Skip to content

Archive

Category: Llengua

Source: “Sílverti”, premi Guillem Nicolau 2020 | Lo Finestró

Sílverti, novel·la de Merxe Llop

El premi Guillem Nicolau 2020 del govern d’Aragó ha estat atorgat a l’escriptora de Nonasp, Merxe Llop per la novel·la Sílverti. El 2010 ja havia guanyat aquest mateix premi per Ressó en l’oscuritat.

Sílverti  és  una novel·la que segons declaracions de l’autora recull les escenes humanes i vivències d’un xiquet que va viure en diferents estacions de tren des de 1934 fins a 1940. Història d’una amistat, d’un conflicte generacional, de l’origen d’una tragèdia que marcà la vida d’una família. De tantes famílies!

La novel·la és el resultat de moltes converses amb els homes de la guerra i una assignatura pendent durant molts anys. Un homenatge “al meu pare i al Tío Ramón, i a la meua mare, les ties, lo poble…” Amb respecte vers les dones i els homes que van lluitar defensant ideals oposats fins a la mort, però amb rebuig absolut de la violència i l’odi. I admiració per aquella generació que va tirar endavant com van poder, uns pitjor que els altres, trobant sentit a la vida, sentit que hem heretat.

És un relat escrit en llocs diferents, fins i tot en hospitals i  amb molta passió. Quan a l’autora li afloraven els records dels pares i familiars, li apuntaven de debò meloses llàgrimes de goig i salobrosos de sentiments, una passió incontrolable.

Source: Centenari d’Antoni M. Badia i Margarit | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Antoni Maria Badia i Margarit

Enguany en Badia hauria fet cent anys. Havia nascut a Barcelona i hi visqué fins a la mort el novembre de 2014. El 1939 ingressà a la universitat de Barcelona per a estudiar-hi Filología Románica, i el 1942 ho feu als clandestins Estudis Universitaris Catalans per a poder estudiar-hi Filologia Catalana, una branca de la Romanística que la Universitat franquista havia prohibit. Acabada  la carrera decidí professionalitzar-se en la investigació i l’ensenyament universitaris. El 1948 va guanyar la càtedra de Gramática histórica Española de la Universitat de Barcelona, i des del 1944 quan s’hi va permetre l’ensenyament de l’assignatura de Filología Catalana en feu les classes , en castellà –ves si no! El 1977 va guanyar la càtedra de Gramàtica Històrica Catalana i a partir d’aleshores va poder fer les classes en català. Fou rector de la Universitat de Barcelona de 1978 a 1986, i contribuí eficaçment a recatalanitzar-la. Treballà sobre totes les llengües romàniques, molt especialment sobre les nostres tres llengües, primer en temes de gramàtica històrica i fonètica experimental, més endavant en sociolingüística, on la seua influència ha estat molt intensa, en estructuralisme, dialectologia –va posar en marxa l’Atles Lingüístic del Domini Català-, toponímia, tres grans manuals de gramàtica històrica i contemporània catalanes, … . Retornant sempre a la gramàtica històrica inicial. L’interès per l’aragonès li venia ja dels seus anys d’estudiant, amb la tesina del 1943 on havia investigat els pronoms aragonesos medievals derivats de ibi i inde que ampliaria a l’època moderna i afegint-hi el castellà i al català per a doctorar-s’hi.  Li calia aprofundir en l’estudi de l’aragonès modern, i així fou com l’estiu del 1944 recollí materials per catorze llocs –onze d’aragonès i tres de català fronterer- de tot l’Alt Aragó. El 1945 es doctorà a Madrid, l’única vila on aleshores es podia doctorar. El 1947 tornà a Bielsa, i hi aprofundí en l’estudi de l’aragonès, publicant-ne una primerenca i molt completa monografia. Publicà alguns estudis sobre Heredia i es proposava d’editar-ne la Crónica de los Conquiridores.  En Badia era un gran patriota, i per ser-ho va patir persecució i presó.

