El grupo zaragozano acaba de lanzar la canción ‘La nit sembla que serà nostra’ con la formación barcelonesa Els Amics de les Arts.
Juan Aguirre y Eva Amaral, en la presentación de su último disco.
Toni Galán
La pasada semana vio la luz ‘La nit sembla que serà nostra’ (Parece que la noche será nuestra), una canción de la banda barcelonesa Els Amics de les Arts en la que presta su voz Eva Amaral. Cantar en catalán no era una novedad para la zaragozana, que ya lo había hecho en otras dos ocasiones en el pasado. De hecho, ha sido habitual en su carrera abrazar otros idiomas, tanto a nivel estatal como internacional. Un hecho que ha contribuido a propagar la propuesta artística de la formación aragonesa.
Además del tema anteriormente mencionado, la primera ocasión en que la intérprete empleó el catalán acaeció en 2007 y fue una versión de ‘Camins’ (Caminos) para un disco de homenaje a Sopa de Cabra, ‘Per tornar enrere’ (Para volver atrás). Para la segunda hubo que esperar hasta 2019 y fue de carácter solidario. En esa ocasión unió su voz a la del cantautor solsonense Roger Mas en ‘Corren’, que formó parte del ‘Disc de la Marató de TV3’.
El año pasado hizo su estreno con el vasco de la mano de la cantante vizcaína Izaro. Ambas unieron sus fuerzas y talentos, con Juan Aguirre a la guitarra, en ‘Argia’, una poesía cantada sobre la divinidad de la luz. La letra dice: “En los párpados / se pegan los rayos / que se quedan en las ventanas / en las uñas se sienten las manos en llamas”.
Amaral e Izaro cantan ‘Argia’ en Pamplona en 2022.Premios NIN
Amaral también ha abordado el gallego. De hecho, el inicio de su último disco, ‘Salto al color’ (2019), es en la lengua que sublimó Rosalía de Castro. Se trata de ‘Ondas do mar de Vigo’ una cantiga de amigo (composición amorosa) del trovador del siglo XVII Martín Códax que llegó al grupo a través de Carlos Núñez.
La Ronda de Boltaña propició recientemente que Amaral abrazara el aragonés con la canción ‘Canta d’a luenga matria’, integrada en el álbum ‘La estación de las violetas’. Manuel Domínguez, letrista de la formación altoaragonesa, recuerda el encuentro: “Nosotros les hablamos de otra canción, pero ellos quisieron cantar en aragonés. Si Amaral quería cantar en aragonés teníamos que decir algo que la ocasión lo mereciera. Lo que hemos intentado ha sido hacer una canción de homenaje y de amor a todos los que trabajan el aragonés”.
Ya en 2002, en plena explosión de popularidad de Amaral, el sello Virgin llamó a otros mercados con la edición del tercer disco de los aragoneses, ‘Estrella de mar’. Uno de sus mayores ‘hits’, ‘Sin ti no soy nada’, fue cantada en italiano (‘Senza te sono niente’) y en francés (‘Les sentiments ne se réparent pas’). En italiano también inmortalizaron ‘Te necesito’ (‘Di te ho bisogno’). Finalmente, el ‘single’ ‘Estrella de mar’ fue grabado en inglés con el título en español.
El ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua ha aprovat per unanimitat el primer acord normatiu que fa referència a la normativa d’ús oficial del català a la Franja.
La disposició, que fou aprovada en la sessió del proppassat 27 de febrer però no ha estat publicada al Butlletí Oficial de l’Aragó fins avui, reconeix l’existència d’una normativa acceptada universalment que estableix un model normatiu composicional per al conjunt de la llengua, que s’aplica al català de la Franja. Aquest model normatiu s’estableix a partir de les obres normatives de l’Institut d’Estudis Catalans i les de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Amb aquest acord, que s’ha adoptat a partir de la proposta de l’Institut Aragonès del Català, l’Acadèmia fa palesa quina és la normativa vigent per a l’ús del català d’Aragó a la qual fa referència l’article 41 dels seus estatuts.
