Els masos, testimonis silenciosos d’històries antigues, són com poemes gravats en pedra i fusta, narrant les vivències dels seus habitants al llarg dels segles
Desideri Lombarte, amb la seva ploma inspirada, ha capturat l’essència d’aquestes construccions rurals en la seva poesia, transportant-nos a un temps passat, ple de simplicitat i lligams profunds amb la terra.
Un dels problemes endèmics d’Espanya es la macrocefàlia de les capitals
El contrast existent entre les grans ciutats, urbanites i industrials, i les microscòpiques aldees que jalonen el món rural, com vestigis d’un passat que tothom pareix haver oblidat.
El llibre ‘D’arbres i progressies’ de Josep Miquel Gràcia Zapater es va presentar a la Codonyera dijous sant 28 de març a la Sala Cial i Tiarra a casa de l’escriptor i poeta. El volum és el número 8 de la col·lecció en català de ‘Lo Trinquet’ que publica l’Instituto de Estudios Turolenses que depèn de la Diputació Provincial de Teruel. A la presentació hi van assistir una cinquantena de persones que van omplir tot l’aforament del local. La Sala Cial i Tiarra és un lloc acollidor i molt especial que conté un museu de ferramentes tradicionals, sobretot de fusteria perquè anteriorment ho havia segut, un espai artístic amb algunes obres artístiques dels Finestrons del Gràcia, on combina la fusta, la fotografia i la poesia, i un auditori. Un lloc ben entranyable de la casa de l’escriptor on s’hi han organitzat presentacions de llibres, xerrades, reunions culturals i audicions musicals.
Rosa Lis, Tomàs Bosque, Carles Sancho i Josep Miquel Gràcia. / Sigrid Schmidt von der Twer
J. M. Gràcia llegeix vora el subdirector de l’IET, Santiago Martínez. / Sigrid Schmidt von der Twer
A la presentació hi van participar el nou vicedirector de l’IET l’alcanyissà Santiago Martínez i els tres membres del Consell Editor de la col·lecció: Artur Quintana -director-, Josep Miquel Gràcia i Carles Sancho. Inicià els parlaments Santiago Martínez que es presentà com a nou vicedirector de l’entitat, en el seu primer acte oficial com a tal, agraint al públic assistent a la convocatòria literària-musical i impressionat pel lloc tan especial on es va programar la presentació. Satisfet pel nou volum de la col·lecció ‘Lo Trinquet’ i es mostrà disposat a donar tot el seu recolzament al projecte literari per seguir continuant i impulsant l’edició de nous títols en la nostra llengua. Carles Sancho parlà de la col·lecció: com es va iniciar el 2009 a proposta de la directora de l’IET Montserrat Martínez, els títols que han aparegut i la programació de nous volums. I es lamentà de la paralització de la col·lecció en català de l’actual Govern d’Aragó. Artur Quintana parlà del llibre de Josep Miquel Gràcia que es presentava i de la seua trajectòria com a poeta. Argumentava que en el volum s’han publicat dos poemaris molt diferents. El primer s’anomena ‘D’arbres, flors, fruits i llavors…’ que transporta a Quintana al poemari ‘Els fruits saborosos’ d’en Josep Carner … «tendresa i amor n’hi ha en tots dos poetes [i de] melangia en trobareu a muntó». Al segon, ‘Progressies’, es força diferent, on hi «predomina … el recorrent de l’absurd de la nostra existència … la ironia, la burla i l’enjogassament … Ironitza i es burla d’uns i altres, i de sí mateix com a economista». Gràcia, a continuació, en llegí una selecció de textos dels dos poemaris publicats. Entre el públic assistent: Carles Terès dissenyador de la col·lecció i productor gràfic, el periodista i escriptor Ramon Mur, un altre escriptor José Ramon Molins, tots dos tenen programades la traducció en català d’obres seues que es publicaran a la col·lecció i el vicepresident de la Comarca del Bajo Aragón Alberto Carmona, veí de la Codonyera.
