La Franja

Source: Els arromanesos: una nació sense estat | Lo Finestró

Des dels spaghetti western fins a la recentment premiada Alcarràs, els paisatges de la nostra comarca han estat l’immillorable decorat natural per a les històries que han volgut explicar cineastes d’ahir i d’avui. Per això, enguany, amb una mica de retard respecte a la data habitual, l’IEBC-IEA ha volgut dedicar la jornada del Cinga Fòrum al tema «Baix Cinca, terra de pel·lícula».
La jornada, que es desenvoluparà el proper dissabte 19 de novembre, tindrà dues parts: una, matinal, amb dues conferències que tindran lloc en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga; i una altra, de tarda, amb la projecció de la pel·lícula Alcarràs en la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga.
Les conferències del matí aniran a càrrec del realitzador Diego Tejera, que tractarà sobre el rodatge d’spaghetti western a la comarca, i del professor Òscar Labat, que versarà sobre aspectes tècnics del cinema il·lustrats amb pel·lícules rodades a la zona. La projecció de la pel·lícula Alcarràs serà introduïda pel crític de cinema Macià Pelegrí i comptarà amb la presència de Carlos Cabòs, actor fragatí amb un paper destacat en la pel·lícula.
Els actes del Cinga Fòrum són oberts al públic en general, tot i que es donarà prioritat als socis de l’IEBC per completar l’aforament de la sala en la projecció de la pel·lícula.
En l’organització de la jornada col·laboren la Comarca del Baix Cinca, l’Ajuntament de Fraga i l’associació Amics del cine.

Programa del CINGAFÒRUM 2022
10:00 Benvinguda
10:15 El western a la comarca del Baix Cinca, a càrrec de Diego Tejera
11:15 Piscolabis
11:45 El cinema a la comarca del Baix Cinca: aspectes tècnics, a càrrec d’Òscar Labat
***
16:00 Projecció de la pel·lícula Alcarràs, introduïda per Macià Pelegrí i amb la participació de l’actor Carlos Cabós.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

 

Mesa redonda en torno a la exposición ‘Voces en el Cierzo. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón’

Aprovechando que esta semana comienza el Congreso Int. de #PaisajeLingüístico, @ICIPL_UPO, en Sevilla., en Lingüística General I de @unizar nos hemos puesto a recopilar ejemplos por #Zaragoza en las lenguas de Aragón.
¿Te animas?#LenguasdeAragón #GA_ICON #ICILPL@ZaragozaLing pic.twitter.com/uauLT98GDp

— Iraide Ibarretxe-Antuñano (@iraideia) November 7, 2022

Programa del MAGAZIN del dissabte 12 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Martín, 3er classificat en el Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, ha estat seleccionat per a les semifinals del Campionat d’Espanya.
11:55- 12:30.- Àgora “Les mentides (piadoses, necessàries, mal menor, difamàtòries, manipuladores, hipòcrites, danyines…) ”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Notes d’interés local.
12:40- 12:55.- Refranys del Quixot. Bienvenido Giménez
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25-13:40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40-14.- Entrevista al compositor favarol de música clàssica contemporània Carlos Satué Ros. La seva obra “Opus reticulatum” ha estat seleccionada entre les 12 obres (de 200), que optaran als premis del Concurs Internacional de Composició de Basilea (Suïssa).
Participants: Pablo Martín, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Bienvenido Giménez, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer, Carlos Satué, Marcos Calleja, Elías Satué .

Source: La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 4/11/2022)

Natxo Sorolla

En los dos anteriors Viles apuntàvem que la primera denominació que ha tingut la llengua del Matarranya, fins los nostres dies, és la de «català», i que en lo declivi també va aparèixer, sense tant èxit, la de «llemosí». Però en tant recorregut, des del s. XVI fins l’inici del XX, encara no trobem la primera menció al «chapurriau».

