La Franja

Source: Un fang enganxós | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 8 de febrer del 2019)

És com si s’haguere aixecat la templadora i del fons de la sèquia eixire una solada marró, espessa, enganxosa i pudenta. Sempre havie estat allí, però fins que no s’ha aixecat la templadora no havie eixit a la llum. Estave amagada sota una aigua clara, tranquil·la i profitosa per a tots.

L’emergència de Vox, la gran sorpresa de les eleccions andaluses -i qui sap a on arribarà a les properes eleccions municipals i autonòmiques-, ha destapat els sentiments de molts ciutadans que fins ara estaven dissimulats davall d’una capa de prudència i racionalitat. La sensació que les opinions més radicals i agressives estan recolzades per una formació política amb cara i ulls i que creix imparable ha animat a persones que creiem raonables, sensates, moderades i progressistes a exterioritzar discursos reaccionaris, extremistes i intolerants. Sempre havien estat allí, al sòl de les seues ànimes, però ara ja els poden airejar sense avergonyir-se’n. Alguns diuen que s’acabe el temps del “políticament correcte”, però caldrie dir que potser s’acabe el temps de la convivència, de la tolerància i de la solidaritat.

Persones que teníem per centrades i tolerants parlen a cara descoberta que les feminazis volen oprimir i humiliar els barons -ve al cap aquella cançó del “lobito bueno al que maltrataban todos los corderos”- o com els immigrants només venen a aprofitar-se’n de les ajudes que tan esforç coste de mantenir als espanyols de profit o de com els catalans, que es creuen superiors, es mereixen un bon “repàs” o que la clau del progrés del país està en suprimir totes les comunitats autònomes -tot al contrari d’aquella vella aspiració d’apropar l’administració als administrats- i en fomentar la caça i els bous.

Tot estave amagat sota el corrent superficial de les aigües tranquil·les de la convivència i la tolerància. I ara el fangutxeral acumulat al fons de la sèquia ix a plena llum. Si alguna cosa té de positiu este aflorament és que ens ajuda a conèixer les verdaderes opinions de la gent que ens envolta. Les verdaderes, no les que imposave la correcció política. I fan por.

Lluís Rajadell

Source: La lenta carrera de Javier Camarena | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 26 de gener del 2019)

Fa poc debutava a la Comunitat Aragonesa (amb èxit anunciat) l’aclamat tenor mexicà Javier Camarena. Es presentava com el tenor del moment i es parlava de la seva “carrera meteòrica”. És cert que és el tenor del moment, el més mediàtic (amb Jonas Kaufmann), però això de la “carrera meteòrica” és molt, molt discutible. Als 25 anys, quan va debutar Pavarotti, el senyor Camarena encara estava estudiant i es presentà a un concurs de cant on no va passar de la primera eliminatòria. Als 29 (edat en la que Fleta estrenà la Turandot a la Scala essent considerat un dels millors tenors del món) guanyà el concurs de Cant de Mèxic, que només el va capacitar per anar a estudiar a Zurich. En aquesta edat Pavarotti, Carreras, Domingo o Juan Diego Flórez ja havien cantat als millors teatres del món (aquests dos últims varies vegades).  Finalment pogué debutar a Zurich als 31 anys, quan Alfredo Kraus (ell mateix considerava que l’hi havia costat d’arrencar) ja havia cantat amb la Callas. Mentre el seu compatriota Rolando Villazón feia una veritable carrera meteòrica arreu del món, Camarena va romandre cinc anys a Zurich perfeccionant el seu art i actuant fora en teatres de segona fila. Després de molta disciplina i estudi, i de molta, molta feina, finalment debutava amb un paper secundari a les “Noces de Figaro” d’en Mozart al Metropolitan de Nova York. Tenia 35 anys. Poc després faria una substitució d’un primer paper en aquest mateix teatre i debutava a Salzburg. Per fi la seva carrera es llençava. Malgrat tot hauríem d’esperar 2013 (36 anys) per gaudir-lo en el Liceu en el segon repartiment, a l’ombra d’un Villazón en franca decadència. L’any següent debutaria triomfalment a Madrid. Ara, als 42 anys, se’ns presenta en una forma òptima. Darrere d’ell, molt treball i molta paciència. Que el futur sigui fructífer per a aquest extraordinari belcantista que mai ha cantat la majoria de les òperes més conegudes i que quan tenia 20 anys, no hagués passat ni la primera fase de Got Talent.

