acte d’obertura han pres la paraula el viceconseller de Educació , Cultura i Esports del Govern d’Aragó, Juan José Vázquez, el exconseller del Cultura, José Bada, l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve i el president de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), José Miguel Gràcia. En l’acte s’han retrobat alguns dels que en el seu moment fa signar la declaració i un nodrit grup de gent preocupada per la llengua.

L’exconseller José Bada critica la denominació “chapurriau”
L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, donava la benvinguda a tots els assistents i agraïa a l’Associació Cultural del Matarranya per haver escollit Pena-roja per tal de celebrar aquesta trobada. Tot seguit, prenia la paraula José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA que ha llegit la declaració signada en 1 de febrer de 1984 a Mequinensa. En la declaració feta fa 25 anys estaven presents el Conseller de Cultura, José Bada, i diversos alcaldes aragonesos de les diferents zones de parla catalana. Entre els destaca l’alcalde de Bonansa per aquella època i actual president de Govern d’Aragó, Marceli Iglesias. Per la seva banda, Juan José Vázquez, viceconseller d’Educació, ha destacat la tasca realitzada durant 25 anys en favor de la llengua tant de les associacions com dels alcaldes i regidors. José Bada, conseller de Cultura en 1984, quant va ser firmada la declaració, ha parlat de la situació heretada qualificant d’infàmia que es denominés “chapurriau” a la llengua parlada en les zones orientals d’Aragó. El exconseller, ha afirmat que el PSOE va ser el primer partit en parlar de pluralisme lingüístic a Aragó i que al 6é Congrés del PSA-PSOE, celebrat a Terol en 1983, ja es parlava de mesures per la normalització de les llengües a Aragó. Parlant d’educació afirmava que l’alfabetització en la llengua materna és més important que qualsevol altre aprenentatge. Bada ha criticat a la dreta aragonesa, PP i PAR, per ficar pals a la roda per tal de parar l’avanç de la llengua, llengua que segons José Bada, per a la dreta no té nom o no es pot dir el seu nom. L’ex-conseller acabava la seva intervenció recordant la important llavor de Desideri Lombarte i dedicant un poema d’esperança als presents.

La llei de llengües d’Aragó, present en tots els parlaments
La Proposició de Llei d’ús, protecció i promoció de llengües pròpies d’Aragó presentada per Grup Parlamentari Socialista a la sessió plenària de les Corts d’Aragó del passat dijous 8 d’octubre, i que va ser aprovada per 35 vots a favor (PSOE, IU, CHA), 23 en contra (PP) i 8 abstencions (PAR), ha estat present en tots els parlaments i reflexions que s’han fet en l’acte. L’opinió majoritària és que la llei es que curta però és un punt de partida i reconeix el català com a llengua pròpia. El públic que ha tancat el acte exposant les seves reflexions, ha recalcat les possibles pressions polítiques per que al final desaparega el terme català al referir-se a la llengua parlada en un extens territori d’Aragó.

Els actes  de la Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya continuaven el diumenge amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començavaa les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya s’han pogut visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.

L’Associació Cultural del Matarranya homenatja a Desideri Lombarte en la Trobada Cultural | Comarques Nord.

L’Associació Cultural del Matarranya es troba aquest cap de setmana a Pena-roja

________________________
comarquesnord.cat, pena-roja
divendres, 9 d’octubre de 2009

Aquest dissabte, 10 d’octubre, l’Associació Cultural del Marratanya es reuneix a Pena-roja amb un ampli programa d’actes que s’enceta a les 11 del matí amb un acte de commemoració del 25é aniversari de la Declaració de Mequinensa, a la que està prevista l’assistència dels signants del manifest. Aquest acte, que tindrà lloc al Centre Polivalent, inclourà la lectura del manifest de 1984, i les intervencions de l’Alcalde de Pena-roja, del president d’ASCUMA, de l’exconseller de Cultura José Bada i on els assistens podran prendre la paraula per tal de debatir de la situació de la nostra llengua. Després de l’actuació del grup Temps al Temps tindrà lloc el dinar de germanor i a continuació es recordarà la figura de Desideri Lombarte amb un acte de recordança-homenatge quan es produeixen 20 anys de la seua desaparació. A més, es presentaran també tres audiovisuals, “Les roques del Masmut”, “Lo riu Tastavins” i “Sobre la mort” del realitzador Sigrid Schmidt. El dissabte s’acabarà amb una visita al Museu Etnològic “Lo Masmut” i amb un recital del grup Recapte.