Los primers registres escrits que trobem són acadèmics, i són a partir de la Guerra Civil: l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) registre, entre 1935 i 1947, combinacions de les dos denominacions, com «català xapurriat» a Valljunquera, «xapurriat» a Maella i «valencià xapurriau» a Aiguaviva. L’any 1949 Sanchis Guarner, aprofundint sobre el parlar d’Aiguaviva, diu que «Los aguavivanos o aiguavivans parecen tener conciencia del valencianismo de su dialecto, y si bien le llaman chapurreado». I uns anys més tard l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR) i l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), a partir de 1964, arrepleguen de manera ja molt més abundant lo terme xapurriau. Estes denominacions també es registren a altres comarques. Per tant, és probable que s’escrigueren en textos locals abans. Però segurament que a partir del segle XX.

Perquè, de fet, no és fins 1972 que hem pogut recopilar en premsa general la primera menció escrita al xapurriau. I precisament és per a criticar-lo:«la gente dice a los viajeros que su “chapurreado” se parece al valenciano, al tortosino, al catalán o al aragonés» (La Vanguardia, 4/8/1972). I un any més tard, la revista carlista Esfuerzo Común ressenya a «Tomás Bosque, cantante en ‘chapurriau’» (1/4/1973). Per tant, les dos referències populars més antigues que coneixem al «chapurriau» són de l’últim terç del segle XX, i les acadèmiques, després de la Guerra Civil.

En una altra dimensió diferent d’estos primers registres recents del «chapurriau» apareix la història que ja coneixem. La ròniga del «siempre he oído que a mi lengua materna le llamaban chapurriau» y el «yo no recuerdo que nadie de nuestra tierra lo denominase catalán». Un invent massa recent com per a dir que «sempre ha sigut aixina». Però sovint la història també hi ha qui no l’investiga, la reescriu.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Source: Quan a «això» li diem «llemosí» (II) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

(Viles i gents publicat a La Comarca, 28/10/2022)

Natxo Sorolla

A l’anterior Viles apuntava que les primeres mencions que trobem al nom de la llengua del Matarranya són «català», i es produeixen al segle XVI. Però eixos anys la llengua també escomence a perdre prestigi entre els aragonesos no catalanoparlants. Per exemple, al judici pels drets de Pena-roja sobre Fórnols (1608) se diu que «Ferrando Martinez Pison era vezino de Alcañiz en donde se [ha] acostumbrado y acostumbra hablar mejor que en Peñarroya». I Bernardino Gómez (1584), humanista d’Alcanyís, diu que el català de Jaume I és una llengua «corta y peregrin». La llengua va perdent prestigi, i un temps més tard li afegim lo nom de «llemosí». Ara ja parlem una llengua encara més àmplia, que arribe al sud occità de França (!). Aquí, per eixemple, Roque Alberto Faci, religiós de la Codonyera, a partir de 1739 fa diferents mencions a la nostra llengua, com que a Calaceit hi ha «N. Sa. del Plà, llamada assi en lengua Eleemosina». Una denominació que Agustí Sales (1764), de Valljunquera, use per a destacar el prestigi de la llengua, declarant que «en los confines de los tres Dominios, de Aragón, Valencia i Cataluña, se habla con mas pureza el Lemosín, que en lo interior de ellos: i ojála que en la misma Valencia se mantuviera tan puro, como piden su dignidad i esplendor antiguo».