Programa del MAGAZIN del dissabte 11 de març de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Parlarem amb Pilar Vidal, directora del grup de teatre favarol “Mausoleo Teatro”, que presentarà les obres “Autoescuela Fitipaldi y Autoescuela Fitipaldi II”, dintre de les activitats de la “Setmana de la dona”, organitzada per l’Associació de les Done Favaroles.
11:55- 12:30.- Àgora “¿Què entenem per èxit, I quines són les claus per a conseguir-lo?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Alba Zurita, nonaspina, estudiant de periodisme a La Rovira Virgili de Tarragona, nova col.laboradora de la nostra emisora. En la seva secció tractarà de donar veu a la gent dels nostres pobles.
13:25-13:40.- “Retalls d’història”. Paco Doménech
13:40-14.- Entrevista a Nacho Zurita, nonaspí, corredor amateur de curses de llarga durada. La setmana passada, va obtenir un magnífic resultat, a la Trail-Cat de Prades (Tarragona) de 333 quilòmetres, que va fer en 64 hores i 24 minuts.
Participants: Pilar Vidal, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Mario Rius, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Alba Zurita, Paco Doménech, Nacho Zurita , Marcos Calleja i Elías Satué .
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que ‘seran oficials’. L’Estatut no ho recull, ço que el fa contrari a la Constitució, car el dret constitucional se situa per damunt del dret comunitari, i ja fora hora que tant el dret constitucional com l’estatutari anessen de conjunta.
Com que no és així, ara com ara l’ensenyament de les llengües pròpies i històriques es limita a classes setmanals, de durada d’una hora i mitja a tres, a infantil i primària, al principi fora de l’horari escolar, i ara a dins. L’ensenyament infantil de l’etapa de 0 a 3 anys depèn dels ajuntaments, els quals decideixen en quina llengua es fa. A secundària hi ha ensenyament de català, i de vegades d’alguna altra assignatura en aqueixa llengua, i en aragonès tot just si es va aplicant.
Per a l’aragonès s’ha passat de ser present a 4 centres escolars el curs 1997 a ser-ho a 27 amb més de 1200 alumnes el curs 2021-2022, repartits per tota l’àrea de llengua aragonesa amb prou densitat en general. A les terres altes dels Pirineus hi ha escoles quasi a tot arreu, des de la Jacetània fins a la Ribagorça , i concretament a Echo, Ansó, Chasa, Berdún, Santa Zilia, Jaca, Sallén de Galligo, Tramacastiella de Tena, Pandicosa, Biescas, Candarenas, Aineto, Torla, Broto, Fiscal, Bellanuga, Samianigo, Bielsa, A Espuña, Sarabiello, Plan, San Chuan de Plan, Chistén, l’Ainsa, Sarllé, Benás, Lupiñén, Castillón de Sos, Saún, Graus, Capella, La Puebla de Castro, Nabal, Lo Grau, Estada, Estadilla i Fonz. Hi ha poques bosses, i més aviat petites, on no s’ensenya aragonès: Canfrán, Aisa, Puen da Reina de Chaca, Santa Cruz d’as Serós, Muriello de Galligo, Riglos, A Fueba, Campo, Seira… Als Somontanos les localitats amb ensenyament de l’aragonès van més espaiades: Ayerbe, Almudébar, Boleya, Osca, Barbastre, Montsó, a Luenga, Berbegal i Uerto, mentre les bosses sense ensenyament d’aragonès són encara considerables: Agüero, Lobarre, Santa Olaria de Galligo, Biscarrués, Lupiñán, Nueno, Arguis, Igriés, Loporzano, Sietemo, Ibieca, Alcalá d’o Bispe, Angüés, Casbas, Biarche, Blecua, Antillón, As Ziellas, Abiego, Colungo, A Liena, Abergüela d’A Liena, Adagüesca, Salas, Pozán de Bero… S’ensenya aragonès a dues escoles en viles actualment de llengua castellana: Salbatierra d’Esca i a Peralta de Alcofea. I a bastants escoles en territori de llengua catalana no s’ensenya aquesta llengua, com pertocaria, sinó aragonès. Això passa a la Ribagorça de llengua catalana de la Vall de l’Isàvena des de la capçalera a les Paüls fins a Llaguarres, que comprèn les escoles les de les Paüls, de la Pobla de Roda i Lasquarri, mentre Llaguarres a l’Isàvena i Jusseu i Torres del Bisbe, ambdós al Sarro, van a Graus. Sanui a la Llitera, també de llengua catalana, només té ensenyament d’aragonès , però no de la llengua pròpia. Aquestes anomalies, que ja fa anys que duren, tenen l’anuència, tàcita sembla, de les instàncies educatives: Conselleria, Direcció General de Política Lingüística, Academia Aragonesa de la Lengua…, i de les associacions d’estudi i foment de l’aragonès.