Artur Quintana durant la seua intervenció. / Sigrid Schmidt von der Twer
La segona part de l’acte va consistir en una presentació del llibre i disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte’ dedicat al poeta pena-rogí, de pròxima edició. El cantautor de la Codonyera va fer una referència de la seua relació amb l’escriptor matarranyenc i també a la seua etapa com a membre destacat de la Nova Cançó Aragonesa que recentment han commemorat els cinquanta anys de la seua irrupció. Bosque cantà ‘Les velles paraules’ a cappella, escoltàrem un parell de temes més del seu nou disc ja gravat, entre elles ‘La masovera’, i altres temes de la seua primera etapa com a cantautor en la dècada de finals del seixanta, setanta i primers dels vuitanta del segle passat. La bona sonoritat de la sala i l’excel·lent equip de reproducció van fer la vetllada a la Codonyera molt emotiva i difícil d’oblidar.
Acabàrem la convocatòria amb una llarga xerrada acompanyada d’uns bons cocs de recapte d’Alcanyís, carquinyolis del forn Llerda de Queretes i tot regat amb excel·lent cava Bayod-Borràs de la veïna vila de Fórnols.
Part del públic assistent. / Sigrid Schmidt von der Twer
Ja és a la vostra disposició el llibre-disc ‘Tomàs Bosque canta Desideri Lombarte‘ En aquest treball Tomàs Bosque fa un merescut homenatge a Desideri Lombarte i eleva els seus poemes a una categoria superior, els recrea musicalment, els converteix en cançó i els interpreta buscant d’apropar-se a l’expressivitat del seu creador, per intentar donar més autenticitat als textos. Ha estat editat pel mateix autor i per l’ASCUMA, i ha comptat amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Rolde de Estudios Aragoneses, l’Ajuntament de Pena-roja, el Grupo de Acción Local Bajo Aragón-Matarraña, la Comarca del Matarranya/Matarraña i l’Instituto de Estudios Turolenses.
El podeu adquirir a la secció Contacte posant-hi les vostres dades i marcant l’opció “Vull adquirir una publicació”.
El libro disco Tomás Bosque canta a Desideri Lombarte, editado por la Associació Cultural del Matarranya, cuenta con la colaboración de REA, entre otras entidades.
El cantautor Tomás Bosque firma este hermoso homenaje al poeta de Pena-Roja de Tastavins Desideri Lombarte, fallecido en 1989.
Quien en la década de 1970 formase la vanguardia de la canción popular aragonesa junto a José Antonio Labordeta, Joaquín Carbonell y La Bullonera, ofrece una colección de diez canciones repletas de emotividad y amor por el paisaje, en catalán del Matarranya.
Ocho de ellas musican poemas de Lombarte y las otros dos («Muntanyes del Matarranya» y «La masovera») son poemas de Bosque. Además de las letras de las canciones, el libro contiene textos de Carles Sancho y Josep Miquel Gràcia.
El libro disco podrá ser adquirido, en primicia en Zaragoza, el 23 de abril en el puesto de Rolde de Estudios Aragoneses en el Día del Libro (Paseo Independencia, 5). Esa tarde, Tomás Bosque firmará ejemplares para todo quien lo desee.
Precio especial para socios y socias de REA
Su PVP es de 20 euros. Pero socios y socias lo podemos adquirir por tan solo 12 euros. Si te interesa, responde a este mensaje y acordaremos la entrega.
Programa del MAGAZIN del dissabte 20 d’abril de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- La SARTANE de Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Actuar d’una manera políticament correcta; és el millor?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Parlarem amb Daniel Baquer, responsable organitzador del “II CERTAMEN DE RELATS BREUS” organitzat per La Veu del Baix Matarranya amb el patrocini de l’Ajuntament de Favara.
12:40-12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez Gomollón
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10-13:25.- Neus Valls, psicòloga.
13:25-13:40.-Parlarem de la festa de Sant Jordi a Favara, amb el concejal de festes de l’Ajuntament Víctor Taberner Barriendos.
13:40-14.- Movilizaciones agrarias. Entrevista a José María Alcubierre Puértolas, secretario general de UAGA.
