Si bé l’emergència sanitària actual no ens ha permès la celebració de la gala anual, hem decidit igualment fer  públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», així com l’atorgament  de la Beca Amanda Llebot.

El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó

El premi Galan 2020 ha recaigut en el programa de ràdio Astí estem codirigit per Emilio Rubio i Adrià Soler. El programa va començar emetent-se diàriament per la televisió local Digital Fraga i a través de les xarxes socials durant els mesos de confinament més estricte, per passar a emetre’s actualment a través de les ones de Ràdio Fraga i l’emissora local de Vallobar. És un magazine cultural que es nodreix del talent local, i on les llengües catalana i castellana s’integren amb naturalitat en les diverses seccions del programa en funció de la llengua materna de cada col·laborador.

La Beca Amanda Llebot d’aquest any ha estat atorgada al projecte “Proyecto de trabajo sobre la documentación presente en el Archivo Histórico de Fraga referente a los pozos de hielo: construcción y uso”, presentat per Aránzazu Montanter Satorres, per ésser un treball d’investigació de temàtica actual que contribuirà al coneixement i la difusió de la història de Fraga i per la interessant combinació entre Arqueologia i fonts històriques.

El lliurament efectiu dels premis i de la Beca Amanda Llebot es farà de seguida que la situació sanitària ho permeta.

Aprofitem per a fer-vos saber que hem continuat editant el calendari de paret, aquest any dedicat a la pagesia, i el de butxaca amb la cançó del Tronc de Nadal, malgrat que  no podrem fer l’activitat de tots els anys.  Els distribuirem gratuïtament per als socis, també podreu trobar-los a Ocio y Servicios  i a Llibreria Badía de Fraga.

Finalment, comunicar-vos que hem reflectit les “Paraules boniques” del Dia de la Llengua Materna en una bossa de roba per a la compra, que distribuirem també en breu.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

8️⃣ #MoliendoGordo 8️⃣

Esta semana charramos con Pepa Nogués, @Eslampa y @SofCastanon
sobre lenguas, educación, cultura y muchas cosas más.

🎧🎙️Pasen, escuchen y disfruten 📻🎧

🧡 https://t.co/AFqJgn9R31
💚 https://t.co/qRUOBQglpp

— Radio Monotes (@RMonotes) December 19, 2020

Source: Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada | Mas de Bringuè

Source: Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

https://vimeo.com/482381858

La majoria dels lingüistes insisteixen que l’ensenyament en models d’immersió lingüística és l’única opció perquè les llengües minoritzades sobrevisquin, en un món cada vegada més globalitzat i en desigualtat de condicions.

Els resultats són positius en els països europeus que ja venen aplicant aquest model educatiu des de fa anys, tot i així no exempts de dificultats per la pressió de les llengües dominants imposades des de segles. L’únic objectiu d’aquests models, tal com el Govern d’Aragó està fent en escoles bilingües en anglès o francès, és que els alumnes i les alumnes siguin competents en les dues llengües, i en alguns casos bilingües. És que hem de dubtar de les escoles bilingües en anglès o francès -que gestiona el govern d’Aragó- perquè els alumnes no van a ser competents en castellà?

No hi ha cap estudi que demostri que en aquests casos, el resultat de models educatius d’immersió lingüística amb llengües minoritzades siguin nens i nenes monolingües, que no dominen ni saben expressar-se en la llengua dominant, en aquest cas el castellà.

En el cas d’Aragó, el passat 19 de novembre, PSOE Aragó, juntament amb PAR, PP, Ciutadans i Vox van aprovar a les Corts d’Aragó l’enèsima iniciativa en favor de l’única pervivència de l’castellà com a llengua d’Aragó i perjudici de la supervivència d’aragonès i català, que compten com a única mesura de salvació models educatius d’immersió lingüística.

En aquest cas amb la iniciativa de “el castellà com a llengua vehicular a tot Espanya, d’acord amb la Constitució Espanyola i els Estatuts d’Autonomia”. Obviant l’article 7 de l’Estatut d’Aragó “Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants “.

Tot i avenços en els darrers anys amb la inclusió d’assignatures en aragonès i català com a optatives o extra-escolars en el currículum educatiu aragonès. Només en algun cas concret s’ha pogut impartir una assignatura en immersió lingüística amb alguna professora local implicada.

La realitat és que l’únic model educatiu existent a Aragó, independentment de la llengua predominant a la zona de l’escola, és la submersió lingüística, que recorren a programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, amb independència de la llengua de l’estudiant , l’objectiu no és altre que “l’assimilació de la llengua majoritària (castellà) i la pèrdua de la llengua i cultura pròpia”.