Però en eixos segles homogeneïtzadors tampoc hi ha, encara, rastre del «chapurriau». Al s. XX la denominació de llemosí va desapareixen tal com havie aparegut, i la de català continue vigent durant totes les dècades. Encara l’any 1923 l’alcalde de Fórnols busque un doctor per a la vila, que és «de habla catalán». I la crònica de l’ABC per a l’entrada de les tropes franquistes a Fraga diu que «hoy Fraga está casi desierto […] por esta línea se habla catalán ya». De fet, no trobem a cap erudit del territori fent menció de l’existència de cap altra nova denominació per a la llengua: no tenim encara cap rastre del «chapurriau» ni a principis del XX. En aquell moment, uns pensen que és una llengua de cultura, altres que és col·loquial, uns que és pura, altres que és híbrida, però tots li diuen «català», o «llemosí». Siguen del territori, com Foz (1862), Moner (1876), Pallarés (1902), Zurita (1916), o de fora, com Madoz (1845), Borao (1859), Costa (1878), Saroïhandy (1898) o Vila (1929). La setmana que ve parlarem del primer registre del «chapurriau» que ham sabut trobar. I ho séntigo per l’spoiler: és més tard.

Trilogia sobre el català, el llemosí i el xapurriau al Matarranya:

• La radera vegada que a «això» li vam dir «català» (I)
• Quan a «això» li diem «llemosí» (II)
• La primera vegada que a «això» li vam dir «xapurriau» (III)

Programa del MAGAZIN del dissabte 5 de novembre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Pablo Valimaña, jutge al Campionat Autonòmic d’Aragó de caça menor, que es celebra a Fillafeliche, en el que participa Pablo Martín com a representant dels caçadors de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora “ Les compres nadalenques, ja han arribat!!!”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Luis Valén.
12:30-12:40.- “Cuinem amb conill”. Rubén Martín, xef favarol als restaurants saragossans La Flor de Lis i Tajo Bajo.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Los frutos secos. Laura Gandul, dietista- nutricionista./ Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25-13:40.-  Natxo Sorolla
13:40-14.- Entrevista a Santiago Ráfales Barberán, director de cine nonaspí que ha guanyat lo premi de la categoria”La noche del corto español” a la SEMINCI, setmana del cine de Valladolid, amb el seu curmetratge de 19 minuts de durada, L’AVENIR.
Participants: Pablo Valimaña, Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Laura Gandul, Alberto Balaguer, Natxo Sorolla, Santiago Ráfales, Luis Carví.

Source: El Gobierno de Aragón entrega mil referencias bibliográficas a la Academia Aragonesa de la Lengua

Source: Paraules del Matarranya (Grup) | Jotes en la nostra llengua | Facebook

https://www.facebook.com/groups/318576922255373/posts/779735186139542/

Programa del MAGAZIN del dissabte 29 d’octubre de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- “Cuina de bolets”amb el xef maellà a “La Torre del Visco”, Rubén Catalán.
11:55- 12:30.- Àgora: “Quina son…Com descansem??”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- “Coneguem millor la nostra llengua”. Roberto Albiac Balaguer.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25-13:40.- “Retalls d’història”. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a María Martínez; una de las fundadoras, junto a Araceli Herrero y Rocío Ramos de : “La Fundación 38 Grados”; cuyo objetivo es cumplir las voluntades finales de personas muy enfermas, que se encuentran cerca de la muerte.
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Roberto Albiac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Mario Rius, Paco Doménech, María Martínez, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Les dos Maries | Lo Finestró

(Viles i gents publicat a La Comarca, 21/10/2022)