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Daniel Baquer, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Neus Valls, Víctor Taberner, Alberto Balaguer, José Mª Alcubierre Puértolas, Marcos Calleja i Elías Satué
Ja han passat 6 anys des de l’aprovació dels Estatuts i 3 des de la conformació de l’Acadèmia aragonesa de la llengua a la primera Junta de Govern (1/10/21).
Des de llavors dos PG’s del Govern d’Aragó en què s’incloïen 2 partides reduïdes (20.000 € el 2022 i 2023) i un local per a la necessitada Acadèmia, que en el cas de l’aragonès és l’única Institució que vetlla pel seu estudi i normativització.
La sorpresa va venir quan també el Govern d’Espanya, després de sengles tramitacions dels PG del 2022 i del 2023, va obviar-ne el finançament, l’única que vigila una llengua com l’aragonesa, declarada per la UNESCO en perill de desaparició.
Entre les partides concedides en matèria de Cultura per a les diferents Acadèmies de les llengües minoritzades a l’Estat, destacaven les partides PG’23 per a la llengua basca (Euskaltzaindia) 287.500 € , llengua catalana (IEC) 333.170 €, llengua gallega (Real Academia Galega ) 333.170 €, … i per si hi hagués alguna excusa legal, també l’Acadèmia de la Lingua Asturiana, que no compta amb l’estatus d’oficialitat, va rebre 50.000 €.
Des del Govern d’Espanya, i els partits que conformaven el govern PSOE-UP mai no es va donar una explicació, la mateixa d’haver expressat el seu suport a la llengua aragonesa, també pels partits que recolzaven aquest govern.
Este any, ia expressar al març la intenció del Govern espanyol d’ajornar l’aprovació dels PG’24 després de la convocatòria d’eleccions a Catalunya. La formació ERC portava 19/03 cap a la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats del Congrés una iniciativa per establir per llei l’assignació de fons estructurals per a l’Acadèmia Aranesa dera Llengua Occitana.
Aquesta iniciativa va ser aprovada pels dos partits que conformen el Govern PSOE-Sumar i els que el sostenen. Tot i això, cap esment a l’Acadèmia aragonesa, malgrat que a Sumar forma part un partit aragonès-(CHA) J.Pueyo per Saragossa, i que el seu Ministre de Cultura ha ensenyat més d’una vegada el seu suport a aquesta llengua. Des d’Esfendemos as Luengas denunciem aquest greuge econòmic, i ens preguntem què ha de passar perquè l’Acadèmia aragonesa AAL compti amb una assignació de fons estructurals com la resta de llengües minoritzades, més després de saber que el govern aragonès d’ultradreta eliminés la reduïda partida de 20.000€ dels seus PG’24 autonòmics.
Programa del MAGAZIN del dissabte 13 d’abril de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Parlarem amb Esther Vicente Andreu, concejala de l’Ajuntament de Favara i consellera de Patrimoni de la Comarca del Baix Aragó-Casp, sobre “El Roquissal del Rullo”
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Els valors de l’esport”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Tema “Las drogas”. Eduardo Satué.
12:40-12:55.- Natxo Sorolla, sociòleg.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Parlarem amb la favarola Miriam Llop, campiona d’Aragó de ultradistància i subcampiona de la Gran Aneto- Posets, 105 km en 25 hores.
13:25-13:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara .
13:40-14.- Movilizaciones agrarias. Entrevista a José María Alcubierre Puértolas, secretario general de UAGA.
Participants: Esther Vicente, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Miriam Llop, Escolars del Cra de Favara Nonasp “Dos Aguas”, Alberto Balaguer, José Mª Alcubierre Puértolas, Marcos Calleja i Elías Satué
Casa Catalana de Zaragoza
IV Concurs literari de la casa catalana de Saragossa
Premis Sant Jordi 2024
BASES
1.- Hi pot parࢢcipar qualsevol persona que presenࢢ una obra redactada en català o en castellà
2.- Cada parࢢcipant pot presentar una obra de cada una d’aquestes dues modalitats “Narraࢢva”
o “Relat curt”, de temàࢢca lliure. El treball ha de ser original, inèdit i no premiat en altres
certàmens literaris.
