Skip to content

Archive

Category: Llengua

// Govern d’Aragó

El Grup de teatre Garbinada de Mequinensa ha estat guardonat amb el Premi Desideri Lombarte 2019 “per la tasca continuada, d’especial notorietat i importància, que ha desenvolupat en benefici del català d’Aragó, especialment pel que fa a la dignificació, difusió i exaltació de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, constituint un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa”.

Continuar llegint… El grup de teatre Garbinada, Premi Desideri Lombarte 2019 » Temps de Franja

Source: Nogará, junto a otras siete asociaciones, presentan un manifiesto por la pluralidad lingüística | Arainfo

Source: El grupo de teatro Garbinada, Premio Desideri Lombarte 2019 – Aragón_hoy

El galardón al grupo de Mequinenza, que se entregará en septiembre en el Día Europeo de las Lenguas, reconoce la labor de difusión y dignificación del catalán de Aragón

Jurado premio Desideri Lombarte
El “Grup de teatre Garbinada” de Mequinenza ha sido elegido Premio Desideri Lombarte 2019 “por la continuada labor, de especial notoriedad e importancia, que ha desarrollado en beneficio del catalán de Aragón, especialmente en lo referido a la dignificación, difusión y exaltación del escritor mequinenzano Jesús Moncada, constituyendo un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa”.
El “Grup de teatre Garbinada” es una entidad sin ánimo de lucro fundada en 1999 por la asociación de la mujer mequinenzana La Dona. Las primeras representaciones teatrales de este grupo fueron en español –con obras de Miguel Mihura, Enrique Jardiel Poncela o Hart y Braddell. Sin embargo, en 2001 iniciaron un nuevo reto con la representación de la obra “Els Pastorets” en catalán y, posteriormente, comenzaron a adaptar textos de las obras del escritor mequinenzano Jesús Moncada (premio de las Letras Aragonesas 2004). “D’un temps, d’un poble” es su obra más aclamada hasta la fecha, es una adaptación teatral de textos cortos que Jesús Moncada ambientó en su Mequinenza natal y constituye un particular homenaje al autor.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.
La entrega del premio tendrá lugar en septiembre con motivo del Día Europeo de las Lenguas.
El jurado ha estado compuesto por el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, y José María Becana Sanahuja, Mercedes Llop Alfonso, Lourdes Pena Subirá y José María Agustín García como secretario.
Desideri Lombarte

Desideri Lombarte, nacido en Peñarroya de Tastavins (1937-1989), fue uno de los escritores contemporáneos más importantes de la literatura en catalán de Aragón. Destacó por su obra poética, con antologías como Ataüllar en món des del Molinar, pero también practicó otros géneros como la novela o el teatro. Hombre polifacético desde el punto de vista intelectual, también se dedicó a la investigación histórica, etnográfica y lingüística trabajando por la dignificación de su lengua en Aragón. Fue miembro fundador y vicepresidente de la Associació Cultural del Matarranya y uno de los organizadores en Aragón del II Congreso de Lengua Catalana (1986). Asimismo, hay que citar sus habilidades como dibujante para ilustrar sus obras.

Amb motiu del dia de Sant Jordi, la Comarca del Matarranya organitza una nova edició del La cita serà a La Portellada, el dia 23 d’abril, a les 18.00 h, a la plaça de l’Ajuntament. En esta ocasió es llegiran contes del llibre Davall de la figuera. Històries de la Tia Pasquala. Els interessats en llegir hauran d’inscriure’s abans del 15 d’abril al telèfon 978 89 08 81 o al correu: cultura@matarranya.org

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA

Web: ascuma.org

MAGAZIN 13 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Canvi climàtic”. Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Rubén Martín, xef favarol a “Casa y Tinelo”ens presentarà:“Cuina de setmana Santa”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Racó de natura. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:40 – 14.- Entrevista a la Fundación Secretariado Gitano de Aragón…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Yolanda Abad, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació d’”Arbàgel, un revolt d’amor” a Barcelona | Lo Finestró

El passat 8 d’abril, a la llibreria “Documenta” del carrer Pau Clarís, 144 de Barcelona, va tenir lloc la presentació de la novel·la de Marta Momblant, Arbàgel, un revolt d’amor. Cal dir que ja havia estat presentada a Monsó i a Calaceit, tot i que amb aquesta presentació a Barcelona, Marta Momblant ha pogut complir el desig d’obrir la porta de la Ciutat Comtal i Catalunya amb una novel·la seua per primera vegada.