Les localitats de llengua catalana amb ensenyament optatiu d’aquesta llengua han passat de 12 centres el curs 1984-1985 a 37 el curs 2021-2022 amb un total de 4.150 alumnes, dels quals 1.447 participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Es troben a la Ribagorça a les escoles de Montanui, Areny de Noguera, Tolba, Benavarri i Estopanyà; a la Llitera n’hi ha a Castellonroi, el Torricó, el Campell, Tamarit, Algaió, Albelda i Vensilló, i també a tot el Baix Cinca de llengua catalana: Saidí, Fraga, Miralsot, Vilella, Torrent de Cinca i Mequinensa, així com a quasi tot el Matarranya, tant a l’actual com a l’històric. Faió, Nonasp, Favara, Maella, Massalió, Calaceit, la Vall del Tormo, Queretes, Valljunquera, la Freixneda, la Portellada, Vall-de-roures, Fondespatla, Ràfels, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, Beseit, la Ginebrosa i Aiguaviva de Bergantes –Fórnols de Matarranya, la Canyada de Beric i Torredarques van a escoles properes. A Bordón, a territori actualment de llengua castellana, fan ensenyament de català. Des del 2017 Foz Calanda i Calanda van demanant ensenyament de català però la inspecció els ho va denegant. Hi ha algunes bosses, prou considerables, sense ensenyament de català: més amunt, en tractar de la Ribagorça, ja he indicat que a les valls de l’Isàvena i del Sarro i a Sanui de la Llitera no hi ha ensenyament de català, com pertocaria, sinó d’aragonès. A les localitats lliteranes de Peralta de Calassanç i Sant Esteve de Llitera, així com a les matarranyenques de Bellmunt de Mesquí, la Codonyera i la Torre de Vilella no hi ha ensenyament de català.
L’ensenyament de l’aragonès i del català es fomenta, a més, amb diversos programes: el de ‘Els escriptors a l’aula’ on els centres educatius en poden demanar la presència: el ‘Luzía Dueso’ per a l’aragonès creat al curs 2005-2006, i per al català el ‘Jesús Moncada’ des del curs 2001-2002, aquest darrer amb tradicionals desaparicions guadianesques de tant en tant. La molt activa Direcció General de Política Lingüística ajuda a la celebració del ‘Dia de la Llengua Materna’, al qual s’apunten fins i tot centres que en refusen l’ensenyament a l’escola, i convoca ‘Concursos de Lectura en Públic’. Al poble abandonat de Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes que assisteixen a classes d’aragonès i de català, i s’hi ha encetat un programa d’immersió per a l’aragonès.