3.- L’extensió del text serà: Entre cinc-centes y mil (500-1000) paraules pels relats curts i entre
mil cinc-centes i dues mil cinc-centes (1500 – 2500) paraules per a la narraࢢva.
PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES
4.- En els originals ha de constar el ࢤtol però no l’autor. Els treballs es presentarán signats amb
un pseudònim
Mitjançant el mateix correu s’enviaran les següents dades:
* Categoría
* Nom i cognoms
* Pseudònim
* Correo electrònic
* Número de telèfon
Els candidats presentarán la seva obra (obres, si parࢢcipen en les dues
modalitats) mitjançant correo electrònic amb un document adjunt en format
PDF a la adreça següent: casacatalanasaragossa@gmail.com
No es recolliran treballs presentats mitjançant altres adreçes de correu ni xarxes
relacionades amb la casa catalana de Saragossa
5.- En el moment que es rebi l’obra candidata al correu, se li assignarà una numeració. El
receptor respondrà a l’emissari informant-li del número assignat a la seva obra. (Només
s’admetrà un original per a cada modalitat)
6.- La data límit per parࢢcipar-hi és el dia 7 d´abril del 2024 a les 24:00h.
7.- El jurat ࢢndrà el dret a refusar qualsevol obra que no s’ajusࢢ a les bases establertes.
ELECCIÓ D’OBRES I PREMIS
8.- La resolució del jurat es farà pública el dia de “La Catalunya Exterior”. 26 d’abril 2024
mitjançant les nostres xarxes socials
9.- El premi per les dues categories de les obres guanyadores del concurs literari de la
Casa Catalana de Saragossa 2024 consisࢢrà en un llibre sobre Catalunya i un diploma
acreditaࢢu per cada categoria
NOVETAT!!
10.- Només podran optar a parࢢcipar al V concurs europeu junt amb els guanyadors d’altres concursos
literaris i jocs florals de les comunitats catalanes al exterior (CCE) si les obres estan escrites en llengua
catalana originalment. No es permeten traduccions per parࢢcipar al concurs a nivell europeu. Per tant si
es vol parࢢcipar a nivell europeu, s’hauran d’escriure i presentar en llengua catalana.
DRETS D’AUTOR
10.- Els textos guanyadors es publicaran a la pàgina web de la Casa Catalana de Saragossa i a les demés
comunitats catalanes al exterior, que es reserva el dret d’incloure’ls en un futur, en un recull o antología.
L’autor o autora cedeix els drets necessaris per a aquesta finalitat, però conserva la resta de drets sobre
la seva obra.
El premi pot ser declarat desert.
ACCEPTACIÓ DE LES BASES
12.- La parࢢcipació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.
LA JUNTA DIRECTIVA SARAGOSSA A 10 MARÇ 2
La Declaració de Mequinensa es va signar l’1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis aragonesos catalanoparlants d’Areny de Noguera, Benabarre, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinc , Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, juntament amb el conseller de cultura de la Diputació General d’Aragó (DGA), José Bada.
Un document on es reconeix que a Aragó es parlen diferents llengües i que la llengua catalana pertany al patrimoni cultural aragonès i es demanava el reconeixement de la realitat lingüística a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó.
Programa del MAGAZIN del dissabte 23 de març de 2024
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos en directe per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). Tel. 976 635 263—616 094 447. El programa es repeteix el diumenge a les 9 hores. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals.
11:45-11:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
11:55- 12:30.- ÀGORA- “Ens hem de relacionar; necessitem relacionar-nos”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué
12:30- 12:40.- Programa “Recreos Activos” del CRA Fabara – Nonaspe “Dos Aguas”. Amb la participació d’escolars de Favara i de Nonasp.
12:40-12:55.- Inés Mera Gallego, farmacèutica i dietista –nutricionista.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Raul Valimaña.
13:10-13:25.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez.
