Des de l’Ajuntament de Mequinensa us enviem aquesta carta en què us adjuntem les bases del II Premi d’Investigació Jesús Moncada que convoca l’Ajuntament de
Mequinensa i que està dotat de 3.000 euros.

L’objectiu d’aquest certamen és promoure l’estudi de la literatura, la llengua i la cultura a través de l’obra i la figura de Jesús Moncada, la història de Mequinensa, el
seu territori i entorn o bé els dos temes junts.

Els treballs, ja acabats, hauran de ser originals i inèdits i no haver estat premiats amb anterioritat ni haver-se presentat a cap altre certamen; amb una extensió màxima de 300 fulls, a una sola cara tal com es fixa en les bases de la convocatòria, on es detalla tot el procediment, que publica el Butlletí Oficial de la província de Saragossa (BOPZ) a la pàgina web de l’Ajuntament de Mequinensa.

El termini de presentació dels originals finalitza el 25 de setembre de 2019

BASES PREMIO JESUSMONCADA 2019

MAGAZIN 16 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Com fer efectiva la igualdat?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- Alimentación en la adolescencia. Laura Gandul, dietista-nutricionista.
13:40 – 14.- Entrevista al profesor de yoga Nicolás Carmona.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Alberto Balaguer, Laura Gandul, Marcos Calleja i Elías Satué.

// Mario Sasot

Dilluns, 25 de febrer, es celebrà un any més, a la sala Pilar Sinués del Paranimf saragossà rebotida de gent, el dia de la Llengua Materna. L’activitat principal d’aquest acte, patrocinat per la Direcció General de Política Lingüística i la Universitat de Saragossa, va ser la projecció de la pel·lícula “Llum de setembre”, de la realitzadora ribagorçana Lola Gràcia. Es tracta d’un mig metratge ambientat en diferents punts de la Ribagorça aragonesa a finals de la Guerra Civil, parlat, sense traducció ni subtítols, en aragonès baix ribagorçà, benasquès i català d’Areny de Noguera. Una historia emotiva, gens maniquea, on entren en joc los matisos, les contradiccions, los sentiments, les traïcions, l’amor, la religió i la política. I tot això desenvolupat en uns paisatges pirinencs i prepirinencs bellíssims.

Abans de la projecció parlà el director general de Política Lingüística López Susín.

Continuar llegint…  Celebració del Dia de la Llengua Materna a Saragossa » Temps de Franja

// Carles Sancho

L’acte central del Dia de la Llengua Materna al Matarranya va ser el que es va celebrar a Pena-roja, dissabte 23 de febrer, durant tota la tarda. Convocatòria organitzada per l’activa Associació de Pares del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ i on hi van participar i col·laborar diverses entitats de la comarca. A partir de les 17 hores hi va haver una gimcana de jocs tradicionals per a tothom, pares, iaios i fills: saltar corda, birles, xanques, rodanxa, patacons… i exposició de la comarca de jocs populars del Matarranya. Com a música de fons sonaven les cançons infantils interpretades pels xiquets de l’escola de Vall-de-roures del projecte educatiu ‘Cantem junts’. Per descansar dels jocs es va donar brenar de xocolata desfeta a tots els participants i acompanyants. En acabat, l’acte més institucional, la presentació del Dia de la Llengua Materna a càrrec d’Ignacio López Susín, director de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Rafael Martí, president de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja, Iñaqui Belanche, director de l’IES Matarranya de Vall-de-roures, i José Manuel Aragonés, president de Clarió. Tots els participants de la taula van apostar per continuar recolzant la llengua del territori i buscar la necessària col·laboració entre les diferents institucions per facilitar la seua promoció i valoració.

Continuar llegint…  Dia de la Llengua Materna a Pena-roja » Temps de Franja

// Arnau Timoneda

El novembre del 2017 es presentava el primer mapa toponímic de la comarca del Matarranya a Queretes, treball coordinat per Juan Luis Camps, iniciativa promoguda per l’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya, amb el suport del Govern d’Aragó. El passat diumenge, 24 de febrer, dins de la programació del Dia de la Llengua Materna, es va presentar a la població la toponímia de la Vall del Tormo. Iniciaren l’acte Rafael Martí, president de la comarca del Matarranya, i José Miguel Timoneda, alcalde de la població, que agraïen al públic la seua presència a l’acte i el seu permanent compromís amb la cultura. Continuaren la presentació Olga Ric, del Departament de Medi Ambient de la comarca del Matarranya, i Ana Casasús, del Departament de Patrimoni, que comentaren breument el projecte ‘Recuperant la toponímia del Matarranya’, argumentaren que “ASCUMA disposa de mitjans personals, voluntaris de diferents punts de la comarca i l’administració comarcal disposa de personal i mitjans tècnics”, d’aquí la necessària col·laboració de les dos entitats comarcals en els projectes culturals comuns. Continuar llegint…  La toponímia de la Vall del Tormo » Temps de Franja