Natxo Sorolla

De menut ere molt clar que parlava xapurriau. De fet, que parlàvem «xapurriau», i «no català», se va convertir en una acció de fe. Però els professors de llengües de l’Institut de Vall-de-roures mos van fer veure que sense tant fonamentalisme, i posant una visió més àmplia i crítica, entendríem millor allò que parlàvem, li diguérem com li diguérem. Anys més tard m’ha continuat interessant saber a on naix això del «xapurriau». Quina és la primera vegada que s’escriu la paraula «chapurriau» per a la nostra llengua? I l’evident és que dir-li xapurriau és molt recent en la història, encara que de menuts mos hi agarrarem com a un ferro roent. Però avui no podrem donar la resposta, encara. Anem a pams. L’única definició de diccionari de chapurrear la trobem a la RAE: «hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores». Ja ho sabem tots que la llengua que parlem no només és preciosa, si no que també és excel·lent. Una llengua que l’any 1555 Hernando de Aragón y Gurrea, arquebisbe de Saragossa i virrei d’Aragó defineix aixina: «todo lo que está en frontera de Cataluña y Valencia […] todos hablan los aragoneses catalán». I Cristòfor Despuig diu l’any 1557 que «En Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y València, no parlen aragonès sinó català tots los de la frontera». De fet, ja abans, al s. XIV, lo parlar devie ser prou diferent per estes terres, perquè aquí els models de llengua que preníem per a escriure-la coincidien en los del català, i no en los de l’aragonès, com passave a la resta del Regne d’Aragó. De fet, un segle més tard les autoritats d’Arenys de Lledó encara declaren que «moltes persones de dit poble […] no entenen enterament la llengua castellana […] per lo que judica que serà més convenient i del servei de Déu que es predique en català». I és que mai va haver radera vegada per al català, perquè al llarg de tots los segles és una denominació habitual per a la llengua d’estos pobles del Matarranya, el Mesquí i el Bergantes.

Source: El greuge dels alumnes de català en una escola de Matarranya

Un canvi legislatiu ha fet que els alumnes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures que volen cursar català a primer d’ESO hagin de romandre-hi una hora més dos dies a la setmana · No poden accedir al transport escolar i les famílies han d’assumir-lo amb una subvenció que encara no han cobrat

Clara Ardévol Mallol

Alguns alumnes de català no tenen més opció que romandre una hora més al centre. Aquesta és la situació que es viu a l’IES Matarranya de Vall-de-roures (Matarranya) arran d’un canvi legislatiu. Fins ara, aquesta assignatura s’havia d’escollir, a primer d’ESO, entre unes quantes optatives, però el govern aragonès, a l’hora d’establir com s’ha d’aplicar la LOMLOE –la nova llei d’educació espanyola– ha fet un canvi en aquest sentit: ha decidit que a partir d’enguany s’imparteixi en horari ampliat, en una setena hora de classe després de les sis habituals, sense haver de triar entre el català i les altres optatives.

Això podria ser positiu per a la llengua perquè els alumnes tenen l’opció de triar el català sense haver de renunciar a cap assignatura. De fet, no ha comportat cap entrebanc en la resta de centres, perquè molts ja aplicaven aquesta ampliació horària alguns dies de la setmana. Però sí que ha comportat algunes complicacions en aquest institut que, per la seva situació geogràfica, entre més raons, no té ampliat l’horari de manera general. L’única manera d’assistir a classe de català a primer d’ESO, per tant, és romandre-hi una hora més dos dies a la setmana, mentre la resta de companys se n’han anat.

“Per a implantar l’ampliació horària a l’institut caldria fer un debat amb tota la comunitat educativa, i l’inconvenient és que la nova llei s’ha hagut d’aplicar d’un dia per l’altre”, explica Pepa Nogués, portaveu de Clarió, l’Associació de Famílies del Matarranya en Defensa del Català. El centre s’havia proposat aquest model alguna vegada, però l’havia descartat, entre més motius, per les dificultats en el desplaçament dels alumnes. És un centre en què hi ha alumnes provinents de moltes poblacions, i ampliar l’horari per a tothom faria que alguns arribessin molt més tard a casa. “L’administració ha rebutjat una moratòria i l’única solució ha estat que els alumnes que fan català s’hagen de quedar una hora més quan tothom marxa, perquè la resta no hagen d’esperar-los”, afegeix Nogués.