El diumenge es reprenen les activitats amb una excursió pels espais i paisatges de Desideri que començarà a les 9 del matí a la plaça Major de Pena-roja. A més a més, durant els dos dies que dura la trobada de l’Associació Cultural del Matarranya es podran visitar dues exposicions: “Desideri Lombarte: Ataülar el món des del Molinar” i “Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”.

1. L’Associació Cultural del Matarranya homenatja a Desideri Lombarte en la Trobada Cultural

Carta oberta a Maria Herrero

Tot seguit podeu llegir una carta oberta a Maria Herrero de Calanda, diputada pel PAR a les Corts d’Aragó. El dijous 8 d’octubre va ser la veu del PAR a la sessió de presa en consideració del projecte de la Llei de Llengües. El que va dir no m’agradà ni gens ni mica, per això li dic algunes cosetes en el meu escrit. Com veureu en la carta, li tutejo, perquè la conec, som de pobles veïns i desitjo treure’n ferro a les meues paraules,    Amb tota la bona fe, al Director del Diari de Teruel no li semblà  prou adient el tractament, per la qual cosa va introduir el “vostè”. Algunes expressions meues prenen un efecte diferent amb el canvi. (Adjunto el PDF del diari). En breu publicarà també la carta La Comarca d’Alcanyís.

“Carta abierta a María Herrero

(Diputada por Teruel en las Cortes de Aragón)

He leído prácticamente toda tu intervención del jueves día 8, sobre la toma en consideración de la proposición de la Ley de Lenguas propias de Aragón. De entrada, no puedo menos que decirte que me has  decepcionado profundamente, si la trascripción que he leído se ajusta a lo dicho por ti. No esperaba el discurso que hiciste. Dijiste obviedades tales como: “Estamos discutiendo una proposición de ley y eso significa que no hay una Ley de Lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón”. “Si no hay una ley es por una razón y no por otra cosa” ¿Te quedarías descansada  después de la frasecitas, no?

A mi me pareció que te metiste en un lío de cuidado cuando hablaste “de que socialmente no hay unidad de criterio”, “le pueden llamar criterios filológicos”. “Y no voy a entrar aquí en por qué o por que no decimos eso, le pueden llamar criterios filológicos, sí, y hay otros criterios, científicos también como puede ser la historia o la sociología”. “También en la psicología o la psicolingüística” No lo entiendo, debo estar muy obtuso, que quieres que te diga.

Hablaste de “lenguas y modalidades lingüísticas propias”, de “pluralidad lingüística”, de “dos realidades lingüísticas”, de que “esto no significa que estemos hablando de 120 lenguas en Aragón” y “no voy a entrar en lo que es una lengua o un dialecto”. Pues mira, bien te iría que dedicases un tiempo a la distinción del qué es una lengua, una modalidad lingüística o un dialecto. Dices que en Aragón no hay 120 lenguas, ¿hay acaso 119? Supongo que vuestros asesores, filólogos y lingüistas eminentes, las tendrán inventariadas después de sus profundos estudios. Mira, diputada: si tomas la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés podrás leer que: “El catalán y el aragonés, lenguas minoritarias propias, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas…” ¡No me dirás que no te ahorrarías trabajo, asesores y mals de cap si aceptases esta sencilla afirmación! Por cierto y como bien sabes, las leyes, si están en vigor, se han de cumplir. Te ayudaría mucho al respecto que te leyeses también el Dictamen de 1997 de las Cortes, de las cuales formas parte con todos los derechos y obligaciones, sobre el tratamiento del catalán y el aragonés. De alguna de tus frases se desprende que los criterios de todos los filólogos, lingüistas, escritores, académicos, la RAE, etc. no te ofrecen credibilidad suficiente. Y lo que es peor, los equiparas a los inventos de integristas, aculturizados o politizadores de nuestras lenguas. Esto te pasa por tener malas compañías dentro de tu partido. Conozco también a algunos compañeros municipalistas que están en las antípodas.