Continuar llegint…  No als macroescorxadors! » Temps de Franja

// Carles Sancho

El Departament de Patrimoni de la Comarca del Matarranya ha treballat durant els últims anys en un projecte per a la recuperació i difusió dels oficis tradicionals del territori, investigació que va rebre l’ajut del Grup d’Acció Local Baix Aragó-Matarranya. Fruit d’este treball són el llibre digital i l’exposició itinerant que comparteixen títol: “Faenes d’abans”.

Continuar llegint… Faenes d’abans » Temps de Franja

Feminisme

Escrit per Marina d’Algars al 8 de març de 2019. Publicat a Entre dos aigües

Source: Arrancan señales de la A-231 en Cretas y pintan proclamas independentistas

Los hechos han ocurrido de madrugada. Las pintadas hacen referencia a Sijena y proclaman lemas pancatalanistas

Finalmente y después de la guerra de carteles entre las administraciones aragonesa y catalana, aparecen varios carteles en el lado aragonés derribados y boicoteados. Varios individuos han arrancado el cartel informativo de Comunidad Autónoma de Aragón y Provincia de Teruel que se encontraba instalado en el límite entre Aragón y Cataluña. De igual modo han arrancado el nuevo cartel instalado por el Gobierno de Aragón en el que aparecía información de las localidades de Valderrobres, Alcañiz y Monroyo. Este segundo cartel habría intentado ser lanzado al río Algars y se encuentra en estos momentos a punto de caer al río. “Estamos muy sorprendidos y dolidos. Somos aragoneses y Cataluña es nuestra vecina y siempre hemos tenido una relación excelente. Me cuesta y me niego a creer que hayan sido vecinos nuestros los autores de este acto de gamberrismo”, explicó Asunción Giner, Teniente Alcalde del Ayuntamiento de Valderrrobres.

Dada la solidez con la que estaban instaladas las señales los autores de los hechos han empleado distinto material. En el caso del cartel de Aragón los postes de acero tienen sendos cortes que han sido llevados a cabo con maquinaria. De igual modo han aparecido varias pintadas en las que aparece una estelada y pone “La Franja es Catalunya” y “Devolvednos Sijena”. Esta última pintada haría pensar que los autores de los hechos no son de los pueblos vecinos de la Terra Alta dado que el denominado conflicto de los bienes de Sijena apenas tiene repercusión mediática en la comarca aragonesa del Matarraña y en la catalana de la Terra Alta. No obstante tan solo es una suposición y tampoco se tiene la certeza de que hayan sido los Comites en Defensa de la República que hace escasos días amenazaron con llevar a cabo acciones vandálicas en Aragón. Tampoco se descarta que hayan sido vecinos de la comarca vecina o que hayan contado con apoyo interno.

Todo ello después de que laa Generalitat de Catalunya retirase la señal informativa ubicada en el puente sobre el río Algars, en territorio aragonés con las distancias kilométricas de Valderrobres -escrito en catalán Vall-de-Roures- y Morella después de que el Gobierno de Aragón colocase sin previo aviso una nueva señal informativa en la que aparecen Valderrobres, Alcañiz y Monroyo tapando, de este modo, el cartel colocado por la administración catalana.

Por su parte operarios de Carreteras de la administración autonómica vecina procedieron a retirar el cartel siutado en el eje Alcañiz-Tortosa de la A-231 -llamada T-330 en el lado catalán- el martes por la tarde. Fuentes de la propia Generalitat confirmaron que el cartel se instaló en durante la década pasada y añadieron que en su día se instaló en la margen izquierda del río Algars -término aragonés de Cretas- por considerar que era el lugar más adecuado al existir pocos metros antes varias señales viarias. De igual modo la Generalitat asumió el asfaltado y mantenimiento del puente que comparten ambas Comunidades Autónomas, hecho habitual en este tipo de infraestructuras compartidas en las que una de las dos administraciones -sea provincial o autonómica- se hace cargo de la totalidad del tramo.