Que es quedin una hora més és un greuge per a aquests alumnes també pel transport escolar, que no pot ser el mateix que utilitzen els alumnes que se’n van una hora abans. “Quan l’Aragó va fer l’aplicació d’aquesta llei, no va preveure com tornarien a casa aquests alumnes, amb quina partida pressupostària i quin servei”, diu Nogués. De fet, algunes famílies que no viuen a Vall-de-roures de moment paguen el transport dels seus fills. És el cas de la filla de la Susanna Agud, de Mont-roig, que ha de tornar en taxi: “L’institut, en un primer moment, va mirar rutes que pogueren transportar els nens apuntats a català i cobrir-ne el cost. Després ens van dir que el Departament d’Educació els havia comunicat que l’institut no podia fer unes rutes escolars fora de les fixes. De moment, ens hem hagut de buscar un transport a càrrec nostre, amb una subvenció que rebrem més tard. La subvenció no eixirà fins a final de juny i ens la donaran el novembre del 2023, i no sabem si serà parcial o total. És una optativa que paguem els pares, com si fos una extraescolar, i no totes les famílies s’ho poden permetre.”

Tant Nogués com Agud entenen que el centre no ha pogut fer res més arran d’aquests canvis i amb les opcions que oferia l’administració, però creuen que el govern hauria pogut tenir en compte les característiques d’alguns centres com el seu. “Està molt bé que mantinguen el català amb aquesta opció, però no s’han tingut en compte les característiques de la província, en què hi ha molts pobles petits i separats”, afegeix Agud. “No és un problema individualitzat i, per tant, no se soluciona amb ajudes individualitzades, és un dret que tenen de rebre classes en la seva llengua, i aquestes famílies no haurien de veure’s obligades a fer res de diferent”, diu Nogués.

Les dificultats de l’ensenyament en català a la Franja

Segons que explica Nogués, aquest maldecap s’explica per una manca de temps a l’hora de gestionar els canvis, però no és la primera vegada que topen amb entrebancs semblants: “Som l’únic institut que depèn de la inspecció de Terol, i no és la primera vegada que tenim dificultats respecte de l’ensenyament del català. El 2014, arran d’un canvi de llei, l’inspector va dir que l’assignatura de català no es podia impartir perquè s’havia de fer francès, perquè estaven obligats a impartir llengües estrangeres. Es va acabar solucionant, però, no sabem per què, a la resta de centres no va afectar.”

De fet, Clarió diu que el català no sigui cooficial en la legislació aragonesa acaba essent molt limitant per a garantir-ne l’ensenyament. A més, que tampoc no sigui considerat llengua estrangera el col·loca en uns llimbs legals que més d’una vegada han desencadenat problemes en diferents centres. Nogués també assenyala que, a tercer d’ESO, el català ha passat de tres hores setmanals a dues, i que l’opció d’escollir el català entre unes quantes optatives, com passa en uns altres cursos, sovint va en detriment de la llengua. “Quan solament es pot escollir el català entre la franja d’optatives, com que n’hi ha unes altres que també poden ser atractives per a l’alumnat, només els queda l’opció d’haver de renunciar a alguna cosa.”

A vegades aquestes dificultats per a cursar el català a secundària fan que alguns alumnes que sí que feien català a primària l’acabin deixant. “Cal treballar-hi perquè, si l’assignatura s’ofereix bé, els alumnes no abandonen”, assegura Nogués. Arran d’aquesta situació, també hi ha casos de pares que acaben canviant els fills a escoles del Principat per assegurar-se l’aprenentatge de la llengua. És el cas de Magda Aragonès: “La nostra filla anava a una escola del Matarranya i vam marxar, entre més motius, per la part lingüística. Tan sols feien una hora i mitja de català la setmana i no ens agradava com s’ensenyava. Hem acabat anant a Catalunya perquè tingui el català de vehicular. Ara l’únic inconvenient és que té algunes mancances en l’escriptura en català.”

Tanmateix, Nogués diu que hi ha hagut un canvi en positiu en el reconeixement de les llengües de l’Aragó. “Abans quan deies que eres la professora de català d’un institut de la Franja et demanaven què hi feies, allà. Dins les limitacions, el català s’ensenya de la millor manera possible. Tot anava força bé, però això ha estat una gerra d’aigua freda.”