13:25-13:40.-Temporada de caça de la Societat de caçadors de Favara. Marcos Víctor Calleja, president.
13:40-14.- Entrevista a Carolina Llaquet, presidenta de FADEMUR Aragón (Federación de Mujeres Rurales de Aragón)
Participants: Yolanda Abad, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Escolars del Cra de Favara i de Nonasp, Inés Mera, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Raúl Valimaña, Bienvenido Giménez, Marcos Víctor Calleja, Carolina Llaquet, Marcos Calleja i Elías Satué
Durant la sessió plenària també es va debatre sobre llengües a través d’una moció que va presentar CHA i en la que demanava “instar al Govern d’Aragó a mantindre la redacció actual de l’article 4” sobre la llei de Patrimoni Cultural Aragonès, conservant la denominació de les llengües pròpies com a català d’Aragó i aragonès. La moció no va prosperar, i la proposta només va rebre el vot favorable de l’únic conseller de CHA a la cambra, Iñaki Belanche, així com del conseller socialista Xavi Cortés. El segon conseller socialista present a la sessió, Javier Fortuño, es va abstindre, de la mateixa manera que els consellers de Teruel Existe que van assistir a la sessió, Juan Miguel Monclús i Inma Antón. Els dos consellers del PAR representats a Comarca van votar en contra de la moció, de la mateixa manera que els 9 consellers del PP presents a la sessió comarcal. Durant l’últim ple a la Comarca del Matarranya no van assistir els representants Frederic Fontanet (PP), Javier Ciprés (Teruel Existe) i Mihai Mihaita (PSOE).
Precisament, i sobre esta moció, que va ser la més tensa de la sessió, es va referir el president de la Comarca, Fernando Camps, que va entendre que “a la moció es diu que per part del PP pareix que tot sigue anar en contra de la cultura aragonesa, i jo m’he vist posicionat per això. Crec que tot el que s’està fent per part del PP no va en contra de la cultura i llengua aragoneses”. Camps va considerar que “a esta zona fa anys que hi ha un conflicte per la denominació, i seria bo que ens poguérem entendre tots”, perquè als territoris la llengua “uneix, i no ens podem permetre crear desunió”. El president del Matarranya va dir que “cada u la denominarà com voldrà, però el més important és parlar-la i defensar-la, com avui (en referència al dia de sessió) s’ha fet en sessió plenària”. Camps va demanar, tant a les associacions en defensa del català com en defensa del chapurriau comprensió i respecte. Durant este plenari, els consellers Raúl Bordás (PAR) i Carlos Sorolla (PP) van demanar “sensibilitat” per tots aquells que denominen la seua llengua com a chapurriau.
Per la seua part, Javier Fortuño (PSOE) es va mostrar a favor del fons de la moció, però es va abstenir atenent que no és el lloc on dur estos textos. De fet, Fortuño va lamentar “el rumb partidista que està prenent esta Comarca” a totes direccions, posant en perill eixa visió comarcalista de la que presumia el Matarranya i “que no beneficie ningú”. La sessió comarcal va ser seguida per una quinzena dels Amics del Chapurriau. De fet, van interrompre en un parell d’ocasions al conseller Belanche, una cosa fora de lloc. La moció que CHA va portar a Comarca també la va defensar unes setmanes abans a l’ajuntament de Vall-de-roures, on tampoc va prosperar i els dos regidors de la formació es van quedar sols. En altres municipis del Matarranya, com Arenys de Lledó i Pena-roja, el PSOE ha presentat mocions sobre la defensa de la llengua, les quals es basen en estudis lingüístics per a dominar-la com a català. A Arenys, el regidor del PP es va abstindre i el PSOE va votar a favor. A Pena-roja, un regidor del PAR i els tres socialistes van votar a favor, i 3 del PAR es van abstindre.
J. M. Gràcia llegeix vora el subdirector de l’IET, Santiago Martínez. / Sigrid Schmidt von der Twer
Artur Quintana durant la seua intervenció. / Sigrid Schmidt von der Twer
Part del públic assistent. / Sigrid Schmidt von der Twer