A la Universitat de Saragossa hi havia des dels darrers anys de la Dictadura una certa oferta de llengua aragonesa, vista aquesta com a dialecte del castellà, i de la catalana. Ara hi ha des del 2015 el ‘Diploma d’Especialització en Filologia Aragonesa’ al Campus d’Osca, on des del curs 2020-2021 també es pot cursar la ‘Menció en Llengua Aragonesa a la Facultat de Ciències de l’Educació’, mentre que no existeix una menció equivalent per al català. Els congressos internacionals de llengua i literatura aragoneses, coneguts com a ‘Estudios e rechiras d’a luenga aragonesa’, se celebren cada dos anys des del 1997. El curs l985-1986 s’inicià l’optativa de Llengua catalana a la Llicenciatura de Filologia Hispànica del Campus saragossà, i el 1996 es creà l’Àrea de Filologia Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica, que continua avui en dia. S’ensenya català a les Escoles Oficials d’Idiomes de Montsó, Fraga, Alcanyís i Saragossa, i no hi ha oferta d’aragonès. La càtedra universitària Johan Ferrández d’Heredia treballa en l’estudi de l’aragonès i del català i als cursos universitaris d’estiu a Jaca tant les llengües aragonesa com la catalana, i les cultures que conformen, solen ser-ne tema d’estudi.
Avancem, poquet a poquet, en l’ensenyament de les nostres llengües pròpies i històriques, amb molts i innecessaris obstacles, però avancem.
Programa del MAGAZIN del dissabte 4 de març de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Rubén Catalán, xef maellà a La Torre del Visco.
11:55- 12:30.- Àgora “Rutina I festa”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:40- 12:55.- Protagonistes les dones. Raquel Llop Labaila.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Parlem amb el favarol Jesús Bielsa, treballa a l’empresa de comunicació tarragonina, “Quimera”.
13:25-13:40.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:40-14.- Entrevista als QUINTOS 2023
Participants: Rubén Catalán, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Néstor Fontoba, Raquel Llop, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Jesús Bielsa, Natxo Sorolla, Quintos 2023, Marcos Calleja i Elías Satué .
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Comarca de Ribagorça va organitzar una taula redona al Saló de Plens de Casa Heredia a Graus a les 19 h, amb prou afluència d’assistents. La presentació de Marcel Iglesias, president de la comarca, feva referència a la riquesa lingüística de la Ribagorça, amb l’objectiu de valorar i d’escoltar diferents llengües ribagorçanes.
El moderador de la taula, Carlos Bravo, de Torres del Bisbe, professor jubilat de Llengua i Literatura Castellana, va convidar a expressar-se amb la variant lingüística dels participants a la taula: José Antonio Saura Rami, natural de Grist (Eriste), i parllant de la llengua de Benàs, Doctor en Filologia Hispànica per la UNIZar i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Asier Bona Zueco, de Tarazona, professor d’aragonès a l’estudi Joaquín Costa de Graus i a centres de la Vall de l’Isàvena, i membre de la Sociedad de Lingüística Aragonesa, Mari Paz Candelaria Ribera Gazén, de casa El Santo de Graus, Auxiliar d’Infermeria, coneixedora del ‘grausino’. José Ramón Dia de Ferrerías de Calbera, professor d’Art a Osca i productor audiovisual i parllant de la variant lingüística de la Vall de l’Isàvena, el professor de música de Graus i Benavarri, i cantautor, Sergi Llena, de Balaguer, amb arrels familiars a Graus, i Glòria Francino Pinasa, de Sopeira, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Catalana, parllant del català ribagorçà.
El professor José Antonio Saura va aportar un foli defensant la seua tesi sobre el ribagorçà, com a llengua autònoma, vinculada a l’occità, negant l’autonomia del català, perquè són la mateixa llengua, citant la història del comtat de Ribagorça, depenent de la Marca Hispànica. Aspectes històrics que coneixem bé, ja que un dels primers documents conservats al respecte, i d’altres, (806-814) pertanyen al Cartoral del monestir d’Alaó de Sopeira.