Finalment ens agradaria puntualitzar les declaracions d’Esther Peirat (PAR) en què al·ludeix a el castellà com a llengua de comunicació entre bascos i catalans, obviant que a l’estat francès els parlants bascos i catalanes es comuniquen en francès. Com a conseqüència de segles de dominació.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: El PSOE-Aragón se desmarca de Sánchez y respalda el español como lengua vehicular

Guillermo Mestre

El grupo socialista en las Cortes de Aragón ha respaldado este jueves una iniciativa de Ciudadanos, enmendada por el PAR, que aboga por mantener el castellano como lengua vehicular. Y lo ha hecho solo unos minutos después de que el Gobierno de Pedro Sánchez sacara adelante su polémica Ley de Educación en el Congreso, que instaura precisamente todo lo contrario con la enmienda pactada por PSOE, Podemos y ERC.

La proposición no de ley se ha votado al final del pleno autonómico y ha salido adelante con el apoyo del PSOE, PP, Ciudadanos, Vox y PAR y el rechazo del resto de la izquierda, Podemos, CHA e IU. De este modo, el pleno insta a la DGA a que a su vez inste al Ejecutivo central a mantener el castellano como lengua vehicular en toda España “de acuerdo con la Constitución y los Estatutos de Autonomía”

La tarea de enmendar la plana a la dirección nacional del partido le ha tocado al profesor de Sociología y alcalde de Alcañiz, además de diputado, Ignacio Urquizu, quien ha empezado su intervención indicando que el PSOE no nació contra nadie “sino a favor de los trabajadores, la igualdad, la libertad y la solidaridad”. Urquizu ha argumentado que politizar la lengua resulta una equivocación porque, ha dicho, “es lo más íntimo de las personas porque afecta a su identidad”.

Urquizu ha subrayado que su partido siempre ha sido respetuoso con todas las identidades del Estado y no tiene “ningún conflicto” con que se hablen diferentes lenguas. Por ello, ha sostenido que, respetando la Constitución y el estatuto, su grupo parlamentario no podía oponerse a que el castellano se hable en toda España como el catalán o el vasco en sus respectivos territorios.

El parlamentario ha querido relativizar la polémica al indicar que más del 60% de los colegios aragoneses utilizan un idioma extranjero como lengua vehicular en áreas curriculares no lingüísticas sin que esto suponga que el español hasta desaparecido en Aragón. De la misma forma, ha dicho, hasta la ley educativa del PP de 2013 no se reconoció al castellano como lengua vehicular “y por eso no desapareció de Cataluña o de otros territorios”. De este modo, ha concluido que el debate sobre esta cuestión es “artificial” y, en un ejercicio de autocritica, ha lamentado que no se haya  estado “a la altura” para sacar una ley educativa por consenso.

La defensa de la proposición ha corrido a cargo del diputado de Ciudadanos Carlos Trullén, quien ha sostenido que socialistas y populares llevan décadas con una estrategia “equivocada” con el nacionalismo “insaciable” porque han optado por ceder “por un puñado de votos y mantenerse en el poder”. Y frente a los socialistas que sostienen a Pedro Sánchez ha contrapuesto a los de Aragón: “Representan a un PSOE decente”.

La iniciativa de Cs planteaba el mantenimiento del castellano como lengua vehicular sin mención a los estatutos, pero ha aceptado la enmienda del PAR en aras del consenso. Su diputada, Esther Peirat, ha manifestado que no entendía cuál era el problema de reconocer el castellano como lengua oficial del Estado cuando lo dice el artículo 3 de la Constitución. “Vamos a estar siempre con lo que marque la Constitución y el Estatuto”, ha añadido.

La parlamentaria del PP Pilar Cortés ha recurrido a su bagaje como profesora de Derecho Constitucional para asegurar que el carácter vehicular del castellano no se puede negar porque supone un mandato constitucional, tal y como reconoce la jurisprudencia. “Lengua vehicular es la que se utiliza para enseñar y no la que se enseña y ese es el marco constitucional que debe respetar la ley de Educación”, ha dicho.

Para el diputado de Vox David Arranz, el pacto con ERC suponía un paso más en el “debilitamiento” de España y de la lengua que vertebra, y ha lamentado que este tipo de polémicas no se dan “en ningún país del mundo”.

El resto de la izquierda ha respaldado la ley Celaá. La diputada Itxaso Cabrera (Podemos) ha afirmado que la iniciativa  de Cs iba en contra de la pluralidad, diversidad y el plurilingüismo de Aragón, mientras Isabel Lasobras (CHA) ha exigido “coherencia” a Cs cuando exige inmersión lingüística en inglés o cuando en muchos colegios de Aragón esta lengua extranjera es la vehicular. Por su parte, Álvaro Sanz (IU) ha acusado a la formación liberal de “atacar” el patrimonio lingüístico y tratar de imponer “con el mismo discurso que critican”.