Antoni Bengochea

Source: La panaderia | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 15 de febrer del 2019)

Va ser al desembre de 1951 quan mon pare, a l’edat de trenta-i-tres anys, es va llicenciar voluntàriament de la Guàrdia Civil. Ell i la mare s’havien casat a Mont-roig sis anys abans, i en lo moment de tornar a la vida civil tenien dos fills, l’Elenita i el Tonyin, tan menuts que cabíem los dos en un cornaló de sària. I es van establir a Mont-roig i van obrir una tenda d’ultramarins a casa Sastrón, al carrer Gigantes, alhora que regentaven un café situat al mateix edifici.

Pero, emprenedors com eren, a les raderies dels anys cinquanta van pensar en obrir una panaderia com a complement de la tenda. A Mont-roig no n’hi havie hagut mai, i la viabilitat del nou negoci ere una incògnita, ja que la pràctica totalitat de les famílies elaboraven lo seu pa a casa i el portaven a coure al forn de la Vila. Finalment es van decidir i en poc temps ja produïen un centenar de pans cada dia. Ara, el procés ere molt laboriós i complicat: primer pastar a mans, a casa Sastrón, en una gran pastera; después pujar la massa al muscle, embolicada amb manils i en grans canastes, al forn municipal; allí tallar, pesar, arredonir i enfornar; i, una vegada cuit lo pa, baixâ’l una atra volta a casa Sastrón per a vendre’l.

Clar que allò comportave un tràfec inacabable. Pero els dubtes inicials es van esbargir pronte. I en vista del constant increment del volum de les amassades van comprar una màquina de segona mà. Ara bé, degut al volum i al pes de la pastadora, es van vore obligats a canviar la ubicació del pastador a la planta baixa de l’hostal de la Placeta, la casa de mons iaios, que estave més lluny del forn que l’atra.

Tal circumstància va vindre a complicar novament la labor. I van haver de trobar una alternativa al trasllat de les canastes de la pasta hasta el forn. I és en este punt quan entre en escena el burret propietat de mon iaio, ja que el pare va idear uns argadells especials per a carrejar dos canastes cada viatge, sense més esforç per a les persones que carregar, descarregar i conduir l’animalet pels empinats carrers. Una solució rudimentària pero molt pràctica en aquella época.

José A. Carrégalo

Source: Pau | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 22 de febrer del 2019)

He tingut el privilegi de fer la traducció a la nostra llengua del llibre Records per a la pau, d’en José-Ramon Bada, editat per la comarca del Baix Aragó-Casp dins la col·lecció Mangrana. L’autor ha volgut que estes memòries d’un xiquet de la guerra —com ell mateix es defineix— estiguessin a l’abast dels lectors en l’idioma amb què, a Favara, va «aprendre a parlar i a escoltar per primera vegada». Aquell xiquet esdevindria, anys a venir, una de les ments més lúcides del nostre país. Va ser el primer conseller de cultura del govern d’Aragó i a qui hem d’agrair que s’imparteixin classes de català a les nostres viles.

En Pepe Bada, Pepito en aquells temps, va viure en pròpia pell els desastres de la guerra: van assassinar son pare pel sol fet de ser «de missa» i van deixar la mare sola, a càrrec de quatre criatures. No puc imaginar el dolor d’aquella dona, la desesperació, la impotència. Quin mal havia fet en Josep, el seu marit, per merèixer aquella fi? I, malgrat eixa catàstrofe, en Pepito es va convertir en una persona d’esquerres i, sobretot, en un militant radical per la pau i per la reconciliació. Al llibre hi llegim les vicissituds de la seua família, dels veïns, de les persones que passen per la seua vida, i les reflexions que tot plegat li suscita. No hi ha bons ni dolents, sinó una gamma de grisos infinita. Hi ha l’assassinat del pare i de tots els seus germans, però també l’afusellament brutal dels segadors favarols a Saragossa o les humiliacions a les famílies dels vençuts durant la llarga postguerra. Fets que cal recordar per què no tornin a passar. Al capdavall, diu l’autor, la guerra la van perdre tots i no hi ha vencedors ni vençuts, sinó només víctimes. I a totes les víctimes de la guerra els devem la pau. No la pau de l’oblit —la drecera més curta per a repetir les errades— sinó la de la reconciliació.