Després de les paraules de benvinguda del representant de la llibreria, prengué la paraula Chusé Aragües, propietari de Gara d’Edizions i editor de la novel·la Arbàgel, premi Guillem Nicolau del Govern aragonès del 2018, presentant la seua tasca com a editor en aragonès i únic editor en català a l’Aragó, no sense les grans dificultats que aquesta tasca implica.

Després, amb la mestria que el caracteritza, Artur Quintana va fer una glossa completa i documentada de la novel·la, destacant els tres personatges protagonistes –Arbàgel, Sandra i el poble. Emfatitzà l’heterodòxia lingüística de l’obra on el català oriental, occidental, matarranyenc i beceità es donen la mà eixamplant l’àmbit i tresors de la nostra llengua. I destacà de la novel·la, l’amor per les arrels, les persones i la llibertat. La fusió del relat amb textos de caire teatral i altres gèneres és un altra característica de la novel·la.

Res millor per resumir la intervenció de l’autora que les paraules d’ella mateixa a d’introit del llibre: “ Arbàgel, un revolt de l’amor, és una novel·la primerenca de la qual en vaig tenir la idea clara i concisa quan tenia 28 anys, sortint de Beseit, una de les moltes vegades que hi havia vingut a passar temporades curtes o llargues a casa del meu estimat padastre Antonio Berge Gil, a qui dec la meva afiliació adoptiva al poble…”. La novel·la “…manté l’esperit jovenívol que em va empènyer a escriure-la i només desitjaria que encomanés la seva joventut als lectors que l’emprenguereu, i us faci feliç com a mi m’ha fet cuidar-ne la seva escriptura durant tot aquest temps”.

Com a colofó de l’acte, l’actriu i directora d’escena, Teresa Urroz, va llegir un parell de textos de la novel·la, tan ben escollits com ben interpretats, que van captivar els assistents.

Source: Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

 | 6 abril, 2019 07.04
Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista)

«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república de la Gran França, que, com diu la constitució, és “indivisible, laica, democràtica i social”. Quin valor té la independència si et governa un impresentable com Ferran VII, per molt espanyol que fos? És cert que la bella llengua de Cervantes ha quedat relegada a un paper estrictament domèstic, però això no té importància: tots sabem que els idiomes estan fets per a entendre’s i prou. El francès és avui la llengua dels negocis, de la cultura, la que ens permet anar pel món sense cap barrera de comunicació. Hi ha uns pocs radicals que lluiten per a què el castellà recuperi l’esplendor del seu Segle d’Or. L’espanyol està bé per a parlar amb els de casa, amb els amics, per anar als toros o de «verbena». Però a la universitat, a les empreses, a la justícia… convindrem que no hi ha idioma més escaient que el dels enciclopedistes, el de Voltaire, Proust o Curie. L’autonomia espanyola serveix per a optimitzar la governabilitat, però tampoc cal ultrapassar els límits: tots formem part de la unitat indissoluble de la Gran França, eix vertebrador d’una Europa antigament corcada per monarquies obsoletes. Allò que volen els independentistes espanyols està fora de lloc. Com podria la nostra pintoresca però pobra pell de brau sobreviure sense la tutela de París? N’hi ha fins i tot que diuen que s’hauria de millorar la comunicació entre Madrid i Barcelona! El que compta és que des d’ambdues ciutats de províncies es puga arribar el més ràpid possible a París, que és on es prenen les decisions importants i on es couen els grans negocis.Continuar llegint… Traduït del francès (malson ucrònic d’un no-nacionalista) | Arainfo

Source: Agora x l’aragonés: Actualidat

Dende siempre Tintín ye estato una referenzia en a particular costelazión d’estrelas d’o mundo d’o nueno arte de MilCómics. Nos ha feito content@s, y emos vendito os suyos albums en castellano, franzés, anglés, catalán… e mesmo en tibetano.
Manimenos dica agora nunca no yera publicata una edizión de Las Aventuras de Tintín en aragonés. Pa MilCómics mos fa argüello e mos enfuelga convitar-te a ra presentazión de “As choyas d’a Castafiore”, o primer álbum d’a colezión “As aventuras de Tintín”.

A presentazión se ferá en a nuestra librería Milcomics.com en l’avenida de San José nº15 de Zaragoza, o venién día chueves 11 d’abril dende as 19.30 horas.
L’auto sera moderato per Javier Marquina, guionista, divulgador e critico de comic, e contará con a partizipazión de José Ignazio López, Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d´Aragón, Chusé Aragüés, traductor de Gara d’Edizions e autor d’a traduzión d’o cómic, e Daniel Viñuales, editor de GP Ediciones, editorial que también cuenta entre as suyas publicazions con comics en aragonés.