El públic omplia el saló de plens. / Comarca de la Ribagorça
Glòria Francino va dir que raonava català ribagorçà, llengua que li permitiva entenre’s en gent des del Pirineu al mar Mediterrani: Catalunya, Illes Balears, Rosselló, l’Alguer, València i per suposat tota la part catalanoparllant de les tres províncies aragoneses. Va argumentar que el català no només es raonava a la part del riu Noguera Ribagorçana, recordant els treballs científics i comunicacions sobre el català parlat a la Ribagorça que es van presentar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana al 1906, el text del segle XI on Radulf Ricolf, en el seu jurament de fidelitat al senyor feudal i principal dels castells d’Areny i d’Orrit, Girbert, i al comte Ramon IV de Pallars, textos notarials, sinó que a la vall de l’Isàvena, un 50% de la seva llengua era considerada català pels científics, citant estudis de Joan Coromines, de Günter Haensch, la publicació de Maite Moret i Xavier Giralt, El catalán del XIV (pergaminos de Roda de Isábena), una part d’un capítol matrimonial del S. XV, sempre tenint en compte les isoglosses, ratlles que marquen les diferències lingüístiques entre els parllants dels poblles.
La Mari Paz, parllant del ‘grausino’ dins del seu nucli familiar, lamentava i va admetre que ja no el raonava ningú al carrer, ella el sabeva, però no el podeva utilitzar socialment. Potser calria recordar els escrits que va fer Joaquín Costa, un grausí de pro, de finals del segle XIX, sobre la importància de la llengua.
El públic omplia el saló de plens. / Comarca de la Ribagorça
Sergi Llena, músic i cantautor, també enyorava com raonaven els seus “iaios” naturals de Graus, variant que ell era escoltat de xic, i lamentava la seua pèrdua, per aquesta raó ha editat un disc Ribagorz/ça canta on recupera variants ribagorçanes. Va comentar alguns problemes lingüístics de quan estudiava a Barcelona.
José Ramón Dia de Ferreries de Calbera, la Vall de l’Isàvena, va al·ludir a la vergonya de raonar en la seua llengua materna que sentiven certes persones quan emigraven a les ciutats. Es va referir al seu cas personal, dient que quan estudiava a Barcelona si sentiva més proper amb els de Levante [sic] que amb els del català barceloní; en canvi, els seus tios, que van anar a Saragossa van tinre actituds diferents: un es va passar al castellà, l’altre va mantinre la llengua materna i l’altre només en l’ambient familiar, de cara a fora, castellà. Va aportar la idea que a cada família es raona d’una manera diferent i que quan s’acaben els grans de les famílies es perdran moltes paraules.
Asier Bona, professor d’aragonès a Graus i a la Vall de l’Isàvena, des de fa cinc anys, va exposar que quan hi va arribar els alumnes de la Vall de l’Isàvena no l’enteneven amb l’aragonès que ell era estudiat, i allavons, va començar a conversar en la gent gran dels poblles, i així va conèixer la llengua de l’Isàvena. Va demostrar gran vocació i voluntat en la seua feina docent, demanant assiduïtat a les classes i material adient.
Amb les seues paraules, Glòria Francino es va adonar que potser la part que no l’enteneven els seus alumnes era el català ribagorçà. La gent de Serradui s’entén a Areny, els de Bonansa entenen als de Les Paüls… Asier va dir que teniven paraules pròpies de l’Isàvena, però moltes les sentiria a la vall Ribagorçana.
Glòria Francino va recomanar l’excel·lent llibre de Jordi Moners, La Llengua de Castigaleu. Com pot raonar en la seua llengua materna un alumne de Castigaleu quan va a estudi a Graus, on l’ensenyaran en llengua castellana i unes hores en aragonès? Com pot raonar una persona de Castigaleu en la seua llengua quan va a comprar a una botiga o fer una gestió a Graus, si els de Graus han perdut la seua variant local i raonen en castellà? Cal dir que van fer la carretera de Castigaleu cap a Graus, i no cap a Benavarri, amb els que s’haurien entès amb la mateixa llengua.
Per al professor José Antonio Saura les paraules i frases com les que raonava Glòria Francino són occità i no català ribagorçà, certament el ribagorçà té moltes paraules occitanes, però no cal negar una llengua romànica com les altres. L’historiador medievalista, Guillermo Tomás Faci, defensor i estudiós de l’aragonès, escriu que quan es convocaven les Corts a Montsó cadaú raonava en la seua llengua, tant en aragonès com en català.