Potser perquè als líders actuals, tan joves, els queda molt lluny tot això, els seus discursos estan buits de raons i plens d’arengues per carregar contra qui no pensa com ells, si cal a cop de bandera. Els aconsellaria de llegir el llibre, però si els fa mandra, només els caldria una conversa amb en Pepe Bada.

Carles Terès

Source: Viles i gents archivos – La Comarca

Matarranya: de l’anarcosindicalisme militant al conservadorisme popular

La Comarca | Mar 2, 2019 | Independiente, Viles i gents

Natxo Sorolla

---

Venen temps d’eleccions. Lo vot conservador segurament que creixerà. En part, perquè es diversifique l’oferta. Lo Matarranya és un feu conservador. I serà interessant com a camp de proves, a on PP, PAR, Ciutadans i Vox se repartiran lo vot conservador. Serà genial comparar el vot a les eleccions locals, autonòmiques, estatals i europees.

Quan fa un temps se mirave el vot dels territoris que envolten al Matarranya, molt clarament se podie identificar un vot valencià molt accentuat al PP, i el Matarranya no ere res més que una continuació d’eixe espai conservador. Esta continuïtat electoral se trencave més al nord, a l’altura del Baix Cinca, a on regnave un bipartidisme més dominat pels socialistes.

Esta fotografia política té tots los ets i tots los uts que vulgueu. Perquè al Matarranya hi ha divisió del vot entre PP i PAR, i al nord lo PAR és més testimonial. Perquè han aparegut nous partits, perquè el vot socialista dels Ports trenque l’homogeneïtat valenciana….

Però mirant mapes del vot municipal a la Segona República, se pot veure que el Matarranya als anys 30 tenie un moviment d’esquerres molt potent. De fet, lo nostre moviment anarcosindicalista està relacionat en fets cabdals: presa de la caserna de la Guàrdia Civil a Vall-de-roures durant la República, revoltes a Beseit, la presa del poder pels anarquistes durant la Guerra Civil…

Però la Guerra va acabar en excessos, i són especialment recordats los excessos de l’esquerra. I la història la va escriure la dreta que va quedar. Perquè els republicans van perdre la guerra, i es van exiliar. És intuïtiu que eixe exili de les elits progressistes pot explicar el canvi de color polític al Matarranya, i per què ham passat de l’anarcosindicalisme popular a una dreta quasi hegemònica. Este és un camp interessantíssim per a entendre el que mos passarà d’aquí poques setmanes.

El Tranvía Verde – 25/02/2019 – El proyecto Fem memòria

25/02/2019Duración: 00:25:03 seg

Con: Sara Lambán

AÑADIRDESCARGARESCUCHAR

El Tranvía Verde conoce el proyecto ‘Fem Memòria’, una iniciativa de Sonia Ezquerra y Sergio Rivas que recupera la memoria de los mayores de la localidad de Zaidín para conservarla y difundirla, además de recoger el habla local: el saidinés. Entre las historias recopiladas está la de Matilde, peluquera que contemplaba los carteles del cine de la localidad en busca de inspiración para peinados nuevos que después reproducía en las mujeres del pueblo.