 

“La branca silenciada”: voces femeninas en la poesía de la Franja en Aragón

Autores/as

  • Javier Giralt Universidad de Zaragoza
  • María Teresa Moret Universidad de Zaragoza

Palabras clave:

Poesía en Aragón, poesía catalana, poesía femenina

Resumen

Este artículo analiza la obra en catalán de ocho poetas aragonesas contemporáneas, atendiendo a sus principales rasgos lingüístico-literarios. Se lleva a cabo de esta manera una necesaria reivindicación de la poesía femenina en catalán dentro del panorama de la literatura aragonesa.

Descargas

Publicado

2020-10-18

Número

Sección

«Ceniza del sapo, bronce del cadáver»

Charrín Charrán. En el plató del programa Silvia Cebolla recibe la visita de Natxo Sorolla, doctor en sociología, natural de Peñarroya de Tastavins y profesor de la Universidad Rovira i Virgili. Dado que su especialidad es la sociolingüística, Sorolla ha estudiado sobre el terreno los comportamientos sociales relacionados con las lenguas minoritarias. Diumenge, de 10h35 a 11h05. (en línia http://aragontelevision.es/directo) Més informació  

Por Eduardo Solanas (Abu Ismael). Educador Social.

Bismillah irrahman irrahim.

Las loores son ađa Al·lah el đe la noble alabança, i franqueza, i đáđivas; aquel que son espeçialađas sus graçias y es abarcante su pieđađ, y es noble su grandeza i son altas sus palabras; prinçipiađor đe sus aleqađos đespués đe la muerte; Criađor đe los nublos i nubes cargađas con su agua; orđenađor đe las rueđas đel çielo i las estrellas∴ I hazemos testigo en que no ay señor sino Al·lah solo, i que no ay aparçero a él, i que Muhammad es su siervo i su mensajero; inviolo con las aclaraciones i prebas claras a su alumma cuando vivían en-el-engaño y ađoraban a las íđolas. Haga Al·lah salutaçión sobr-él i sobre los suyos los linpios∴Señor Al·lah, yo te đemando en que amucheçcas mis bienes, i que me concuerđes a tu obiđençia, i que me crescas đe las obiđençias; i đemándote en que hagas salutaçión sobre Muhammad, salutaçión que sea perđurable en ellos i que estienda sobre ellos; i que te acontentes đe mī i đe mi pađre i mađre , acontentaçión que se ađewđeçca lo escogiđo; i que rođee sobre nos lo bueno; i que nos asegure el día đel judiçio i que nos aposente en la casa đe la onra.

Comienzo a escribir estas líneas con el addua escrito en la lengua de los moriscos aragoneses correspondiente al día lunes pidiendo el perdón y la protección de Allah ante mis errores. Quede claro de antemano que reconozco mi gran desconocimiento sobre este y otros asuntos y que es mi intención y único propósito el de honrar memoria a nuestros antepasados, sus creencias, costumbres y en este caso en particular su modo de hablar.

Continuar llegint… La lengua de los aragoneses moriscos – Esislam.com

Una altra editorial, aquesta vegada “McGrawHill”, amaga i manipula l’existència de la llengua aragonesa a l’Escola pública

En aquest principi de curs són moltes les queixes que ens estan arribant de pares i mares, els quals prenen consciència i s’estan donant compte de la manipulació a la qual són els seus fills i filles en el tema lingüístic.

Aquesta vegada és McGrawHill Educación qui considera a l’Navarro-aragonès un dialecte de “Espanya i l’espanyol”, qui reduït a les valls pirinenques conserva trets com la -f inicial i els diminutius en -ico !!

Aquesta és la sisena editorial que denunciem pel seu tractament de la llengua aragonesa. Animem a pares i mares a seguir fent-nos arribar fotos, d’editorials que són fent servir a l’Escola aragonesa, pública i / o privada, i que falsegen la història i existència de l’aragonès.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

 

 

Source: Les notícies de Temps de Franja 120

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 120 • 19 d’octubre de 2020

Català a l’EOI d’Alcanyís, inclòs el nivell C2

// Redacció

Des de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís, ens adrecem a tots vostès per tal d’informar-los de l’oferta educativa del nostre centre.

