Bon dia! Espero que el curs hagi començat bé i que la salut i la sort ens acompanyi! T’envio la informació sobre la prova de classificació que hi haurà el dia 5 per entrar en un nivell de B2 a C1.2. Per accedir a C2 és necessari tenir un C1.2 prèviament. Si tens algun conegut que en tingui ganes, t’agrairia que li passessis la informació https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion?fbclid=IwAR2kScYYnEK8SCqx8tf5dEENVO-qrOsn_5BA0qcnoQLTGyEPzLBhMGJCfaE
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Llengua
Us presentem la jornada Cinga Fòrum 2021, que tindrà lloc dissabte 2 d’octubre a la Seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga (Manuel Alabart, 23). “De Chalamera a Mequinensa: de Sender a Moncada”. A Magda Godia, in memoriam. Si el Cinca vertebra la nostra comarca geogràficament parlant, Sender i Moncada s’aixequen com dos talaies culturals en l‘aiguabarreig de llengües de la ribera baixa del Cinca. Tant les obres del mequinensà com les del de Chalamera, que es nodreixen del paisatge geogràfic i humà de la comarca, ens retornen una mirada més digna de nosaltres mateixos a través del filtre de la Literatura. Per això, ara que fa 120 anys del naixement de Ramón José Sender a Chalamera i 80 anys del naixement de Jesús Moncada a Mequinensa, hem considerat que era un bon moment per parlar amb ells de nosaltres a través dels seus llibres.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
El passat dissabte tingué lloc al poliesportiu de la vila matarranyenca de Massalió, el lliurament dels premis Desideri Lombarte que enguany han recaigut en un veí de la vila, Pasqual Vidal i Fígols, recentment desaparegut, l’activista cultural de Mont-roig José Antonio Carrégalo i la revista Temps de Franja, que l’any passat complia els seus vint anys d’existència.
La pista de la instal·lació esportiva, degudament adequada a les mesures de seguretat i distanciament entre cadires, estava nodridament poblada de públic procedent de la localitat i d’altres indrets de les comarques franjolines. Presidiren l’acte el conseller d’Ensenyament, Cultura i Esports del govern aragonès, Felipe Faci; el director general de Política Lingüística Ignacio López Susín, l’alcalde de Masssalió i president de la Comarca, Rafael Martí Casals, i l’alcaldessa de Mont-roig de Tastavins, Glòria Blanc.
Obrí el torn d’intervencions Rafael Martí, el batlle amfitrió, el qual reivindicà el paper fonamental de la llengua materna en la configuració de la diversitat lingüística i que «a l’Aragó tothom hauríem d’estar orgullosos de gaudir de tres llengües».
Glòria Blanc comentà que aquests premis suposaven «un suport a la dignificació de la nostra llengua i de les persones que han estat premiades pel seus treballs de recerca i divulgació». Continuar llegint…: Massalió acollí el lliurament dels premis Desideri Lombarte 2021 » Temps de Franja
Source: El diputat de Podem que va defensar entre crits el català a les Corts d’Aragó
Els diputats del PP el van esbroncar i els de Vox van abandonar el ple
” alt=”Nacho Escartín, portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, durant la seva intervenció defensant el català“Do you speak english? Yes. Y también charro aragonés i també parlo català”. Així va començar el portaveu de Podem a les Corts de l’Aragó, Nacho Escartín (1978), la seva intervenció en defensa del català i l’aragonès la setmana passada arran d’una moció de Vox que instava a suprimir l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Unes llengües que ell ja ha après de gran perquè va néixer a Nuez de Ebro, un petit poble al costat de Saragossa, i l’aragonès ja només es parla en petits municipis del Pirineu. “A casa meva mai s’ha parlat aragonès i el vaig aprendre en una acadèmia de la capital, mentre que el català l’he après llegint ‘La Directa’ i escoltant grups en català de La Franja com Los Draps”, explica. Ferm defensor del patrimoni lingüístic de l’Aragó, no amaga la seva sorpresa per la gran repercussió que ha tingut el seu discurs. “Mai havia rebut tantes mostres de suport i des de diferents punts de l’Estat, no només dels territoris històrics, i el vídeo ha tingut gairebé 15.000 visites”, exposa Escartín, que assegura que molts aragonesos l’han felicitat.
Els diputats del PP, però, el van escridassar tota l’estona i els tres de Vox van marxar del ple quan es va posar a parlar en català. “Els hi vaig dir “Hasta luego diputados de Vox!” perquè no me’n vaig poder estar”, afirma sorneguer. No és el primer cop que parla en aragonès des que va ser escollit el 2015. La legislatura passada ja ho va fer i aquell cop van ser els representants del PP els que van sortir de l’hemicicle. Sí que ha estat el primer cop que ho ha fet en català. “Algun diputat havia dit alguna frase en català, però jo he estat el primer que ha fet una intervenció llarga en català a les Corts”, diu orgullós. No serà l’última.