Source: El Tranvía Verde – 25/02/2019 – El proyecto Fem memòria – El Tranvia Verde – 4 – Programas – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Las lenguas de Aragón se visten de largo hoy en la celebración institucional del Día de la lengua materna
Educación, Cultura y Deporte

Al menos el 43% de las 6.000 lenguas que se hablan en el mundo están en peligro de extinción y, cada dos semanas, desaparece una lengua que se lleva consigo todo un patrimonio cultural e intelectual. Además, tan solo unos pocos centenares de idiomas han tenido el privilegio de incorporarse a los sistemas educativos y al dominio público, y menos de un centenar se utilizan en el mundo digital. Esta es la fotografía de las lenguas a nivel internacional, que tiene su reflejo también a nivel local. Aragón es una tierra rica en lenguas propias y aquí se escucha hablar aragonés y catalán de Aragón, además de en castellano. Para reflexionar sobre su valor, para preservar la pluralidad cultural y para conservar este patrimonio inmaterial, el Gobierno de Aragón se suma a la celebración de Día de la Lengua Materna -promovido por la UNESCO- que hoy tiene su acto central en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza, donde actualmente puede visitarse la exposición “L’aragonés, un patrimonio común”.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, recuerda que, tal como expresa la UNESCO, los idiomas son factores de importancia estratégica para las personas y para todo el planeta y que su extinción mengua también la rica urdimbre de la diversidad cultural. Se pierden posibilidades, tradiciones, recuerdos, modalidades únicas de pensamiento y expresión; recursos valiosos y necesarios para lograr un futuro mejor. “El uso de las lenguas maternas en el marco de un enfoque plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades. Debemos reconocer y promover este potencial de las lenguas para no dejar a nadie rezagado y construir un futuro más justo y sostenible para todos, como se recoge en los Objetivos de Desarrollo Sostenible”, explica el director general.

Asimismo, destaca que nuestras leyes, desde la Constitución al Estatuto de Autonomía, pasando por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y la legislación sectorial reconocen esa riqueza y la consideran como una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento. “Esta legislatura hemos trabajado en dos líneas fundamentales: la educación y la promoción y difusión, y lo hemos hecho yendo de la mano con otras instituciones: diputaciones, comarcas, ayuntamientos y la Universidad de Zaragoza”, asevera López Susín.

Aragón celebra este Día de la Lengua Materna con un catálogo de 157 actividades -un 31% más que el año pasado- que se celebrarán hasta mediados de mayo por toda la Comunidad. En concreto, en la iniciativa participan 62 entidades y llegará a 55 localidades.

Este es el cuarto año que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, da un carácter institucional a los actos preparados por entidades e instituciones diferentes (ayuntamientos, comarcas, centros educativos, asociaciones, etc.).

El acto central tiene lugar esta tarde a las 19.00 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza y en él se proyecta, en preestreno, la película “Luz de septiembre”, de la directora Lola García, ambientada en los primeros meses de la posguerra y en la que se habla en aragonés y catalán.

Promoción de nuestras lenguas

La Dirección General de Política Lingüística trabaja por el reconocimiento y la promoción de las lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán de Aragón. En esta línea, cuenta con una web oficial ww.lenguasdearagon.org, donde se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón. Los que se acerquen hasta este portal encontrarán también documentos técnicos, noticias de actualidad e información sobre eventos, subvenciones y premios.

Hay que recordar que esta web ha duplicado recientemente su archivo de tradición oral con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán, con lo que el repositorio llega ya a los 1.700 documentos. Están disponibles unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, que dio origen a su libro-disco Siente, así como unas decenas de partituras procedentes del archivo musical del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. En el último año ha recibido más de medio millón de visitas.

El Gobierno de Aragón está comprometido con la protección, conservación y difusión de las lenguas propias y, por ello, se creó la Dirección General de Política Lingüística. Desde 2015, se trabaja para mejorar la situación del aragonés y el catalán de Aragón. En este sentido, desde esa fecha se han multiplicado por dos el número de alumnos de aragonés (unos 1.200) y de centros que lo imparten (60). En cuanto al catalán de Aragón, se mantienen las cifras con más de 4.000 estudiantes en una treintena de centros.

Además de otras labores de promoción de las lenguas, se ha creado, con la Universidad de Zaragoza, la Cátedra Johan Ferrández D’Heredia y se han llevado acciones de socialización, como el programa Agora x l’aragonés. También se han creado numerosos programas de difusión como Fer Chuntos, Pels camins de la memòria o Estibúbal, entre otros.

*Esta tarde se adjuntarán fotos del acto.