Fíjate, diputada,  si en Aragón hubiera 119, 118, o solamente 100 lenguas, que mal lo tendríais en tu partido, y en algún otro, para dar cumplimiento al artículo 3º, apartado 2º, de la Constitución Española, que dice: “que las otras lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades Autónomas…”. ¿No crees que con tres ya vale?

Una cosa tienes, o tenéis en el partido, muy clara sobre la lengua propia de La Franja —no digo zona oriental porque no es lo mismo—, puesto que lo repites por tres veces al menos: “Y no queremos que se llame catalán”, “no aceptamos que se denomine catalán” y “no tiene porque llamarse catalán”. ¿Qué pensarías de mi si te dijese?: no quiero que te llames María, no acepto que te llames María, no tienes porque llamarte María.  ¿Por qué te da miedo la palabra Franja?

¿Cómo puedes decir que la cooficialidad no es posible por no estar en el Estatuto de Aragón? Seamos serios. ¿Por qué no te preguntas sobre la inconstitucionalidad del Estatuto al hacer caso omiso del apartado 2º, del artículo 3º de la Constitución. Un incumplimiento de la Constitución lo haces servir para justificar el propio incumplimiento: la no cooficialidad. No me dirás que no es inconsistente tu razonamiento.

¿Qué tienen que ver los vecinos catalanes con la proposición de ley que habríais de tomar en consideración? Caña al mono que es de goma y lanzo la caña y a ver si pesco un voto más, ¿verdad? ¿Por qué no dejáis a los vecinos tranquilos y os dedicáis a lo vuestro? Flaco aragonesismo demostráis con vuestra actitud.

No puedo por menos que terminar con lo más inefable de tu intervención: “No queremos que en ningún caso se pueda dejar abierta la puerta que el Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes, perdone señor presidente, para el acta)” O es una gracia que quisiste hacer, o de lo contrario, es una …(ponga el lector lo que crea conveniente), yo tengo un sustantivo que podría no gustarte demasiado, prefiero no escribirlo. Seguro que tampoco te debe gustar que la RAE se ocupe del castellano de Aragón. De no ser así, no te entiendo.

Podría decir tanto o más sobre lo que dijo el portavoz del PP, pero estoy convencido que de nada serviría. ¡Y tanto ruido e inconvenientes y falsos  razonamientos por un timorato proyecto de ley!

Nada más. Me alegraría de verdad que tu partido rectificase durante la tramitación de la ley, porque por el camino que habéis emprendido no pasareis a los anales de la ilustración aragonesa.

José Miguel Gracia Zapater”

PDH: Carta abierta012

Carta oberta a Maria Herrero « Lo finestró del Gràcia.

Una fita sense fita

Amb la professional actuació del grup de teatre “El Candil” d’Alcorisa s’hi van tancar els actes de la I Trobada Cultural y Artística de la Terra Baixa, SinMUGA, nom, com veureu, molt adequat per les diferents associacions, persones i territoris, presents a la Trobada. L’objectiu fixat era d’ultrapassar el límits de les noves comarques administratives en  considerar la cultura i les llengües com a patrimoni de tots. Crec que es va aconseguir. L’expressió SinMUGA es pot traduir com SenseFITA, i una mica més lliurement com a SenseFRONTERA. No faré esment especial a tots els actes, tenint en compte el munt d’ells que es van realitzar, només cal resseguir el farcit programa publicat.