Source: “Treballar en pijama” (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Publicat al «Viles i gents» de La Comarca, de 20/11/2020)

Natxo Sorolla

Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys. Sigue un miracle o una plaga, el cert és que el teletreball cada vegada tindrà més presència. I «treballar a distància», en la major part dels casos, serà treballar des de casa. Treballar des del kilòmetre 0 de les nostres vides privades. La realitat del teletreball tampoc és tan idíl·lica i lliure com se sol dibuixar.

Si hau aulorat una de les múltiples «guies bàsiques del teletreball» que ofereix la premsa, veureu una idea repetitiva: posa’t un horari per a treballar, i vesteix-te com si anares a l’oficina. Se-pa-ra mentalment la vida privada de la vida laboral. Encara que treballos en l’ordinador des de casa. Però la realitat és una altra. Les videoconferències a vegades tenen un attrezzo singular de criatures, parelles, iaies, gats i gossos. Hi ha discussió sobre la paradoxa de si és moral fumar o menjar en reunions a distància. Hi ha crisis sobre què fer quan toquen a la porta de casa en meitat d’una exposició. I tantes altres coses que mostren un canvi de temps, en què els límits entre «producció» i «reproducció» tornen a diluir-se.

Hi va haver una època en què la «producció» (el treball) i la unitat familiar (la «reproducció» social) anaven de la mà. Al Matarranya això no és una llegenda vella: els masos eren una unitat familiar de producció, i cada un col·laborave segons la seua funció. La industrialització va traure els tallers de les cases, i els va posar en fàbriques. Per tant, lo treball se produie a un espai públic i controlat per l’empresari, completament aliè a les nostres vides personals. Però la confluència entre un i l’altre mai ha desaparegut. Les granges familiars, los negocis a la part baixa de casa o la conciliació familiar al treball han mantingut viu l’impacte real que té allò personal sobre les nostres hores laborals. I ja veníem avisats que les societats postindustrials trencaven novament la separació entre món personal i laboral. Però per favor, no arribeu mai al límit de fer vídeoreunions en pijama. Vatres guanyareu en salut mental, i natres guanyarem en estètica.

Dos notícies complementàries:

Twitter ha criticat molt que el Mundo publicare «Ibai Llanos. el vasco de 25 años que gana 1,3 millones al año enseñando a tus hijos cómo juega al ordenador». El Mundo no comprèn com un gamer des de la seua habitació pot guanyar xifres equiparables a la facturació mensual que ells fan en publicitat. No han comprès la manera en què ha canviat lo consum d’entreteniment, los formats, i per tant, la «producció». Qui entengue millor els desitjos, s’emportarà els euros.

Fa un temps una diputada, Bescansa, va fer un acte simbòlic portant lo seu fill de mesos a l’acte de constitució del Congrés. En una entrevista explicave el transfons de l’acte simbòlic: «mi forma de entender la crianza y la maternidad no pasa por compartimentar los espacios, sino por hacerlos más porosos». Un debat postmodern que cada dia serà més present. Encara que sigue per la força.

Continuar llegint… Retorns a Saidí d’una llauradora de les lletres » Temps de Franja

Source: Plantero de parolas de l’ortal – Semillero de palabras del huerto / Planter de paraules de l’hort

Source: Vinyetes al vent » Temps de Franja

Source: Premi Proa a l’escriptor Francesc Serés | Lo Finestró

El Grup 62 ha atorgat el Premi Proa de novel·la a l’escriptor franjolí (de Saidí) Francesc Serés. Amb l’arribada d’un  professor “nàufrag” a una profunda vall de la Garrotxa l’autor explora la vida íntima i cultural de la gent. Això és el que fa magníficament La casa de foc, l’obra premiada d’en Francesc Serés que ha manifestat sobre la mateixa que és “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l’espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”. Explica Serés: “El narrador arriba a la Vall del Ser, a la Garrotxa. És un paisatge amb molta natura, que és gairebé feréstega. Una zona habitada, però amb espais inaccessibles. És un territori molt particular: els revolts fan dissuadir els visitants, però un cop hi arribes, el lloc s’eixampla cap a un mar de muntanyes. I és una zona molt literària: allà estiuejava Eugeni d’Ors i també Pla en parla. Hi ha una narrativa i un pòsit històric.” ““La novel·la és un petit homenatge a aquella època que vaig viure a la Vall del Ser, per fixar-lo. En aquest sentit, hi ha una cita de Gabriel Ferrater a l’inici que ho remarca: “Diré el que em fuig, no diré res de mi.” I em va costar entendre’l. Durant temps vaig pensar que no en podria escriure res. I, tanmateix, és quan te n’allunes que trobes la manera d’explicar-lo. Hi ha una altra cita d’en Salinger que encapçala el llibre, que diu: “No expliqueu mai res de ningú, perquè si ho feu, trobareu a faltar tothom.” Però si no ho explico, es perdrà. Això també em va passar escrivint La pell de la frontera.””

Garrotxa digital:

Francesc Serés guanya el premi Proa 2020 amb una novel·la ambientada a la Garrotxa