Más información en:
http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.239012

MAGAZIN 2 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:55- 12:30.- Àgora:”L’estat autonòmic, garanteix la igualdat dels espanyols?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de Salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Entrevista a José Javier Belda Sanchís, oboe de “La Orquesta de Cámara del Auditorio de Zaragoza- grupo Enigma” i al compositor favarol Carlos Satué. Belda, interpretà, el passat mes de gener, (com a oboe solista) a l’auditori de Saragossa, l’obra de Satué :“Objetos Klein para oboe y cinta” / 2001
12:55- 13:10.- Audició de l’obra “Objetos Klein para oboe y cinta” de 2001.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Alba, Aitana, Elia, Edgar, Diego, Ángel, Ana, Víctor, Iris i Estel……QUINTOS FAVAROLS 2019 !!!!!!!!
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Mario Rius, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: La llengua de la sogra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel )

El lingüista David Valls al seu llibre Les llengües de l’anaconda explica que al nord-est d’Austràlia viuen els dyirbals, nació on tothom és bilingüe des de sempre: parlen dyirbal i una altra llengua que en Valls anomena “la llengua de la sogra”. La primera s’usa en quasi totes les situacions, mentre que la segona només en parlar amb la sogra i altres parents sobrevinguts, evidentment tots aquests també parlen dyirbal i el fan servir quan no actuen com a sogra o parent sobrevingut. És una situació que recorda la que tenim a l’Aragó, amb algunes fonamentals diferències: tots els dyirbals parlen les dues llengües que els són pròpies, mentre que entre nosaltres, que en tenim tres, només els que tenim com a llengua pròpia el català o l’aragonès, sabem també “la llengua de la sogra”, el castellà, mentre  que els que tenen aquesta com pròpia no saben aragonès ni català, i a més els que som de llengua pròpia aragonesa tampoc no sabem català, i així passa que en una comunitat de llengua catalana som considerats parlants de castellà, o a l’inrevés: els que som de llengua pròpia catalana tampoc no sabem aragonès, i en una comunitat de llengua aragonesa som vistos com a parlants de castellà. Resultat: els dyirbals viuen en un bilingüisme perfecte sense penalitzacions quan s’equivoquen de llengua, però nosaltres no. Nosaltres sabem què passa si ens equivoquem de llengua: si  parlem la llengua de la sogra, el castellà, quan no pertoca: no passa res, però si parlem aragonès o català quan no pertoca, el càstig no es fa esperar: 30 pessetes pagaven no fa gaires anys els infants d’Areny per parlar català a escola, o allà a Catalunya un advocat no ha pogut enraonar amb el seu client encarcerat per haver parlat català amb el carceller, etc., etc. I al segle XIV el Consello d’Osca multava amb trenta sous si parlàvem àrab, hebreu o basc al mercat, o al XVI, allà a València, es demanava la pena de mort si parlàvem àrab amb els fills. Potser ens convindria fer-nos dyirbals.

Artur Quintana i Font

Source: Mequinenza

MEQUINENZA ACOGE EL ACTO CENTRAL DE LA CELEBRACIÓN DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA EN ARAGÓN COINCIDIENDO CON LA CONMEMORACIÓN DEL 35 ANIVERSARIO DE LA DECLARACIÓN DE MEQUINENZA

Las actividades programadas se desarrollarán entre el sábado 23 de febrero, con una presentación de uno de los trabajos premiados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada, y el domingo 24 de febrero, con el acto oficial

El pasado 1 de febrero se cumplía el 35 aniversario de la conocida como Declaración de Mequinenza firmada por 17 alcaldes de otros tantos municipios catalanoparlantes de Aragón, Arén, Benabarre, Bonansa, Calaceite, La Codoñera, Fabara, Fraga, Mequinenza, Montanuy, Nonaspe, Puente de Montañana, Tolva, Torrente de Cinca, Valderrobres, Valjunquera y Zaidín, y en el que participó José Bada, el que fuera consejero de cultura del ejecutivo aragonés. Coincidiendo con esa efeméride Mequinenza acogerá el acto central de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna de Aragón el domingo 24 de febrero a mediodía en la Sala Goya de la localidad.