Sense el Victor Guiu, Daniel Millera, el Conseller de Cultura, Fernando Zorrilla, de la Comarca del Baix Aragó, l’Alcalde y les dones de Vall-d’algorfa —a la Codonyera sempre hem anomenat així a Valdealgorfa—, no hagués estat possible aquesta Trobada. En paraules dels organitzadors només ha estat una abraçada cultural a les comarques del Baix Aragó-Casp, d’Andorra-Sierra de Arcos, del Bajo Martín, del Matarranya i del Maesatrat, des del Baix Aragó. Una abraçada cultural, amigable i eficient, afegeixo jo.

Hem manifestat les associacions i centres d’estudis el desig de coordinar-nos, ens hem conegut millor, hem fet amics i cultura, i ens ho hem passat d’allò més bé.

Tret del Director General de Cultura, Ramón Miranda, que inaugurà els actes y restà tota la jornada, de càrrecs polítics de les comarques, cap ni un. Ni els presidents, ni consellers de cultura, s’entén, a part del Conseller de Cultura del Baix Aragó. Si va ser-hi algú, passà desapercebut. Certa persona em va dir: per assistir-hi a aquests tipus d’actes es necessari creure en la cultura.

A la llista de noms de persones relacionades amb la cultura tant com intervenents o assistents, Javier Aguirre, Alberto Bayod, Ramon Mur, Julian Casanova, l’editor Francesc Sánchez, Miguel Ibañez, Antón Castro, Artur Quintana, José Antonio Benavente, Ignacio Micolau, José Ramón Molins, un grup de poetes —José Manuel Soriano, José Miguel Gràcia, Eduardo Trelles, Victor Guiu, José A. Belmonte, Sergio Grao i Juli Micolau— i molts més activistes culturals, vull fer esment de Joaquin Carbonell, el qual ens sorprengué amb unes quantes cançons, fora de programa, a l’impol·lut claustre del convent, entre sol i ombra i amb un devessall de simpatia i harmonia musical.

No em deixaré al tinter la presència de l’Associació Cultural del Matarranya a la Fira amb un estand de llibres i mostres de les seues exposicions. Varem participar a la mesa redona dels centres culturals; Artur Quintana va presentar el poemari de Juli Micolau, D’un sol esclop, premi Guillem Nicolau 2008 i en Juli va llegir alguns poemes. El diumenge 11, jo mateix vaig tenir el gust de llegir també alguns poemes meus en català de la Codonyera i de una mica més enllà al parc de “el Convento”, juntament amb els companys castellans, Soriano i Trelles La nostra llengua, el català, el nostre català, va reeixir com patrimoni comú de tots.

Esplèndids els ritmes del grup de percussió Toporçao ressonant pels estrets carrers de la vila i a la plaça.

Tothom va manifestar el desig de continuació de SinMUGA. Així siga.

José Miguel Gràcia

Una fita sense fita « Lo finestró del Gràcia.

Viles i Gents

4 October, 2009

I no perdreu les vostres varietats locals? (i 3)

Viles i Gents :: I no perdreu les vostres varietats locals? (i 3) :: October :: 2009.

Dissabte 10 d’octubre

A les 11,00 h.
Al Centre Polivalent, commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa. (Han estat invitats a l’acte els signants del manifest).
Obertura de l’acte a càrrec de l’Alcalde de Pena-roja i el president d’ASCUMA
Lectura del Manifest de 1984
Intervenció de l’exconseller de Cultura, José Bada
Podran prendre la paraula qualsevol dels assistents per parlar de la situació de la nostra llengua.

A les 12, 45 h
Actuació del grup Temps al temps.