L’acte va començar i acabar amb l’agradable música i veu del cantautor Sergi Llena, que va revifar lletres ribagorçanes, versions de Bonansa i Graus, respectivament.
També el públic assistent va expressar la seua opinió: els canvis sociològics han fet que ja no es raone en ‘grausino’, per exemple, perquè hi ha molt més moviment de persones, i la llengua local ha quedat reduïda a les famílies de portes endins. Una mare de Graus va afirmar que els alumnes a Benavarri apreneven català només perquè després se n’anaven a estudiar a Lleida. Creiem que per a la gent de la Ribagorça i Baix Cinca, Matarranya… i tota la gent d’Aragó que el raonam, l’ensenyament del català a les nostres comarques, des de la Declaració de Mequinensa l’any 1984, dignifica la nostra llengua materna, així ho va constatar tamé una professora oriünda de Villacarlle, Vall d’Isàvena.
Programa del MAGAZIN del dissabte 25 de febrer de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Els premis Goya del cine. Lifo Ros
11:55- 12:30.- Àgora “Diàleg per avençar. És possible?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Recuperación del monte tras un incendio. Pedro Martinez, Agente de Protección de la Naturaleza.
13:25-13:40.- Coneguem millor la nostra llengua. Roberto Albiac
13:40-14.- Entrevista a José Francisco Bielsa, president de la ”Sociedad de Comuneros de los Montes de Fabara”
Participants: Lifo Ros , Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, Michel Campanales, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pedro Martínez, Roberto Albiac, José Francisco Bielsa, Marcos Calleja i Elías Satué .
El Bajo Aragón Histórico celebra el Día Internacional de la Lengua Materna con actividades en Alcañiz, Caspe, Valderrobres, Torre del Compte y Fayón, entre otros
La escritora y dramaturga Marta Momblant presentó el lunes su última novela, Terra Lletra Aigua, en la EOI de Alcañiz e hizo una hizo lectura dramatizada con Eva Latorre./ Pepa Nogués
La Escuela Oficial de Idiomas de Alcañizes el único centro de Aragón que imparte estudios para conseguir el certificado del nivel más alto de catalán, el C2, desde 2020. Cuenta con casi un centenar de alumnos y en este curso ha tenido que doblar algunos grupos por el interés de muchos bajoaragoneses por obtener un título que certifique oficialmente el conocimiento de un idioma que es la lengua materna del Matarraña, el Mezquín y de buena parte del Bajo Aragón-Caspe. La EOI alcañizana ya fue pionera en 2015 en la docencia del C1, el nivel anterior al C2; y en 2018 se incorporó Fraga, extensión de la EOI de Monzón. Son los dos únicos centros oficiales que imparten catalán, una lengua que hablan más de 55.500 aragoneses pero que no es cooficial, al igual que ocurre con el aragonés; y que este martes ha celebrado el Día Internacional de la Lengua Materna.
En este curso 2022-2023, en Alcañiz, el nivel C2, cuenta con 48 estudiantes y tuvo que ampliar a un segundo grupo al superar ampliamente las matrículas máximas por clase (25). En el C1 hay matriculados 32 alumnos y en la clase conjunta de B2 y C1, 12 personas.
La mayoría de los alumnos son personas que tienen el catalán como lengua materna, y por tanto, no necesitan aprender la lengua de cero; sino que lo que quieren es mejorarla y obtener una titulación superior por cuestiones laborales, principalmente para opositar. La profesora de la EOI, Pepa Nogués, destaca que enfocar la oferta del centro a las necesidades del territorio ha sido precisamente lo que le ha hecho crecer en número de alumnos. «El catalán se lleva impartiendo al menos 15 años en la zona. Fue una fuerte apuesta de la EOI por ampliar y se pensó que el catalán sería esa cuarta lengua. La anterior profesora, Maite Moret, que estuvo unos diez años, nos dio mucho prestigio. Observó que en el Bajo Aragón Histórico se necesitaban niveles altos porque ya tenemos la competencia lingüística y por eso eran necesarios los niveles superiores», apunta Nogués.