El documento reconocía que en Aragón se hablan diferentes lenguas como el catalán, y que esta “pertenece al patrimonio cultural aragonés”. Se proponía, entre otras cuestiones, desarrollar “medidas concretas para conseguir la normalización lingüística de Aragón” y la enseñanza optativa del catalán “en las escuelas y centros de Enseñanza de los municipios de la Franja Oriental de Aragón que lo demanden”.

Las actividades se desarrollarán con motivo de la celebración del Día Internacional de la Lengua Materna y de la conmemoración del 35 aniversario de la Declaración de Mequinenza arrancarán el sábado 23 de febrero a mediodía en el Centro de Estudios Jesús Moncada donde se llevará acabo presentación oficial de uno de los dos trabajos galardonados en el I Premio de Investigación Jesús Moncada: “Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada”, obra de  Artur Garcia Fuster.

El domingo el acto central, que comenzará a mediodía, contará una bienvenida, que correrá a cargo de Magda Godia, alcaldesa de Mequinenza para continuar con la lectura de la Declaración de Mequinenza a cargo de personas nacidas en 1984, año de su firma. A continuación se proyectará el vídeo “Todas las lenguas maternas del instituto”, elaborado por los alumnos del IES Joaquín Torres de Mequinenza que serán los encargados de una lectura de textos de Jesús Moncada. La clausura correrá a cargo de Ignacio López Susín, director general de política lingüística del Gobierno de Aragón. El acto se cerrará con la actuación de la Rondalla del Poble.

No serán las únicos actos que se celebran en Mequinenza coincidiendo con el Día Internacional de la Lengua Materna. Durante el mes de febrero los centros escolares de la localidad, el Colegio de Infantil y Primaria María Quintana y el IES Joaquín Torres, han desarrollado diversas actividades entre las que se encuentran la elaboración de una recopilación de motes o de un vídeo además de otras propuestas culturales que giran entorno al catalán.

Source: El Matarraña reivindica la preservación de la lengua propia

Ribagorzanos que baixan a la terra pllana a fé examens d'aragonés:

(Ya mos contarez cómo ha iu)#diainternacionaldelalenguamaterna pic.twitter.com/I2H8iGJ4sw

— Ribagorzan Memes (@RibagorzanMemes) February 21, 2019

Source: · DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA – MEQUINENSA – Lenguas de Aragón

Source: La DGA organitza 157 activitats en 55 localitats d’Aragó – Aragón – El Periódico de Aragón

Aragó va celebrar ahir el Dia de la Llengua Materna amb un catàleg de 157 activitats –un 31% més que l’any passat– que se celebraran fins a mitjans de maig per tota la comunitat. En concret, hi participen 62 entitats i arribarà a 55 localitats. Aquest és el quart any que el Departamento de Educación, Cultura y Deporte dóna un caràcter institucional als actes preparats per entitats i institucions diferents.

D’una banda, se celebraran dos actes institucionals. Un a Mequinensa (dia 24, a les 12.30) i un altre el dia 25 en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a les 19.00. Allí es projectarà, en preestrena, la pel·lícula Llum de setembre, de la directora Lola García, ambientada en els primers mesos de la postguerra i en la qual es parla en aragonès i català. De l’altra, el catàleg d’activitats programades es desenvoluparà fins a mitjans de maig. En ell s’inclouen mostres de teatre infantil, karaoke i concerts, conferències, taules rodones, tallers, presentació de llibres, tertúlies, contacontes, projeccions audiovisuals, guies de lectura i jornades de poesia, entre altres. Com a novetat, enguany, es col·locarà en les llibreries aragoneses un expositor amb llibres editats en aragonès i català d’Aragó com a mostra del patrimoni de la terra i de l’aposta per la creació de continguts que ajudin a la difusió i conservació de les nostres llengües pròpies.

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, va destacar que les lleis «des de la Constitució a l’Estatut, passant per la Carta Europea de les Llengües Regionals i la legislació sectorial reconeixen la riquesa de les llengües i la consideren com una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i enteniment».

* Trad. R. Mesalles y P. Tejero