En relació al català, considerem que els pot interessar l’ensenyament que s’hi imparteix, des de B2 fins a C2. El dia 28 hi haurà una prova de classificació per accedir a un d’aquests cursos i es classifica l’alumnat en funció del nivell de coneixements:

Llegir-ne més.

Un web i una guia didàctica acosten a les aules les tres llengües parlades a Aragó

La Direcció General de Política Lingüística posa en marxa Aragó 3L Les nostres llengües

// Redacció

La iniciativa pretén divulgar entre els estudiants aragonesos les tres llengües parlades en la comunitat autònoma: castellà, aragonès i català d’Aragó.

L’aragonès com a única llengua exclusiva d’Aragó, el castellà i el català d’Aragó constitueixen l’element principal de la nova web i guia didàctica que ha llançat la Direcció General de Política Lingüística de el Govern d’Aragó per fomentar el coneixement i l’ús d’aquestes llengües entres els escolars del país.

Llegir-ne més.

‘Mariconades’ de reis*

// Antoni Bengochea Aquesta era la expressió d’un amic meu, gran amant de totes les arts, quan li proposava visitar palaus o llocs importants de caràcters reial. La RAE proposa tres accepcions de “mariconada”. M’interessa la tercera: “acció u objecte que es té per afectat”. Això ens du a la definició d´afectació: “Extravagància presumptuosa en la manera de ser” o …

Llegir-ne més.

“Los catalanes, los que peor caen”*

// Natxo Sorolla

Les batalletes entre els de Beseit i els de Vall-de-roures. Entre els del Barça i els del Madrid. Entre els francesos i els alemanys. Entre Estats Units i Xina. La vida està plena de batalletes, que van des de les íntimament personals fins la geoestratègia global. «Caure bé» és un motor a les nostres vides.

Llegir-ne més.

La natura és com és*

// José Miguel Gràcia

La natura ni és bona ni dolenta, és com és. Podríem dir que és una mena de  producte o un fenomen evolutiu on operen les forces terrestres i universals: des d’un virus a un forat negre. L’home, per la seva banda, a vegades pot canviar, frenar o accelerar les forces naturals; sempre, en el ben entès, que la força o l’evolució natural no ultrapassin les dimensions de l’actuació o del poder humans.

Llegir-ne més.

Sexe i dominació no són les ombres de Grey*

// Natxo Sorolla

50 sombras de Grey va tindre un èxit brutal entre les lectores d’aquí, i va despertar uns quants debats iniciats per ells: com podeu llegir això, si és pornografia i dominació sexual!? Però per què cony va tindre tant d’èxit? La resposta pot ser complicada, per als estudiosos. Però no és gens difícil plantejar la pregunta i buscar la manera de respondre-la: s’agarren los llibres d’èxit i es comparen en les novel·les que no el tenen.

Llegir-ne més.

Presentación de la iniciativa Aragón 3L Nuestras Lenguas

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, presenta en rueda de prensa la iniciativa “Aragón 3L. Nuestras Lenguas”, que pretende divulgar entre los estudiantes aragoneses la diversidad lingüística de la Comunidad.

El director general estará acompañado por representantes de La Chaminera, que serán los responsables de desarrollar la dinamización de esta iniciativa en los centros educativos.

La rueda de prensa podrá seguirse en directo vía streaming a través del canal de Youtube del Gobierno de Aragón: https://youtu.be/YY8F4n01pH8

Fecha de realización:
lunes, 19 de octubre de 2020 a las 10:00
Lugar:
Sala de Prensa. Edificio Pignatelli
Localidad:
Zaragoza

 

(cat) Denunciem la inacció de la Conselleria d’Educació i DGPL en l’elecció de llibres de text amb errors sobre la realitat lingüística aragonesa

Des de “Esfendemos as Luengas” hem vingut denunciant l’ús de llibres de text en l’educació pública i concertada aragonesa, de al menys 4 editorials de diferent procedència, Santillana, Oxford, SM, SUA en revistes, i fins i tot 1 aragonesa EDELVIVES, amb errors sobre la denominació i situació lingüística aragonesa.