Source: Seminario nuevos parlants de lenguas minoritarias | Seminario Aragonés de Sociolingüística

 

O mierques 27 de marzo teniemos a ocasión d’organizar un seminario en a Facultat de Ciencias Socials y de lo Treballo d’a Universidat de Zaragoza, sobre nuevos fablants de luengas minorizadas, con a profesora Maite Puigdevall, experta internacional en este tema.

Maite, de la Universitat Oberta de Catalunya, fació la suya tesi doctoral sobre politica lingüistica contimparada, fendo comparanza entre los casos de Gales y Catalunya baixo lo titol de “The Challenge of Language Planning in the Private Sector. Welsh and Catalan Perspectives”. Amás amás estió treballando como asesora en temas lingüisticos y culturals en o parlamento europeu y treballando pa lo ret Mercator, conoixendo bien a realidat d’as luengas minorizadas en a Unión Europea.

 

Maite nos ufrió una charrada en do explicó o desenrrollo d’os estudios sobre neofablants de luengas minorizadas en Europa, amostrando as diferencias basicas entre fablants nativos (L1) y neofablants (L2). Charró d’os contextos en que han naixiu os neofablants, como a colonización, a inmigración, a globalización u la normalización lingüística. Tamién sobre a caracteristica basica d’os neofablants, haber aprendiu a lengua difuera de casa. A posibilidat de tornar-se usuario habitual d’a segunda luenga. Y os conflictos de lechitimidat d’uso que se producen.

Explicó lo fenomeno d’o purismo lingüistico, dau que devant d’a realidat de que lo refuerzo d’a transmisión intercheneracional no ye suficient pa mantenir a comunidat lingüistica, a necesidat d’atrayer fablants adultos no nativos provoca una reacción en bells sectors, de defensa d’a pureza d’a luenga. Oblidando la radiz d’esta ye social, no “natural”. Amás amás, a relación entre neofablants y nativos gosa estar difícil, entre atrás cosas porque o perfil mas repetiu de parlant L2 ye d’o choven urbano con nivel d’estudios medio-alto, mientres que los parlants L1 gosan estar chent mas gran, con un nivel d’estudios inferior.

                                                                                                              

Os usos lingüisticos d’os neofablants son contextuals, y tienen un paper fundamental as suyas trayectorias vitals. Pa fer servir o idioma minorizau, ye menister acceder a chent que charre lo idioma y a espacios d’uso seguro, que tienen un alto component emocional y comunitario. En este sentiu, charró d’os procesos de muda lingüistica, ye decir, os procesos de cambio d’uso d’una luenga enta l’atra.

Pa rematar, presentó lo estudio de caso que son desenrollando, en o marco d’o prochecto d’I+D sobre mudas lingüisticas “El neohablante como sujeto social: el proceso de conversión lingüística en Galicia, Euskadi, Aragón y el País Valenciano”, centrau en o programa “Voluntaris por la Llengua” y en as collas de “Diables de Barcelona”, como dos claros eixemplos d’espacios seguros que favoreixen a muda lingüistica en o caso catalán.

Vos convidamos a veyer la suya conferencia.

* Agradeixemos a difusión feita por a Oficina de Lengua Aragonesa d’o Concello de Zaragoza.

MAGAZIN 6 d’abril de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”España vaciada”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Reflexions de Roberto Albiac.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrícola. Alberto Balaguer
13:40 – 14.- Entrevista a Manuel Gimeno, un dels fundadors de “TERUEL EXISTE”, plataforma ciutadana creada fa 20 anys contra la despoblació. Juntament amb “Soria Ya”, i moltes d’altres organitzacions van ser capaces de reunir, el 31M a Madrid, a 100.000 persones sota el lema “La revuelta de la España vaciada”
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Miguel Antolín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Mario Rius, Roberto Albiac, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Presentació de la novel·la “Arbagel”, de Marta Momblant, a Barcelona | Mas de Bringuè

Source: Cloenda de l’Any Fabra | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