Otra clave de la EOI es la implantación de la modalidad semipresencial, lo que le permite llegar a más personas. Por ejemplo, a muchos jóvenes bajoaragoneses que residen fuera porque estudian en la universidad o profesores de fuera que comenzaron a estudiar catalán en otras EOI y quieren seguir aquí. Asimismo, también cuentan con estudiantes a los que les apetece estudiar otro idioma y escogen el catalán por la proximidad o porque les resulta más fácil.
Día Internacional de la Lengua Materna en Alcañiz
El departamento de catalán de la EOI celebra esta semana con distintos actos el Día Internacional de la Lengua Materna. El lunes la escritora y dramaturga Marta Momblant presentó su última novela, Terra Lletra Aigua, que ha sido galardonada con el último premio Guillem Nicolau de literatura en catalán que otorga el Gobierno de Aragón. Momblant ha vivido en diversas etapas en Beceite y la novela está inspirada en el Matarraña. La escritora dio algunos trucos sobre escritura al alumnado y junto con Eva Latorre, cantante de coral de Beceite, hizo una lectura dramatizada de fragmentos seleccionados de su premiada novela.
Por otro lado, la segunda actividad programada está centrada en la literatura oral. El miércoles se rendirá homenaje al trabajo que realizan desde el grupo de Facebook ‘Paraules del Matarranya’ con una presentación online de su trabajo. Se trata de un grupo muy dinámico activo que cuenta con 2.342 miembros y publica casi 200 post al mes. «Cuentan con un perfil de gente muy diversa y realizan una labor muy importante porque publican todo tipo de palabras y expresiones que se quedan guardadas en un espacio público y accesible», precisa Nogués.
Por último, al final de la ‘Semana de las Palabras’ , la Escuela Oficial de Idiomas creará un gran mural con post it con las palabras favoritas del alumnado en las cuatro lenguas que se imparten en el centro: inglés, francés, alemán y catalán. También presentarán una bolsa que han diseñado para promocionar el multilingüismo con el lema ‘Cada idioma es una modo diferente de ver la vida’.
Recital en catalán en Fayón y charla en Caspe
Por su parte, en la comarca bilingüe del Bajo Aragón-Caspe también se han organizado varias actividades para celebrar este día. Por un lado, se ha reivindicado la presencia del aragonés en muchas palabras y expresiones del día a día de los vecinos, principalmente, de Caspe y Chiprana en una charla que ha tenido lugar este martes. El profesor de aragonés Ebardo Fernández, quien también ha insistido en que en la zona todavía se conserva el acento de dicha lengua, además del léxico.
Por otro lado, el Políglota Teatro ha realizado un recital en catalán en Fayón. Con el espectáculo Vores / Orillas, se ha plasmado la poesía, la música y la mujer en una actuación musical donde ha estado muy presente la lengua catalana que se habla en cuatro de los seis pueblos de esta comarca (Maella, Fabara, Nonaspe y Fayón).
Lecturas públicas de los Amics del Chapurriau
Por su parte, la Asociación Cultural Amics del Chapurriau ha organizado en el Día Internacional de la Lengua Materna lecturas públicas en las bibliotecas de Valderrobres y Torre del Compte para demostrar que el «chapurriau es una lengua viva». Además, el próximo mes organizarán un encuentro de sus socios para realizar balance del año y de sus iniciativas. Su principal proyecto ha sido la edición en 2022 del libro ‘Ortografía de Bolsillo del Chapurriau’, una guía elaborada por varios de los integrantes de la asociación, especialmente por Ignacio Monreal.
Su presidente, Manuel Bel, defiende que el «chapurriau» es una «herencia aragonesa que recibieron de sus antepasados» y este martes están mostrando lo «orgullosos» que están de ella a través de su grupo de Facebook. «En nuestras redes sociales defendemos que lo que se habla en buena parte de Aragón es chapurriau. Es una lástima que lo tengamos que defender para que no nos lo intenten imponer, el catalán de Aragón que defienden los políticos no nos representa. Pedimos que nos escuchen», reclama Bel.