Source: Aragón es un chiringuito – El Periódico de Aragón
Hace unos años bastaba una mención al trasvase del Ebro para provocar un terremoto en las Cortes de Aragón. Los escaños temblaban, los mejores oradores afilaban sus lenguas y los espíritus de Casta Álvarez, María Agustín, Santiago Sas, Basilio Boggiero o Agustina Zaragoza se apoderaban de los cuerpos de sus señorías. Hoy las cosas han cambiado muchísimo. Lo que ahora pone de los nervios a ciertos diputados, con más pinta de Fernando VII que del Tío Jorge, es que alguien suba a la tribuna y suelte unas palabras en aragonés y en catalán, como hizo el pasado jueves Nacho Escartín, de Podemos. La ultraderecha se agitó ofendida, como si hubiera lanzado un discurso satánico, y la derecha se puso en guardia. Ciudadanos proclamó que hay que sacar la lengua (no el músculo, sino lo otro) de la trifulca política; lo dijo como si la política fuera algo nocivo o repugnante que contamina la realidad. Pero la realidad es que nadie ha politizado tanto las modalidades lingüísticas de Aragón como la derecha, ya desde tiempos del lapao y del lapapyp, ridículas denominaciones al catalán y al aragonés que se inventó el Gobierno de Luisa Fernanda Rudi.
Como siempre, la CHA no podía faltar en estos debates. Con una ingenuidad y una ignorancia enternecedoras, Carlos Trullén, de Ciudadanos, aseguró que Chunta persigue con las lenguas la autodeterminación del pueblo aragonés. Trullén debe vivir aún en los ochenta. Y Vox, como no podía ser de otra manera, calificó de «chiringuito» la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno aragonés. Nada nuevo, nada extraño. Para los cerebros de Vox, todo Aragón es un enorme chiringuito de Castilla y ellos están en las instituciones para desmontarlo.
Source: Watch | Facebook
(Publicat al Diario de Teruel)
Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% –és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35%– perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber –tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista. Molts parlants de llengües discriminades no fan gens de cas del 30% i –si poden!– continuen desenvolupant mesures de foment de la llengua. El plat fort n’és la immersió, que permet de crear neo-parlants de la llengua perseguida en el breu període de temps que cal perquè els humans aprenguem de parlar. I és per això que els wertarrimadascasadoabascals de torn s’esforcen amb gran fermesa a combatre-la, o millor dit: s’hi esforçaven, perquè s’han adonat que la immersió cal que tingui continuïtat a l’escola primària, secundària, universitària, etc., ja que altrament els seus efectes positius per a les llengües sotmeses, desapareixen quasi sense deixar rastre. Com que la continuïtat de la immersió en llengües sotmeses baixa molt a primària, secundària i universitària i la llengua dominant –el castellà– s’imposa, com passa a Catalunya, ja no cal gastar gaires energies als wertarrimadascasadoabascals en combatre-la, i poden esmerçar esforços en mesures coercitives de més profit. Entre nosaltres la immersió en aragonès o en català encara no s’aplica. Quan ho serà, sabent el que passa a Catalunya, no hauríem de cometre els seus errors, i donar a la nostra immersió la continuïtat necessària.
Artur Quintana
Source: Cursos de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja
// Redacció
L’EOI Alcañiz oferta un any més els cursos de català: B2.2, C1.1., C1.2 i C2. Torna a ser l’única Escola d’Idiomes a l’Aragó que tindrà docència del nivell C2 que, a més, s’imparteix de manera semipresencial (un dia de classe i la resta de tasca a través d’una plataforma educativa, amb el seguiment continuat del professorat en el procés d’aprenentatge). Els resultats de l’alumnat (50 matriculats durant el curs 2020-2021 en dos grups) han estat excel·lents i el primer cop que a Aragó s’ha acredita aquest nivell.
Per accedir als nivells B2, C1.1 i C1.2 hi ha una prova de classificació dimecres 15 de setembre a les 16:00. Es pot fer la inscripció per realitzar la prova a partir del següent enllaç: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion.
Per accedir al nivell C2 és necessari presentar el títol de C1 de qualsevol entitat avaluadora de l’idioma (expedit per qualsevol comunitat autònoma).
No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.
Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.
Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.
L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.
Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.
No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.
L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.
- Solicitante: PLENO
- F. Celebración: 09/09/2021
- Abrir anexo en PDF:
- Materia: –
DOCUMENTACION APORTADA:
A pesar de los gritos constantes de diputados del PP y que los 3 de Vox abandonaron el Pleno, me expresé en castellano, aragonés y catalán, por la protección de nuestras lenguas y variedades lingüísticas propias.
No te pierdas el vídeo ¡y difunde! 🎙🖥❤️https://t.co/ElsojuSoMY
— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 10, 2021