L’Any Fabra fa un mes que es va acabar, però com que Tots els aniversaris tenen capvuitada, encara en podem parlar. Fabra establí les normes del català. Podia haver tornat a la llengua medieval, o centrar-se en la variant barcelonina, i no ho va fer, sinó que establí una normativa on qualsevol parlant català s’hi sabés retrobar. Quan Fabra  començà a estudiar el català no li calgué partir del no-res: el català havia deixat de ser oficial des de feia  uns dos-cents anys, però continuava sent-ho a Andorra, i el Registre Civil, que sempre havia estat dut per l’Església, i en moltes diòcesis  en català, havia passat a l’Estat  només el 1871. Existia una considerable praxi administrativa d’escriure en català, i  en literatura. A l’escola fins a la Llei Moyano de 1857 que només permetia l’ensenyament en castellà, aquest era als primers nivells en català per a passar al llatí als nivells superiors. No faltaven gramàtiques o diccionaris catalans. Resumint: la tan divulgada mistificació segons la qual Fabra s’inventà un català  artificial, no té més fonament que la catalanofòbia de tants filòlegs i comunicadors. Fabra, com tot normativitzador d’una llengua, hagué de triar entre diverses variants, i ho va fer considerant-ne  l’ús en la llengua parlada i en els clàssics, com ho havien fet molts altres normativitzadors, i entre ells els castellans. Mentre els normativitzadors castellans no foren mai perseguits com a tals pels governs, Fabra ho fou pels dos dictadors sota els quals malvisqué: en Primo l’expulsà de la  Càtedra de  Català, que recuperaria a la  República, i que tornaria a perdre quan els franquistes ocuparen Barcelona. Fabra s’hagué de refugiar a  Prada a la Catalunya Nord. Decisió necessària, perquè  podia esperar el pitjor, que l’afusellessen o condemnessen a cadena perpètua. Prova que això podria haver passat és que una de les primeres accions dels franquistes a Badalona fou anar a la casa de Fabra i saquejar-la escampant pel carrer els seus llibres i materials . El 1948  Fabra morí a Prada i hi és enterrat. No em consta que Pedro Sánchez hi anés en el recent viatge seu per Catalunya i Occitània a recordar els republicans.

Artur Quintana

Source: Presentació de ‘Records per a la pau’ d’en José R. Bada Panillo » Temps de Franja

// Artur Quintana i Font

El dissabte 23 de març del 2019 s’ha presentat al Cinema Municipal de Favara del Matarranya el llibre de memòries Records per a la pau d’Un xiquet de la guerra, el favarol José Ramón Bada Panillo, en versió catalana d’en Carles Terès. Poc temps abans se n’havia presentat a Casp l’original castellà. Ambdues obres han estat editades per la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, amb la col·laboració de la Fundación Seminario de investigación para la Paz (SIP) i el Govern d’Aragó. La presentació ha anat a càrrec de l’autor acomboiat pel conseller de cultura de la comarca, en Víctor Prats, el president d’honor de SIP, en Jesús María Alemany, la presidenta de SIP, na Carmen Magallón Portolés, i el Director General de Política Lingüística, en José Ignacio López Susín. El president de la comarca i batlle de Favara, en Francisco J. Domènech, no hi va poder assistir a causa d’un dol familiar.



La coberta del llibre

 

Les memòries de l’autor van especialment des de l’esclat de la sedició franquista el juliol del 1936, quan l’autor era un xiquet de poca edat —havia nascut el 1929—, allargassant-se fins al 19 de desembre del 1954 quan va cantar missa a Favara, i centrant-se en els anys de la Guerra amb la immediata postguerra. En Bada va viure amb ulls esbatanats d’infant les matances entre franquistes i republicans al seu poble —son pare i molts parents i convilatans van ser assassinats— per mor de la sedició del 1936 que va provocar la Guerra i les moltes seqüeles que, en bona part, segueixen en peu a l’hora actual. Favara va ser entre les viles més afectades per aquelles matances perquè va canviar de govern en tres ocasions durant la Guerra: primer va guanyar la sedició, després la República i finalment la sedició. A les memòries en Bada exposa amb enteresa i sense prendre mai partit —els fets, per si sols ja parlen prou— tots els horrors que li va tocar viure, des de l’assassinat de son pare per part dels republicans, ell que va ser l’últim que el va veure en vida, fins a la defensa aferrissada per part de sa mare d’una miliciana que els franquistes volien assassinar en ocupar definitivament Favara. Tant l’autor com els qui l’havien acompanyat en la presentació van insistir amb vehemència que a les guerres no hi ha vençuts ni vencedors, sinó només víctimes.

 





Dos moments de la presentació al cinema de Favara de Matarranya. / Cèlia Badet

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.