L’escriptora i dramaturga Marta Momblant visitarà l’escola d’idiomes a Alcanyís avui dilluns 20 de febrer per a presentar la seua última novel·la, Terra Lletra Aigua, que ha estat guardonada amb l’últim premi Guillem Nicolau de literatura en català que atorga el Govern d’Aragó.
La novel·la està inspirada en el Matarranya on ha viscut en diverses etapes, en concret en la població de Beseit, i mostra el paisatge, les dones i també la llengua d’aquest territori. L’autora donarà alguns trucs sobre l’escriptura a l’alumnat i juntament amb Eva Latorre, cantant de coral de Beseit, faran una lectura dramatitzada de fragments seleccionats.
L’acte l’organitza el Departament de Català de l’EOI Alcañiz en el marc de la celebració que promou el Govern d’Aragó amb motiu del 21 de febrer-Dia Internacional de la Llengua Materna, declarat per la UNESCO. Tindrà lloc a les 18.30 h i està obert al públic en general. Per qui no puga assistir-hi presencialment, també es pot seguir en línia.
A més del Dia de la Llengua, aquesta activitat inicia també un projecte conjunt de l’Escola d’Idiomes sobre dones escriptores que en el cas del Departament de Català es complementarà amb la visita a l’exposició “Veus en el Cerç”, sobre escriptores aragoneses en llengües pròpies, que es mostra aquests dies a la Sala d’Exposicions Municipal d’Alcanyís i en la qual es troba un panell dedicat a la premiada Marta Momblant.
D’altra banda, la segona activitat programada té a vore amb la literatura oral. Es vol rendir un homenatge al treball que realitzen des del grup de Facebook “Paraules del Matarranya” amb una presentació del seu treball que tindrà lloc en línia el dimecres 22 de febrer a les 17.30. Es tracta d’un grup de facebook molt actiu que compta amb 2342 membres i publica gairebé 200 post al mes.
Aquesta activitat s’emmarca en la “Setmana de les Paraules” que organitza l’Escola d’Idiomes amb motiu del Dia de la Llengua Materna en els 4 idiomes que s’estudien en el centre: anglès, francès, alemany i català. Al final de la setmana, crearan un gran mural amb les paraules favorites de l’alumnat en les 4 llengües. També presentaran una bossa que han dissenyat per a promocionar el multilingüisme amb el lema: “Cada idioma és una manera diferent de vore la vida”.
Enllaç per a seguir les activitats on line: Enlace para seguir las actividades por videoconferencia: meet.google.com/tey-dagr-yar
Dentro del proyecto “TRUCA TRUCA”, que ya cuenta con apartados dedicados a la Navidad y la festividad de Todos los santos, la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón ha puesto en marcha un nuevo apartado dedicado al Carnaval, al que se puede acceder a través de la siguiente dirección web:
El objetivo de esta iniciativa es ofrecer a los aragoneses, especialmente al alumnado de los centros educativos, un nuevo portal web para conocer más de cerca las tradiciones aragonesas asociadas a esta festividad.
A través de esta iniciativa es posible conocer los orígenes de la fiesta, cuya denominación en aragonés es “Garrastolendas” y en catalán de Aragón “Carnestoltes”, una época de creatividad, de excesos y de sátira a los poderes de cada época y que suele celebrarse con fiestas llenas de disfraces, comida, color y música.
La página web incluye también una serie de actividades didácticas específicas para conocer la fiesta destinados a la Educación Infantil y los distintos ciclos de Primaria y así como diferentes recursos y fichas para realizar en clase o en casa.
El contenido ha sido realizado por varios maestros especialistas en aragonés, coordinados por la docente María Villaba.
Truca Truca Carnaval, se une así a los recursos sobre la Navidad y la Nuei d’Almetas que ya se pusieron a disposición de los educadores en años anteriores y completa el ciclo festivo anual.