A les 14 h.
Dinar de germanor al restaurant de l’Hostal de Mare de Déu de la Font. A part de les invitacions oficials, cal reserva prèvia al telèfon o correu electrònic de l’Associació

A les 16,30 h.
Al Centre Polivalent, Recordança-homenatge a Desideri Lombarte als 20 anys de la seua desaparició.
Obertura de l’acte a càrrec de José Miguel Gràcia
Parlament de Carles Sancho
Parlament d’Artur Quintana
Presentació dels audiovisuals de Sigrid Schmidt (“Les roques del Masmut”, “Lo riu Tastavins” i “Sobre la mort”)

A les 18,30 h.
Visita guiada al Museu etnològic “Lo Masmut”

A les 19,30 h.
Al Saló Cultural, recital del grup Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sassot) amb poemes de Desideri

Diumenge 11 d’octubre

A les 9 h.
Excursió pels espais i paisatges de Desideri, amb lectura de la seua obra (Creu del Llop, camí de Vallibona, Cingle de Sant Jaume, Mas de Molinars…) Punt de trobada: plaça Major de Pena-roja.

Al saló Cultural, durant els dos dies es podran visitar dues exposicions
“Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar”
“Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”

Excursió Desideri Lombarte
Als Masos del Molinar

9.00h Eixida de la Plaça Major a peu

9.45h Mirador de Masmut i Camí de Vallibona. Qui vulgue pot arribar amb cotxe i deixar-lo.
A mitja tarde el sol / està per damunt dels Vila-sans / han baixat les Vinyasses / les Roques de Masmut i més avall…

10.30h La Tossa.
“Sant Jaume”: Per les Vinyasses avall / lo cavall se desbocave / i a les roques de Masmut / Sant Jaume que el dominave.

11.30h Creu del Llop.
Al costat de la savina / veu lo xiquet ple de sang / té la cara mossegada / les mans ertes i els ulls blancs.

13.00h Masos del Molinar. Mas de naixement de Desideri, l’any 1937.

14.00h Sant Llambert. Punt de trobada en los cotxes per al retorn al poble. Dinar i final d’excursió.
http://finestro.files.wordpress.com/2009/09/diptic-trobada-2009.pdf

Facebook | Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja.

Octavi Serret rep el premi avui

Octavi Serret rep el premi avui « Lo finestró del Gràcia.

Víctor Sorribes, de TV3, entreviste a Octavi Serret, pel PREMI NACIONAL DE CULTURA, dema dijous al TN comarques de Tarragona (de 14.00 a 14.20)

Dema dijous al TN comarques de Tarragona (de 14.00 a 14.20)

Víctor Sorribes, de TV3, entreviste a Octavi Serret, pel PREMI NACIONAL DE CULTURA:
ho podeu vore a l’enllaç: www.tv3.cat/programa/136948116/Telenoticies/TN-comarques

El “Telenotícies comarques” va néixer l’any 89 amb l’objectiu d’omplir un buit molt important en la informació més pròxima a l’espectador, la de les diferents comarques de Catalunya, que en aquell moment únicament cobria la desconnexió de Televisió Espanyola. Amb aquesta intenció de descentralitzar els informatius es van obrir les primeres delegacions de TVC a Tarragona, Lleida i Girona i es va crear un equip propi a la redacció de Sant Joan Despí per donar una cobertura específica a l’àrea de Barcelona.

Des d’aleshores, els Serveis Informatius de TVC han fet una clara aposta per la informació pròpia del país en totes les edicions del TN i, sobretot, en el seu espai de referència, el “TN comarques”.

A aquestes edicions se suma el “TN comarques” en aranès que cada divendres presenta Jovita Ané per a la Vall d’Aran. En els continguts, els telenotícies prioritzen la informació de proximitat, aquella que afecta més directament el ciutadà, sigui de l’àmbit social, econòmic, polític, cultural o esportiu. Per fer-ho possible, a l’esforç de la redacció d’informatius s’hi afegeix el dels equips de les diferents delegacions de TV3 a Tarragona, Lleida, Girona, Balears, el Pais Valencià, Vall d’Aran i la Catalunya Nord.