abe recordar que desde el Gobierno de Aragón argumentaron que la instalación de la nueva señal obedece a que la anterior- instalada por la Generalitat- no ofrecía información suficiente, omitiendo indicar Alcañiz y Monroyo, pero sí Morella. Vecinos y conductores llevan varios años reivindicando que se indique Alcañiz en la parte catalana del eje Tortosa-Alcañiz que transcurre por la  C-12 y la T-330. Hasta el momento el tramo carretero que discurre por Cataluña no cuenta con ninguna referencia a la capital bajoaragonesa, pero sí a Morella, pese a tratarse de la única vía que comunica las ciudades de Alcañiz y Tortosa, a la sazón hermanadas desde 1972. Hecho que podría responder a la visión nacionalista de los Països Catalans en los que Morella y Valderrobres sí que estarían incluídos pero Alcañiz no.

No es la primera vez que el lugar es objeto de acciones vandálicas por parte de radicales. El pasado mes de agosto el cartel de Aragón apareció con una pintada en la que se podía leer ‘lladres’, ladrones en catalán. De igual modo en 2017 aparecieron pintadas unas tijeras -en las que se empleó maquinaria especializada- en el mismo puente y que han sido borradas en su mitad del lado aragonés pero no en el catalán.

MAGAZIN 9 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Llistes obertes, llistes tancades?, circunscripció comarcal, provincial, regional, única?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Parlarem amb Tere Costa, presidenta de Les Dones Favaroles, i amb integrants de l’associació, amb motiu del 8 de març, dia de la dona.
13:25- 13: 40.- Entrevista a Jorge López Martínez, saragossà afincat a Faió. Pertany a la societat de pescadors “La Reixaga” . Va participar representant a Espanya en el Campionat del món celebrat a Sudàfrica, del 8 al 16 de febrero de 2019.
13:40 – 14.- Entrevista a Jemma Markham, propietària de l’hotel de la carena Relais & Chateaux: “La Torre del Visco”; amb motiu de ser guardonada al congrés de la carena, celebrat a Canada, com a “Dona de l’any”.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: “Real Zaragoza, si us plau”, respuesta ‘zasca’ al FC Barcelona

Twitter FCB/RZA

Source: Les “Heroides” d’en Guillem Nicolau | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de gener)

El proppassat desembre l’editorial Barcino ha presentat als Amics dels Clàssics, a Barcelona, la primera edició de les Heroides de Publi Ovidi Nasó  en traducció catalana d’en Guillem  Nicolau, conegut també  com el Rector de Maella, el màxim representant de les lletres aragoneses medievals en català i un dels primers autors del nostre incipient humanisme. Un escriptor el nom del qual ha servit per a batejar l’únic premi que s’atorga al nostre país a obres literàries en llengua catalana d’autors aragonesos, o que se senten  vinculats a nosaltres –com és ben sabut es tracta d’un premi guadianesc, o sia sotmès als aires polítics que bufen un dia o un altre. No sabem on havia nascut en Guillem Nicolau,  ni tampoc on va morir. Però sí  sabem que era rector de Sant Esteve de Maella almenys des del 1375 i que seguia essent-ne quan va morir el juliol del 1392 o poc abans.  Malgrat que l’autoria de les Heroides i de la Crònica de Sicília per part d’en Guillem Nicolau és ben establerta des de fa més d’un segle, fins al passat desembre no se n’havia imprès cap d’aquestes obres. L’edició aquesta és, doncs, el primer text d’en Guillem Nicolau que podem llegir sencer sense que hàgim de recórrer als manuscrits originals –fins ara només n’existien alguns fragments impresos. Aquesta, a cura d’en Josep Pujol, és també la primera edició crítica que se n’ha fet. I no es tracta només de comparar els dos originals que s’han conservat de la traducció d’en Nicolau, el de París, sencer, i els pocs fragments del de Barcelona. En Pujol hi publica també les nombrosíssimes glosses que havia versionat en Nicolau, i que en la còpia de la seua traducció que ha arribat fins a nosaltres no s’han conservat,  per més que han quedat evidències que el text era glossat per en Nicolau. L’original glossat de les Heroides va ser traduït sencer al castellà, i una part de les glosses s’integraren en el Tirant lo Blanc. A partir d’aquestes dues fonts en Pujol ha pogut reconstruir el text original glossat d’en Nicolau.