L’últim cas ha estat l’editorial “Casals”, que segons assenyalen des de la DGPL ja va ser apercebuda el curs passat per errors clars. En aquest llibre de text, utilitzat i.e. “IES Valdespartera de Saragossa”, es qualifica la llengua aragonesa de ” variedad del castellano denominada habla aragonesa el baturra”.

Seguim sorpresos que, tot i que aquesta editorial i diverses altres no hagin rectificat en les seves definicions, segueixin sent emprades en els diferent trams concertats i classes de l’Educació Pública aragonesa.

Tot això ve a confirmar que no hi ha cap control sobre els continguts dels textos amb els que els nostres fills i filles són educats en l’escola pública i / o concertada aragonesa. I ens temem que aquesta educació no sigui tan lliure i plural com ens fan creure.

Podríem trobar en aquestes editorials textos que posessin en dubte l’esfericitat de la Terra? L’existència d’una llengua anomenada aragonès és igual o més de científic, i aquestes editorials han de ser eliminades de les escoles aragoneses si no rectifiquen.

Concursos 2020

BASES  CONCURSO GRAFITTI 2020:

2020 BASES CONCURSO GRAFITTI ERA HABANERO 2020

 

BASES CONCURSO DE PINTURA DESIDERI LOMBARTE 2020:

20201014_Otros_2020 BASES CONCURSO PINTURA DESIDERI LOMBARTE 2020

 

BASES CONCURSO DE RELATOS CORTOS MATIES PALLARÉS 2020:

20201014_Otros_2020 BASES CONCURSOS RELATOS MATIES PALLARES 2020

Source: Ben fet

Escriure no és fàcil, especialment -en contra del que pot parèixer- per als que ho fem amb regularitat.

Ben fet
Escriure no és fàcil, especialment -en contra del que pot parèixer- per als que ho fem amb regularitat. Un text ens pot agradar perquè ens interessa, perquè hi sentim afinitat o per mil factors aleatoris com l’estat d’ànim en lo moment de llegir-lo. Quan un text no està ben escrit ens neguiteja: una frase inconnexa, una idea confusa, unes paraules redundants… o la simple percepció que allò no acaba de rutllar, encara que no sapiguem per què. En canvi, quan està ben fet, ben construït i ben estructurat, la lectura flueix. Entenem amb claredat lo que l’autor ens vol comunicar i això ens fa sentir menys ignorants; no ens cal malbaratar ni energia ni temps per esbrinar què carai volen dir aquell grapat de paraules. La vida és tan curta (i ho dic amb coneixement de causa, que acabo de ficar un altre any al sac), que agraïm que sigui bella, simple, entenedora. Amable.Passa també amb les cançons. A voltes en sentim una que se’ns fica al dedins i ja no vol eixir-ne. Perquè és com ha de ser, ni li sobra ni li manca res. És tan rodona que pareix impossible que no se li hagi ocorregut a ningú abans. O potser ha existit des de sempre en una dimensió ignota fins que el compositor, transmutat en mèdium, ens l’ha injectada a les àrees del cervell on s’activa el plaer. I qui diu les cançons, diu qualsevol altra manifestació de la creativitat humana, tant si és artística, humanística o tecnològica. Les coses ben fetes produeixen plaer perquè ens transmeten l’harmonia de l’ordre. Com quan mirem un paisatge i sabem, sense pensar-hi, que tot és a lloc.

Acabo aquest article i no em queda esma de saber si està gaire, poc o gens bé. L’he construït, empeltat, esporgat i l’hi he passat lo trill pel damunt per provar de separar-ne tanta palla com pugués. Finalment he perdut la perspectiva i ja no sé si en resta res d’aprofitable. Ja em perdonareu: escriure no és fàcil.

Carles Terès – Viles i gents

Source: Bielorússia | Viles i Gents

Source: Un llibre que cal llegir | Viles i Gents

Source: ¿Sabes cómo se dice en aragonés: “Estoy resfriado”?

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.