Artur Quintana

Source: Lo Baix Aragó deprimit | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca l’1 de febrer del 2019)

Fa temps que no hi ha notícies bones, lo que se’n diu bones, pel Baix Aragó Històric. Quan no se cuquen les olives, com ha passat enguany, dels préssecs que als supermercats costen dos i tres euros el quilo, los agricultors reben la misèria de trenta o quaranta cèntims; i els cultius del secà per damunt dels sis-cents metres prompte seran territori exclusiu de les cabres salvatges i els jabalins; qui sap si en possibilitats futures de fer un parc d´animals a un costat i altre de la carretera de Morella, on viu tan poca gent. Perquè s´hauran de fer coses més originals si volem que el turisme sigue un sector que atragui fortes inversions o, com a mínim, un complement segur d´altres activitats econòmiques.

Parlant d´atraure visitants al BAH, vegem el cas de la famosa “nit del foc” de Castellseràs. A veure qui endevine quants autobusos plens de turistes van vindre a vore la Foguera Monumental? Estem parlant de la foguera més gran i coneguda de totes les festes d´hivern de la Comunitat. Una festa, si no ho sabíeu, declarada d’interès turístic, on mai falten al balcó de l´Ajuntament, a l´hora de calar-li foc, el President del Govern d´Aragó o algun conseller. Voleu saber quants autobusos? cap. Lo que vol dir que no s´han de plantejar les coses de qualquer manera, ni acabar la funció en notícies dolentes que espanten a la gent. Canviant de poble però no de tema: algú sap en quin punt està el projecte de la Tirolina més llarga d´Europa, que ficaria Fondespatla en la primera divisió del turisme d´aventura?.

Però encara pitjor que no tenir notícies bones, és tenir-les tant rematadament dolentes, com la parada total i definitiva de la Tèrmica d´ací al juny del 2020. O la terrible mort d´Iranzo i els dos GC que, en més bona voluntat que coneiximent del perill, perseguien al criminal ells solets, sense cap cobertura aèria ni terrestre de les poderoses forces de l´Estat.

Tomàs Bosque

Source: Jóvens rurals: invisibles? | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de febrer del 2019)

Acaba de publicar-se a França Les invisibles de la République (París, Robert Laffont, 2018), un assaig de 224 pàgines escrit per Salomé Berlioux i Erkki Maillard. Ara els  autors, membres de l’associació Chemins d’avenirs —Camins de futurs—, estan fent l’habitual promoció editorial als principals programes televisius francesos. Però el seu contingut va més enllà, perquè l’obra té la intenció de conscienciar d’un problema i apunta a l’acció immediata. I és que tracten dels “invisibles” francesos: 2.3 milions que ara tenen de 15 a 19 anys d’edat, un 60% de la joventut francesa, que viuen a viles o pobles i ciutats xiconines, lluny dels centres de decisió política i econòmica. Estan preparats, i no obstant, la seua ubicació a la “perifèria” suposa una sèrie d’obstacles al seu futur professional en una etapa vital crucial. Falta d’informació en l’orientació escolar, exclusió de les xarxes econòmiques, mitjans de transport difícils, fractura digital, etc., són los temes que es revisen per concloure que estos jóvens queden fora del debat públic. Sense les mateixes possibilitats de poder realitzar lo seu potencial que els que viuen a les grans ciutats, patissen un “determinisme social” injust, contrari a la igualtat d’oportunitats, a la qual tots haurien de tindre el dret. En este sentit, l’associació Chemins d’avenirs (www.cheminsdavenirs.fr), fundada per la jove Berlioux, coautora del llibre, realitza xerrades orientatives i d’acompanyament entre els adolescents rurals que, amb la figura de “padrins” o tutors, miren d’extreure el potencial dels jóvens de la França perifèrica: reprendre l’explotació agrícola dels pares, crear la pròpia empresa o també la simple voluntat d’emergir sense encara ninguna vocació concreta. Després d’un primer any pilot, en què han acompanyat 300 jóvens, enguany ho ampliaran a 500, dins d’un projecte de tres anys per crear un “ecosistema d’èxit”. Sempre a l’avantguarda de les idees, l’actual França de les armilles grogues vol fer visibles i iguals los invisibles. Perquè la pèrdua de les seues oportunitats és també la de bona part del país. Encetarem també nosaltres este debat tan necessari?

María Dolores Gimeno